Sentencia Contencioso-Administrativo 4771/2025 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 3030/2022 de 22 de diciembre del 2025

Primer. Antecedents i al.legacions de les parts

La part actora reclama per la caiguda soferta el dia 8 de gener del 2016 sobre les 11: 25 hores quan anava caminant per la Ronda dels Pinetons, davant de la sortida de l?Hospital de Mollet del Vallés i al creuar un pas de vianants va caure perquè va ensopegar en unes de les llambordes que cobrien el terra i sobresortien.

Arran de la caiguda va patir lesions per les quals reclama la quantia de 40.483'60 euros més els interessos legals.

La sentència va desestimar l?excepció de prescripció de l?acció i el recurs contenciós administratiu per considerar que les deficiències que presentava el terra del pas de vianants no tenien entitat suficient per ser considerades un perill real i efectiu ja que eren completament visibles i que la zona de pas era àmplia i sense obstacles que impedissin transitar. També afegeix que l?actora no era una persona d?edat avançada i que coneixia la zona ja que era treballadora de la Fundació Sanitària de Mollet.

La part actora i apel.lant al.lega.

a) L?Administració no ha acreditat l ?òptim rendiment del servei públic ja que consta el mal estat d?una via que es troba a la sortida d?un centre sanitari; sense que el fet que no hagin hagut altres reclamacions impedeixi tenir aquesta apreciació.

b) La sentència no té en compte que la part actora estava caminant pel carrer acompanyada del seu fill amb una discapacitat del 90%, no sent la caiguda conseqüència de la seva manca de diligència sinó pel mal estat de la vorera com van deixar constància els mateixos agents de la policia local que estaven presents el dia dels fets ja que estaven comprovant els vehicles estacionats.

c) El mal estat de la vorera consistent en presència de desnivells de 3 a 5 cm i de llambordes aixecades va ser constatat pels agents i per l?informe tècnic de data 22 de juny del 2018, vorera que a data de la demanda encara no havia estat reparada.

d) Posa en dubte la veracitat de les declaracions realitzades pel testimoni senyor Iván, tècnic de Serveis de l?Ajuntament, pel qual encara treballa ja que va revisar la zona dos anys desprès i es contradiu amb els mateixos fets relatats pels agents en l?atestat policial quan diuen " que la dona s'ha entrebancat amb uns llambordes que sobresortien del terra, situat al pas de vianants i ha caigut de costat ". A la vegada que el mateix testimoni va elaborar una Memòria per procedir a la reparació si bé encara no s?ha executat.

e) L?Administració era coneixedora d?aquest defecte atès que consta informe tècnic de 22 de juny del 2018 en el qual s?expressa que el paviment presentava importants deficiències per la incorrecta col.locació de les llambordes des de la seva inauguració a l? any 2010.

f) La part recurrent no treballava a l?Hospital de Mollet, sinó a la Fundació Sanitària Mollet que està situada al carrer Sant Llorenç núm 39, quan van ocórrer els fets, sent una zona molt àmplia i que normalment emprava una altra sortida .

g) Respecte a les lesions i la quantia a reclamar arran de la caiguda torna a fer les mateixes al.legacions i fonaments que en la demanda.

h) I respecte a la prescripció manifesta la seva conformitat amb la sentència atès que s?ha de prendre com a dies a quo la data d?alta en el servei de traumatologia tant pel fet que es van seguir realitzant visites de control, com per les declaracions del mateix fisioterapeuta que va assistir a l'actora durant les sessions de rehabilitació amb la finalitat de guanyar més moviment.

La part apel.lada al.lega: (Zurich)

a) No es pot fer una nova valoració de la prova en segona instància, que és el que pretén la part actora, afegint que d?acord amb l?informe tècnic el lloc on van ocórrer els fets es troba en una zona de circulació rodada d'accés restringit que disposa de tres passos de vianants que comuniquen les dues zones. I es manifesta " El paviment del vial està realitzat a base de peces de llambordins col.locats sobre un llit de morter i llosa de formigó armat. Degut a una incorrecte col.locació dels llambordins en relació a la direcció del trànsit rodat, un deficient drenatge i una pèrdua de material del morter de col.locació, s'han produït enfonsaments, aixecament i separació dels llambordins al llarg de la rodada dels vehicles, ocasionant desnivells de 3 a 5 centímetres", i a l?acte de la vista va manifestar que a data d?avui es troba en perfectes condicions.

b) Es tracta de defectes perfectament visibles que emprant la deguda diligència es poden evitar.

c) La CJA en dictamen 209/2020 conclou en el mateix sentit.

d) La part actora treballava i treballa a la zona on van ocórrer els fets.

e) Respecte a les lesions considera que la data d?estabilització és la defensada pel doctor Jesús María,i per tant, l?acció estaria prescrita ja que des del dia de l?alta laboral (octubre 2016) i l?alta en el Servei de Traumatologia ( setembre 2017) la situació de l?actora és la mateixa.

f) Respecte a les quanties realitza una crítica al seu càlcul ja que si es decideix aplicar el barem ha de ser a data dels fets, i no a data 2021. A la vegada que reprodueix els mateixos arguments que es van donar en la contestació a la demanda.

g) Respecte al període de sanitat es coincideix amb els 283 dies de perjudici personal particular moderat fins a l?alta laboral, el 16 d?octubre del 2016, però no procedeix la reclamació posterior de 287 dies de perjudici personal bàsic fins al 31 de juliol del 2017 perquè les lesions ja estaven estabilitzades.

h) Respecte a la quantitat reclamada en concepte de perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida lleu el doctor Jesús María considera que no procedeix perquè malgrat presentar una limitació en l?abducció i la flexió anterior a 150º ( amb una pèrdua de 30º) no hi ha una limitació d?activitats d'especial transcendència ni com a mestressa de casa ni com a auxiliar d'infermeria ni com a cuidadora del seu fill dependent ja que totes les activitats de la vida diària es poden realitzar amb una espatlla per sota dels 140º. A més afegeix que d?acord amb l?informe del Servei de Traumatologia de l?Hospital de Mollet de de 13 d?octubre del 2017 , fent referència a un electromiograma anterior de 21 de juliol del 2016 , indicant que " objetiva un estudio normal, no apreciándose signos de neuropatía en los nervios mediano radial sensitivo derechos, en el momento act ual". Pel que sense que hi hagi afectació nerviosa no queda justificat el dolor i la pèrdua de força que es fan notar pel pèrit de la part actora. Afegint que en el curs clínic de l?Hospital de Mollet en data 5 d?octubre del 2016 s'anota , "molestias ocasionales", no fent aparèixer res més.

i) Per tant, la part demandada proposa la quantia de 24.001, 46 euros (283 dies de perjudici personal particular moderat x 52; 8 punts seqüeles funcionals = 6.909, 84s euros i 3 punts perjuidici estètic resultant 2.375,62 euros.

j) Demanda la no aplicació interessos art. 20 LCS.

k) En relació a la prescripció, argumenta que seguint l?informe del doctor Jesús María la situació estava estabilitzada al mes d?octubre de 2016 afegint el mateix com a raons "Primera: La situación estaba estabilizada en octubre del 2016. La exploración física que recoge el Hospital de Mollet en fecha 5.10.16 (pocos días antes del alta laboral) es prácticamente la misma que la recogida en la pericial del Dr. Ildefonso. Segunda: Desde el 29.9.16 (cuando finalizó las sesiones de rehabilitación en CERVA) hasta el 31.7.17 la paciente únicamente realizó 10 sesiones de rehabilitación (ver informe del fisioterapeuta D. Javier). Opino que realizar 10 sesiones de rehabilitación no justifica contabilizar 287 días. Tercera: Los informes de traumatología posteriores al 16.10.16 corresponden a visitas de control. Así lo demuestra que la visita inmediatamente posterior a la de 16.10.16 fuera la de 23.5.17 (siete meses después), sin ninguna visita entre medio". A la vegada que inclou que un guany de 10º no es pot considerar un canvi significatiu, havent realitzat 10 sessions aïllades amb un fisioterapeuta privat que va finalitzar en data 31 de juliol del 2017.

La part apel.la da i apel·lant, Ajuntament de Mollet al.lega:

a) No procedeix la pretensió de la part apel.lant inicial en el sentit de fer una nova valoració de la prova atès que no és l?objecte de la segona instància. I en cap moment la part actora argumenta que estem davant d?una interpretació irracional o il.lògica de la mateixa.

b) Considera que estem davant d?un obstacle visible que es trobava en un vial molt transitat i de baixa intensitat.

c) Ens trobem davant de desperfectes que es produeixen a conseqüència del pas de vehicles i que el mateix Ajuntament, després de la caiguda, ha anat fent reparacions del zona afectada.

d) Torna a al.legar l?existència de pluspetició basa da en el dictamen del doctor Jesús María i en el mateix sentit de la companyia d?assegurances.

e) Considera que procedeix la revocació de la sentència per entendre que l'acció per reclamar els danys i perjudicis està prescrita atès que la situació estava estabilitzada en el mes d?octubre del 2016 acollint i reproduint els mateixos arguments facilitats pel doctor Jesús María.

Segon.- Decisió sobre el fons de l?assumpte. Prescripció de l? acció. Relació de causalitat

Amb caràcter general convé recordar que el recurs d'apel·lació té per objecte la sentència d'instància i que no es tracta de reiterar i repetir els mateixos arguments i proves de la primera instancia, ni d'afegir-hi nous arguments i proves. Així mateix, per tal que el recurs pugui prosperar no és suficient que l'apel·lant hi efectuï determinades d'al·legacions, sinó que aquestes, perquè puguin produir efecte jurídic, han d'anar acompanyades d'un raonament racional i de la prova corresponent.

La finalitat del recurs d'apel·lació consisteix doncs en depurar un resultat processal anterior ja obtingut. En resum, el recurs d'apel·lació no es pot considerar com una reiteració de la primera instància, l'objecte del qual sigui l'acte administratiu impugnat en el procés, sinó com un procés especial d'impugnació l'objecte del qual és la sentència. No es tracta de reobrir el debat sobre l'adequació jurídica de l'acte administratiu impugnat, sinó de revisar la sentència que s'ha dictat.

La STS de 18 de gener del 2021 (rec. 1832/2019) disposa " Como establece el artículo 456 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil , aplicado supletoriamente al proceso contencioso administrativo, el recurso de apelación, puede suponer un nuevo examen de las actuaciones realizadas por la sentencia dictada en primera instancia, de acuerdo con los motivos impugnatorios que se articulan en el mismo, lo que hace que este Tribunal de segunda instancia limite el conocimiento de lo litigioso al examen y valoración de sus motivos de apelación, sin que sea preciso un examen completo y por segunda vez de todo lo actuado en la instancia. Efectivamente, el Tribunal Supremo en numerosas ocasiones ---por todas SSTS 15 de junio y 22 de noviembre de 1997 , así como 23 de julio de 1998 --- cuando era competente para conocer del antiguo recurso de apelación frente a las sentencias dictadas por las Salas de lo Contencioso de los Tribunal Superiores de Justicia, puso de manifiesto que el recurso de apelación ha de tender a hacer valer los motivos por los que una decisión jurisdiccional dictada en la instancia es jurídicamente vulnerable, en el marco de las pretensiones articuladas en el recurso de apelación. En dicha línea la STS del 15 de julio de 2009 señaló "(...) reiteramos la Jurisprudencia consolidada de esta Sala acerca de la naturaleza de la apelación que viene declarando que este recurso tiene por objeto depurar el resultado procesal obtenido con anterioridad, de suerte que el contenido del escrito de alegaciones de la parte apelante ha de consistir precisamente en una crítica de la sentencia impugnada, que sirva de fundamento a la pretensión de sustitución del pronunciamiento recaído en la primera instancia por otro distinto, siendo, por tanto, el recurso de apelación un remedio procesal que se concede a las partes para combatir aquellos fallos que se consideran contrarios a sus intereses, actuándose, a su través, una pretensión revocatoria que, como toda pretensión procesal, requiere la individualización de los motivos que le sirven de fundamento, a fin de que el Tribunal de apelación pueda examinarlos y pronunciarse dentro de los límites y en congruencia con los términos en que venga ejercitada", pues, según insiste la STS, "si bien el recurso de apelación traslada al Tribunal ad quem el total conocimiento del litigio, no está concebida la apelación como una repetición del proceso de instancia ante un Tribunal de distinta jerarquía, sino como una revisión de la sentencia apelada tendente a depurar la resolución recaída en aquél, y, de ahí, la necesidad de motivar la pretensión de que la sentencia apelada sea sustituida por otra diferente, pues, aunque ante el Tribunal ad quem siga combatiéndose el mismo acto que se impugnaba ante el Tribunal a quo, lo que se recurre en apelación son, ciertamente, los pronunciamientos de éste último, y, por ello, y en consecuencia, el ignorar tales pronunciamientos y eludir todo análisis crítico en torno a los mismos debería conducir a la desestimación del recurso de apelación".

Respecte a la prescripció de l?acció a l?empara de l? article 67.1 Llei 39/15 disposa " 1. Els interessats només poden sol·licitar l'inici d'un procediment de responsabilitat patrimonial quan no hagi prescrit el seu dret a reclamar. El dret a reclamar prescriu al cap d'un any que s'hagi produït el fet o l'acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu. En cas de danys de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini comença a computar des de la cura o la determinació de l'abast de les seqüeles."

La sentència exclou la prescripció perquè considera que la data a tenir en compte és la data d?alta en el Servei de Traumatologia, i no pas la data de l?alta laboral, criteri que compartim ja que després de rebre l?alta laboral, torna a rebre prescripció de sessions de rehabilitació, pel que es va considerar necessària . I és que el mateix traumatòleg, el doctor Bienvenido va declarar a l?acte de la vista que l?estabilització de les mateixes s? havia de considerar a data d?alta del Servei, el dia 5 de setembre del 2017, juntament amb la testifical del senyor Javier, fisioterapeuta manifestant la millora en la mobilitat des de la data de l?alta laboral fins el dia 5 de setembre del 2017. El doctor Jesús María manifesta que la situació de la part actora era la mateixa en les dues dates, si bé després reconeix que estem davant d?una millora de 10º que qualifica com a poc significativa, però que en qualsevol cas elimina el fet de considerar les sessions com de manteniment ja que ha existit millora.

Respecte a la relació de causalitat tenint en compte la valoració de la prova practicada en primera instància feta per la jutjadora a quo s?ha de concloure que concorren elements i circumstàncies que ens fan concloure en sentit diferent a l'expressat en la sentència.

En primer lloc, s?ha de manifestar que si estem davant de defectes de baixa intensitat, normalment no son gaire visibles, ans al contrari. En segon lloc, cal anar a l?atestat emès pels agents de la Policia Local de Mollet del Vallès que es trobaven al lloc dels fets els quals fan constar " que ha observat com una dona i el seu fill es disposaven a creuar per al pas de vianants.

Que la dona s?ha entrebancat amb unes llambordes que sobresortien del terra, situats al pas de vianants i ha caigut de costat. (...)

Que els agents han comprovat que el terra es troba aixecat i en mal estat i que la sra s?ha entrebancat amb un forat per manca de llambordes i d?altres que sobresurten. "

I a l?atestat adjunten fotografies (folis 17 i ss ) en les quals es pot observar l?estat del paviment, aixecat amb uns desnivells importants.

Cal afegir, a més, informe tècnic de data 22 de juny del 2018 (folis 35 i ss expedient) en el qual es diu " que el paviment del vial està realitzat a base de peces de llambordins col.locats sobre un llit de morter i llosa de formigó armat.

Que degut a una incorrecte col.locació dels llambordins en relació a la direcció del trànsit rodat, un deficient drenatge i una pèrdua de material del morter de col.locació, s?han produït enfonsaments, aixecament i separació dels llambordins al llarg de la rodada dels vehicles, ocasionant desnivells de 3 a 5 cms.

Que en diverses ocasions la Brigada Municipal d?Obres va realitzar reparacions puntuals de segellat de les juntes del llambordins, aquestes reparacions no poden solucionar els enfonsaments i aixecament dels llambordins.

Que degut a la magnitud de les deficiències transcrites a l?apartat anterior, els Serveis Tècnics Municipals han redactat una memòria valorada de les mesures per a reduir les filtracions a l?aparcament municipal de Hospital de Mollet, en la qual s?inclou la reparació de la totalitat del vial.

Que el gran volum d?obra que suposa la reparació del vial, es fa inviable que pugui ser executada per la Brigada Municipal d?Obres dins dels treballs propis de manteniment de la via pública".

Per tant, de la documental transcrita resulta que no estem davant d?un petit defecte, sinó davant d?un de " magnitud important"com descriu la mateixa Administració. A la vegada l?Administració era coneixedora del mateix doncs s'havia intentat reparar sense èxit, no constant cap senyalització del perill que implicava.

A més, estem davant d?un defecte que es troba en un pas de vianants, lloc on la diligència del ciutadà ha d?anar dirigida, més aviat, a creuar sense perill i no pas a sortejar els possibles defectes existents.

Tots aquests extrems ens fan concloure la relació de causalitat entre la manca d'acció de l?Administració i el resultat produït.

Ara bé, no és un fet discutit que la recurrent treballava en la mateixa zona, havent de ser coneixedora del mateix, a la vegada que atesa l?extensió del defecte podria ser perceptible emprant la diligència deguda.

Per tot això, considerem que estem davant d?una concurrència de culpes distribuint la culpabilitat de la següent manera: 33% per la recurrent i 77% per l'Administració.

Tercer. Determinació de les lesions i les quanties reclamades

La part actora manifesta i fonamenta amb la pericial realitzada pel doctor Ildefonso, especialista en valoració del dany corporal, i de la resta de documental mèdica aportada que arran de la caiguda va patir un traumatisme a l'espatlla dreta amb diagnòstic de fractura de TROQUITER dret que derivar en una capsulitis adhesiva. Com a tractament va requerir de rehabilitació i fisioteràpia.

Les sessions de rehabilitació i fisioteràpia resten acreditades per informe del mateix centre rehabilitador (docs 17, 18 i 19 demanda) . Va ser donada d?alta definitivament pel traumatòleg a l?Hospital de Mollet del Vallès el 5 de setembre del 2017 presentant com a seqüeles un balanç funcional limitat amb flexió- abducció completa, rotació interna fins L3 i rotació externa a 30º, persistint asimetria cintura escapular per atrofia musculatura.

Respecte als dies de perjudici particular moderat fins a la data d?alta laboral , el 16 d?octubre del 2016 i com a perjudici particular bàsic des de l?alta laboral fins a la finalització de la rehabilitació en data 31 de juliol del 2017, malgrat que l?alta del traumatòleg la rep el dia 5 de setembre del 2017, fent un total de24.606'42 Euros (9.103'68 Euros de perjudici bàsic i de 15.502'74 Euros de perjudici moderat). A la vegada es valora en 300 euros el perjudici patrimonial consistent en les sessions de rehabilitació privades. A nivell de seqüeles psicofísiques i estètiques atorga una puntuació de 9.782,67 euros. I en darrer terme un perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida arran de les seqüeles (lleu, tram mig) ja que l?afectació de les rotacions sobretot externa, impedeixen molts dels gestos necessaris pel desenvolupament pel desenvolupament de la vida normal i per algunes de les tasques domèstiques en la quantia de 5.794,51 euros

La posició de les parts demandades, com abans hem fet referència, es fonamenta en la pericial del doctor Jesús María el qual coincideix amb els dies de perjudici personal particular moderat, les seqüeles funcionals i les estètiques, però no està d?acord amb els 287 dies bàsics per entendre que la recurrent estava estabilitzada en octubre del 2016. Tampoc accepta la quantia en concepte de perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida per les raons ja apuntades.

Respecte als dies bàsics s?ha d?estimar la pretensió de la part actora en la mesura que aporta pericial i documental mèdica que acrediten que després del mes d?octubre del 2016 es va seguir amb el tractament, que no era altre que rehabilitació i fisioteràpia. A l?acte de la vista es va practicar la testifical del senyor Javier, fisioterapeuta que va tractar a la recurrent en el segon període de rehabilitació manifestant que les sessions no sols tenien per objecte minorar el dolor sinó també guanyar mobilitat articular afegint que la pacient la tenia força limitada. Per tant, el fet que rebés l?alta laboral no pot implicar que finalitzi la seva recuperació ja que la mateixa va continuar sota prescripció del traumatòleg, pel que la mateixa era necessària, i si ho era implica que existien limitacions a tractar, recuperant mobilitat.

Així mateix, en els aclariments realitzats pel doctor Ildefonso es posa de relleu el fet que la pacient a més de la fractura a l?espatlla va patir una complicació consistent en la capsulitis adhesiva la qual dona lloc a " proceso evolutivo de muy larga duración y mal pronostico , siendo necesaria la rehabilitación continuada (...) y la infiltración del hombro. Analizado el proceso evolutivo se aprecia que ha habito mejoría hasta que el traumatólogo establece la fecha de alta médica el NUM000 (se indica de forma clara que la evolución ha sido la propìa de una capsulitis adhesiva)". En canvi, el doctor Jesús María en els seus aclariments malgrat no posar en dubte l?existència d?aquestes sessions de rehabilitació considera que no procedeix valorar aquests 287 dies bàsics perquè només es van fer 10 sessions de rehabilitació i perquè la situació era pràcticament la mateixa que a la data de l?alta, però no té en compte les exposicions fetes tant pel pèrit de la part actora com pel mateix fisioterapeuta respecte a la complicació i el fet d?haver d?espaiar les sessions de rehabilitació. Així mateix, no podem oblidar que es van fer sota prescripció del metge traumatòleg.

Un altre aspecte que també es discuteix es la perjudici moral per la pèrdua de qualitat de vida. El problema rau en determinar si amb la limitació que ha quedat com a seqüela es poden realitzar les activitats diàries i bàsiques. La pericial de la part actora considera que es dona aquesta afectació havent visitat a la recurrent mentre que la pericial de la part demandada, emesa pel doctor Jesús María es limita a manifestar que la seva opinió és que la pèrdua dels últims 30 graus en la flexió anterior no impedeix realitzar activitats d?especial transcendència ni com a mestressa de casa, ni com auxiliar d?infermeria ni com a cuidadora del seu fill dependent. Ara bé, com assenyala el doctor Ildefonso en els aclariments la mobilitat afectada no és només la flexió, sinó " todos los ejes excepto la extensión y la aducción. La especial afectación de las rotaciones, sobre todo la externa, impiden muchos de los gestos necesarios para el desarrollo de la vida normal (algunos esenciales peinarse, lavarse la cabeza, abrocharse sujetador con la mano derecha) y otros como tareas domésticas específicas como limpiar cristales, etc. )

Por otra parte hay dolor y pérdida de fuerza de la extremidad dominante que interfiere en las actividades de esfuerzo. Una de elles, especialmente la relevante es el cuidado que refiere realizar a su hijo deficiente, pero también cualquiera de la vida diària (cocinar, tareas domésticas pesades).

La pérdida de fuerza es patente por la atrofia de la musculatura del hombro, reflejada en el informe de alta de traumatólogo del Hospital de Mollet y constatada por este perito".

Mentre que el doctor Jesús María aclara que " casi todas las actividades de la vida diària se pueden realizar con el hombro por debajo de los 140º. Para valorar una pérdidad de calidad de vida debería documentarse por la parte reclamante qué actividades de especial trascendencia no puede hacer la paciente que requiera el concurso de ambos hombros por encima de los 140º".

Ara bé, el doctor Jesús María admet amb la utilització de l?adverbi " casi" que hi ha activitats que no es podran realitzar, a la vegada que el mateix pèrit doctor Ildefonso no només té en compte la pèrdua en la flexió sinó l?afectació a les rotacions, a la vegada que enumera algunes d?aquestes activitats.

Per tot això, procedeix estimar les quanties reclamades per la part actora si bé i en aplicació de la concurrència de culpes, minorades en un 33 per cent, així com en les quanties fixades en el barem a la data dels fets amb la deguda actualització en aplicació de l? article 40.1 Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d?octubre " 1. La cuantía de las partidas resarcitorias será la correspondiente a los importes del sistema de valoración vigente a la fecha del accidente, con la actualización correspondiente al año en que se determine el importe por acuerdo extrajudicial o por resolución judicial"

Quart. Costes

D?acord amb l? article 139 Llei 29/98, 13 juliol cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitats.

D?acord amb el que s?ha exposat, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (secció quarta) decideix: