Sentencia CIVIL Nº 97/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 667/2018 de 23 de Abril de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120178016670

Recurs d'apel·lació 667/2018 C

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 646/2017

Part recurrent / Sol·licitant: VALEN COMPUTER, SA

Procurador/a: Jose Farre Lerin

Advocat/ada: JOSEP MARIA ESTIL-LES FARRE

Part contra la qual s'interposa el recurs: SIMPLE, SLU (Xarxa Santa Tecla)

Procurador/a: Mª Antonia Ferrer Martinez

Advocat/ada: Pere Grau Valls

SENTÈNCIA NÚM. 97/2020

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

MAGISTRATS

Il·lma. Sra. MATILDE VICENTE DIAZ

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 23 d'abril de 2020

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per VALEN COMPUTER S.A., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Farré Lerín i defensada pel Lletrat/da Sr. Estil·les Farré, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tarragona de data 26-4-2018, en procediment Ordinari 646/17, sent part actora la recurrent i part demandada i reconvinent Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla).

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància que disposa: 'Desestimo íntegrament la demanda deduïda per VALEN COMPUTER S.A., absolc Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla) de les peticions de la demanda, al considerar extingida per compensació el deute reclamat per les factures girades per l'actora, a excepció de la girada per interessos de demora i despeses de devolució, a la que no s'aplicarà la compensació al considerar-la inexigible.

Estimo íntegrament la reconvenció deduïda per Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla), declaro resolt el contracte de col·laboració fet el 21-5-2014, amb vigència prorrogada per acord de 1-2-2015 i condemno VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 87.248,70 euros, més l'interés legal incrementat en dos punts des de la data de la sentència i fins al pagament.

S'imposen a VALEN COMPUTER S.A. les costes de la demanda i de la reconvenció'.

SEGON.-Es va presentar per VALEN COMPUTER S.A. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.-Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla) es va oposar al recurs.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda reclamant la quantitat de 96.297,13 euros, corresponents a la llicència i manteniment del programa informàtic GoWin de l'actora i que s'utilitza per la demandada en la gestió informàtica integral de la Xarxa Santa Tecla, segons contracte signat entre les parts el dia 1-11-2012. Les factures reclamades corresponen als mesos juliol a novembre de 2016 i de gener a març de 2017.

La demandada Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla) va contestar la demanda, reconeixent deure la quantitat de 94.251,30 euros, ja que no reconeix deure la Factura núm. V17024 de quantia 2.045,83 euros, corresponents a despeses de devolucions i interessos de demora. Va formular seguidament reconvenció, demanant que es declari resolt el Contracte de col· laboració subscrit entre les parts en data 21-5-2014 per incompliment del mateix per l'actora, reclamant la quantitat de 181.500 euros. Fent compensació reclama finalment la quantitat de 87.248,70 euros (94.251,30 - 181.500).

La sentència impugnada considera que l'actora tenia dret a cobrar de la demandada 94.251,30 euros, ja que considera que de la seva reclamació de 96.297,13 euros s'ha d'excloure la Factura núm. V17024 de quantia 2.045,83 euros; i que s'ha d'estimar la reconvenció, en el sentit de resoldre el Contracte de col·laboració subscrit en data 21-5-2014 per incompliment del mateix per l'actora, de manera que la reconvinent té dret a cobrar de l'actora la quantitat de 181.500 euros. Fent compensació, condemna finalment VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 87.248,70 euros. En la Part Dispositiva articula processalment l'anterior contingut desestimant íntegrament la demanda deduïda per VALEN COMPUTER S.A. i estimant íntegrament la reconvenció, imposant a VALEN COMPUTER S.A. les costes de la demanda i de la reconvenció.

SEGON.-Impugna la sentència l'actora al·legant, en primer lloc, error en la valoració de la proba.

Respecte a la valoració de la prova, i segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància oad quemel coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC, en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui ( STS de 15 de febrer de 1985).

Respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova ( Sentències del Tribunal Suprem de 27 de juny de 1981, 16 de juliol de 1982, 23 de maig de 1985, 12 de juny de 1986, 30 de desembre de 1988, 1 de febrer de 1989, 18 de desembre de 1990 i 6 de febrer de 1992, entre moltes).

En relació amb l'operativitat de l' art. 304 LEC, i com diu literalment el propi article quan parla de que el Jutge 'podrà' considerar reconeguts els fets, suposa això que, si bé faculta al jutge per tenir per reconeguts el fets, no per això ho ha de fer imperativament, ja que el jutge queda obligat a fer una valoració conjunta del material probatori que li permeti formar lliurament la seva convicció en un o altre sentit.

TERCER.-En el present cas, havent reconegut la demandada deure a l'actora la quantitat de 94.251,30 euros, però no reconeixent deure la Factura núm. V17024 de quantia 2.045,83 euros, corresponent a despeses de devolucions i interessos de demora, s'ha d'examinar, en primer lloc, la impugnació que fa l'actora de la sentència quan aquesta declara no ser exigible tal factura.

Com ja hem dit, respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova.

En el present cas, no havent la demandada acceptat la factura, corresponia a l'actora acreditar el que reclama, és a dir, quines despeses de devolucions ha hagut de pagar i ara reclama, i sobre quin capital aplica interessos de demora, quin tipus aplica, etc. En definitiva, li corresponia acreditar el que està facturant, cosa que en absolut ha fet, per la qual cosa es desestima el motiu d'impugnació.

QUART.-Impugna també la sentència al·legant error en la valoració de la proba pel que fa la resolució del Contracte de col·laboració subscrit entre les parts en data 21-5-2014, negant haver-lo incomplert.

De les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada en aquest punt.

La resolució contractual ex art. 1124 CC, si no hi ha acord entre les parts al respecte, ha d'ésser declarada judicialment, mitjançant l'exercici de l'acció de resolució en demanda, sigui principal o reconvencional (entre moltes, Tribunal Suprem Sala 1a, S 17-7-2009, nº 575/2009 i Tribunal Suprem Sala 1a, S 12-5-2008, nº 322/2008, que diu: ' el incumplimiento contractual faculta a la parte que cumplió para resolver el contrato con obligaciones recíprocas, bien de forma extrajudicial o judicialmente. (...) la resolución por incumplimiento no se produce automáticamente pues requiere que la parte incumplidora acepte la resolución, o bien, en otro caso, recaiga resolución judicial de que está bien ejercitado el derecho potestativo de resolución, y, obviamente, este pronunciamiento judicial para que tenga lugar precisa de su postulación mediante demanda o mediante reconvención, sin que sea suficiente la excepción, pues la función de ésta es sólo la de enervar una acción, demorándola o extinguiéndola. La facultad resolutoria extrajudicial puede ejercitarse mediante declaración, no sujeta a forma, dirigida a la otra parte, y su eficacia queda supeditada a que sean los tribunales quienes examinen y sancionen su procedencia cuando sea impugnada de contrario').

Correspon a la part que demana la resolució del contracte la càrrega de provar l'incompliment del mateix per la part contrària.

El Contracte de col·laboració subscrit entre les parts en data 21-5-2014 tenia com a objecte ' desenvolupar un software per implementar en els àmbits sanitari, sociosanitari i social', corresponent 'la direcció del projecte (...) al Dr. Maximino i la direcció tècnica al Sr. Gregorio', havent d'aportar VALEN COMPUTER S.A. 'el seu aplicatiu informàtic denominat Compass' i Simpple S.L.U. 6 tècnics a jornada completa. Aquest software substituiria el GoWin que fins llavors es venia utilitzant. Estem doncs, davant d'un contracte de col·laboració entre les dues parts per a obtenir un resultat, un nou software.

Procedeix examinar, doncs, si queda provat l'incompliment per part de VALEN COMPUTER S.A. de les seves obligacions contractuals, incompliment que permetria la resolució del contracte.

La sentència impugnada considera que queda provat tal incompliment, en base a:

1) L' art. 304 LEC ('Si la part citada per a l'interrogatori no compareix al judici, el tribunal pot considerar reconeguts els fets en què hagi intervingut personalment aquesta part i la fixació com a certs dels quals li sigui completament perjudicial'), al no haver comparegut al judici el legal representant de VALEN COMPUTER S.A., Sr. Gregorio, motiu pel qual el Jutge a quoconsidera com a certs els fets de la reconvenció, en especial l'absència absoluta d'aquest senyor, que havia de ser segons el contracte el director tècnic del projecte, en el desenvolupament del mateix.

2) Les testificals practicades corroborades per la documental. Certament, com al·lega la recurrent, aquests testimonis tenen vinculació amb la reconvinent, com el Dr. Maximino, director del projecte, o el Sr. Nicanor o el Sr. Onesimo, treballadors de la reconvinent, per la qual cosa la seva credibilitat minva. Ara bé, no ha aportat la recurrent altres testimonis que els desacreditin, i no deixen de ser testimonis qualificats pels seus coneixements informàtics i intervenció directe en el projecte. Però, el que és fonamental per a donar-lis credibilitat es que les seves declaracions sobre la total inutilitat del aplicatiu informàtic denominat 'Compass', que VALEN COMPUTER S.A. havia d'aportar al projecte, venen corroborades documentalment, de manera que en els mails aportats el propi personal de VALEN COMPUTER S.A. reconeix que s'ha de començar ' a programar completament des de zero i tots plegats' (mail enviat per Roberto en data 4-7-2014).

3) El fet que el software que s'havia d'implementar no existeix, havent-se desenvolupat solament un 15% del projecte total, el que suposa una inexecució atenent a la naturalesa de resultat que tenia el contracte de col·laboració celebrat, de manera que actualment es fa servir encara l'antic GoWin, motiu pel qual la reconvinent segueix pagant a l'actora per l'ús d'aquest GoWin, tot i que menys que inicialment.

4) Que no queda acreditat que la reconvinent incomplís el contracte, al haver contractat inclús personal extern (de Omnia Solutions) per treballar en el projecte.

En conclusió, no podem considerar que la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància sigui il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, podent-se considerar que va ser VALEN COMPUTER S.A. la que no va col·laborar el suficient per a obtenir el resultat, el nou software, per la qual cosa es desestima el motiu d'impugnació.

CINQUÈ.-Al·lega el recurrent, finalment, que és errònia la Part Dispositiva de la sentència impugnada, ja que la seva demanda ha estat realment estimada, al acceptar inclús la demandada el deute reclamat -excepte una factura-, sent en conseqüència també errònia la imposició de costes.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació. Demanda i reconvenció tenien objectes diferents, encara que relacionats en part. La demanda exigia una quantitat per l'ús del GoWin en compliment del Contracte signat entre les parts el dia 1-11-2012. En canvi, la reconvenció demanava la resolució del Contracte de col·laboració subscrit entre les parts en data 21-5- 2014, que tenia com a objecte desenvolupar un nou software que hauria de substituir el GoWin. Per tant, tenim dos objectes diferents, un a la demanda i un altre a la reconvenció, que poden donar lloc a haver de pagar, si s'estima la demanda i la reconvenció, quantitats que, en el seu cas -com ha passat aquí-, es podran finalment compensar en la sentència, però sense que aquesta compensació final deixi sense efecte l'estimació de la demanda o de la reconvenció.

Perquè els deutes s'extingeixin per compensació legal ( art. 1156 CC) és necessari que els deutes siguin recíprocs, de la mateixa naturalesa, vençuts, líquids i exigibles ( arts. 1196 CC), requisits que han de concórrer en el moment d'iniciar-se el procediment judicial i sense necessitat de pronunciament judicial al respecte. En aquest cas n'hi ha prou en presentar l'excepció de compensació en la contestació de la demanda, sense que sigui necessària la reconvenció ( STS de 7 de desembre de 2007, ROJ: STS 8257/2007). Si no és el cas, és a dir, si els requisits de l' art. 1196 CC no es donen ja a priori, al inici del procediment judicial, i depenen de que el jutge es pronunciï sobre ells, per ser l'objecte de la demanda i de la reconvenció, la compensació s'ha de promoure per reconvenció i la sentència determinarà, estimant en el seu cas la demanda i la reconvenció, les quantitats a pagar, podent-se fer llavors i seguidament unacompensació judicial,que en cap cas pot alterar l'estimació, total o parcial, de la demanda i de la reconvenció, amb els corresponents efectes de tal estimació sobre les respectives costes.

Així ho diu la STS de 24 de juliol de 2014 ROJ: STS 3559/2014 ECLI:ES:TS:2014:3559, resolent un cas pràcticament idèntic al present: 'fundamenta el recurso por (...) incongruencia interna de la sentencia, ya que por un lado, en la fundamentación jurídica, se afirma que Instituto Inmobiliario Berna SL es deudor de Elsan Pacsan SA y, por otro -al operar la compensación entre lo debido recíprocamente por ambas y resultar saldo favorable a la primera- desestima la reconvención. Esta Sala ha venido reiterando una doctrina que claramente expresa, entre otras, la sentencia nº 1129/1995, de 27 diciembre, que, con cita de las de 16 noviembre 1993 y 9 abril 1994, dice que 'en la llamada 'compensación judicial' no son exigibles todos los requisitos que la normativa del Código Civil fija para que proceda la compensación legal, entre ellos que las dos deudas compensables sean líquidas y exigibles en el momento de plantearse el litigio, ya que este extremo puede referirse, en la concreción del montante de la deuda compensable, a la decisión judicial que establezca en el correspondiente pronunciamiento de condena los conceptos claros de lo que la demandada adeuda a la actora, aunque la determinación de su importe cuantitativo quede para ejecución de sentencia y aunque una de las deudas compensables provenga de la indemnización de daños y perjuicios, cuya procedencia declare la sentencia recurrida....'.

Dicha doctrina resulta de aplicación al presente caso en el que la sentencia estima en realidad de forma parcial tanto la demanda como la reconvención -aunque no lo diga así en el 'fallo'- y compensa las cantidades que las partes se deben recíprocamente, de modo que resulta un saldo a favor de la demandante inicial Instituto Inmobiliario de Berna SL, lo que no comporta la desestimación de la reconvención de Elsan Pacsa SA como indebidamente se ha pronunciado dando lugar a la incongruencia interna que se denuncia'.

En el present cas, la sentència considera que l'actora tenia dret a cobrar de la demandada 94.251,30 euros (dels 96.297,13 euros reclamants a la demanda, ja que considera que s'ha d'excloure la Factura núm. NUM000 de quantia 2.045,83 euros), deute que era reconegut per la mateixa demandada. Per tant, la demanda en absolut es pot desestimar, com fa la sentència impugnada que incorre en incongruència, sinó que s'ha d'estimar substancialment (es dóna més del 88% del que es peticionava), imposant llavors les costes de la mateixa a la demandada, conforme l' art. 394 LEC. I pel que fa a la demanda reconvencional, s'estima totalment, per la qual cosa procedeix imposar les costes de la mateixa al demandat reconvingut, conforme l' art. 394 LEC.

En conclusió, estimem substancialment la demanda deduïda per VALEN COMPUTER S.A., i condemnem Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla) a pagar a l'actora la quantitat de 94.251,30 euros, més l'interés legal des de la data d'interposició de la demanda de monitori, imposant les costes de la demanda a la demandada.

Estimem íntegrament la reconvenció deduïda per Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla), declarem resolt el contracte de col·laboració fet el 21-5-2014, amb vigència prorrogada per acord de 1-2-2015, i condemnem VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 181.500 euros, més l'interés legal incrementat en dos punts des de la data de la sentència de primera instància i fins al pagament, imposant les costes de la reconvenció a la reconvinguda.

Fent compensació judicial de les quantitats principals, condemnem VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 87.248,70 euros de principal, havent-se de liquidar a part els interessos respectius.

SISÈ.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en estimar parcialment el recurs interposat, no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEMparcialmentel recurs d'apel·lació interposat per VALEN COMPUTER S.A. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tarragona de data 26-4-2018, en procediment Ordinari 646/17, que es REVOCA parcialment, fent les següents declaracions:

1.- Estimem substancialment la demanda deduïda per VALEN COMPUTER S.A., i condemnem Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla) a pagar a l'actora la quantitat de 94.251,30 euros, més l'interés legal des de la data d'interposició de la demanda de monitori, imposant les costes de la demanda a la demandada.

Estimem íntegrament la reconvenció deduïda per Simpple S.L.U. (Xarxa Santa Tecla), declarem resolt el contracte de col·laboració fet el 21-5-2014, amb vigència prorrogada per acord de 1-2-2015, i condemnem VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 181.500 euros, més l'interés legal incrementat en dos punts des de la data de la sentència de primera instància i fins al pagament, imposant les costes de la reconvenció a la reconvinguda.

Fent compensació judicial de les quantitats principals, condemnem VALEN COMPUTER S.A. a pagar a l'actora reconvencional la quantitat de 87.248,70 euros de principal, havent-se de liquidar a part els interessos respectius.

2.- No fem imposició de les costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit per apel·lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).