Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 15/2018, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 451/2016 de 11 de Enero de 2018

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00015/2018

APEL LACIÓ

Rotlle Sala núm. 451 de 2016 Actuacions Jutjat núm. 3 PO 33/2014

SENTÈNCIAnúm. 15

Il lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila. MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Palma, a 11 de gener de 2018

Carmen Frigola Castillón.

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel lació número 451 de 2016, dimanant de les actuacions número 33 del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel lant i apel lada, la mercantil Luenal SL., representada per la procuradora Sra. Vicens Pujol i assistida del lletrat Sr. Martínez González, i com a apel lada i adherida a l'apel lació, l'Administració demandada, el Consell Insular de Mallorca, representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és la resolució presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del Consell Insular de Mallorca, desestimant la petició de reclamació de responsabilitat patrimonial interessada per la mercantil Luenal SL. el dia 24 de gener de 2012, per la pèrdua patrimonial patida com a conseqüència de la modificació puntual núm. 2 del Pal Territorial de Mallorca que va suprimir l'àrea de reconversió territorial ART 10.1 que va afectar a la parcel la núm. 50 de Cala Carbó (Pollença).

La quantia es fixà en 338.435 €.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 3 de l'Ordre Contenciós Administratiu dels de Palma, el dia 10 de juny de 2016, dictà la sentència núm. 282 on va desestimar la petició d'inadmissibilitat plantejada per la demandada i va desestimar el recurs contenciós administratiu.

2n.- Interposat el recurs d'apel lació per part de la representació de la part actora i al qual, en la seva oposició, s'hi va adherir la demandada, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada i, després, a l'adhesió l'actora.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 14 de desembre de 2017.

Fundamentos

PRIMER.- S'accepten els raonaments jurídics que empra la sentència d'instància i la decisió a la qual arriba, sempre i quan no entri en contradicció amb el que a continuació exposarem.

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del Consell Insular de Mallorca, desestimant la petició de reclamació de responsabilitat patrimonial interessada per la mercantil Luenal SL. el dia 24 de gener de 2012, per la pèrdua patrimonial patida com a conseqüència de la modificació puntual núm. 2 del Pal Territorial de Mallorca que va suprimir l'àrea de reconversió territorial ART 10.1 que va afectar a la parcel la núm. 50 de Cala Carbó (Pollença). Parcel la d'uns 841 m2. de superfície.

L'apel lant, part actora a la primera instància, qüestiona la sentència núm. 282 dictada, pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 dels de Palma, el dia 10 de juny de 2016, i a la qual acordava la desestimació del recurs. La qüestiona des de diverses perspectives; una primera inicial que troba el seu fil argumentador en la discrepància envers el contingut del 2n punt del 4t fonament de dret en la mesura que entén, l'apel lant, que amb la promulgació de la Llei 4/2008, cap modificació va operar en la situació urbanística.

Com a segona consideració addueix la no aplicabilitat al present supòsit de la jurisprudència invocada per la sentència referida al principi de confiança legítima.

Tercera, i última referida a la indemnització, assenyala que ella, la recurrent, va adequar la seva reclamació de responsabilitat patrimonial a les directrius fixades per aquesta Sala a la sentència de 4 de setembre de 2013 i que la modificació dels dits paràmetres pel Tribunal Suprem a la sentència de 8 de juny de 2015 fou posterior a què es presentessin els medis de prova i amb els quals pretenia fer ús en el present procediment.

La part demandada, el Consell Insular de Mallorca, a més d'oposar-se a l'apel lació plantejada per la part actora, s'adhereix a l'apel lació en bon punt la sentència havia desestimat les causes d'inadmissibilitat per ella plantejades a la instància; a saber, la falta de legitimació passiva de l'acció exercitada i l'extemporaneïtat.

Adhesió que fou qüestionada per la part actora en tant no es compleixen els requisits per tal d'interposar el propi recurs d'apel lació i que venen establerts a l' article 81 de la Llei Jurisdiccional .

SEGON.- La sentència apel lada, en punt que no ve qüestionat, a saber, la relació fàctica continguda en 1r fonament de dret, la qual, en definitiva, és transcripció literal - així expressament ho cita - de la que nosaltres férem, també en el 1r fonament de dret, en la sentència núm. 623 de 4 de setembre de 2013 , a les actuacions 660 de 2009 i acumulades 687/09 , 847/09 , 474/10 , 475/10 , 476/10 y 500/10 i que ara, per a la plena validesa en el present rotlle d'apel lació, tornem a reproduir i utilitzem; digué:

1º) En 1963 se aprobó definitivamente el Plan General-Parcial de Ordenación Urbana Municipal de la Cala de Sant Vicenç - Sector Cala Carbó; así como el Proyecto de Urbanización del Polígono 1 del Plan Parcial.

2º) En fecha 16 de noviembre de 1990 se aprobó definitivamente el PGOU de Pollença que clasificó como 'suelo urbano' los terrenos comprendidos en la citada urbanización 'Cala Carbó'.

Se hace constar en su apartado 6 el 'estado de ejecución' de dicha urbanización: 'Red viaria: ejecutada parcialmente la sección tipo. Pavimentación en muy mal estado'; 'Red de suministro de energía eléctrica y alumbrado público: Ejecutadas. Carece de alumbrado', 'Red de saneamiento: carece de red por estar previsto en el PU el funcionamiento por fosas sépticas'; 'Red de abastecimiento de agua: Ejecutada, Forma parte de la red de Cala Sant Vicens': 'Grado de consolidación por edificación: 25 %'. A fecha 1990 ya existen algunas parcelas edificadas.

En su apartado 6.1.4 se indica que la urbanización 'dispone de los servicios mínimos exigidos en su Plan Parcial' por lo que se clasifican como suelo urbano.

En cumplimiento de lo ordenado por la Comisión Insular de Urbanismo (CIU) que exige subsanación consistente en que se ha prever la implantación de red de alcantarillado para todos los núcleos urbanos o urbanizables con plan parcial aprobado que no lo tuvieran previsto, en la aprobación definitiva del PGOU ya se determina la implantación de red de alcantarillado en la urbanización de Cala Carbó.

Igualmente, el PGOU previene la creación de una nueva zona verde en dicha urbanización.

El PGOU/90 delimita un polígono de actuación para Cala Carbó, a gestionar por el sistema de compensación para 'la ejecución de las obras de urbanización y dotación de servicios pendientes o deficientes, incluido el tratamiento de los espacios libres, a formalizar la cesión gratuita de viales y zonas verdes incluida la nueva zona verde fijada por este plan general'. Todo ello a ejecutar dentro del primer cuatrienio.

3º) Antes del transcurso de los cuatro años, el Ayuntamiento de Pollença promueve la modificación del art. 6.2 del Programa de Actuación, que concluirá con acuerdo de 5 de mayo de 1994, en el que el Pleno del Ayuntamiento de Pollença aprueba definitivamente la modificación del PGOU que conllevará la sustitución -para Cala Carbó- del sistema de gestión de compensación por el de cooperación.

4º) Mediante acuerdo plenario del Ayuntamiento de Pollença de fecha 25.10.1999, se decide la aprobación provisional de la adaptación del PGOU al Plan de Ordenación de la Oferta Turística (P.O.O.T.) que, para el polígono que nos ocupa, no altera la clasificación como suelo urbano, manteniéndose la calificación de las parcelas lucrativas como 'unifamiliar aislada'. Se acuerda la suspensión en el otorgamiento de licencias.

5º) En fecha 27 de enero de 2000 (BOCAIB de 26 de febrero), se dicta el acuerdo por el cual se decide iniciar el estudio de la modificación del P.G.O.U. de Pollença en ámbito de la primera fase del Plan Parcial de Cala Carbó en Cala Sant Vicens y se acuerda la suspensión en el otorgamiento de licencias de parcelación de terrenos y edificación en el indicado ámbito durante el término de un año o hasta la aprobación inicial de la propuesta de modificación del planeamiento.

6º) En fecha 29.09.2000 la Comisión Insular de Urbanismo del Consell Insular de Mallorca concede trámite de subsanación de deficiencias detectadas en la adaptación del PGOU al Plan de Ordenación de la Oferta Turística (POOT).

7º) Mediante acuerdo plenario de fecha 27.06.2002 el Ayuntamiento de Pollença aprueba inicialmente de nuevo la adaptación del PGOU al POOT al objeto de subsanar las deficiencias detectadas por la C.I.U. y aprovecha para introducir modificaciones en el Polígono 1 de Cala Carbó de tal modo que al objeto de preservar el entorno natural de lo que debía ser la urbanización, se propone mantener la clasificación de suelo urbano del Sector 1 de Cala Carbó pero pasa a calificar como zona verde privada lo que antes eran parcelas lucrativas para edificaciones unifamiliares aisladas, y trasladando el aprovechamiento lucrativo de aquellas parcelas a una zona del Puerto de Pollença (L'Ullal), formando una unidad de actuación, todo ello con la finalidad de evitar edificar en Cala Carbó pero sin que los propietarios pierdan el aprovechamiento de que disponían, concentrándose y trasladándose toda la edificabilidad en L'Ullal.

8º) Las anteriores previsiones quedaron sin efecto cuando en diciembre de 2004 se aprueba el Plan Territorial Insular de Mallorca que mantiene la condición de suelo urbano de los referidos terrenos, si bien propone una solución similar al incluirlos dentro de un Área de Reconversión Territorial (ART 10.1) que, al objeto de preservar el paisaje del área de Cala Carbó, se marca el objetivo de trasvasar los aprovechamientos urbanísticos de la indicada área al Sector UP 6 del Port de Pollença, donde se concentrarían toda la edificabilidad, de modo que el suelo vacante de cala Carbó pasaría a ser espacio libre público o privado. Es decir, solución similar a la propuesta por el Ayuntamiento en la aprobación inicial de la adaptación del PGOU al POOT.

Se requería un instrumento de desarrollo: el Plan de Reconversión Territorial.

9º) Antes de que se aprobase el indicado Plan de Reconversión Territorial, en fecha 24 de noviembre de 2007 se publica en el BOIB el Decreto Ley 1/2007, de 23 de noviembre, de medidas cautelares hasta la aprobación de normas de protección áreas de especial valor ambiental para las Illes Balears, que comporta (art. 13 ) la paralización de la ejecución de los planes parciales que se indican, siendo el del 'Cala Carbó' uno de ellos.

10º) En fecha 18 de mayo de 2008, entra en vigor la Ley del Parlamento Balear 4/2008, de 14 de mayo, de medidas urgentes para un desarrollo territorial sostenible en las Illes Balear, que en su artículo 9 introduce modificaciones del ámbito de algunas áreas de especial protección. En concreto, se modifica el anexo I, cartografía, de la Ley 1/1991, de 30 de enero, de espacios naturales y régimen urbanístico de las áreas de especial protección de las Illes Balears, de modo que el 'área natural de especial interés' (ANEI) Nº 47 'Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana' se amplía y con ello la Urbanización 'Cala Carbó' pasa a tener la condición de suelo rústico protegido con la categoría de 'área natural de especial interés', lo que impide el desarrollo urbanístico previsto en el PGOU de Pollença para las parcelas de la ahora recurrente.

11º) En fecha 14 de junio de 2008 se publicó la aprobación definitiva - de 5 de mayo de 2008- de la adaptación del PGOU de Pollença al POOT, que mantiene la clasificación de suelo urbano de los referidos terrenos, conforme a las determinaciones del PGOU/90.

12º).....

13º) Por medio de acuerdo plenario del Consell Insular de Mallorca de fecha 13 de enero de 2011, se suprime la ART (Cala Carbó/Ullal) prevista inicialmente en el Plan Territorial Insular de Mallorca'.

Fets que, a la igual que fa la sentència apel lada, hi ha que concretar amb el que és la parcel la núm. 50 propietat de la part actora i que deriven que l'adquisició d'aquesta es va produir el dia 21 de maig de 1999 segons hi ha constància a l'escriptura pública.

A destacar, també dins la relació fàctica que desenvolupem, que a la Sala dictàrem la sentència núm. 216 el 17 de març de 2003 , i on, 1r fonament de dret, es deia:

'Hem assenyalat que l'objecte de l'apel lació era la sentència número 91 dictada el 31 de maig de 2002 on va estimar-se parcialment el recurs contenciós administratiu i s'anul là l'acord administratiu impugnat, ordenant-se la retroacció de les actuacions administratives al moment anterior a la denegació de la llicència d'obres amb l'objecte que la part recurrent esmenés l'assumpció del compromís que preveuen els articles 41.1.c ) i 41.2 del Reglament de Gestió Urbanística i la presentació del projecte de depuradora en els termes i amb els detalls que va exigir l'arquitecte municipal de data 31 de gener de 2001. L'objecte del recurs era, i és, l'acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Pollença, dictat el dia 6 de febrer de 2001, pel qual s'acordà denegar la llicència per a la construcció d'una vivenda unifamiliar a la parcel la núm. 50 de la urbanització de cala Carbó, sol licitada per l'entitat recurrent. S'afegia a la part dispositiva de la sentència: 'Tras lo cual se continuará la tramitación administrativa y el Ayuntamiento resolverá en consecuencia y en los plazos que exige el artículo 9-7 del RSCL.'.

La sentència afirmava que la discussió entre les parts es reconduïa a dues úniques qüestions, a saber: 'si es admisible la denegación de la licencia efectuada por el Ayuntamiento basándose en que las deficiencies técnicas observadas, concretamente que no se subsanó el defecto apuntado en el proyecto en la zona de la piscina de superar la altura máxima autorizable de 1'5 metros por encima del terreno natural y en el hecho de que el solar carece de la condición de solar motivo por el cual se exige el compromiso que establecen los artículos 40 y 41 del RGU'.

La Sala va acordar aleshores:

'ESTIMAR el present recurs d'apel lació contra la sentència número 91 de 31 de maig de 2002 dictada per la Jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma , la qual

REVOQUEM, amb la declaració subsegüent que l'acord administratiu impugnat fou adequant a l'Ordenament Jurídic, el qual, per tant, CONFIRMEM'.

Com a últim fet, direm que sol licitada altra vegada llicència per a la construcció d'habitatge i piscina el mes d'abril de 2005, li fou també denegada el mes de setembre de 2007 com a conseqüència de la suspensió derivada del Pla Territorial de Mallorca. El Jutjat Contenciós núm. 1 s'hi va pronunciar confirmant l'actuació administrativa en sentència núm. 375 de 4 d'octubre de 2010, i de la qual es va declarar la seva fermesa en la mesura que no fou apel lada.

TERCER.- Doncs bé, situats ja en la resposta del debat, cal iniciar-lo per la formulada en l'adhesió a l'apel lació per la postulació del Consell Insular de Mallorca, en tant ve referida, tan sols, a la possible incidència en el cas de dues causes d'inadmissibilitat rebutjades a la sentència apel lada i que consisteixen en la falta de legitimació passiva i en l'extemporaneïtat, ben entès, no obstant, que cal respondre a la pregunta formulada per la part recurrent - actora, que assenyala que compleixen els requisits per tal d'interposar el propi recurs d'apel lació i que venen establerts a l' article 81 de la Llei Jurisdiccional , posats en relació amb el 85.4 següent. Tesi que vindria avalada pel fet que la sentència fou desestimatòria, tant pel que feia a les causes d'inadmissibilitat com a la qüestió de fons.

L'article esmentat, 85.4, posa un especial èmfasi en que l'adhesió a l'apel lació per part de l'apel lat, és possible 'razonando los puntos en que crea que le es perjudicial la sentencia'. La postura de la representació de la mercantil Luenal SL. s'empara en el que digué la sentència núm. 1190 de 18 d'octubre de 2006 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid .

Nosaltres, en canvi, fem ús del que es desprèn de l' article 448.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil el qual disposa que 'contra les resolucions judicials que els afectin desfavorablement, les parts podran interposar els recursos previstos en la Llei'. Article que podem equiparar amb el citat 85.4. Aquesta exigència d'afectar 'desfavorablement' ha estat entesa per la doctrina del Tribunal Constitucional en el sentit que fins i tot admet la possibilitat de recursos quan ens trobem davant resolucions judicials que siguin favorables a qui pretén recórrer, de forma singular quan es discrepa dels arguments, de la fonamentació jurídica i no de la decidida o fallada.

A la sentència 157/2003, de 15 de setembre, del Tribunal Constitucional , es conclou amb la possibilitat de plantejar recurs d'apel lació contra resolució perjudicial en part, no en la decidida o fallada sinó en la fonamentació jurídica. Punt al qual ja s'havia referit també, la sentència del TC 79/1987 , a la qual al ludeix l'anterior, així com les posteriors a ella, les sentències del Tribunal Constitucional 196/2003 i 4/2006 .

Però, és més, aquí, tant a la fonamentació jurídica com a la decisió de la sentència apel lada, el jutge d'instància, dóna resposta a les causes plantejades i expressament les desestima; raó per la qual, la part demandada, té dret a adherir-se a l'apel lació per tal d'interessar la seva prosperabilitat independentment que a la fi el resultat quedi embegut en una sentència favorable al fons com seria la confirmació de la desestimació per un o altre camí.

La sentència apel lada va donar la següent resposta:

'la parte actora funda su reclamación en las consecuencias que, para los terrenos de su propiedad, derivan de la modificación núm. 2 del PTIM acordada por el Consell Insular de Mallorca, al haberse eliminado la ART 10.1 en la que se debían ver materializados los aprovechamientos urbanísticos de Cala Carbó; la representación procesal del Consell Insular, por su parte, opone que, en todo caso, la pérdida de aprovechamiento tuvo su origen en la Ley 4/2008 , que desclasificó los terrenos, por lo que interesa que el recurso sea inadmitido.

Habrá que comenzar, pues, por el examen de esa inadmisibilidad, que, ya avanzamos, no puede ser asumida, por lo que seguidamente se dirá.

El presente recurso trae causa de la reclamación de responsabilidad patrimonial formulada por la entidad actora en su día, dirigida al Consell Insular, en tanto que Administración autora de la modificación núm. 2 del PTIM; por consiguiente, tanto el acto impugnado (la desestimación presunta de la reclamación), como la disposición a la que se imputan los daños y perjuicios (la citada modificación) provienen del Consell Insular de Mallorca y constituyen la delimitación de las partes y del objeto del presente litigio (ex artículos 21.1.a ), 25.1 y 31 LJCA ), razón por la que no cabe apreciar la falta de legitimación pasiva esgrimida por dicha Administración. El acto recurrido procede del Consell y en relación con el mismo debe responder esa institución insular. Ahora bien, como se verá más adelante, ello no implica que de ahí derive, de forma automática, la existencia de responsabilidad.

No es procedente, por lo dicho, declaración de inadmisibilidad fundada en los apartados b) o

c) del artículo 69 LJCA , pues el recurso ha sido interpuesto en plazo por persona legitimada, en relación con la Administración autora del acto presunto, igualmente susceptible de impugnación en esta sede.

Sin que, evidentemente, pueda apreciarse extemporaneidad alguna - en la línea apuntada por la representación procesal de la Administración demandada - por cuanto el objeto del recurso no son las posibles consecuencias indemnizatorias de la Ley 4/2008, que debieron hacerse valer ante la Administración autonómica en el plazo de un año desde su entrada en vigor, sino, como hemos dicho reiteradamente, la desestimación presunta de una reclamación basada en la actuación del Consell Insular al aprobar la modificación núm. 2 del PTIM'.

Fem, íntegrament, nostres les anteriors consideracions sense que, el fil argumental de l'adhesió a l'apel lació formulada pel Consell Insular de Mallorca hagi pogut, de forma eficaç, superar el dit plantejament. L'al legat és, bàsicament, una reproducció d'allò que es va dir a la instància. Com tampoc és assumible la causa emparada en la falta de legitimació passiva a partir de l'aplicació, en la qual insisteix, de l' article 69.b de la Llei Reguladora , en tant aquest precepte parla de que 'se hubiera interpuesto', ergo referit a la falta de legitimació activa que no passiva.

QUART.- En resposta a la primera causa d'oposició inicial, i principal, de la part actora- apel lant i que troba el seu fil argumentador en la discrepància envers el contingut del 2n punt del 4t fonament de dret en la mesura que entén, l'apel lant, que amb la promulgació de la Llei 4/2008, cap modificació va operar en la situació urbanística, hem d'assenyalar el següent amb referència prèvia, precisament, al citat 2n. punt., el qual transcrivim:

('En el presente caso, tal como se ha evidenciado mediante el relato de los diversos cambios normativos y de planeamiento que se han ido sucediendo, la realidad es que la ablación de los posibles derechos edificatorios que tuviera la parcela se produjo mediante la entrada en vigor de la Ley 4/2008, cuyo artículo 9.1.A.g ) modificó parcialmente la cartografía del anexo A de la Ley 1/1991, de Espacios Naturales, y amplió los ámbitos de la áreas naturales de la Serra de Tramuntana, incluyendo en dicho anexo los terrenos de la urbanización Cala Carbó, y, en particular, la parcela núm. 50 de la misma, que pasaron a tener desde esa fecha -18 de mayo de 2008- la consideración de suelo rústico, de especial protección (ANEI). A partir de ese momento, con independencia de las previsiones del PTIM o del PGOU, los terrenos fueron, por ministerio de la ley, desclasificados, aunque, como es lógico, formalmente, continuaran en el texto de esos instrumentos de planeamiento, con el régimen, características y aprovechamiento figurados en los mismos. Hasta que se tramitara la correspondiente modificación, para adaptarlos al texto legal mencionado')

que la modificació núm. 2 del Pla Territorial de Mallorca no suposa, en el cas i pel que fa a la possible responsabilitat del Consell Insular de Mallorca, conseqüències indemnitzadores ja que no hi ha, com amb encert va dir el jutge d'instància, relació de causalitat entre l'actuació del referit Consell Insular i la pèrdua d'aprofitament urbanístic. La part actora podia haver efectuat la seva sol licitud, tal com va succeir a altres contenciosos, a l'administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Així ho varen concretar les sentències 623 de 2013 dictada per nosaltres i la de 8 de juny de 2015 per la Sala Tercera del Tribunal Suprem , derivades ambdues de les actuacions acumulades 660 de 2009 i altres en què fou reconeguda la legitimació passiva de la CAIB als efectes pretesos i com a moment adequat per tal de derivar els danys o perjudicis patits.

En el rotlle d'apel lació 258 de 2015 dictàrem la sentència núm. 653 d'11 de novembre de 2015 , en ella cal destacar que ja reiteràvem pronunciaments anteriors on fixaven si la supressió de les Àrees de Reconversió Territorial causava perjudicis indemnitzables en relació amb els aprofitaments urbanístics.

Fins la patrimonialització de l'aprofitament urbanístic tan sols hi ha expectatives que no formen part del contingut del dret de propietat; per tant, mentre, no són indemnitzables.

A la sentència núm. 448 de 23 de juliol de 2008 , dictada a les actuacions 170 de 2005, en tesi reproduïda a posteriori i que ara també reproduïm aquí, es deia, amb la legislació que llavors era d'aplicació, que:

'Las ART 10 directas enumeradas en el art. 39 del PTM son áreas que se podrán poner en marcha, tanto su planeamiento (Plan de Reconversión Territorial) como su gestión y urbanización, una vez aprobado el Plan Territorial Insular, sin necesidad de esperar a la revisión total de los Planes Municipales (Planes Generales o Normas Subsidiarias).

Por tanto, en el PTM ya se delimita la zona degradada a transformar (ART) y se crea, en el caso que sea necesario, un nuevo suelo de crecimiento ligado a la ART, donde se trasladará el aprovechamiento. La actuación se incorporará al planeamiento general, delimitando unidades de actuación continuas o discontinuas que contengan la zona sujeta a reconversión y los otros suelos de futuro desarrollo urbano necesarios para poder llevar a cabo los objetivos de reconversión.

No es una figura completamente nueva, sino que en los artículos 20 y 21 del POOT ya se regulaban operaciones de intercambio de aprovechamiento y reconversión, establecidas con la finalidad de eliminar o sustituir los establecimientos de alojamientos turísticos obsoletos y mejorar el nivel de las dotaciones de espacios libres y equipamientos que tienen las zonas turísticas.

Evidentemente, tales ART creadas por el PTM afectarán a la clasificación y/o calificación de los suelos de la zona a transformar, que es lo que a juicio del recurrente le está vedado al Plan Territorial en tanto que es instrumento de ordenación territorial y no planeamiento urbanístico.

En este punto, conviene empezar recordando que el art. 28,1º de la Ley 6/1999, de 3 de abril de Directrices de Ordenación Territorial prevé que los planes territoriales (ahora llamados insulares) fomentarán la reutilización y el esponjamiento de zonas degradadas de los núcleos urbanos, mediante la creación de áreas de reconversión territorial (ART), señalado los ámbitos de aplicación de los planes y programas de actuación.

Desde esta perspectiva, cuando el Plan Territorial debe 'crear' (en expresión de la LDOT) una ART que ha de suponer la reutilización y esponjamiento de zonas degradadas de los núcleos urbanos, inevitablemente estas directrices que la Ley le ordena marcar al Plan urbanístico municipal en el proceso de adaptación al PTM o a los posteriores instrumentos de desarrollo (como el Plan de Reconversión Territorial), afectarán directa o indirectamente a la clasificación y/o calificación del suelo del ámbito de la ART ya que en caso contrario no se comprende de qué forma se puede ordenar la reutilización y/o esponjamiento de dichos espacios si no se indica qué concreto terreno será el que modificará sus usos y/o aprovechamientos para -en su caso- reconducirlos o relocalizarlos en otro concreto terreno en el que se implantará el aprovechamiento o usos transferidos para la reutilización o esponjamiento del primero.

El apartado 2º del art. 28 de la LDOT todavía concreta más al indicar que específicamente los planes territoriales 'podrán caracterizar' ART, por lo que no se pueden limitar a realizar enunciados indicativos carentes de toda ordenación específica. De no hacerse así, las ART serían previsiones carentes de contenido y que por tanto no podrían cumplir la finalidad querida por la Ley, o lo que es lo mismo: si no concretasen con cierto detalle la operación de reutilización/esponjamiento, la realidad de la misma quedaría a voluntad del planificador municipal y esto último supondría que la ART la crea y caracteriza el municipio, cuando ya hemos dicho que la Ley quiere que las cree el Plan Territorial y no el municipio al adaptarse a éste.

No puede pretenderse que el PTM se limite a indicar genéricamente que es preciso la reutilización y esponjamiento de las zonas degradadas sin reconocerle la facultad de indicar el lugar o zona concreta en que ello ha de operar. Una vez que se acepta lo anterior y que ha de establecer las directrices vinculantes para la reutilización y esponjamiento, sin duda supone definir el alcance de la reconversión territorial y con ello afectar a la clasificación/calificación del suelo.

Obviamente, ha de existir un ámbito de concreción posterior en el que interviene el planificador municipal y por esto el art. 28 LDOT dice que la creación de las ART por los planes territoriales lo es 'sin perjuicio de las competencias municipales', pero si ya se quiere una respuesta concreta acerca de si por medio de las ART el Plan Insular puede imponer un cambio de clasificación o uso del suelo afectado, debe responderse que inevitablemente ello ha de ser así por lo ya indicado en el sentido de que las ART no pueden formularse de forma distinta. Y además debe decirse que ello se hace mediante habilitación con norma de rango legal, lo que soluciona cualquier duda respecto a la capacidad de los PTI para ordenar dicho suelo mediante las ART.

Sería fácil eludir el debate anterior indicando que en propiedad la clasificación/desclasificación del suelo afectado por la ART la realiza el planificador municipal cuando adapte su planeamiento al PTM, o aprueba el Plan de Reconversión Territorial (o instrumento equivalente) pero en la medida en que la Ley confiere al PTM la función de 'crear' y 'caracterizar' la ART, ello sólo puede traducirse en normas de carácter prevalente y vinculante sobre la ordenación urbanística de modo que al planificador urbanístico no le reste otra opción que aprobar la ART con asunción de las caracterizaciones medulares establecidas, teniendo margen de disposición en cuanto al resto.

Los arts. 37 y 38 de la Ley 6/1999 de Directrices de Ordenación Territorial ofrecen otra muestra de ello cuando el primero incluso determina que los Consells Insulares podrán -de acuerdo con los Ayuntamientos- llevar a término actuaciones en las áreas de reconversión territorial y ello -art. 38- mediante los Planes de Reconversión Territorial, lo que nuevamente supone reconocer la potestad directiva en tales ART a los órganos supramunicipales, de modo que los instrumentos de planeamiento general deben limitarse a incorporar lo establecido al respecto en el instrumento de ordenación territorial. Así lo establece el art. 40 LDOT.

En conclusión, los preceptos de la Ley 6/1999 ofrecen cobertura normativa suficiente como para que el instrumento de ordenación territorial -PTM- que crea y caracteriza una ART imponga al planificador urbanístico un determinado cambio en la clasificación/calificación del suelo para hacer efectivo el proyecto de reutilización y esponjamiento de la zona degradada de los núcleos urbanos o una de las otras finalidades previstas en el art. 28 LDOT.'

La part actora, Luenal SL. posa molt d'accent en la classificació dels terrenys, és a dir de la parcel la núm. 50 de la qual és propietària en Cala Carbó de Pollença (Mallorca) i de les vicissituds hagudes - ja ho hem transcrit en la relació fàctica efectuada - i que ja tenia l'edificabilitat traslladada fins a l'Ullal, a una àrea d'execució directa que tan sols estava esperant la seva incorporació al Pla General de Pollença. Cita la sentència nostra 189 de 10 de març de 2010 , dictada en el si de les actuacions 174 de 2005,

'....es fa palès que tant el Pla Territorial com la seva modificació pretén trobar una resposta adequada pels propietaris de cala Carbó i que puguin exercir els seus drets edificatoris. Si acceptéssim l'estimació del contenciós en el sentit pretès per la part actora l'efecte pervers seria que amb ell es tornarien a col locar els referits dret dins cala Carbó, la qual cosa, donades les circumstàncies que es donen en el cas, no pareix ni viable ni raonable des d'una perspectiva urbanística i de protecció mediambiental; no s'ha d'oblidar que un dels objectius de l'àrea de reconversió territorial era la de transvasar els aprofitaments urbanístics al sector UP 6 del port de Pollença, crear nous vials que milloressin la interconnexió de l'àrea afectada i que, d'aquesta manera, el sòl vacant de cala Carbó passés a ser espai lliure.

És oportú assenyalar que el que resulta de la modificació és cercar una alternativa millor que l'Ullal. La lectura de part del precepte que abans hem transcrit no deixa lloc a molts dubtes. En definitiva, s'aprecia una clara voluntat de l'administració en trobar una solució, si més no, però, poguéssim afirmar que es torba molt en ella'.

Ara bé, sentència que no s'oblidi, i en conseqüència no li serveix a la recurrent, el que va fer fou, tan sols, el de constatar la legalitat de les determinacions del Pla Territorial de Mallorca de 2004 - en concret l'ART 10.1 - conforme al règim vigent durant la seva aprovació.

En definitiva, l'Ullal SL. entén que el dany produït és més que evident en tant li foren eliminats els seus legítims aprofitaments urbanístics. Tenia una parcel la adquirida amb la condició de sòl urbà. Danys considerats a partir del fet que ha estat immers en procediments administratius i judicials durant més de 17 anys amb la intenció, única i exclusiva, de poder edificar quan resultava que el Pla General d'Ordenació Urbana de Pollença, en el moment de la compra i venda de 1999, li permetia.

Ara bé, estava, i està, en qualsevol cas, constatat a altres contenciosos, per la prova practicada en ells i dels quals no cal reproduir la seva cita, que el Pla General d'Ordenació Urbana de Pollença havia classificat sòl urbà a determinats indrets i on introduïa l'obligatorietat del servei de clavegueram i que, a més, molts dels serveis implantats eren més que deficients, vials, aceres i mancança d'enllumenat públic. La qual cosa va suposar que nosaltres, en la contemplació del nivell d'execució de la urbanització, ho qualifiquéssim com a 'urbanisme de llicències'.

No hi ha dubte que la patrimonialització de l'aprofitament urbanístic precisa del compliment dels deures urbanístics bàsics perquè la seva pèrdua o reducció sigui indemnitzable. És innecessari entrar a analitzar l'extensa jurisprudència sobre en quin moment pot entendre's que l'execució del pla 'ha arribat a la seva fase final de realització' perquè la Llei ja ens precisa en quin moment es produeix la patrimonialització de l'edificabilitat.

En els dos darrers paràgrafs del 6è. fonament de dret de la sentència 623/2013 ja deixarem clar que:

'En definitiva, la falta de completación de las actuaciones de urbanización -que es el caso de Cala Carbó- no determina sin más la inexistencia de indemnización de la frustrada iniciativa y promoción de actuaciones de urbanización o de edificación.

De la misma forma deviene irrelevante si la clasificación del suelo otorgada por el PGOU de Pollença de 1990 (suelo urbano) y vigente al tiempo de la entrada en vigor de la Ley balear 4/2008 era o no correcta, ya que, como se verá, para la determinación de las indemnizaciones de los arts. 24,25 y 30 de la LS/2007, no se atiende a la clasificación formal del suelo'.

Per altra banda, i amb cita del 7è fonament de dretin finede l'al ludida, es pot llegir:

'Se había reafirmado con el compromiso de la administración insular (Consell Insular de Mallorca) que con la aprobación del Plan Territorial Insular en 2004 reconoció la existencia de derechos edificatorios en Cala Carbó y que pudiendo proceder a la desclasificación - como así lo hizo con otras urbanizaciones en su Disposición Adicional Cuarta, punto 1º- al objeto de evitar costosas indemnizaciones como las que en este pleito se manifiestan, optó que la preservación de la zona lo fuese mediante el trasvase de edificabilidad desde el área de Cala Carbó a L'Ullal.

Operación frustrada por la Ley balear 4/2008'.

O, a continuació, en el següent fonament de dret:

'La preservación del indudable valor paisajístico de los terrenos de la urbanización Cala Carbó con respeto a los derechos de propietarios podía compatibilizarse mediante la operación de trasvase de edificabilidad a suelo menos sensible (l'Ullal), que fue lo previsto en la ART 10.1 del PTM y que la Ley balear 4/2008 frustró al sustituirlo por un sistema de desclasificación directa, más costoso en términos económicos'.

Ratificant-se, en el 10è fonament de dret, que:

'Una vez aclarado que la Ley 4/2008 produjo una alteración en las condiciones de ejercicio de la ejecución de la urbanización Cala Carbó como consecuencia de haberse desclasificado los suelos que conforme al PGOU eran urbanos -pasando a ser suelo rústico protegido- impidiendo así cualquier actuación edificatoria y de ejecución de aquella -como impidió también el trasvase de edificabilidad proyectado con la ART 10.1-'.

CINQUÈ.- Com a segon motiu d'apel lació, la mercantil actora, addueix la no aplicabilitat al present supòsit de la jurisprudència invocada per la sentència apel lada i referida al principi de confiança legítima. Punt que ha d'estimar-se en quant aobiter dictaefectuada per la sentència d'instància. Cadascun dels casos plantejats a la Sala sobre la referida qüestió han estat objecte de valoracions en funció de les expectatives. En el cas que ara en ocupa, la propietària és tal des del moment en què els terrenys estaven classificats com a urbans i qualificats amb la possibilitat d'habitatge unifamiliar.

Resultat d'estimació a n'aquest punt que no suposa efectes pràctics, doncs la desestimació del recurs contenciós administratiu per la sentència 282 de 2016 és confirmada per nosaltres en el què és el motiu principal d'apel lació.

Tampoc opera l'al legat envers la indemnització i el reconeixement del dret a ser-ho pel que es preveu a l'article 26 del Text refós de la Llei del sòl de 2008, ja que la demandada a les presents actuacions no és la que, en el cas de prosperar la sol licitud, li pertocaria assumir les despeses per la via reclamada. Les reclamacions dels altres contenciosos van operar davant la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per entendre la referida afirmació cal pensar que les conseqüències indemnitzadores operen quan hi ha relació de causalitat entre l'actuació del referit Consell Insular i la pèrdua d'aprofitament urbanístic, que aquí no succeeix.

Desestimem l'apel lació i l'adhesió a l'apel lació d'ambdues parts litigants.

Confirmem la sentència d'instància.

SISÈ.- Es fa expressa imposició de costes processals a ambdues parts apel lants i en relació als seus respectius escrits, de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional , si més no, però amb el límit dels 1.000 € per a tots els conceptes.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARel present recurs d'apel lació i la adhesió a ella, plantejats respectivament per les parts actora i demandada, contra la sentència número 282 de 10 de juny de 2016 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 3 dels de Palma en el si de les seves actuacions 33/2014 tramitades pel procediment ordinari, la qualCONFIRMEM.

SEGON.- Es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a ambdues parts apel lants, si més no, però amb el límit dels 1.000 € per a tots els conceptes.

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles

86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent-se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.