Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 459/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 5, Rec 273/2013 de 20 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

SECCIÓ CINQUENA

Recurs núm. 273/2013

SENTÈNCIA Núm. 459/2016

Il·lms. Srs.:

President

Sr. Alberto Andrés Pereira

Magistrats

Sr. José Manuel de Soler Bigas

Sr. Francisco Sospedra Navas

Sra. Ana Rubira Moreno

Sr. Eduard Paricio Rallo

Barcelona, 20 de juny de 2016

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 273/2013, interposat pel Sr. Cesareo , representat per la procuradora Sra. PATRICIA QUINTANILLA CORNUDELLA i dirigit pel lletrat Sr. JAUME LLONCH LLONGUERAS, contra el DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT, representat pel LLETRAT DE LA GENERALITAT.

Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER.- En data 26 de setembre de 2013 la representació de Cesareo va presentar al registre general d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució dictada en data 19 de juliol de 2013 per la Directora General d'atenció a la família i comunitat de la Generalitat de Catalunya.

SEGON.- En data 16 de desembre de 2013 l'actor va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari la nul·litat de la resolució impugnada i que reconegui el seu dret a percebre la beca sol·licitada, amb l'import resultant de l'aplicació correcta del mètode de càlcul, més els interessos legals meritats.

Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ La manca de motivació de la resolució impugnada atès que no dona raó dels criteris que justifiquen la quantitat concedida; i B/ El fet que els ingressos de 6.894,03 euros que va justificar son suficients per acreditar de manté una vida independent, en el ben entès que comparteix la despesa d'habitatge amb la Sra. Estela , essent així que compleix els criteris per accedir a tots els ajuts previstos, concretament als components compensatori, de desplaçament, de residencia fora del domicili familiar, el de material, el d'escolarització el de manteniment, i el suplement bàsic.

TERCER.- Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al· legats, va demanar la declaració d'inadmissibilitat d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació.

QUART.- Mitjançant resolució de data 21 de febrer de 2014 es va fixar la quantia d'aquest procés en 4.500 euros. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per l'actora amb el resultat que consta als actes. Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.

Fundamentos

PRIMER.- S'impugna en aquest procés la resolució dictada en data 19 de juliol de 2013 per la Directora General d'atenció a la família i comunitat de la Generalitat de Catalunya, resolució que va revocar l'anterior resolució de data 28 de setembre de 2012 que havia denegat la beca demanda pel recurrent respecte el curs escolar 2011-12. Alhora, es va atorgar un ajut a l'estudi de caràcter general i mobilitat corresponent als alumnes que cursin estudis post-obligatoris i superiors no universitaris, per import de 448 euros.

La representació de l'Administració demandada planteja una al·legació preliminar d'inadmissibilitat d'aquest recurs per litispendència. Argumenta en aquest sentit que l'actor va interposar recurs jurisdiccional contra l'anterior resolució de 28 de setembre de 2012, recurs que es tramita en aquesta mateixa secció amb el número 17/2013 i en el que va formular una demanda substancialment igual a la que regeix aquest procés.

En efecte, la Llei d'Enjudiciament Civil planteja la litispendència com una excepció a la continuació del procés que ha d'ésser resolta por interlocutòria abans de la sentencia ( art. 416). El tractament processal és fins a cert punt diferent a la jurisdicció contenciós administrativa, doncs la litispendència es pot resoldre no sols per interlocutòria ( articles 58 i 59) sinó també mitjançant sentencia ( article 69.d/ de la Llei jurisdiccional ). Sigui com sigui, en un i altre cas aquesta excepció comporta la inadmissibilitat del plet. Per consegüent, i atès que la litispendència significa la denegació de la tutela judicial efectiva, es necessari interpretar restrictivament aquesta excepció tal com imposa l' article 53 CE .

Segons que imposa l' article 416 en relació a l ' article 421 de la Llei d'Enjudiciament Civil, la litispendència queda sotmesa a les identitats previstes per a la cosa jutjada, identitats que no se produeixen en el present cas, doncs els actes impugnats en un i altre recurs son diferents. És més, la resolució impugnada en aquest procés revoca i substitueix la resolució impugnada en el primer recurs, raó precisament per la qual la demandada va plantejar en aquell la finalització per pèrdua del seu objecte. Per tant seria en tot cas aquest el recurs que ha de romandre.

SEGON.-El recurrent al·lega que els ingressos de 6.894,03 euros que va justificar son suficients per acreditar que manté una vida independent, en el ben entès que comparteix la despesa d'habitatge amb la Sra. Estela , essent així que compleix els criteris per accedir a tots els ajuts previstos, concretament als components compensatori, de desplaçament, de residencia fora del domicili familiar, el de material, el d'escolarització el de manteniment, i el suplement bàsic.

Segons consta a l'expedient administratiu, l'actor va sol·licitar en el seu moment la concessió dels ajuts corresponents als estudis superiors de música que havia de seguir el curs 2011-12 a l'Escola Superior de Música de Catalunya. La sol·licitud va ser inicialment denegada per no haver acreditat l'actor de forma fefaent la seva independència econòmica i/o familiar.

Posteriorment, la resolució de 19 de juliol de 2013 que s'impugna en aquest procés va constatar un error en la transcripció dels imports de renda de l'interessat, tot admetent al procedència d'un ajut d'estudi 'de caràcter general i de mobilitat' per import de 448 euros.

Cal admetre ja d'entrada el retret que l'actor fa pel que fa a la manca de motivació de la resolució impugnada. En efecte, s'ha mantingut al recurrent durant el procediment en una quasi completa desinformació sobre les raons que, en primer lloc, van portar a considerar que l'actor complia la condició de se independent econòmicament o familiarment i desprès en les raons que van portar a admetre o denegar els diversos ajuts previstos.

Pel que fa a la condició de persona independent, d'acord amb la informació aportada a aquest procés, les quanties a considerar a aquests efectes van ser establertes mitjançant una instrucció de la subdirectora general, específicament l'import del lloguer per nou mesos mes una quantia addicional de 3.000 euros. Aquesta dada essencial no va ser comunicada, ni tan sols per referència indirecta a la instrucció esmentada.

La resolució ací impugnada no es gaire mes explicita. Es pot deduir que finalment es va acceptar la condició de l'actor com sol·licitant independent, així com l'atorgament d'uns ajuts 'de caràcter general i de mobilitat', sense explicar perquè aquests ajuts, perquè la quantia esmentada i perquè no els altres ajuts. D'altra banda, val a dir que, com es veurà, ni la quantitat ni els conceptes son els correctes.

Certament no es pot demanar en els actes massius, com ara la resolució conjunta de les beques per a un curs escolar, una motivació exhaustiva de les raons que porten a desestimar les sol·licituds o limitar els conceptes o quanties atribuïdes, encara que sí algunes indicacions que permetin al destinatari conèixer la situació. Però és que, en el cas que ens ocupa, estem davant una resolució singular, de forma que la massivitat de la resolució no era obstacle en aquest cas per explicar el fons de la decisió adoptada per comptes de referències genèriques al marc normatiu.

Ara be, un cop constatada l'anterior mancança, cal veure quin son els efectes jurídics de la mateixa en ordre a les pretensions que l'actor formula. Doncs bé, la manca de motivació podria justificar l'anul·lació de la resolució impugnada i la retroacció de les actuacions, però això comportaria una repetició inútil de les actuacions en via administrativa i en via jurisdiccional, per acabar allà mateix, doncs la demandada ha aportat a aquestes actuacions les raons que justifiquen la decisió adoptada i la improcedència dels diversos components demanats per l'actor a la demanda.

Cal afegir que la pretensió que l'actor planteja es refereix al reconeixement de l'import resultant de l'aplicació correcta del mètode de càlcul, pretensió que estem en condicions d'abordar amb la informació aportada per les parts, de forma que correspon desestimar l'efecte invalidant de la insuficiència de la resolució impugnada pel que fa a la motivació exigible.

TERCER.- L'actor al·lega que inicialment compleix els requeriments per accedir a tots els complements que esmenta, essent així que el que pretén en el procés és que l'Administració justifiqui quina aplicació fa de en aquest cas als efectes de concedir o denegar els diversos ajuts. La demandada va aportar aquesta explicació a l'escrit de demanda, escrit que es va completar amb la prova practicada. El cas és que en el tràmit de conclusions l'actor no ha efectuat cap manifestació al respecte.

Doncs bé, l'actor va plantejar el seu dret inicial als següents components: el component compensatori, el de desplaçament, el de residencia fora del domicili familiar, el de material, el d'escolarització, el de manteniment, i el suplement bàsic

L'Administració s'oposa d'acord amb els següents motius:

- Que no correspon la beca salari doncs l'article 13 de l'Ordre limita aquest component als estudis CFGS. Alternativament, li correspondria en tot cas el component compensatori, però no compleix els requeriments de l'article 4 de l'Ordre.

El cas és que l'article 13 preveu un component compensatori per a ensenyaments artístics i altres estudis superiors, amb un total de 2.550 euros. L'article 4 imposa per aquest ajut el límit establert al llindar 1 de renda familiar establert a l'article 27 de l'Ordre; això és, 3.771,00 euros, essent així que el recurrent va declarar uns ingressos anuals de 6.894,03 euros, de forma que queda exclòs.

- Pel que fa al component de desplaçament, l'Administració tampoc considera que sigui procedent d'acord amb l'article 5.6 de l'Ordre, atès que només correpon quan el desplaçament al centre docent implica abonar mes d'un mitjà de transport, el que no succeeix en aquest cas doncs l'actor es desplaça des de Badalona amb una tarifa integrada que cobreixi tots els transports.

- Quant el component de residencia, la demandada argumenta que l'article 25.3 de l'Ordre no el preveu per alumnes independents.

Val a dir que l'article 3.1.C) preveu aquest component per compensar les despeses de residencia de l'alumne durant el curs fora del domicili familiar. Per tant, no correspon quan l'alumne viu independentment en el seu propi domicili.

-Pel que fa al complement d'escolarització, l'Administració al·lega que queda exclòs en els ensenyaments artístics superiors segons que preveu l'article 8.

En efecte, l'article 8 de l'Ordre determina que el component per escolarització es concedeix a l'alumne matriculat en centres no sostinguts o parcialment sostinguts amb fons públics en els estudis relacionats en los números 1 a 4 del article 1 i a l'article 2.2. El cas és que els estudis superiors de música no queden inclosos en els apartats esmentats, de forma que no correspon tampoc aquest ajut.

Resten en conseqüència els complements de material, el de manteniment i el suplement bàsic, complements respecte els que la demandada no posa obstacle.

El de material pertoca inicialment d'actors amb el llindar de renda al que es refereix l'article 7, de forma que correspon per aquest concepte la quantitat de 244 euros. Pel que fa al component de manteniment, l'article 3.1.F/ de l'Ordre el refereix als alumnes que cursin el mòdul voluntari dels programes de qualificació professional inicial, que no és el cas.

Finalment, resta el suplement. L'article 10 preveu el suplement de ciutat pels beneficiaris del complement de residència, que no és el cas. També, per als alumnes que cursin algun dels estudis esmentats en els apartats 1 a 5 de l'article 1 i a l'article 2, entre els que no es troba els estudis superiors de música. Tanmateix, de la quantia finalment atribuïda a l'actor es port deduir que l'Administració va concedir aquest ajut conjuntament amb el de material.

En definitiva, d'acord amb l'Ordre de convocatòria dels ajuts, no correspon a l'actor cap dels ajuts que reclama.

QUART.- L' article 139 de la Llei jurisdiccional disposa que s'imposaran les costes processals a la part que vegi desestimades les seves pretensions, llevat que es constatin circumstàncies que justifiquin la no imposició. En el cas que ens ocupa, s'aprecia l'anterior situació atès que la manca de motivació de la resolució impugnada impedia raonablement al recurrent conèixer el detall dels ajusts concedits i els denegats, i les raons de la denegació. Una informació que l'interessat no va disposar fins a la contestació a la demanda.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

Primer.-Desestimar el recurs interposat pel Sr. Cesareo , contra la resolució dictada en data 19 de juliol de 2013 per la Directora General d'atenció a la família i comunitat de la Generalitat de Catalunya.

Segon.-No efectuar pronunciament sobre les costes processals.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts fent saber que contra la mateixa no es pot interposar cap recurs.

Porteu testimoniatge a les actuacions principals.

Així, per aquesta nostra sentència, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-El dia d'avui i en audiència pública, l'Il·lm. Sr. Magistrat Ponent ha llegit i publicat la sentència anterior. En dono fe.