Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 170/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 183/2016 de 27 de Febrero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs d'apel lació núm. 183/2016

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona

Procediment ordinari núm. 171/2015

Apel lant: MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DEL BAGES PER AL SANEJAMENT

Representant de l'apel lant: SR. JORDI FONTQUERNI I BAS, Procurador

Apel lada: AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA

Representant de l'apel lada: ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

S E N T È N C I A núm. 170

Magistrats/ades:

IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President

IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

IL LM. SR. EDUARDO RODRIGUEZ LAPLAZA

Barcelona, 27 de febrer de 2018

LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 183/2016, promogut per la MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DEL BAGES PER AL SANEJAMENT -representada pel Procurador SR. JORDI FONTQUERNI I BAS i assistida pel Lletrat SR. LLUÍS GRANERO I VILARASAU-, essent l'apel lada L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA -representada i assistida per L'ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA-.

Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER:En el sí del procediment ordinari núm. 171/2015, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona dictà la Sentència núm. 163, de 20 de juny de 2016 , amb el veredicte que segueix:

'Que debo DESESTIMAR y desestimo totalmente el recurso contencioso administrativo interpuesto por la Mancomunitat de Municipis del Bages per al sanejament, frente a la resolución de la demandada referenciada en el fundamento de Derecho primero de esta mi resolución, sin expresa condena en costas a la parte recurrente.'

SEGON:Disconforme amb el veredicte transcrit, la Mancomunitat actora deduí apel lació en temps i forma, a la qual s'hi oposà l'Agència demandada.

TERCER:Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i, un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 28 de febrer de 2018 per tal de votar i decidir, la qual cosa es verificà en aquests mateixos termes.

QUART:En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Fundamentos

PRIMER:Tal com ja hem expressat, en el sí del procediment ordinari núm. 171/2015, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona dictà la Sentència núm. 163, de 20 de juny de 2016 , amb el veredicte que segueix:

'Que debo DESESTIMAR y desestimo totalmente el recurso contencioso administrativo interpuesto por la Mancomunitat de Municipis del Bages per al sanejament, frente a la resolución de la demandada referenciada en el fundamento de Derecho primero de esta mi resolución, sin expresa condena en costas a la parte recurrente.'

La Sentència basà els seus pronunciaments en les consideracions jurídiques que segueixen (les negretes seran nostres):

'PRIMERO.-El objeto del presente recurso contencioso administrativo consiste en la impugnaciónde la desestimación presunta (silencio administrativo negativo) del requerimiento previo (vía art 44 LJCA ) interpuesto por la actora a la demandada, en relación a laresolución del Director del ACA de 3-12-14 (f. 149 y ss EA) conforme a la cual se le atribuye definitivamente a la actora, para la anualidad 2014, como cantidad máxima de gastos directos (atribución de recursos) la suma de 2.507.500,13 euros, IVA aparte, dejando sin efecto la atribución provisional de 13-6-14.Asimismo el pago de tal cantidad definitiva (de fondos relativos al saneamiento en el ámbito de actuación de la actora) queda sujeta al cumplimiento de una serie de condiciones descritas en f. 151 y ss EA.Asimismo, para no causar indefensión material a las partes, y como quiera que queda incorporado en el expediente administrativo (f. 165 y ss)la resolución de 18-2-15, se entiende implícitamente ampliado el recurso de autos, vía art 36 LJCA a la citada resolución última,que atribuye a la actora para la anualidad 2014 una cantidad por gastos directos COMPLEMENTARIOS de 32.892,36 euros, IVA aparte. Nótese que la demandante en el requerimiento previo vía art 44 LJCA insta a la demandada a la revocación de la resolución de 3-12-14 y se dicte nueva resolución por la que se le atribuya a la actora la suma (fondos) de 3.014.157,57 euros como coste efectivo soportado por tal ente demandante en la prestación del servicio de referencia.

La parte demandante fundamenta su impugnación en base a los hechos, motivos, pretensiones y fundamentos jurídicos expuestos en la demanda originadora de este procedimiento y que doy por reproducidos en esta sede en aras a la celeridad procesal.

Por su parte, la demandada entiende que es ajustada a Derecho la resolución impugnada.

Para la resolución del caso de autos, hemos de ver lo que dispone el art 55 del TR de la Ley de aguas catalana, aprobado por Dlegislativo 3/03 de 4 de noviembre, a cuya virtud:

'Artículo 55 Atribución de recursos

55.1. La Agencia Catalana del Agua debe contribuir a la financiación de los sistemas públicos de saneamiento, de conformidad con lo que establezca la planificación hidrológica, mediante las correspondientes atribuciones de recursos. La atribución se efectúa con afectación de destinación y comprende los gastos directos de prestación de estos servicios. El importe de estas atribuciones de recursos para los ejercicios presupuestarios del 2013 y siguientes se calcula de acuerdo con estos criterios:

a) El valor máximo en concepto de coste directo de explotación en las atribuciones de recursos correspondientes a sistemas públicos de saneamiento corresponde a la suma del importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua para el ejercicio inmediatamente anterior más las actualizaciones reconocidas en sus contratos. En el caso de que el coste directo de explotación no resulte, de forma directa y específica, de un proceso selectivo de pública concurrencia que afecte a la totalidad del gasto del sistema, el mencionado valor máximo es el importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua como gasto directo de explotación para el ejercicio inmediatamente anterior. En todo caso, se descuentan en el cálculo de las atribuciones de recursos las contraprestaciones económicas (cánones, aportaciones directas o indirectas, etc.) que perciban los entes gestores y que no sean de aplicación directa en beneficio de los sistemas de saneamiento de su responsabilidad. La incorporación de nuevos sistemas, o ampliaciones de los ya existentes, que sean objeto de cesión o traspaso a los entes gestores, conlleva el correspondiente incremento de la atribución de recursos.

b) Los valores máximos en concepto de coste directo de explotación deben revisarse, al alza o a la baja, cuando se generen variaciones en el destino de los lodos motivadas por modificaciones impuestas por la Agencia Catalana del Agua, en la gestión de las instalaciones de post-tratamiento de lodos del Plan de saneamiento de Cataluña.

c) Las atribuciones de recursos en concepto de reposiciones y mejoras deben ajustarse a las disponibilidades presupuestarias.

55.2 Las atribuciones de recursos para el ejercicio presupuestario 2015 y siguientes incluyen los costes indirectos de explotación de los servicios públicos de saneamiento, como los gastos de gestión de instalaciones y los gastos de gestión de sistema.

a) Con carácter general, el importe de la atribución de recursos en concepto de costes indirectos de explotación se determina aplicando al importe certificado y validado por la Agencia Catalana del Agua, en concepto de coste directo de explotación por el ejercicio presupuestario inmediatamente anterior, el coeficiente que corresponda de la siguiente relación:

1. GDE < 1M€ 0,055

2. 1M€ < GDE< 5M€ 0,035

3. 5M€ < GDE< 15M€ 0,025

4. GDE > 15M€ 0,015

GDE: Gasto directo de explotación

M€: millones €

Los importes que resulten inferiores al máximo del grupo inmediatamente anterior se regularizan hasta este máximo.

b) Para el ejercicio presupuestario 2015 se complementará para cada ente gestor el importe que resulte de la aplicación de la letra a en la cantidad correspondiente, hasta llegar al importe máximo que resulte de la aplicación de la suma de los siguientes criterios:

- Gastos indirectos de gestión de instalaciones. Se tomará el menor de los importes certificados y validados por la Agencia Catalana del Agua por este concepto el 2011, y por el concepto de gastos indirectos de gestión el 2012, siempre y cuando este importe no sea inferior al que resulte de la aplicación de la letra a.

- Gastos indirectos de gestión de sistemas. Se tomará el 50% del importe certificado y validado durante el 2011 por este concepto.

c) Para los ejercicios presupuestarios de 2016 y siguientes se mantendrá el complemento resultante de la aplicación de los criterios de la letra b, actualizado cada año en el mismo porcentaje que lo haga el canon del agua.

Número 55.2 del artículo 55 redactado por el apartado 8 del artículo 83 de la Ley [CATALUÑA] 3/2015, 11 marzo , de medidas fiscales, financieras y administrativas («D.O.G.C.» 13 marzo).Vigencia: 14 marzo 2015

55.3 El Consejo de Administración de la Agencia Catalana del Agua, mediante acuerdo, establece criterios complementarios para la gestión de las atribuciones de recursos a los entes gestores de las infraestructuras de saneamiento.

55.4 El Gobierno puede autorizar la suscripción de un convenio de colaboración entre la Agencia Catalana del Agua y los entes gestores de sistemas públicos de saneamiento en alta que se hayan constituido en entidades locales del agua, de acuerdo con los artículos 14 y siguientes, con el fin de definir un marco de atribución de los recursos procedentes del canon del agua para financiar los gastos de explotación, de reposición y de inversión correspondientes a los sistemas públicos de saneamiento en alta. Estos convenios de colaboración deben tener una duración mínima de tres años. El convenio, o los convenios, en su conjunto, deben garantizar el mantenimiento de la suficiencia de recursos de la Agencia Catalana del Agua para hacer frente a los gastos de explotación, de reposición y de inversión que no sean objeto de delegación en los propios convenios, así como la cohesión y la sostenibilidad territorial de las políticas hidráulicas.

Número 55.3 del artículo 55 introducido por el apartado 9 del artículo 83 de la Ley [CATALUÑA] 3/2015, 11 marzo , de medidas fiscales, financieras y administrativas («D.O.G.C.» 13 marzo).Vigencia: 14 marzo 2015

Artículo 55 redactado por el número 12 del artículo 174 de la Ley [CATALUÑA] 2/2014, 27 enero , de medidas fiscales, administrativas, financieras y del sector público («D.O.G.C.» 30 enero).Vigencia: 1 enero 2014 '

Con carácter previo, decir que, con la resolución de la demandada (no olvidemos que el ACA es la Administración hidráulica de la Generalitat de Catalunya, que recauda al conjunto de la ciudadanía el canon del agua para su ulterior reparto y/o redistribución a las Administraciones locales gestionadoras de los servicios de saneamiento) de 18-2-15, las pretensiones actoras resarcitorias se han de entender reducidas, dada la complementación de cuantía efectuada por la demandada por importe de 32.892,36 euros, a la inicialmente aprobada definitivamente de 2.507.500,13 euros. Consiguientemente,la actora en realidad sólo estaría legitimada para reclamar, no la suma inicial de 3.014.157,57 euros sino la de 2.981.265,21euros y si a ello le restamos la atribución inicial directa del ACA a la demandante de 2.507.500,13 euros, en realidad, la diferencia entre lo pretendido por la actora y lo ofrecido por la demandada es de 473.765,08 euros.

Asimismo recordar (doctrina actos propios de la actora, f. 4 del escrito de conclusiones) que, la demandante, si bien no 'ab initio', sí ulteriormente en el 2012, ya tuvo conocimiento de los nuevos criterios técnicos adoptados por el ACA en el 2011 (a raíz de la crisis económica) sobre redistribución de los fondos pertinentes para el saneamiento del agua, no estando conforme la demandante, y recurriendo tales atribuciones de gastos directos para los años 2012 y 2013.Aquí únicamente, nos centramos en la anualidad del 2014. No obstante, tenemos como precedente judicial a favor de las tesis de la demandada, la sentencia de 13-1-15 dictada por el Juzgado de lo C-A n º 17 de Barcelona, resumida sucintamente por la demandada en su escrito de conclusiones.

SEGUNDO.- Entrando en el fondo del asunto, yen virtud del principio de carga de la prueba del art 217 LEC , hemos de desestimar totalmente las pretensiones actoras. En primer lugar,la demandante considera que en la atribución directa de fondos (gastos directos) se ha de tener en cuenta el valor real de coste efectivo del servicio prestado por la actora, y no depender de una asignación o partida presupuestaria, por lo que en cierta forma, la demandada según la actora está obteniendo un enriquecimiento injusto, directa o indirectamente, amén de una desviación de poder (e infracción del principio de confianza legítima), porque según la actora, con la reducción de fondos a favor de la demandante, se está reduciendo el déficit público de la Generalitat de Catalunya y así enderezar sus finanzas. Asimismo fundamentan sus pretensiones la parte demandante en el hecho que,ante el recorte de fondos, para no poner en peligro la eficiencia de las depuradoras, los integrantes de la Mancomunidad actora hubieron de efectuar una derrama extraordinaria.

Decimos desestimación de pretensiones actoras, porque desde luego, del contenido del expediente administrativo y de lo actuado, por motivo de la coyuntura económica, no cabe hablar de desviación de poder, ni de infracción del principio de confianza legítima, en los términos expresados por la actora, ya que es lógico y razonable, so pena de cierta injusticia, por mor del interés público común,la práctica de recortar gastos en todos los sectores en que opera y operaba la Administración autonómica (y por ende, en el que nos ocupa), máxime si tenemos en cuenta el principio de estabilidad presupuestaria fijado en el nuevo art 135 CE 78 (reformado y vigente desde el 27-9-11, coincidiendo en el tiempo de forma aproximada con los nuevos criterios técnicos adoptados por el ACA). Antes al contrario, vemos una actuación del ACA justificada por razones económicas estructurales y coyunturales, que ha subsanado (doctrina de los actos propios) para los años 2015 y siguientes con el nuevo art 55.2 de la Ley catalana de aguas antes dicha, en el que ya se incluyen los llamados gastos indirectos y otros descritos en el precepto. Así las cosas, no puede hablarse de un enriquecimiento injusto o ilícito por la aquí demandada, cuando ésta debía tener presente tal nuevo precepto constitucional, con los consiguientes límites al déficit estructural y volumen de deuda pública, así como la acuciante crisis económica que sacudió los años 2011 y 2012, y en menor medida en los años 2013 y 2014, que provocaron la evidente adopción de medidas de contención económica. Y ello es así en tanto que hecho notorio (recortes en sanidad, educación, funcionariado etc), exento de prueba, sin necesidad de entrar a analizar otras cuestiones de menor trascendencia difícilmente computables y/o valorables, como serían, si los gastos de personal (incluido el indirecto) se han de entender como gastos imprescindibles o no para el correcto funcionamiento del servicio de saneamiento (y si tales gastos son los mínimos o no), o si la tecnología aplicada (vía encomienda de gestión a la entidad Aigües de Manresa SA) es la más adecuada o no para la mayor optimización de recursos, o si se ha realizado o debido realizar un procedimiento de concurrencia pública para ajustar el gasto al mercado. Y lo anterior, sin perjuicio de la posibilidad de revisar para el futuro, los convenios de colaboración entre las Administraciones públicas implicadas en la materia ahora judicada, en aras a la mejor y más eficiente gestión del servicio público de saneamiento, y evitar conductas rayanas con tipos penales medioambientales, o sin perjuicio de posibles reconocimientos de deuda a abonar por la demandada en el futuro, mejorada la situación económico-financiera, a la parte demandante.

Del mismo modo, no consta la impugnación indirecta vía art 26 LJCA por la actora, del art 55 del TR de la ley catalana de aguas, por lo que éste se entiende por el suscribiente, totalmente legal, sin necesidad de plantear cuestión de ilegalidad alguna del art 27 LJCA , ya que hemos observado por la actuación de la demandada, criterios técnicos distintos de aplicación, dependiendo del momento económico en que se hacía referencia, por lo que en cierta forma, con la introducción del nuevo art 55.2 de la citada ley 3/2003(con la modificación operada por el art 174 de la Llei 2/2014de 27 de enero de medidas fiscales, administrativas, financieras y del sector público), carece sobrevenidamente en cierta forma de objeto, lo pretendido en esta litis.

Consiguientemente se han de desestimar íntegramente las pretensiones actoras ya que lo perseguido por la Administración actuante ha sido el interés general y la garantización de la prestación eficiente de un servicio público mínimo de calidad.'

SEGON:La Mancomunitat apel lant ha sol licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Sentència d'instància i l'estimació íntegra del seu recurs contenciós administratiu.

Aquestes pretensions ha estat precedides d'un conjunt d'arguments que resumirem de la manera que segueix:

-La Sentència apel lada basà la seva decisió, essencialment en els imperatius derivats de la situació de crisi econòmica. Tanmateix, la realitat de la crisi econòmica no exonerava el Jutjat de valorar totes les proves aportades per les parts. La pericial aportada per la Mancomunitat i que el Jutjat ignorà, acreditava que les pretensions econòmiques festes valer davant l'ACA (un increment de l'aportació rebuda, de 449.777,87 euros) eren les mínimes i imprescindibles per tal de poguer gestionar els serveis de sanejament amb eficiència i rigor.

-La reducció del finançament rebut de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) podria situar la Mancomunitat davant la impossibilitat d'assolir els estandards mediambientals vigents i, per tant, davant el risc d'incòrrer en il lícits de naturalesa diversa.

-D'acord amb les previsions de l' art. 55 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre (modificat per l' art. 174.13 de la Llei 2/2014, de 27 de gener), l'ACA tenia l'obligació d'assignar a la Mancomunitat els recursos necessaris a fi i efecte de garantir el funcionament òptim del servei de sanejament.

-En fer servir una estimació objectiva fonamentada en els resultats de les licitacions del servei en altres punts, l'ACA oblidà el caràcter perfectament lícit de la gestió directa del servei.

-L'ACA també va incórrer en desviació de poder i enriquiment injust.

-En el càlcul de l'aportació de 2014 rebuda per la Mancomunitat, un element determinant va l'import del cost directe de l'explotació del servei de l'any 2012. Tanmateix, les bases de càlcul de l'aportació de l'any 2012, van ser fixades pel Consell d'Administració de l'ACA a través d'una decisió que va esdevenir invalidada per una Sentència de la Secció 5ª d' aquesta mateuxa Sala: la Sentència núm. 189, de 31 de març de 2016 (recurs ordinari 379/2012 ), la qual cosa hauria de traduir-se en un nou càlcul de l'aportació de 2014 (amb resultats de ben segur similars als reclamats). En un nou càlcul fonamentat en el mètode emprat envers les aportacions anteriores a la de 2012.

Per la seva banda, la defensa lletrada de l'ACA s'ha oposat a l'apel lació amb tot un seguit de consideracions que podríem sintetitzar així:

-Més enllà de les al lusions a la crisi econòmica i a la política d'austeritat pressupostària, la simple lectura íntegra de la Sentència apel lada demostra que el pronunciament del Jutjat va ser el resultat d'una valoració conjunta de totes les proves; proves entre les quals havia de tenir un pes especial l'informe tècnic aportat per l'Agència, i que demostrava que la pericial aportada per la Mancomunitat es trobava mancada d'un anàlisi exhaustiu de les partides invocades.

-En cas cas es va poguer acreditar desviació de poder, o enriquiment injust de l'ACA a costa de la Mancomunitat.

-La Sentència portada a col lació per la Mancomunitat invalidà els acords adoptats pel Consell d'Administració de l'ACA per vicis d'ordre formal; sense posar en entredit el mètode de càlcul de les aportacions. De tota manera, el mètode de càlcul emprat per tal de calcular les aportacions de 2014 va ser diferent i no consta impugnat per la Mancomunitat.

TERCER:La Sentència núm. 189, de 31 de març de 2016, dictada per la Secció 5ª d'aquesta Sala en el recurs ordinari núm. 379/2012 , basà el seu veredicte en els fonaments que segueixen:

'PRIMERO.- Como se ha expuesto en los antecedentes, se impugna mediante el presente recurso el acuerdo adoptado por el Consejo de Administración de la Agència Catalana de l'Aigua (A.C.A.) en fecha 26 de julio de 2012, por el que se aprobó el modelo de cálculo de las atribuciones de fondos a los sistemas públicos de saneamiento para el ejercicio 2012.

La entidad recurrente fundamenta la pretensión anulatoria que ejercita en esta litis en dos motivos distintos. Por una parte, entiende que el acuerdo impugnado tiene la naturaleza propia de una disposición general, pero no se ha seguido el procedimiento legalmente establecido para su aprobación, conforme a lo dispuesto en los artículos 59 y siguientes de la Ley 26/2010, de 3 de agosto. En segundo lugar , sostiene que el acuerdo discutido vulnera el mandato legal que habilita su aprobación, así como la legislación de rango superior.

(...)

TERCERO.- A fin de determinar si eran o no aplicables en este caso las normas reguladoras de la elaboración y aprobación de las disposiciones reglamentarias, que se contienen en los artículos 59 y siguientes de la Ley 26/2010, de 3 de agosto , las partes discuten si el acuerdo impugnado reviste la naturaleza propia de una disposición de carácter general.

Esta cuestión ya fue examinada por el Tribunal a fin de determinar su propia competencia para conocer del recurso, dictándose al efecto el Auto de 7 de febrero de 2013, que consideró que se trataba efectivamente de una disposición general, por lo que procedía asumir dicha competencia, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 10.1.b) de la Ley Jurisdiccional .

Procede en este momento confirmar aquel pronunciamiento, en base a las siguientes consideraciones:

a) El Texto refundido de la legislación en materia de aguas de Catalunya, aprobado por Decreto Legislativo 3/2003, de 4 de noviembre, en la redacción vigente cuando se dictó el acuerdo impugnado, establecía en su artículo 55 que la A.C.A. debía atribuir a las Entidades locales del agua (ELA) los recursos necesarios para la prestación eficiente de los servicios de saneamiento. A continuación, el artículo 56 remitía al Reglamento de los servicios públicos de saneamiento la regulación, entre otros extremos, del 'modelo estandarizado de cálculo de los costes de explotación de los sistemas, en función del caudal de aguas a depurar, la carga contaminante, las características de la estación depuradora y otros aspectos objetivos que se consideren'. En consecuencia, se trata de una materia encomendada a la potestad reglamentaria del Gobierno.

b) En cumplimiento de dicho mandato legal, el artículo 40.2 del Reglamento de los servicios públicos de saneamiento, aprobado por Decreto 130/2003, de 13 de mayo , disponía que 'el cálculo de los recursos económicos necesarios para atender los costes directos, indirectos y de reposición, mejora y nueva inversiones se determinará, en cada caso, de acuerdo con lo establecido en el anexo V del presente Reglamento'. Efectivamente, dicho anexo V regulaba de forma pormenorizada el modelo estandarizado de cálculo de los costes de explotación de los sistemas de saneamiento. A tenor de lo expuesto, no existe duda que la regulación del modo de cálculo de los costes de explotación se realizaba, hasta aquella fecha, en una norma de rango reglamentario.

c) La disposición transitoria 4ª de la Ley 5/2012, de 20 de marzo , estableció que, durante el ejercicio presupuestario de 2012, las atribuciones de recursos contempladas en el artículo 55 del Texto refundido de la legislación en materia de aguas y en el artículo 40 del Reglamento de los servicios públicos de saneamiento, antes citados, se habían de calcular de acuerdo con el modelo aprobado por el Consejo de Administración de la A.C.A. En aplicación de este precepto, la demandada dictó el acuerdo que constituye el objeto de esta litis.

d) Si se trata de una regulación que sustituye a la que se contiene en una norma reglamentaria, la misma naturaleza debe predicarse del nuevo método de cálculo, habida cuenta que, en virtud de los principios de jerarquía normativa y de inderogabilidad singular de los reglamentos, no sería admisible que, mediante un acto administrativo se alterase el contenido de una norma jurídica.

e) La habilitación que la disposición transitoria 4ª de la Ley 5/2012 hace en favor del Consejo de Administración de la A.C.A. en nada modifica esta conclusión. En efecto, dicho precepto se limita a facultar a dicho órgano para regular, durante el ejercicio 2012, una materia que, conforme al régimen general, correspondía al Gobierno. Sin embargo, ello no significa que la nueva regulación deje de tener carácter reglamentario. Dicho de otro modo, la ley 5/2012 ha atribuido expresamente potestad reglamentaria al Consejo de Administración de la A.C.A. para normar la concreta materia a que se refiere aquella disposición transitoria, pese a que, de ordinario, el citado órgano carece de tales facultades.

f) El acuerdo impugnado se dirige a los mismos destinatarios que el anexo V del Reglamento de los servicios públicos de saneamiento. En consecuencia, tampoco desde esta perspectiva queda desvirtuada en absoluto la naturaleza reglamentaria de esta regulación.

g) El carácter temporal de la habilitación para dictar la norma reglamentaria, circunscrita al ejercicio 2012, tampoco hace perder al acuerdo impugnado su carácter normativo. En efecto, durante su período de vigencia, produjo plenos efectos ad extra y afectó a todo el colectivo de las Entidades locales del agua.

CUARTO.- Una vez establecido que el acuerdo impugnado tiene la naturaleza de una disposición general, resulta claro que no se ha seguido el procedimiento legalmente establecido para la elaboración y aprobación de las normas reglamentarias. No se discute en realidad que el expediente no contiene los documentos exigidos en los artículos 64 y 65 de la Ley 26/2010 , ni se otorgó trámite de audiencia a los interesados, ni se oyó a la Comisión Jurídica Asesora, y ni siquiera se publicó el acuerdo en el Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Por consiguiente, la omisión de los trámites preceptivos ha de comportar la declaración de nulidad del acuerdo impugnado, y en tal sentido procede la estimación íntegra del presente recurso.'

QUART:La versió de l' art. 55 de Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre , 3/2003, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, immediatament anterior a la que va ser d'aplicació al cas, establia que:

'L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix a les ELA els recursos necessaris per a la prestació eficient dels serveis de sanejament. L'atribució s'efectua amb afectació de destinació i pot comprendre les despeses d'inversió, de millores, de manteniment, de reposició d'inversions i d'explotació de l'estació de depuració d'aigües residuals i de les instal lacions del sistema en alta. També pot comprendre totalment o parcialment les despeses dels sistemes de sanejament gestionats per l'ELA, segons el nombre i la complexitat d'aquestes.'

Tanmateix, la versió per la qual s'havia de regir l'aportació de l'any 2014 era del següent tenor:

'55.1. L'Agència Catalana de l'Aigua ha de contribuir al finançament dels sistemes públics de sanejament, de conformitat amb el que estableixi la planificació hidrològica, mitjançant les corresponents atribucions de recursos. L'atribució s'efectua amb afectació de destinació i comprèn les despeses directes de prestació d'aquests serveis. L'import d'aquestes atribucions de recursos per als exercicis pressupostaris del 2013 i següents es calcula d'acord amb aquests criteris:

a) El valor màxim en concepte de cost directe d'explotació en les atribucions de recursos corresponents a sistemes públics de sanejament correspon a la suma de l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'exercici immediatament anterior més les actualitzacions reconegudes en els seus contractes. En el cas que el cost directe d'explotació no resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, l'esmentat valor màxim és l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici immediatament anterior. En tot cas, es descompten en el càlcul de les atribucions de recursos les contraprestacions econòmiques (cànons, aportacions directes o indirectes, etc.) que percebin els ens gestors i que no siguin d'aplicació directa en benefici dels sistemes de sanejament de llur responsabilitat. La incorporació de nous sistemes, o ampliacions dels ja existents, que siguin objecte de cessió o traspàs als ens gestors, comporta l'increment de l'atribució de recursos corresponent.

b) Els valors màxims en concepte de cost directe d'explotació s'han de revisar, a l'alça o a la baixa, quan es generin variacions en la destinació dels fangs motivades per modificacions imposades per l'Agència Catalana de l'Aigua, en la gestió de les instal lacions de posttractament de fangs del Pla de sanejament de Catalunya.

c) Les atribucions de recursos en concepte de reposicions i millores s'han d'ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

55.2 Les atribucions de recursos per a l'exercici pressupostari del 2014 i següents inclouen els costos indirectes d'explotació dels serveis públics de sanejament, com ara les despeses de gestió d'instal lacions i les despeses de gestió de sistema. L'import de l'atribució de recursos en concepte de costos indirectes d'explotació es determina aplicant a l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua en concepte de cost directe d'explotació per l'exercici pressupostari immediatament anterior el coeficient que correspongui de la relació següent:

1. DDE < 1 M€ 0,055

2. 1 M€ < DDE < 5 M€ 0,035

3. 5 M€ < DDE < 15 M€ 0,025

4. DDE >15 M€ 0,015

DDE: Despesa directa d'explotació

M€: milions euros

Els imports que resultin inferiors al màxim del grup immediatament anterior es regularitzen fins aquest màxim. L'atribució de recursos té caràcter finalista per a la gestió dels sistemes de sanejament, per la qual cosa l'ens gestor ha de justificar que la despesa indirecta incorreguda té aquest caràcter mitjançant certificat de la seva intervenció.

55.3 El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, mitjançant acord, estableix criteris complementaris per a la gestió de les atribucions de recursos als ens gestors de les infraestructures de sanejament.'

L'annex V del Decret 130/2003, de 13 de maig, que va estar vigent fins al 31 de desembre de 2013, establia el mètode de càlcul subsegüent:

'Annex V. Model estandarditzat de càlcul dels costos d'explotació dels sistemes de sanejament

(Totes les dades econòmiques corresponen a l'any 2002)

V.1 Criteris per al càlcul dels costos d'explotació

En el càlcul dels costos d'explotació dels sistemes de sanejament es tindran en compte tres conceptes diferenciats:

Un model per als costos directes segons estipula el quadre núm. 1.

Un model per als costos indirectes.

Un Pla de reposicions, millores i noves inversions.

Quadre núm. 1. Despesa directa

1. Operació.

1.1 Personal: cap de planta, operador, peó, analista, administratiu.

1.2 Altres fixes: telèfon, anàlisis, assegurança, potència, aigua potable, desplaçaments, altres.

1.3 Variables: energia elèctrica, residus, reactius, gasoil, altres.

1.4 Fangs: transport, destinació.

2. Manteniment.

2.1 Personal: cap de manteniment, oficial, peó.

2.2 Productes, materials i servies.

Als efectes del càlcul dels costos d'explotació, cal tenir en compte els següents criteris:

A. Aplicació del Model estandarditzat de càlcul dels costos directes d'explotació dels sistemes de sanejament.

El Model, obtingut d'un tractament estadístic de les dades actuals, és una corba 8-dimensional, d'aplicació no estrictament numèrica sinó que englobarà un fus de desviació del 20% a l'alça o a la baixa.

Només en els sistemes de sanejament on la desviació sigui superior al 20% a l'alça o a la baixa, es portarà a terme una revisió i anàlisi de les despeses per a la justificació i/o correcció de les mateixes.

Per a les estacions depuradores d'aigües residuals de nova incorporació al pla de sanejament en cas que les característiques del sistema ho permetin, els costos directes es calcularan i s'aplicaran segons el model.

La revisió del model, quant a la formulació, tramificació, variables independents, serà cada dos anys, amb una revisió anual de les despeses dels sistemes, essent d'aplicació l'IPC de Catalunya.

L'atribució de recursos als ens que gestionin diversos sistemes de sanejament serà global per al conjunt de sistemes.

B. El model estandarditzat pel càlcul dels costos indirectes és d'aplicació numèrica.

La revisió del model, quant a la formulació i variables independents, serà cada dos anys, amb una revisió anual de les despeses dels sistemes, essent d'aplicació l'IPC de Catalunya.

C. El pla de reposicions, millores i noves inversions té per objectiu planificar la reposició dels equips quan esgotin la seva vida útil; aportar les dades per l'anàlisi del nivell de saturació del sistema i proposar la incorporació de les ampliacions necessàries als sistemes de sanejament per fer front als increments de cabal i càrrega i proposar les millores per reduir els costos d'explotació, optimitzar la gestió dels sistemes, assolir nivells de qualitat estables en el medi aquàtic. L'atribució de fons per al Pla de reposicions vindrà condicionat al compliment del Pla de manteniment segons annex IV.

D. Amb la finalitat que les dades analítiques realitzades pels ens gestors, mitjançant les entitats col laboradores degudament acreditades siguin homogènies i fiables, s'estableix el protocol següent:

Mostres integrades.

El nombre mínim de mostres integrades de l'afluent vindrà fixat pel que s'estipula a l'annex I, apartat D.3. de la Directiva 91/271/CEE.

Hauran de ser proporcionals al cabal segons la distribució alíquota següent:

De 11 h a 22 h: 60 ml de mostra cada hora 12*60 = 720 ml.

De 23 h a 02 h: 25 ml de mostra cada hora 4*25 = 100 ml.

De 03 h a 06 h: 15 ml de mostra cada hora 4*15 = 60 ml.

De 07 h a 10 h: 30 ml de mostra cada hora 4*30 = 120 ml.

Total volum mostra integrada: 1.000 ml.

Les anàlisis a realitzar en les mostres integrades seran DQO, DBO5 i MES.

Mostres puntuals.

Només en aquelles EDAR amb un cabal real inferior a 3 Dm3/d i on no sigui possible realitzar mostres integrades, es prendran 12 mostres puntuals de l'afluent.

E. Amb la finalitat que les dades de cabal siguin fiables, s'estableix el protocol següent:

Sempre que sigui possible, la font de lectura dels cabals tractats en les EDAR serà la que correspon a la registrada en la pantalla d'instrumentalització del cabalímetre situat en l'arqueta de la canonada d'aigua tractada. Si el cabalímetre no disposa en aquell punt de la pantalla corresponent, la font de lectura s'obtindrà del quadre sinòptic de planta, de l'automatisme del PLC o de l'ordinador de control.

En cas que no es pugui utilitzar aquesta font de lectura per inexistència o avaria, s'utilitzarà aquella que determini el cabal realment tractat en tots els processos de depuració existents a l'EDAR. Com a mètode alternatiu final, aquell que convinguin de mutu acord l'ens gestor i l'Agència Catalana de l'Aigua.

Les lectures obtingudes, expressades en Dm3 tractats mensualment i/o en Dm3/d, seran confrontades amb els cabals certificats i els obtinguts a partir de les visites periòdiques de les assistències tècniques.

En el cas de discrepància, es procedirà a realitzar un aforament de l'EDAR sempre que sigui possible. Si aquesta calibració a través d'un aforament no és factible, s'instal larà un cabalímetre portàtil durant un període mínim de quinze dies.

V.2 Model estandarditzat de càlcul dels costos directes indirectes d'explotació dels sistemes de sanejament

Es defineix Unitat Bàsica de Depuració (UBD) a una funció del cabal real tractat (QR), del de disseny (QD) i de la càrrega contaminant tractada a partir de la DBO5 afluent expressada en termes d'Habitant-Equivalent (h.e. = 60 gr DBO5/(hab*dia)).

Expressió: UBD = 0,80 (QR + QD ) + 0,20 h.e.

(...)

Model per a costos directes (per a cada sistema de sanejament)

Donat que la instal lació més freqüentment dissenyada i construïda dins el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes ha estat els tractaments biològics, la modelització d'aquest annex s'aplica a sistemes de sanejament on el procés biològic sigui fangs activats, filtres percoladors i contactors biològics rotatius.

Si la línia de tractament tingués alguna particularitat que la fes específicament diferent d'un tractament convencional, (que podríem considerar que té les següents funcions generals: elevació, pretractament, tractament fisicoquímic, tractament biològic, espessiment i deshidratació de fangs), s'hauria de considerar a l'hora d'aplicar el model de costos directes, provocant un increment o decrement dels costos.

Per aquest motiu els llacunatges naturals o airejats, sistemes de depuració natural: depuradores verdes, i amb procés fisicoquímic exclusivament no són objecte de la modelització. La seva atribució serà específica en cada cas segons les característiques del sistema de sanejament.

El model té quatre trams en funció de la UBD, tot i que no existeix una continuïtat en el límit numèric, el valor en el fus del 20% té coherència en la seva determinació.

Divisió per trams:

UBD<3.000.

<50.000.

<90.000.

>90.000.

La modelització per a sistemes de sanejament amb UBD superiors a 200.000 no s'ha efectuat doncs actualment no n'hi ha cap amb tractament biològic en explotació, aquests sistemes seran objecte de determinació quan entrin en funcionament sistemes de sanejament d'aquestes característiques.

Existeix un model per cada una de les estructures horitzontals:

Personal.

Altres fixes.

Variables.

Manteniment.

Biosòlids, es modelitza la producció. El seu cost dependrà del destí final del biosòlid (abocador, compostatge, assecatge, agricultura, etc.).

Coeficients correctors del model:

Cabal real < 50% Cabal de disseny (no per motius d'estacionalitat).

DBO5 < 175 mg/l.

En ambdós casos el cost queda reduït al 90%.

DBO5 < 100 mg/l. Reducció del cost al 70%.

DBO5 > 550 mg/l, la DBO5 de càlcul serà com a molt 550 mg/l.

Font de les dades:

Cabal real: cabal del comptador de sortida de l'estació depuradora d'aigües residuals.

DBO5: analítiques integrades de l'aigua d'entrada, realitzades per l'ens gestor confrontades amb les realitzades per la inspecció de l'ACA.

Les dades utilitzades per al càlcul dels costos d'un any, correspondran a les dels mesos de setembre a setembre de l'any anterior (costos directes any n, les dades correspondran als mesos setembre de l'any n-2 a setembre de l'any El número de personas que han presentado la declaración de la Renta hasta la fecha aumenta un 22,3% respecto al mismo periodo del año pasado).

Cost personal operació:

(...)

C. Manteniment = (A + B*km col + E*Nombre Bomb. + D*Immob.)*UBD + C*Immobilitzat

Cost directe total

S'obté amb la suma dels diferents costos directes de cada estructura horitzontal.

Model per a costos indirectes (per a cada ens gestors).

C. indirecte = despeses de gestió instal lacions + despeses de gestió del sistema

Despeses de gestió d'instal lacions.

Variables utilitzades:

Suma de UBD.

Nombre depuradores

Immobilitzat d'equips

Quilòmetres de col lector

Número de bombaments

Consideracions:

Per al càlcul de la UBD, DBO5 Màxima 550 mg/l

Si cabal real < 50% cabal de disseny (no per motius d'estacionalitat), DBO5 < 175 mg/l, en ambdós casos el cost queda reduït al 90%.

Si DBO5 < 100 mg/l, reducció al 80%.

Fórmula:

Despesa = 2,20 * SUMA(UBD)0,96 + 0,03 * Nombre depuradores * SUMA(UBD) + 1.234,48 * (Nombre depuradores)0,9 + 7,5E-04 * Immobilitzat + 154,31*kmCol + 308,62 * Nombre bomb.

Despeses de gestió del sistema.

Variables utilitzades:

Nombre de sistemes de tractament privats (Nombre sist).

Cens d'indústries (Nombre ind).

Càrrega industrial (Qind) = Població equivalent-Població servida.

Concentració mitjana de metalls.

Concentració mitjana de metalls = (Tn fangs * Concentració metalls) núm. EDAR) / Tn fangs.

Concentració metalls (ppm) =

Zn+Cu+Ni+Pb+Cr+Cd+Hg (ppm).

Fórmula:

Despesa = 462,93 * Nombre sist. + 21,60 * Núm. ind. + (a * 0,20 * Qind + b * 46,29 * Metalls) *c

a = Màx. (0,8; Mín.(1,2;a'))

b = Màx. (0,8;Min(1,2;b'))

c = (1+num. EDAR/50)

a' = (Qind / nombre Ind)n / (Qind / nombre Ind)n+1

b' = (Metalls / Nombre Ind)n / (Metalls / nombre Ind)n+1

Font de les dades:

Cabal real:

Cabal del comptador de sortida de l'estació depuradora d'aigües residuals.

DBO5 (per a la població equivalent):

Analítiques integrades de l'aigua d'entrada, realitzades per l'ens gestor confrontades per les realitzades per la inspecció mensual de l'ACA.

Concentració mitja de metalls:

Analítiques dels biosòlids realitzades per l'ens gestor confrontades amb les que realitza diàriament l'ACA.

Població servida:

Institut Català d'Estadística (estimació de la població connectada a cada sistema de sanejament).

Sistemes de tractament privats i cens d'indústries:

Dades declarades per cada ens gestor, confrontades amb les dades de DUCA a disposició de l'ACA.

Les dades utilitzades per al càlcul dels costos de un any, correspondran a les dels mesos de setembre a setembre de l'any anterior. (Costos directes any n, les dades correspondran als mesos setembre de l'any n-2 a setembre de l'any El número de personas que han presentado la declaración de la Renta hasta la fecha aumenta un 22,3% respecto al mismo periodo del año pasado).

V.3 Pla de reposicions, millores i noves inversions

El Pla haurà de contenir:

1. Una descripció de la situació actual del sistema de sanejament:

Capacitat hidràulica i de tractament, comparada amb la de disseny.

Els establiments significatius dels quals es té constància que afecten al sistema.

La vida útil dels equipaments i de l'obra civil, segons l'edat de la planta.

La situació de la xarxa de col lectors en alta i de les estacions en bombament.

2. Una descripció de les principals patologies:

Les carències estructurals a l'EDAR.

Les avaries reincidents i les seves possibles causes.

La importància de les aigües blanques d'entrada.

El tipus d'incidents que afecten al mal funcionament del sistema.

Els sobrecostos d'explotació i sobrecàrregues que pateix el sistema.

Altres.

3. Una proposta de reposició d'equips, amb descripció de la solució tècnica i amb el pressupost i anualització de la despesa dels propers cinc anys.

4. La proposta justificada de les millores a realitzar (millora de la gestió, reducció de costos, augment de la garantia, millores del medi aquàtic, optimització de recursos, etc.), descripció de l'actuació i pressupost.

5. La proposta justificada de les noves inversions a realitzar (en atenció a poblacions no sanejades, creixements urbans futurs, reutilitzacions, etc.), descripció de l'actuació i pressupost.

Manteniment correctiu.

L'ens gestor reposarà tots els elements inclosos a l'inventari que es consumeixin, deteriorin o desapareguin, mantenint aquest al dia. Podrà per la seva part, augmentar a càrrec seu el número i classe de recanvis, per al bon manteniment de les instal lacions. L'ens gestor donarà també de baixa els elements retirats.

No seran a càrrec de l'ens gestor els costos derivats d'una gran reparació produïda en un o varis elements per causes naturals de caire extraordinari (llamps, tempestes, aiguats, etc.).

L'Agència Catalana de l'Aigua assumirà les despeses de reposició d'un equip quan es donin totes les condicions següents:

Aportar els certificats originals de les revisions especificades pel fabricant i emesos pels serveis tècnics degudament acreditats o en el cas que hagin estat fetes pel propi explotador una justificació de les mateixes, amb una descripció dels treballs realitzats, justificació dels materials utilitzats i relació del personal que hi ha intervingut.

Haver realitzat totes les operacions de manteniment preventiu (inclòs manteniment normatiu) recollides en el pla de manteniment preventiu.

Que el cost de la reparació sigui igual o superior al 75% del valor residual'

CINQUÈ:L'apel lació no podrà prosperar.

Erra l'apel lant en considerar que el Jutjat d'instància no hauria reparat en les proves que li havien estat aportades.

El Jutjat en cap cas negà que les despeses suportades per la Mancomunitat fossin les indicades per aquesta entitat. Tàcitament -això sí- considerà irrellevant aquesta dada, en entendre que no vinculava les decisions de l'ACA en matèria de finançament de les ELA. Finançament, aquest, que la versió de l' art. 55 del Decret legislatiu 3/2003 aplicable al cas, subjectava a uns mòduls objectius, com no podia ser d'altra manera si es volia evitar un repartiment caòtic i inequitatiu d'uns recursos que, certament, en un context de crisi econòmica extrema eren escassos o limitats.

En l'anterior sentit, haurem de dir que les dades econòmiques i el dictamen aportat per l'ara apel lant, en cap cas podien desdir les atinades consideracions sobre el finançament del servei contingudes en l'informe de 23 de setembre de 2015, estés i rubricat pel Cap d'Unitat de la Zona Oest de l'ACA, el qual forma part de les actuacions.

Aquest informe oficial acabà destacant que, malgrat els alarmistes presagis de la Mancomunitat recurrent, ni havia estat detectat cap increment d'incompliments de la Directiva 91/271, ni tampoc cap situació de col lapse del sistema per molt que la situació no hagués permés introduir-hi millores tecnològiques.

SISÈ:La manera de calcular les aportacions per part de l'ACA no es pot considerar un impediment a la 'gestió directa' del servei.

Que l'ACA prengués en consideració -per tal de fer els seus càlculs- el resultat de les licitacions del mateix servei celebrades en altres punts, en cap cas podia desmerèixer aquesta tècnica com a mètode d'objectivació del volum de despesa que podia considerar-se raonable o mereixedor de finançament. Enlloc està escrit que la gestió directa del servei hagués de reportar, sempre i en tots els casos, un volum de despesa superior al de la gestió indirecta.

D'altra banda, si la Mancomunitat considerava que les bases de càlcul adoptades pel Consell d'Administració de l'ACA l'any 2012 havien estat la causa d'una minva indeguda de recursos, en la seva ma es trobava la possibilitat de promoure un incident d'execució de la Sentència de la Secció 5ª que hem transcrit més amunt. No sense afegir que tot porta a concloure que el mètode emprat per tal de calcular les aportacions de l'any 2014, no hauria estat precisament el mateix que l'emprat per als exercicis precedents, atès que hauria portat causa d'una modificació legal introduïda pel punt 13 de l'art. 174 de la Llei 2/2014, de 27 de gener .

Dit, tot això, no sense afegir que els retrets de desviació de poder i d'enriquiment injust adreçats a l'ACA, no passarien de ser meres conjectures o una mena de recurs retòric.

SETÈ:Atès allò que disposen els apartats 2 i 4 de l'art. 139 LJCA , la íntegra desestimació d'aquesta apel lació haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes d'aquesta alçada a la seva promotora, per bé que limitant la susdita condemna a un màxim de 1.000 euros per tots els conceptes, més l'IVA que correspongui.

Fallo

Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaHA DECIDIT:

DESESTIMARel present recurs d'apel lació núm. 183/2016, promogut per la MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DEL BAGES PER AL SANEJAMENT amb l'oposició de L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA i, conseqüentment, CONFIRMAR en tots els seus extrems la Sentència núm. 163, de 20 de juny de 2016, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona en el sí del recurs ordinari núm. 171/2015 .

Amb la imposició de les costes d'aquesta segona instància a la part apel lant, en els termes del fonament jurídic setè.

Notifiqui's, i faci's saber a les parts que aquesta Sentència no és ferma.

Contra la mateixa podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb l' art. 89 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l'expressat art. 89 (punt 2) LJCA i només podrà fonamentar-se en la vulneració del dret estatal o europeu. En qualsevol cas, els seus promotors hauran de tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016).

No hi cabrà, en canvi, recurs de cassació davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fonamentat en l'eventual vulneració del dret autonòmic, en equiparar-se, en aquest cas, les Sentències dictades per la Sala del Tribunal Superior, a les dictades per la Sala 3ª del Tribunal Suprem en el seu propi àmbit ( Resolucions interlocutòries de 10 de maig de 2017, entre d'altres, dictades per la Secció de Cassació de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els recursos de cassació autonòmica núm. 3/2017 i 8/2017 ).

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Un cop ferma, adjunteu-ne una certificació literal al rotlle d'apel lació, i lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes, als efectes de les diligències processals que siguin pertinents.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.