Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 201/2020, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 37/2019 de 12 de Mayo de 2020

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00201/2020

N.I.G:07040 45 3 2017 0000353

Procedimiento:AP RECURSO DE APELACION 0000037 /2019

De D/ña. Carmen, Carmen , CONSELL DE MENORCA

Abogado:RAMON GALLARDO HERMIDA, RAMON GALLARDO HERMIDA ,

Procurador:JUAN MANUEL MARQUES BAGUR, JUAN MANUEL MARQUES BAGUR , MARIA ISABEL JUAN DANUS

Contra D/ña.CONSELL DE MENORCA, CONSELL INSULAR DE MENORCA , Carmen

Abogado:FRANCISCO MARQUES PONS, ,

Procurador: MARIA ISABEL JUAN DANUS, , JUAN MANUEL MARQUES BAGUR

Actuacions Jutjat núm. 1 PO 40/2017

SENTÈNCIAnúm. 201

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 12 de maig de 2020

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 37 de 2019, dimanant de les actuacions número 40/2017 del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel·lant, la Sra. Carmen representada pel procurador Sr. Marqués Bagur i assistit del lletrat Sr. Gallardo Hermida, i, com a apel·lada, l'Administració demandada, el Consell Insular de Menorca, representada per la procuradora Sra. Juan Danús i dirigida pel seu lletrat Sr. Marqués Pons.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el 19 de gener de 2017 pel Consell Insular de Menorca, desestimatòria del recurs d'alçada aixecat per la Sra. Carmen contra anterior dictada per la Secretaria de la referida Institució el 23 d'agost de 2016 i que consisteix en determinar el dret de la demandada a poder accedir a la finca rústica propietat de la Sra. Carmen. Accés amb la finalitat de poder inspeccionar l'estat de conservació i manteniment d'un pont ubicat a l'interior de la referida finca.

La quantia s'entén com a indeterminada

El procediment seguit ha estat el del tràmit de l'apel·lació, previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 1 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 7 de setembre de 2018, va dictar la interlocutòria núm. 216 on va decidir:

'Acuerdo la terminación del presente procedimiento al apreciar la carencia de objeto del mismo.

Condeno en costas a la parte recurrente.

Archívense las actuaciones una vez firme la presente resolución'.

2n.- Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part actora, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 27 de febrer 2020.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada és la resolució dictada el 19 de gener de 2017 pel Consell Insular de Menorca, desestimatòria del recurs d'alçada aixecat per la Sra. Carmen contra anterior dictada per la Secretaria de la referida Institució el 23 d'agost de 2016 i que consisteix en determinar el dret de la demandada a poder accedir a la finca rústica propietat de la Sra. Carmen. Accés amb la finalitat de poder inspeccionar l'estat de conservació i manteniment d'un pont ubicat a l'interior de la referida finca.

La interlocutòria d'instància recorreguda en apel·lació, la núm. 216 de 7 de setembre de 2018, va declarar acabat el procediment ordinari en la consideració que ja havia desaparegut el seu objecte. En conseqüència, acordava el seu arxiu, una vegada hagués guanyat fermesa. I, en el que és més rellevant donat l'objecte únic de la present apel·lació, imposava les costes processals a la part actora. Una segona interlocutòria, desestimant una petició de rectificació i/o compleció, fou dictada el dia 8 de novembre de 2018.

Segona que, òbviament, no pot ser objecte d'apel·lació en la mesura que, amb un sentit o altre, era complement de la primera, però que, també, imposava les costes processals, el que determina, a la fi, que el resultat al qual s'aspira per la part apel·lant és a què es deixen sense efecte i que, a la vegada, s'imposin, en canvi, les de la segona instància a la demandada pel cas que s'oposés a la present.

L'apel·lant, llavors, ens diu:

'....tiene únicamente como objeto, revocar el pronunciamiento de instancia en lo que la condena en costas procesales de la recurrente'

Tot això, ve corroborat, en clara congruència, amb la pètita del recurs d'apel·lació:

'....tras la pertinente tramitación y remisión de las actuaciones al Ilmo. Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares (Sala de lo Contencioso Administrativo), se estime el presente Recurso de Apelación y en su consecuencia se revoquen los Autos apelados y se deje sin efecto la condena en costas procesales que han sido impuestas a la parte recurrente, al mismo tiempo que se deberá condenar a la parte recurrida a las costas procesales ocasionadas en esta alzada para el caso que la misma se opusiere al presente Recurso de Apelación'.

SEGON.- L'Administració demandada, el Consell Insular de Menorca, va posar en coneixement del Jutjat que el pont s'havia esbucat. La fonamentació jurídica - 2n. - de la interlocutòria apel·lada va deixar constància expressa d'aquest fet. En ella, podem llegir:

'Se ha puesto de manifiesto que el puente ubicado en propiedad de la recurrente y que debía ser objeto de inspección al amparo de la resolución impugnada se ha derrumbado totalmente. Con lo que el presente litigio ha perdido toda razón de ser; pues no hay puente que inspeccionar. No ha habido satisfacción extraprocesal o, al menos, no la ha habida por resolución del Consell Insular de Menorca, sino una pérdida sobrevenida del objeto que, con buen criterio, ha puesto de manifesto el Consell demandado al Juzgado'.

A continuació - 3r. - digué:

'Se imponen las costas a la parte demandante en tanto que ha visto rechazada su pretensión de continuar con el presente procedimiento o sentencia apreciando el allanamiento'.

L' article 139 de la Llei jurisdiccional preveu, específicament, el criteri del venciment. Criteri, no obstant, que ho és quan la part vegi rebutjades totes les seves pretensions, la qual cosa no es dóna aquí en el cas.

Però, és mes, i en qualsevol cas, es pot modular, no imposant-les, en funció dels dubtes de fet o dret que el Tribunal o jutge observi en el cas. Ho ha d'apreciar i raonar. També, i aquest ja és un criteri jurisprudencial, pot limitar la quantia de les costes processals a imposar.

Cal citar, a més aquí, l' article 22.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil, d'aplicació supletòria, en tant en quant disposa:

'1. Cuando, por circunstancias sobrevenidas a la demanda y a la reconvención, dejare de haber interés legítimo en obtener la tutela judicial pretendida, porque se hayan satisfecho, fuera del proceso, las pretensiones del actor y, en su caso, del demandado reconviniente o por cualquier otra causa, se pondrá de manifiesto esta circunstancia y, si hubiere acuerdo de las partes, se decretará por el Secretario judicial la terminación del proceso, sin que proceda condena en costas'.

Aquí ha succeït, a més a més, que una segona interlocutòria, la que va denegar la compleció/rectificació/aclariment de la primera, també va imposar les costes processals. Imposició que no guarda relació amb el que es preveu a l' article 215 de l'esmentada llei processal civil. Tampoc, guarda relació amb el 139 de la nostra Llei jurisdiccional, malgrat es parli de resoldre els recursos o incidents. Era una petició de compleció, aclariment o rectificació que s'incorpora, la seva resolució en forma d'interlocutòria, amb un sentit o altre, a la primera.

Per concloure el debat, transcrivim en part el 5è fonament de dret de la sentència número 832/2018 de 22 de maig (RJ/2018/2627) de la Secció 5ena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem

' ... Sobre la base expuesta, así las cosas, entendemos que el nuevo régimen de las costas procesales resultante del artículo 139.1 LICA se proyecta en rigor sobre la sentencia y demás actos procesales en que proceda (autos) cuando unos y otros contengan los pronunciamientos que le son propios, así, en el caso, de las sentencias, cuando contengan un pronunciamiento de inadmisibilidad, estimatorio o desestimatorio (artículo 68: '1. La sentencia pronunciará alguno de los fallos siguientes: a) inadmisibilidad del recurso contencioso-administrativo; b) Estimación o desestimación del recurso contencioso-administrativo. 2. La sentencia contendrá además el pronunciamiento que corresponda respecto de las costas').

Pero, en cambio, no cabe otorgarle la misma virtualidad cuando, sin perjuicio de adoptar la forma de los actos procesales que proceda en cada caso, estemos ante alguno de los otros modos de terminación del procedimiento que la Ley Jurisdiccional igualmente contempla.

Para muestra un botón, y es que, precisamente al regular uno de tales modos de terminación en el concreto caso del desistimiento, disponer el artículo 74.6 que 'el desistimiento no implicará necesariamente la condena en costas'. Siendo así, la cuestión acaso más exactamente sería la de si, partiendo del tenor literal de este precepto, la exclusión de la imposición de la condena en costas se contrae a los solos casos de desistimiento o pudiera resultar extensible a los demás modos de terminación del procedimiento.

En cualquier caso, una distinta línea argumental nos lleva al mismo parecer, dentro del espíritu de la regulación procesal por incentivas otras formas de terminación del proceso, como son, junto al allanamiento (artículo 75) la satisfacción extraprocesal de las pretensiones en vía administrativa (artículo 76) o la transacción (artículo 77) en que la controversia culmina, fuera propiamente del proceso, al calor del impulso de las partes. Se trata así de ni oponer obstáculos o barreras que pudieran llegar a entorpecer la solución a través de tales modos de terminación del proceso legalmente previstos, alternativos a aquél que consiste en el correspondiente pronunciamiento unilateral por parte del órgano jurisdiccional.

Es por ello que no cabe en el ámbito del orden jurisdiccional contencioso-administrativo el acogimiento sin más, de forma mecánica e irreflexiva, de las distintas fórmulas previstas por la LEC, como son los artículos 395.2 ., 394 y 22

Y es que, aun sin negar la existencia de algunas aproximaciones, como acredita la propia incorporación del criterio objetivo del vencimiento en el supuesto de acordarse la estimación del recurso contencioso-administrativo o su desestimación o en su caso su inadmisibilidad, sigue sín resultar del todo coincidente la lógica de ambos procesos, civil y contencioso-administrativo, y ello excluye la recepción mecánica y acrítica de las reglas propias de unos preceptos en los otros . ...'.

En conseqüència, cal estimar l'apel·lació. Estimació, no obstant, parcial, en la mesura que decau la petició relativa a què li siguin imposades, les de la segona instància, a la demandada, en el cas, com ha succeït, que s'hi oposés expressament. Decaïment que fem i que és conseqüència de com està configurat el debat i que l'estimació d'aquella, no suposa,per se, la imposició de costes a la part que s'hi oposa.

TERCER.- No es fa expressa imposició de costes processals de la present alçada jurisdiccional, de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- ESTIMARparcialment el present recurs d'apel·lació contra les interlocutòries de 7 de setembre i el seu complement de 8 de novembre, ambdues de 2018, dictades pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma, en el si de les seves actuacions 40/2017, tramitades pel procediment ordinari, les qualsREVOQUEMen el parcial relatiu a la imposició de costes processals que deixem sense efecte.

SEGON.- No es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a ninguna (cap) de les parts litigants.

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles 86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent- se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.