Sentencia CIVIL Nº 97/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 352/2015 de 16 de Febrero de 2017

Encabezamiento

SENTÈNCIA nº 97/2017

Secció Catorze

Rotllo núm. 352/2015

Il lustres senyors magistrats:

AGUSTIN VIGO MORANCHO

RAMÓN VIDAL CAROU

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

Barcelona, 16 de febrer de 2017.

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 352/2015 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 782/2013-C pel Jutjat de Primera Instància nº 8 de Terrassa a instancia del Sr. Onesimo contra (CLÍNICA DENTAL) ESTOCLINIC, SL, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 22 de desembre de 2014 pel jutge de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por D Onesimo representado por la Procuradora Dª Esmeralda Olivares Alba contra la entidad 'ESTOCLINIC S.L.' representada por la Procuradora Dª Mercedes Paris Noguera; DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a dicha demandada de los pedimentos contenidos en la demanda; sin declaración sobre las costas causadas en este proceso.

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel lació, al qual, admès a tràmit, la part demandada va formular oposició. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 26 de gener de 2017.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

Onesimo va presentar demanda contra Clínica Dental Estoclínic (en realitat, Estoclínic, SL) per negligència en el tractament odontològic que li havia efectuat en què va sol licitar que la demandada fos condemnada a pagar-li una indemnització de 12.623,20 €. La contestació a la demanda va negar cap mena de negligència mèdica i va sol licitar la desestimació de la demanda.

La Sentència va concloure que la prova practicada no permetia tenir per acreditada cap actuació negligent de la part demandada ni el nexe causal imprescindible entre l'actuació imputada i el fracàs del tractament odontològic, la causa del qual va atribuir com més probable a l'actuació del mateix demandant per no acudir a les revisions periòdiques de la demandada, amb la qual cosa va desestimar la demanda, tot i que va apreciar dubtes de fet en consideració als quals no va imposar el pagament de les costes al demandant.

El recurs d'apel lació de la part actora al lega que el tractament odontològic va constituir medicina estètica o satisfactiva; així com que la demandada no va informar l'actor del seu bruxisme ni que aquest defecte podia provocar que el resultat del tractament no fos satisfactori. L'escrit d'oposició al recurs sol licita la desestimació d'aquest i la confirmació de la Sentència apel lada.

SEGON.- La Sentència de Primera Instància.

S'accepten i comparteixen les consideracions sobre la responsabilitat dels metges odontòlegs, tret que quedin desvirtuades o contradites pel que indiquem a continuació, però no les conclusions probatòries del magistrat.

TERCER.- Fets rellevants que han quedat provats.

1.- L'any 2005 l'actor Onesimo tenia la seva dentadura feta pols, amb pèrdua de força peces dentals, tal i como il lustra la fotografia superior del document 1 de la contestació.

2.- A finals d'aquell any el Sr. Onesimo va acudir en companyia de la seva esposa Justa a la Clínica Dental Estoclínic de Terrassa, que li va efectuar un pressupost per a l'exodòncia total de les peces dentals que li quedaven, la col locació d'implants en cada maxil lar i, suportades per aquests, la instal lació de dues pròtesis híbrides de ceràmica.

Tot i que l'esmentat pressupost no consta unit a les actuacions, d'acord amb les regles de la sana crítica tenim per acreditada la seva existència perquè així ho indica en el seu informe el perit judicial Dr. Ambrosio , que fins i tot senyala el seu número de referència del document, i ho ha manifestat també en la vista l'esposa de l'actor, la Sra. Justa .

3.- El Sr. Onesimo patia sense saber-ho bruxisme, això és, l'hàbit involuntari i inconscient de prémer o serrar les peces dentals sense propòsits funcionals, habitualment durant el son, el que va produint el seu desgast. Tanmateix, Estoclínic no va informar-lo verbalment o per escrit del seu hàbit, de que aquest podia ocasionar el fracàs del tractament odontològic, ni tampoc de que el problema es podia solucionar amb la utilització d'una fèrula de descàrrega.

Tenim per acreditat el bruxisme perquè és un defecte que la part demandada admet. Quant a la manca d'informació de la demandada, la tenim per acreditada amb les manifestacions efectuades per l'actor i la seva esposa en la vista, valorades segons les regles de la sana crítica, juntament amb la manca de cap referència a l'hàbit en el document de consentiment informat al qual al ludirem a continuació.

4.- El 21 de novembre de 2005 l'actor va signar el document de consentiment informat. Es tracta d'un document imprès de sis full que en diferents apartats (lletres 'a' a 'm') recull els diversos tractaments odontològics que efectua el centre dental, al qual es va afegir en forma manuscrita el motiu de la consulta i el diagnòstic odontològic, els tractaments proposats i l'escollit pel pacient i, mitjançant creus a les respectives caselles, el detall de les operacions a efectuar en el curs del tractament. (Document 4 de la contestació). No conté cap referència al bruxisme de l'actor ni a les implicacions d'aquest hàbit en el tractament.

5.- Tot i que el document de consentiment informat (a l'últim full, apartat 'l', 'Pel que fa als implants dentals') adverteix amb lletra impresa de l'existència d'un percentatge de fracassos del 5 al 10% amb la pèrdua d'algun implant o de la pròtesi que suporta, el personal mèdic de la demandada va garantir a l'actor i la seva esposa que el tractament quedaria bé, que seria 'per a tota la vida'.

Tenim per acreditada aquesta garantia de la demandada perquè així ho han manifestat en la vista del judici tant l'actor com la seva esposa, en una afirmació que d'acord amb les regles de la sana crítica considerem que s'ajustà al que efectivament succeí. A més, la Sala descarta per absurd que l'actor hagués acceptar sotmetre's a un tractament odontològic de més de 30.000 €, que pel Sr. Onesimo , que litiga amb el benefici de justícia gratuïta, era una fortuna, si abans el centre dental no li hagués garantit l'èxit del tractament 'per a tota la vida', com han afirmat l'actor i la seva esposa.

6.- El tractament va començar al dia següent, 22 de novembre de 2005 i va durar fins a començaments de l'any 2007 (segons resulta de l'historial clínic presentat per la part demandada com document 3 de la contestació).

7.- L'actor volia que se li instal lessin pròtesis amb peces híbrides de ceràmica, que són les que la demandada va pressupostar. Tanmateix, Estoclínic va col locar pròtesis de resina sense informar-li del canvi ni tampoc rebaixar l'import del pressupost, tot i que les peces de resina més barates que les pressupostades. D'altra banda, tampoc no ha quedat acreditat que les peces de resina siguin més resistents al bruxisme que les híbrides de ceràmica.

El fet de la instal lació del les peces de resina no és negat per la demandada. La dada que són més barates que les híbrides de ceràmica la senyala el perit judicial en el seu informe, en el qual indica que en general les de resina costen la meitat que les altres.

8.- El 3 d'abril de 2007 es va trencar la peça dentària nº 47; el 19 de novembre de 2007, la nº 42; i el 25 de maig de 2008, la nº 37. En les tres ocasions, l'actor va anar al centre dental de la demandada, on li van reparar o canviar la peça (segons resulta del mateix historial clínic). Tanmateix, amb posterioritat a les dates esmentades, es van anar produint més trencaments i fissures de peces dentals, el que va motivar que l'actor va deixar d'acudir al centre dental degut a la pèrdua de confiança en els facultatius de la demandada. El perit judicial Dr. Ambrosio va constatar en el seu informe que s'havien trencat la pròtesi superior a nivell 14, 13, 12, 11, 21, 22 i 23, així com que s'havia produït un desajustament de la pròtesi inferior amb una recessió gingival import a nivell dels implants en la posició 43 44.

Els trencaments i fissures posteriors d'altres peces han quedat acreditats amb les manifestacions de l'actor i la seva esposa en la vista, que la Sala, de nou d'acord amb les regles de la sana crítica, considera que reflecteixen la veritat del que va succeir, juntament amb l'informe del perit judicial Dr. Ambrosio que, tot i que concís, la Sala considera que reflecteix fidelment l'estat dental de la boca de l'actor en la data de l'informe.

9.- En total, l'actor va pagar a Estoclínic, SL, pel tractament la suma de 30.828 €. Es un fet que no és conflictiu.

10.- No ha quedat acreditat que els trencaments de peces dentàries de les pròtesis patits per l'actor siguin degut a la manca d'higiene o de revisions periòdiques, ni a qualsevol altre actuació o mal hàbit conscient del Sr. Onesimo .

11.- La indemnització de 12.623,20 € que l'actor reclama a la demanda correspon a l'import del pressupost de Vitaldent per a la instal lació de 28 peces híbrides de ceràmica més dues fèrules de descàrrega rígida (document 3 de la demanda).

QUART.- La doctrina jurisprudencial sobre la responsabilitat mèdica.

A) Sobre l'acte mèdic.

La jurisprudència del Tribunal Suprem en l'àmbit de la responsabilitat del professional mèdic ha experimentat una evolució en els darrers anys, superadora de la clàssica distinció entre la medicina curativa i la medicina voluntària o satisfactiva, declarant que en ambdues la responsabilitat del professional mèdic no és de resultats, sinó de mitjans conforme a lalex artisexistent en el moment de la seva intervenció professional, consistent en oferir al pacient la informació necessària i a posar a la seva disposició els mitjans adequats, tenint en compte que els metges actuen sobre persones, amb o sense alteracions de salut, i que la intervenció mèdica està subjecta al component aleatori propi d'aquesta. En ambdós tipus de medicina queda descartada tota mena de responsabilitat més o menys objectiva, inclosa la tècnica de la inversió de la càrrega de la prova, tot i que amb algunes excepcions com el cas de resultat desproporcionat o que quedi acreditat que el metge hagi pactat amb el pacient (en aquest cas, dir-lo client potser seria més propi) o li hagi assegurat l'obtenció d'un resultat determinat.

Tot i que en principi els tractaments odontològics formarien part de la medicina voluntària, la jurisprudència menor posa de manifest la impossibilitat d'incloure'ls de manera clara i terminant dins d'aquesta categoria ja que el camp de l'estomatologia tracta també d'una amplíssima gama de malalties i disfuncions que excedeixen dels mers defectes estètics, al tractament dels quals sovint repercuteix sobre la salut general del pacient.

B) Sobre el consentiment informat.

Com també indica el Tribunal Suprem, el consentiment informat -que a Catalunya està regulat per la Llei 21/2000 del Parlament de Catalunya, sobre els drets d'informació concernents a la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica-, és pressupost i element essencial de lalex artismèdica i com a tal forma part de tota actuació assistencial. És un acte que s'ha de fer efectiu amb temps i dedicació suficients, d'una forma comprensible i adequada a les necessitats del pacient a fi que pugui fer-se càrrec de les possibles conseqüències que es puguin derivar de l'acte o tractament mèdic a practicar i adoptar amb coneixement de causa la solució que més interessi a la seva salut, refusant o demorant una determinada teràpia per raó dels seus riscos o fins i tot acudir a un altre especialista o a un centre diferent.

Segons reiterada jurisprudència, inclou el diagnòstic, pronòstic i alternatives terapèutiques, amb els seus riscos i beneficis, però presenta diferents graus d'exigència segons es tracti d'actes mèdics amb finalitat curativa o es tracti de l'anomenada medicina voluntària o satisfactiva, en la qual aquest nivell d'exigència és més pronunciat.

CINQUÈ.- Decisió de la Sala.

Ens sembla evident que ha quedat provat que el tractament odontològic va fracassar. A l'actor se li va trencar la primera peça dentària quan el tractament encara no havia finalitzat o feia poc de la seva finalització. I després van seguir els trencaments d'altres peces.

El tractament d'endodòncia de l'actor està a cavall entre la medicina curativa i la satisfactiva ja que l'estat que presentava la seva dentadura no li permetia una alimentació adequada i a més devia ser un focus d'infeccions i patologies diverses (medicina curativa), però a més el seu aspecte estètic era llastimós (medicina satisfactiva). Tanmateix, la classificació no té més rellevància, ja que, com hem vist, actualment la jurisprudència considera que en ambdues medicines l'obligació del metge no és de resultats, sinó de mitjans. Però, amb una excepció: que el metge hagi garantit o assegurat al pacient-client l'èxit de la seva intervenció, en el qual cas el metge sí que és res responsable del mal resultat obtingut.

En el cas litigiós, com que hem tingut per provat que aquesta garantia es va donar verbalment, la nostra conclusió és que la demandada és responsable del fracàs del tractament.

Pel que fa a la indemnització de 12.623,20 € que sol licita la part actora, tenint en compte que la part justifica el seu import amb el pressupost d'un altre centre dental (document 3 de la demanda), l'autenticitat del qual no fou impugnat de contrari en l'audiència prèvia; que aquest, el pressupost, només contempla la substitució de les peces espatllades per d'altres híbrides de ceràmica i una fèrula de descàrrega per a cada maxil lar; que en una valoració crítica del document ambdues mesures ens semblen que són les necessàries i adients per a refer el fracàs de les pròtesis del tractament de la demandada (les fèrules de descàrrega són necessàries pel bruxisme de l'actor); i que tot plegat l'import del pressupost no suposa ni el 50% del que l'actor va abonar a la demandada; considerem, doncs, que la indemnització reclamada és raonable i adient per a rescabalar l'actor del dany patit per l'actuació de Clínica Dental Estoclínic.

En conseqüència, doncs, estimem íntegrament el recurs i, amb ell, la demanda.

Atesa l'estimació de la demanda, no cal entrar en l'examen de les deficiències i anomalies que presenta el consentiment informat prestat per l'actor, que resulten dels fets que hem declarat provats.

SISÈ.- Les costes.

Atesa l'estimació de la demanda, de conformitat amb l' art. 394 de la LEC , imposem a la part demandada el pagament de les costes de primera instància.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa l'estimació del recurs no pertoca imposar a cap dels litigants el pagament de les costes de l'apel lació.

Fallo

1.- Estimant el recurs d'apel lació interposat pel Sr. Onesimo contra la Sentència dictada el 22 de desembre de 2014 pel Jutjat de Primera Instància nº 8 de Terrassa , la revoquem i, en el seu lloc, condemnem la demandada ESTOCLÍNIC, SL, a pagar a l'actor 12.623,20 euros més els interessos legals produïts des de la demanda, i imposem a la demandada el pagament de les costes de primera instància.

2.- No imposem a cap de les parts el pagament de les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ,.En el dia d'avui i un cop signada per tots els Magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior entència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. En dono fe.