Última revisión
06/02/2025
Sentencia Civil 45/2024 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Civil y Penal, Rec. 65/2024 de 10 de octubre del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 89 min
Orden: Civil
Fecha: 10 de Octubre de 2024
Tribunal: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Civil y Penal
Ponente: MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUES
Nº de sentencia: 45/2024
Núm. Cendoj: 08019310012024100036
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2024:8969
Núm. Roj: STSJ CAT 8969:2024
Encabezamiento
Oposición medidas en protección de menores 555/2020 - Juzgado Primera Instancia 51 Barcelona
Recurso de apelación 736/2023 - Sección Civil 18 Audiencia Provincial Barcelona
Procuradora: ASUNCION VILA RIPOLL
Abogado: ANA MARIA XAPELLI FONT
Letrado de la Generalitat: MIQUEL ANTONI GORDÓ MARINA
Presidente:
Excmo. Sr. Jesús Mª Barrientos Pacho
Magistrados:
Ilma. Sra. Mª Eugenia Alegret Burgués (ponente)
Ilmo. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
Ilma. Sra. Nuria Bassols i Muntada
Ilmo. Sr. D. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 10 de octubre de 2024
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, integrada por los Magistrados que se expresan más arriba, ha visto el recurso de casación núm. 65/2024 contra la sentencia dictada en el Recurso de apelación 736/2023 - Sección Civil 18 Audiencia Provincial Barcelona como consecuencia del procedimiento Oposición medidas en protección de menores 555/2020 - Juzgado Primera Instancia 51 Barcelona. El Sr. Narciso, ha interpuesto recurso de casación, representado por la Procuradora Sra. Asunción Vila Ripoll y defendido por la Letrada Sra. Ana María Xapelli Font. La Dirección General de Atención a la Infancia y Adolescencia (DGAIA), parte recurrida en este procedimiento, ha estado representada por el Letrado de la Generalitat Sr. Miquel Antoni Gordó Marina. Ha sido parte el Ministerio Fiscal.
Antecedentes
Ha sido ponente la Magistrada Ilma. Doña María Eugenia Alegret Burgués.
Fundamentos
1. Frente a la sentencia de la Audiencia provincial recaída en autos de oposición a resolución administrativa relativa a una menor en situación legal de desamparo, según la cual no es preceptivo en estos procedimientos la audiencia del menor ante el juez, aunque tenga más de 12 años de edad, se alza la defensa del progenitor demandante interponiendo recurso extraordinario por infracción procesal y recurso de casación por interés casacional.
2. En ambos casos se invoca el interés superior del menor y en relación con el recurso de casación la existencia de dos sentencias del TSJC, la 36/2023 de 12 de junio y la 18/2023 de 16 de marzo, cuya doctrina vulneraría la sentencia de apelación.
3. Estima el recurrente que la audiencia de los menores por el propio juez que debe resolver sobre una situación que les afecta personalmente, es preceptiva, tanto si se trata de procedimientos matrimoniales ( art. 770.4 de la Lec) como si el procedimiento se refiere a la impugnación de resoluciones administrativas dictadas por la Administración competente en materia de protección de menores ( art. 780.1 de la Lec) .
4. La Sala mediante auto de fecha 6 de junio de 2024 admitió ambos recursos, aun cuando hubiese sido ya derogado el recurso extraordinario por infracción procesal en el momento de su interposición, por estimar que la cuestión afectaba al superior interés del menor, lo que flexibiliza, según constante doctrina del Tribunal Constitucional y de esta Sala, los requisitos de admisión el recurso (STC 26/2024 (FJ5), con cita de las SSTC 187/1996 (FJ2); 141/2000 (FJ5); 77/2018 (FJ2); 106/2022 (FJ2C); 130/2022 (FJ5); 131/2022 (FJ3), entre otras y STSJC de 17 de junio de 2024 ( ROJ: STSJ CAT 6394/2024 - ECLI:ES:TSJCAT:2024:6394 ).
5. Ambos motivos se resolverán conjuntamente teniendo en cuenta que la cuestión jurídica debatida es determinar si en el procedimiento judicial en el que se impugna una resolución administrativa que restringe el derecho de relaciones personales entre el progenitor actor y su hija, nacida en el año 2010, declarada en situación de desamparo y acogida por la propia Administración en centro adecuado, resultaba o no obligada la audiencia de la menor.
6. En el caso, el progenitor solicitó la audiencia de la niña tanto en primera instancia como en segunda, siendo denegada en ambos casos.
7. La Audiencia sostiene que en esta clase de procedimiento no resulta preceptiva la audiencia del menor por parte de la autoridad judicial a diferencia de lo que debe acordarse en los procedimientos matrimoniales, analizando la diferente redacción de los arts. 770.4 y 780.1 de la Lec, así como el 12. 1 de la Convención de Nueva York sobre los derechos del niño y el art. 2.5 de la LO 1/1996, concluyendo en que;
Para una mejor comprensión del objeto del recurso conviene sentar los siguientes antecedentes.
1.El Sr. Narciso interpuso demanda judicial frente a la DGAIA, impugnando las resoluciones administrativas que restringían las visitas con su hija menor, Lucía, nacida el NUM000 de 2010, a una hora al mes, con supervisión.
2.Ya en la primera instancia solicitó que antes de resolver sobre su pretensión de ampliación de las visitas se escuchara por el órgano judicial a la niña.
3.Esta petición fue denegada por el Juzgado de primera instancia con el argumento de que la menor ya había sido oída por los técnicos de la DGAIA. La vista tuvo lugar en el dia 11 de mayo de 2023 cuando la menor ya contaba con 12 años de edad. La decisión fue recurrida en reposición siendo igualmente desestimada por los mismos razonamientos.
4.La Sentencia de primera instancia teniendo en cuenta los hechos que estimó acreditados, confirmó la decisión de la Administración demandada y no amplió las visitas de Lucía con su padre.
5.Los hechos de los que partió son los siguientes:
Y concluye que
6. En el informe del EATAF obrante en las actuaciones y pese a que el Juzgado había ordenado al equipo técnico pericial que entrevistase a la menor, tampoco lo hizo, decidiendo por sí que siempre que fuese posible debía evitarse la audiencia
7. La Sentencia fue recurrida en apelación por el demandante esgrimiendo como único motivo del recurso la falta de audiencia de la menor y su derecho a ser oída en el procedimiento judicial, interesando la nulidad de la Sentencia de primera instancia, que se acordara dar audiencia a la menor y una vez escuchada se resolviera sobre lo planteado.
8. La Sentencia de la Audiencia rechaza dicha petición por las consideraciones expuestas en el anterior FJ in fine.
9. En el recurso de casación formulado contra la Sentencia de la Audiencia se insiste en que la menor debe ser oída por cuanto le consta que desea la ampliación de las visitas y que esta omisión constituye una infracción del art. 24 de la CE según la doctrina del TC.
1. No se discute en esta litis que, a pesar del desamparo de la menor, tanto ésta como los progenitores suspendidos de la potestad parental tienen derecho a relacionarse entre sí.
2. Así viene establecido en los artículos 228-8 del CCC y 134 f) de la LDOIA y lo ha declarado esta Sala en diferentes sentencias.
3. En la STSJC 60/2023 de 25 de octubre de 2023 ( ROJ: STSJ CAT 11191/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:11191) advertimos que a efectos de la interpretación y aplicación en cada caso del interés superior del menor, deben tenerse en cuenta -entre otros- criterios tales como (Art. 2.2): a) la protección del derecho a la vida, supervivencia y desarrollo del menor y la satisfacción de sus necesidades básicas, tanto materiales, físicas y educativas como emocionales y afectivas; b) la conveniencia de que su vida y desarrollo tenga lugar en un entorno familiar adecuado y libre de violencia. Se priorizará la permanencia en su familia de origen y se preservará el mantenimiento de sus relaciones familiares, siempre que sea posible y positivo para el menor.
4. Y en la STSJC 03 de mayo de 2023 ( ROJ: STSJ CAT 5260/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:5260 ) puede leerse que:
5. Este derecho solo puede ser suspendido o limitado cuando convenga al superior interés del menor, debiendo motivarse específicamente porqué en el caso concreto no resulta adecuado a su interés el mantenimiento de dichas relaciones, ponderando todos los intereses en juego.
1.Esta Sala se ha pronunciado ya sobre la cuestión que aquí se debate en las STSJC 18 y 36 del año 2023, citadas por el recurrente.
2. Es cierto que el art. 770.4 de la Lec, que mantiene su originaria redacción desde el año 2000, en cuando a los procedimientos matrimoniales, dispone que si el procedimiento fuere contencioso y se estimare necesario de oficio o a petición del fiscal, partes o miembros del equipo técnico judicial o de los propios hijos, podrán ser oídos cuando tengan menos de doce años,
3. Sin embargo interpretados ambos preceptos a la luz tanto de la Ley Orgánica de Protección jurídica del menor -art. 2 y 9- como en función de los preceptos sustantivos relacionados, en Cataluña el art. 211-6.2
Se trata en ambos casos de procedimientos judiciales, de situaciones de controversia y en ambos casos sus intereses y derechos se hallan afectados.
4. El art. 211-6.2 CCC no distingue entre procedimientos y el art. 7.1 de la LDOIA se enmarca en la legislación específica de protección de los menores, lo cual resulta razonable en la medida en que la Administración es precisamente la parte demandada en estos procedimientos por lo que la audiencia del menor para ser escuchado por el juez que debe resolver sobre la validez de las decisiones administrativas en relación con los aspectos que afectan a su esfera personal, se revela tan necesaria como en los procedimientos matrimoniales cuando existe controversia o posiciones contrapuestas, como sucede en el caso. Existe, en suma, la misma identidad de razón.
El menor puede ser escuchado directamente o a través de la persona que designe y también puede mostrarse parte en el procedimiento, en cuyo caso deberá hacerlo a través de sus representantes legales siempre que no tengan intereses contrapuestos a los suyos o a través de la persona que designen como defensor para que les represente.
5. La STC de 20/02/2023 remarca la importancia del establecimiento en la Ley Orgánica 1/1996, tras la reforma realizada por la Ley Orgánica 8/2015 como consecuencia del Convenio europeo sobre el ejercicio de los derechos de los niños, de un conjunto de garantías procesales que deberán ser respetadas al adoptar cualquier medida en interés superior de la persona menor de edad (art. 2.5
Este derecho a ser "oído y escuchado", alcanza su mayor dimensión tras el Convenio y la reforma introducida por la Ley Orgánica 8/2015,
Concluye la sentencia del TC, antes citada que:
6. En nuestra sentencia 18/2023 de 16 de marzo de 2023 ( ROJ: STSJ CAT 3884/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:3884 ) entendimos que;
De igual forma, en la STSJC 36/2023 de 12 de junio, FJ 4 ( ROJ: STSJ CAT 8521/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:8521 ) reiteramos la doctrina anterior, explicando que:
7. Puede decirse que el TS (y el propio TEDH ) consideran que no se trata de un derecho absoluto que puede ser matizado sobre las siguientes consideraciones:
8. De toda esa normativa, en particular del art. 9.2 de la LOPJM [2.
El menor mayor de 12 años, puede también, debidamente informado de su derecho, renunciar expresamente a él o bien designar a persona de su confianza para transmitir sus deseos de forma objetiva al tribunal.
1. En el presente caso, más allá de que la Audiencia Provincial ha considerado no preceptiva la audiencia del menor en esta clase de procedimientos, no se ha motivado que exista un riesgo específico o concreto para Lucía en el cumplimiento del trámite de audiencia ni se ha hecho constar que debidamente informada de su derecho haya renunciado expresamente a él, o bien que haya sido oída a través de la persona específicamente designada por la menor.
2. La propia Administración demandada parece que tiene un criterio negativo sobre las visitas del padre con Lucía, pero la
3. La sentencia de la Audiencia ha infringido lo dispuesto en el art. 211-6.2, del CCC y el art. 7 de la LDOIA en relación con los art. 9.2 y 9.3 de la LOPJM así como la doctrina de esta Sala antes expuesta, debiendo en consecuencia ser casada.
4. En orden a los efectos de esta resolución -art. 4 de la
5. No es posible acordar en este caso lo que se solicita en el recurso de casación y esta misma Sala dispuso en la STSJC 18/2023 -que sea la Audiencia la que oiga a la menor y luego resuelva- en la medida en que el único motivo del recurso de apelación fue la omisión del trámite de audiencia a la menor.
6. El Juzgado dará la preferencia legal correspondiente a la ejecución de esta Sentencia.
Casada la sentencia no procede imponer las costas del recurso de casación ( Art.394 de la Lec) , con devolución del depósito en su caso constituido.
Estimar el recurso de casación interpuesto por la representación procesal de Narciso contra la Sentencia nº 632/23 de fecha 29-11-23 dictada por la Secc. 18 de la Audiencia Provincial de Barcelona, en su rollo de Apelación núm. 736/23.
Casar y anular dicha sentencia.
Estimar el recurso de apelación interpuesto en su día por la representación procesal de Narciso contra la Sentencia dictada en fecha 16-05-23 por el Juzgado de Primera Instancia núm. 51 de Barcelona en su Procedimiento núm. 555/20-M. Se anula dicha sentencia.
Las actuaciones deberán retrotraerse al momento anterior al dictado de la Sentencia de primera instancia para disponer la audiencia de la menor Lucía. Realizado el trámite se dictará la Sentencia correspondiente.
El Juzgado dará la preferencia legal correspondiente a la ejecución de la presente Sentencia.
No imponer las costas del recurso, con devolución en su caso del depósito constituido.
Notifíquese la presente a las partes y con su testimonio remítase el Rollo y las actuaciones a la Sección indicada de la Audiencia.
Contra esta resolución no cabe recurso alguno.
Así por esta sentencia, definitivamente juzgando, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.
Oposició mesures en protecció de menors 555/2020 - Jutjat Primera Instància núm. 51 Barcelona
Recurs d'apel·lació 736/2023 - Secció Civil núm. 18 Audiència Provincial Barcelona
Procuradora: ASUNCION VILA RIPOLL
Advocat: ANA MARIA XAPELLI FONT
Lletrat de la Generalitat: MIQUEL ANTONI GORDÓ MARINA
President:
Excm. Sr. Jesús Mª Barrientos Pacho
Magistrats:
Il·lma. Sra. M. Eugenia Alegret Burgués (ponent)
Il·lm. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
Il·lma. Sra. Nuria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 10 d'octubre de 2024
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, hem vist el recurs de cassació núm. 65/2024 contra la Sentència dictada en el recurs d'apel·lació 736/2023 - Secció Civil núm. 18 Audiència Provincial Barcelona com a conseqüència del procediment oposició mesures en protecció de menors 555/2020 - Jutjat de Primera Instància núm. 51 Barcelona. El Sr. Narciso ha interposat recurs de cassació representat per la procuradora Sra. Asunción Vila Ripoll i defensat per la lletrada Sra. Ana María Xapelli Font. La Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada pel lletrat de la Generalitat Sr. Miquel Antoni Gordó Marina. Ha estat part el Ministeri Fiscal.
Ha estat ponent la magistrada Sra. María Eugenia Alegret Burgués.
1. Davant la Sentència de l'Audiència Provincial recaiguda en actuacions d'oposició a la resolució administrativa relativa a una menor en situació legal de desemparament, segons la qual no és preceptiu en aquests procediments l'audiència del menor davant el jutge, encara que tingui més de 12 anys d'edat, s'alça la defensa del progenitor demandant que interposa recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació per interès cassacional.
2. En ambdós casos s'invoca l'interès superior del menor i en relació amb el recurs de cassació l'existència de dues sentències del TSJC, la 36/2023 de 12 de juny i la 18/2023 de 16 de març, la doctrina de la qual vulneraria la Sentència d'apel·lació.
3. El recurrent estima que l'audiència dels menors pel mateix jutge que ha de resoldre sobre una situació que els afecta personalment és preceptiva, tant si es tracta de procediments matrimonials ( article 770.4 de la LEC) com si el procediment es refereix a la impugnació de resolucions administratives dictades per l'Administració competent en matèria de protecció de menors ( article 780.1 de la LEC).
4. La Sala, mitjançant interlocutòria de data 6 de juny de 2024, va admetre ambdós recursos, encara que hagués estat ja derogat el recurs extraordinari per infracció processal en el moment de la seva interposició, per estimar que la qüestió afectava l'interès superior del menor, cosa que flexibilitza, segons doctrina constant del Tribunal Constitucional i d'aquesta Sala, els requisits d'admissió del recurs ( STC 26/2024 (FJ5), amb esmena de les SSTC 187/1996 (FJ2); 141/2000 (FJ5); 77/2018 (FJ2); 106/2022 (FJ2C); 130/2022 (FJ5); 131/2022 (FJ3), entre altres, i STSJC de 17 de juny de 2024 ( ROJ:STSJ CAT 6394/2024 - ECLI:ES: TSJCAT:2024:6394).
5. Ambdós motius es resoldran conjuntament tenint en compte que la qüestió jurídica debatuda és determinar si en el procediment judicial en què s'impugna una resolució administrativa que restringeix el dret de relacions personals entre el progenitor actor i la seva filla, nascuda l'any 2010, declarada en situació de desemparament i acollida per la mateixa Administració en centre adequat, resultava o no obligada l'audiència de la menor.
6. En el cas, el progenitor va sol·licitar l'audiència de la nena tant en primera instància com en segona, la qual va ser denegada en ambdós casos.
7. L'Audiència sosté que en aquesta classe de procediment no resulta preceptiva l'audiència del menor per part de l'autoritat judicial a diferència del que ha de acordar-se en els procediments matrimonials, analitzant la diferent redacció dels articles 770.4 i 780.1 de la LEC, així com el 12. 1 de la Convenció de Nova York sobre els drets del nen i l' article 2.5 de la LO 1/1996, concloent en què;
Per a una millor comprensió de l'objecte del recurs convé asseure els antecedents següents.
1. El Sr. Narciso va interposar demanda judicial davant la DGAIA i va impugnar les resolucions administratives que restringien les visites amb la seva filla menor, Lucía, nascuda el NUM000 de 2010, a una hora al mes, amb supervisió.
2. Ja en la primera instància va sol·licitar que abans de resoldre sobre la seva pretensió d'ampliació de les visites l'òrgan judicial escoltés la nena.
3. Aquesta petició va ser denegada pel Jutjat de Primera Instància amb l'argument que la menor ja havia estat oïda pels tècnics de la DGAIA. La vista va tenir lloc el dia 11 de maig de 2023 quan la menor ja comptava amb 12 anys d'edat. La decisió va ser objecte de recurs en reposició i va ser igualment desestimada pels mateixos raonaments.
4. La Sentència de primera instància, tenint en compte els fets que va estimar acreditats, va confirmar la decisió de l'Administració demandada i no va ampliar les visites de Lucía amb el seu pare.
5. Els fets de què va partir són els següents:
1. L'informe d'EAIA Sabadell de 9-7-20 recomana que no s'estableixin visites del pare amb la menor a causa del temps que porta sense contacte amb ella i pel fet que els tècnics no poden treballar amb ell ni establir pautes per a visites o un pla de treball.
2. Per resolució de 1-9-20 s'acorda que el pare no tingui visites amb la menor però sí trucades quinzenals.
3. A l'informe d'EAIA Sabadell de 9-10-20 es torna a posar de manifest la poca col·laboració del pare amb els serveis i quan se li proposa que hi hagi una visita al mes supervisat l'accepta en aquest moment.
4. Per resolució de 21-10-20 es fixen visites del pare amb la menor supervisades una vegada al mes, la qual és corregida per defectes de redacció per resolució de data 23-11-20.
5. En l'informe d'EAIA Sabadell de 22-7-21 es posa de manifest que les visites per a la menor amb el pare no són beneficioses per Lucía, atès que les incidències són contínues, i la pròpia menor ha manifestat que no vol fer-les.
6. En data 27-7-21 se li comunica al pare la suspensió de les visites i ell manifesta no estar-hi d'acord.
7. En l'informe de l'EAIA DIRECCION000 de data 20-4-22 es fa constar que la menor vol tenir visites amb el seu pare i es valora efectuar-les de forma puntual per valorar el seu desenvolupament.
8. En el comunicat d'EAIA DIRECCION001 de data 19-5-22 es posa de manifest que les visites es fan amb el pare sota demanda de la menor ja que el pare no ha portat cap actuació ni col·laboració amb els serveis, i que les visites amb el pare són de caràcter puntual.
9. En l'informe proposta de l'EAIA DIRECCION001 de data 20-2-23 es fa constar que el pare només pot mantenir visites una vegada al mes amb la menor i que aquestes tenen un contingut molt empobrit. Es proposa mantenir les visites del pare una vegada al mes supervisades i seguir valorant la seva evolució.
10. Per resolució de 3-3-23 es mantenen les visites del pare d'una hora al mes.
11. En l'informe de l'EATAF de data 8-2-23 es fa constar que en les visites amb la seva filla el pare, "en aquestes trobades el Sr. Narciso acostuma a centrar-se en ell mateix i no en com està la seva filla. L' Lucía és conscient de les particularitats de la personalitat del seu progenitor i malgrat no li agraden, les comprèn i accepta la freqüència de visites establertes en l'actualitat".
A més, es valora que "es detecta que en els espais de relació paternofilials, el progenitor aporta missatges inapropiats a la filla, atenent el context en què es donen, els quals podien afectar emocionalment a la nena, així com que tendeix a prioritzar els interessos propis en detriment del que pugui necessitar l' Lucía".
I conclou que "altrament, atenent la situació de la noia i tot allò referit amb el pare, no es valora pertinent un augment dels contactes paternofilials, ja que aquest fet a hores d'ara no revertiria positivament en la nena".
6. En l'informe de l'EATAF que consta en les actuacions i malgrat que el Jutjat havia ordenat a l'equip tècnic pericial que entrevistés la menor, tampoc no ho va fer i va decidir per si que sempre que fos possible havia d'evitar-se l'audiència "per l'efecte iatrogènic i la victimització secundària".
7. La Sentència va ser objecte de recurs en apel·lació pel demandant que va esgrimir com a únic motiu del recurs la falta d'audiència de la menor i el seu dret a ser escoltada en el procediment judicial. Va sol·licitar la nul·litat de la Sentència de primera instància, que es disposés donar audiència a la menor i una vegada escoltada es resolgués sobre el que s'havia plantejat.
8. La Sentència de l'Audiència rebutja aquesta petició per les consideracions exposades en l'anterior FJ
9. En el recurs de cassació formulat contra la Sentència de l'Audiència s'insisteix en què la menor ha de ser escoltada ja que li consta que desitja l'ampliació de les visites i que aquesta omissió constitueix una infracció de l' article 24 del CE segons la doctrina del TC.
1. No es discuteix en aquest litigi que, malgrat el desemparament de la menor, tant aquesta com els progenitors suspesos de la potestat parental tenen dret a relacionar-se entre ells.
2. Així ve establert en els articles 228-8 del CCC i 134 f) de la LDOIA i ho ha declarat aquesta Sala en diferents sentències.
3. En la STSJC 60/2023, de 25 d'octubre de 2023 ( ROJ:STSJ CAT 11191/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:11191) advertim que a l'efecte de la interpretació i aplicació en cada cas de l'interès superior del menor, han de tenir-se en compte -entre altres - criteris com ara (article 2.2):
4. I en la STSJC 03 de maig de 2023 ( ROJ:STSJ CAT 5260/2023 - ECLI: ES:TSJCAT: 2023:5260) pot llegir-se que:
5. Aquest dret només pot ser suspès o limitat quan convingui al superior interès del menor, i ha de motivar-se específicament per què en el cas concret no resulta adequat al seu interès el manteniment d'aquestes relacions, ponderant tots els interessos en joc.
1. Aquesta Sala s'ha pronunciat ja sobre la qüestió que aquí es debat en les STSJC 18 i 36 de l'any 2023, esmentades pel recurrent.
2. És cert que l' article 770.4 de la LEC, que manté la seva redacció originària des de l'any 2000, quant als procediments matrimonials, disposa que si el procediment fos contenciós i s'estimés necessari d'ofici o a petició del fiscal, parts o membres de l'equip tècnic judicial o dels propis fills, poden ser escoltats quan tinguin menys de dotze anys,
3. Tanmateix, interpretats ambdós preceptes a la llum tant de la Llei orgànica de protecció jurídica del menor -article 2 i 9 - com en funció dels preceptes substantius relacionats, a Catalunya l'article 211-6.2
Es tracta en ambdós casos de procediments judicials, de situacions de controvèrsia i en ambdós casos els seus interessos i drets es troben afectats.
4. L' article 211-6.2 CCC no distingeix entre procediments i l'article 7.1 de la LDOIA s'emmarca en la legislació específica de protecció dels menors, la qual cosa resulta raonable en la mesura en què l'Administració és precisament la part demandada en aquests procediments, per la qual cosa l'audiència del menor per ser escoltat pel jutge que ha de resoldre sobre la validesa de les decisions administratives en relació amb els aspectes que afecten a la seva esfera personal, es revela tan necessària com en els procediments matrimonials quan existeix controvèrsia o posicions contraposades, com succeeix en el cas. Existeix, en suma, la mateixa identitat de raó.
El menor pot ser escoltat directament o a través de la persona que designi i també pot mostrar-se part en el procediment, en aquest cas ha de fer-ho a través dels seus representants legals sempre que no tinguin interessos contraposats als seus o a través de la persona que designin com a defensor perquè els representi.
5. La STC de 20/02/2023 remarca la importància de l'establiment en la Llei orgànica 1/1996, després de la reforma realitzada per la Llei orgànica 8/2015 com a conseqüència del Conveni europeu sobre l'exercici dels drets dels nens, "d'un conjunt de garanties processals que han de ser respectades en adoptar qualsevol mesura en interès superior de la persona menor d'edat (article 2.5), en particular interessa destacar, com a garantia processal, "els drets del menor a ser informat, oït i escoltat" [article 2.5 a)].
Aquest dret a ser "oït i escoltat", assoleix la seva major dimensió després del Conveni i la reforma introduïda per la Llei orgànica 8/2015, en establir-se en termes absoluts en l'article 9 de la Llei 1/1996 que el "menor té dret a ser oït i escoltat sense cap discriminació per edat [...] en qualsevol procediment administratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social, tenint-se degudament en compte les seves opinions, en funció de la seva edat i maduresa", afegint que en "els procediments judicials o administratius, les compareixences o audiències del menor tenen caràcter preferent" (article 9.1).
Conclou la Sentència del TC, abans citada que:
6. En la nostra Sentència 18/2023, de 16 de març de 2023 ( ROJ: STSJ CAT 3884/2023 - ECLI:ES:TSJCAT: 2023:3884) vam entendre que;
De la mateixa manera, en la STSJC 36/2023, de 12 de juny, FJ 4 ( ROJ: STSJ CAT 8521/2023 - ECLI:ES:TSJCAT:2023:8521) reiterem la doctrina anterior, explicant que:
Pel que fa a la legislació interna, el Preàmbul (II) de la LO 8/2015, de 22 juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència, que va reformar en aquesta matèria la LOPJM, el CC i la LEC, declara que:
"Mitjançant la modificació de l'article 9 [LOPJM], es desenvolupa, de forma més detallada, el dret fonamental del menor a ser oït i escoltat d'acord amb el que s'estableix en el Conveni del Consell d'Europa per a la protecció dels nens contra l'explotació i l'abús sexual, fet a Lanzarote el 25 d'octubre de 2007, signat per Espanya el 12 de març de 2009 i instrument de ratificació del qual va ser publicat al
Després de la reforma de 2015, l'article 2.5 LOPJM preceptua que "qualsevol mesura en l'interès superior del menor ha de ser adoptada respectant les degudes garanties del procés i, en particular:
Disposa l'article 9 LOPJM des de llavors que:
"1. El menor té dret a ser oït i escoltat sense cap discriminació per edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l'àmbit familiar com en qualsevol procediment administratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social, tenint-se degudament en compte les seves opinions, en funció de la seva edat i maduresa. Per fer-ho, el menor ha de rebre la informació que li permeti l'exercici d'aquest dret en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàncies.
"2... No obstant això, quan això no sigui possible o no convingui a l'interès del menor, es pot conèixer l'opinió del menor per mitjà dels seus representants legals, sempre que no tinguin interessos contraposats als seus, o a través d'altres persones que, per la seva professió o relació d'especial confiança amb ell, puguin transmetre-la objectivament."
Pel que fa a la regulació catalana, l' article 211-6.2 CCC estableix des de la seva primera redacció que:
"El menor d'edat, d'acord amb la seva edat i capacitat natural i, en qualsevol cas, si ha complert dotze anys, té dret a ser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial".
Aquests mandats es troben inequívocament dirigits no només a les autoritats administratives, sinó també i especialment als òrgans judicials que coneguin, en general, dels procediments relatius a qualsevol matèria que els afecti, singularment en els procediments de separació, nul·litat o divorci dels seus pares.
Com vam establir en la nostra STSJC 18/2023 de 16 de març:
Així ho ha considerat també el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem els quals en la STC 64/2019, FD4, i, per remissió a aquesta, la STS 577/2021, FD2-, han declarat que:
Doctrina que reitera la STC de 20 de febrer de 2023 ( ROJ: STC 5/2023 - ECLI:ES:TC:2023:5).
De la mateixa manera el TEDH en la seva Sentència STEDH, d'11 d'octubre de 2016 (ROJ:STEDH 16/2016) té declarat que:
7. Pot dir-se que el TS (i el propi TEDH) consideren que no es tracta d'un dret absolut que pot ser matisat sobre les consideracions següents:
8. De tota aquesta normativa, en particular de l' article 9.2 de la LOPJ [2. Es garantirà que el menor, quan tingui suficient maduresa, pugui exercitar aquest dret per si mateix o a través de la persona que designi perquè li representi. La maduresa ha de valorar-se per personal especialitzat, tenint en compte tant el desenvolupament evolutiu del menor com la seva capacitat per comprendre i avaluar l'assumpte concret a tractar en cada cas. Es considera, en qualsevol cas, que té suficient maduresa quan tingui dotze anys complerts] s'infereix que el jutge ha d'escoltar el menor major de 12 anys directament independentment del fet que hagués estat oït amb anterioritat en l'expedient administratiu precedent o en qualsevol altre context, excepte supòsits d'impossibilitat o de risc inassumible per a l'interès del menor, ex article 9.2 LOPJM, havent en aquests casos de motivar-se degudament la denegació -article 9.3 LOPJM-.
El menor major de 12 anys, pot també, degudament informat del seu dret, renunciar expressament a ell o bé designar una persona de la seva confiança per transmetre els seus desitjos de forma objectiva al tribunal.
1. En aquest cas, més enllà que l'Audiència Provincial ha considerat no preceptiva l'audiència del menor en aquesta classe de procediments, no s'ha motivat que existeixi un risc específic o concret per a Lucía en el compliment del tràmit d'audiència ni s'ha fet constar que degudament informada del seu dret hagi renunciat expressament a ell, o bé que hagi estat oïda a través de la persona específicament designada per la menor.
2. La pròpia Administració demandada sembla que té un criteri negatiu cap a les visites del pare amb Lucía, però la
3. La Sentència de l'Audiència ha infringit el que disposa l'article 211-6.2, del CCC i l'article 7 de la LDOIA en relació amb l'article 9.2 i 9.3 de la LOPJM, així com la doctrina d'aquesta Sala abans exposada, havent en conseqüència de ser cassada.
4. Pel que fa als efectes d'aquesta resolució -article 4 de la Llei 4/2012 - és procedent declarar la nul·litat tant de la Sentència de l'Audiència Provincial que va haver d'estimar el recurs d'apel·lació com la del jutjat que va haver de disposar l'audiència de la menor Lucía abans de resoldre.
5. No és possible acordar en aquest cas el que se sol·licita en el recurs de cassació i aquesta mateixa Sala va disposar en la STSJC 18/2023 -que sigui l'Audiència la que oeixi la menor i després resolgui - en la mesura en què l'únic motiu del recurs d'apel·lació va ser l'omissió del tràmit d'audiència a la menor.
6. El Jutjat ha de donar la preferència legal corresponent a l'execució d'aquesta Sentència.
Cassada la Sentència, no és procedent imposar les costes del recurs de cassació ( article 394 de la LEC), amb devolució del dipòsit si és el cas constituït.
Fallo
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:
Estimar el recurs de cassació interposat per la representació processal de Narciso contra la Sentència núm. 632/23 de data 29-11-23 dictada per la Secció núm. 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el seu rotlle d'apel·lació núm. 736/23.
Cassar i anul·lar aquesta Sentència.
Estimar el recurs d'apel·lació interposat al seu moment per la representació processal de Narciso contra la Sentència dictada en data 16-05-23 pel Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona en el seu procediment núm. 555/20-M. S'anul·la aquesta Sentència.
Les actuacions han de retrotreure's al moment anterior al dictat de la Sentència de primera instància per disposar l'audiència de la menor Lucía. Realitzat el tràmit, es dictarà la Sentència corresponent.
El Jutjat ha de donar la preferència legal corresponent a l'execució d'aquesta Sentència.
No s'imposen les costes del recurs, amb devolució, si és el cas, del dipòsit constituït.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i amb el seu testimoniatge trameteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.
Contra aquesta resolució no s'hi pot interposar cap recurs.
Així ho manem i ho signem.
