Sentencia Contencioso-Administrativo 4793/2025 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 2303/2022 de 29 de diciembre del 2025

PRIMERO.- Objeto del recurso, pretensiones y motivos.

1.- Sobre el objeto del recurso.

A tenor del escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo, la defensa letrada de la actora lo dirige contra "la resolución de 20 de julio de 2022 de la Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que desestima reclamación de responsabilidad patrimonial (copia adjunta, doc. 1) expediente NUM000".

Consta aportada junto a dicho escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo la resolución dictada en fecha de 20 de julio de 2022 por Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en cuya parte dispositiva se lee: "Desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial, amb data de registre d'entrada a l'Administració de la Generalitat de Catalunya de 14/2/2018, per AGRO-SORIGUÉ SAU com a conseqüència dels danys i perjudicis derivats de la nul·litat de la resolució d'1/7/2014, emesa pel director general de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural". Se reproduce seguidamente su fundamento de derecho III:

"III. Anàlisis jurídic de l'expedient: qüestions de fons

a) Responsabilitat de l'Administració pública

La responsabilitat patrimonial de l'Administració, ve regulada en l' article 106.2 de la Constitució Espanyola i desenvolupada a l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, i a l'article 32.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre. En la configuració que d'aquesta figura ha anat construint la jurisprudència, requereix dels següents requisits generals perquè prosperi qualsevol acció de responsabilitat patrimonial:

1) que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en una persona o un grup de persones en els seus béns o drets;

2) que la lesió sigui imputable a l'Administració i conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, entès aquest com tota actuació, gestió, activitat, o tasca pròpia de la funció administrativa que s'exerceixi, fins i tot per omissió o passivitat;

3) que existeixi una relació de causa a efecte entre el funcionament normal o anormal del servei i la lesió, sense que concorri força major; és a dir, que sigui el funcionament d'aquest servei la causa adequada, eficient i veritable del dany, en una relació directa, exclusiva i immediata de causa efecte del perjudici produït, sense intervenció de tercers que pogués influir en el nexe causal alterant-lo i

4) que el dany sigui antijurídic en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure de suportar-lo.

En concret, el significat i l'abast de la regla legal de l'article 32.1, segon paràgraf, de de la Llei 40/2015 han estat determinats per la jurisprudència. El Tribunal Suprem identifica com a interpretació correcta de la regla legal la següent: per a tenir dret a la indemnització no és suficient amb l'anul·lació de l'acte (en via administrativa o judicial), sinó que, a més, és necessària la concurrència de tots els requisits exigits per la llei per al naixement de la responsabilitat patrimonial de l'Administració. En aquest sentit, per exemple, la Sentència de 5 de novembre de 2010 del Tribunal Suprem al·ludeix "a la doctrina jurisprudencial en relación con la responsabilidad patrimonial derivada de la anulación de actos administrativos, a que se refiere el art. 142.4 de la Ley 30/92 , en el sentido de que el derecho a indemnización en tales casos no se presupone por la sola anulación del acto sino que es preciso que concurran los requisitos exigidos con carácter general para el nacimiento de la responsabilidad patrimonial de la Administración"(fonament jurídic segon). El Tribunal ha anat reiterant aquesta idea, d'una manera clara i inequívoca, sempre que té ocasió, com ara, entre moltes d'altres, en la posterior Sentència de 30 de juny de 2014, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera (recurs contenciós administratiu núm. 476/2013), en què s'afirma: "no basta[...] con la mera anulación del acto para tener derecho a la indemnización, sino que deberán concurrir todos los requisitos exigidos a tal efecto por la ley: daño efectivo, individualizado y evaluable económicamente; nexo causal entre el actuar de la Administración y el resultado dañoso y lesión antijurídica en el sentido de ausencia de deber jurídico del administrado de soportar el resultado lesivo"(fonament jurídic cinquè).

La conseqüència que cal extreure de la doctrina jurisprudencial esmentada és el caràcter no automàtic de naixement de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la hipòtesi d'anul·lació (en via administrativa o judicial) d'un acte administratiu o d'una disposició administrativa de caràcter general. L'existència d'aquesta responsabilitat es condiciona a la concurrència de tots els requisits legals d'aquesta institució: el dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat; l'antijuridicitat del dany, i el nexe causal entre el dany i l'actuació administrativa; concurrència que s'ha de valorar i demostrar en cada cas en concret. Així ho ha reiterat la Comissió Jurídica Assessora per exemple en el Dictamen 138/2018: "Tal com aquest òrgan consultiu ja ha remarcat, entre d'altres, en els dictàmens 189/2013, 199/2016 i 340/2017, l'anul·lació d'actes administratius en via administrativa o judicial no determina d'una manera necessària i automàtica l'existència de responsabilitat patrimonial de l'Administració i, en conseqüència, el dret a la indemnització del perjudicat."

b) Existència de dany

L'informe tècnic, de 10/9/2021, així com els informes complementaris d'11/11/2021 i de 20/1/2022, emesos pel tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans en relació amb l'expedient NUM000, es van realitzar amb la informació constatada per les imatges del visor de l'IGCC i per les observacions fetes sobre el terreny pel tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans entre agost i setembre de 2021, així com tenint en compte les observacions realitzades pels Agents Rurals, segons es constata en les actes NUM001 de data 18/5/2015 i NUM002 de data 11/3/2015.

Les conclusions d'aquests informes és que es constata que en les finques afectades no hi ha i no s'ha implantat reg de suport ni tampoc cap plantació d'ametllers. Tampoc hi ha dins de la finca basses de reg.

El tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans assenyala que al SIGPAC s'inclouen dades dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió, però no del recinte 88 de l'esmentada finca. D'acord amb les dades disponibles al SIGPAC, comprova cada una de les fotografies i comentaris que consten a l'acta notaria notarial número 1014, de 30/11/2021, i constata que les fotografies 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81 i 82 no es corresponen amb cap instal·lació situada dins dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió.

Les fotografies incloses a l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, mostren cates realitzades per fer un mostreig dins dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió en el qual es constata la presència d'unes infraestructures soterrades. De fet, a la denúncia NUM002 dels Agents Rurals de data 11/3/2015 i el seu informe complementari es constataven la rompuda de diversos recintes forestals, que afecten un total d'1,45 ha, per a l'adequació de la finca del polígon NUM004 parcel·la NUM003 de la Sentiu de Sió. En la denúncia es fa constar expressament que la rompuda de la finca havia estat denegada per resolució del cap d'Àrea de Medi Natural de 19/3/2013.

Així mateix, la denúncia NUM001 dels Agents Rurals de data 18/5/2015 i el seu informe complementari es refereixen a la instal·lació en la finca Mollé i Torricot, al polígon NUM004, parcel·la NUM003, de la Sentiu de Sió d'una xarxa de reg per degoteig en un terreny de secà dins de l'espai Bellmunt-Almenara de la xarxa Natura 2000. L'informe aporta fotografies d'algunes de les canonades instal·lades en aquella data. Efectuada una consulta als Agents Rurals que van fer l'informe aquests van contestar textualment en data 8/11/2021 que: Nosaltres vam veure que havien instal·lat el reg a la finca, les canonades principals i les sortides a l'exterior. Les tuberies primes amb els goters no les van instal ·lar.

Segons indica el tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans, hom pot suposar que les canonades principals i les sortides a l'exterior van ser instal·lades l'any 2015 en les dates en que els treballs van ser denunciats pels Agents Rurals en la denúncia NUM001, però atès que l'acta dels Agents Rurals no concreta el detall d'aquestes instal·lacions no es pot afirmar de forma fefaent si les infraestructures que mostren les fotografies de l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, coincideixen o no amb les observades pel Agents Rurals o si algunes es van instal·lar en data posterior a la seva denúncia.

En relació amb la qüestió anterior, el dictamen 173/2022 emès en aquest procediment per la Comissió Jurídica Assessora afirma que la reclamant no ha acreditat el moment en què es va executar la infraestructura del reg de suport i que correspon a ella, tenint en compte que només seria indemnitzable si es va efectuar abans de tenir coneixement de l'inici del procediment d'anul·lació de la resolució que autoritzava el reg i la conversió. En aquest sentit un cop analitzada globalment la documentació que obra a l'expedient conclou que "...no es pot tenir per acreditat que totes les obres d'infraestructura del reg de suport es realitzessin abans que la reclamant conegués la intenció de l'Administració d'instar la nul·litat de la resolució que autoritzava la transformació de la finca."

Per altra banda, les cates realitzades per fer un mostreig dins dels recintes 88, 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió, que mostren les fotografies incloses a l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, no serveixen per determinar si els treballs, obres i instal·lacions al polígon NUM004, parcel·la NUM003, recintes 88, 89, 1 i 101 es corresponen exactament amb els descrits i valorats en informes pericials de data 20 de desembre de 2016 i 4 d'octubre de 2021. I això, ja que amb aquesta mostra no es pot contrastar la certesa de totes les quantitats que s'hi veuen reflectides atès que s'hauria de desmuntar tota la instal·lació per comprovar exactament tot el que s'hi diu. Això no vol dir que la peritació no pugui ser més o menys ajustada a la realitat sinó que és incomprovable al 100% amb les cates realitzades i això, pel que fa referència a elements que es podrien quantificar en l'actualitat com metres de canonada, etc. però hi ha actuacions que no es podrien comprovar actualment sobre el terreny ja que no en queda cap rastre com, per exemple, tot el que pugui fer referència als moviments de sòls.

Per la qual cosa, la existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament no ha quedat acreditat per la part interessada.

Cal tenir en compte, com ha reiterat en moltes ocasions anteriors la Comissió Jurídica Assessora "[...] la càrrega de la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l'avaluació econòmica"(dictàmens 243/2017 i 67/2018).

Les mancances probatòries en relació amb la existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament tampoc poden veure's suplertes per l'activitat probatòria duta a terme per l'òrgan instructor, que, a fi i efecte d'esbrinar els fets ha efectuat una completa activitat instructora, amb la petició i l'obtenció dels informes corresponents, tal com així es determina en l'article 50 de la Llei 26/2010, que, d'entre les funcions de la instrucció, preveu la de sol·licitar, no només els informes que resultin preceptius, sinó també "els altres informes i dades necessaris per a la resolució del procediment" (dictamen 49/2019).

El dictamen 173/2022 emès per la Comissió Jurídica Assessora en relació amb aquest expedient ha analitzat de manera detallada els fets i tota la documentació aportada pels reclamants i considera que el primer requisit per al naixement de l'obligació d'indemnitzar és l'existència d'un dany i aquesta prova recau sobre qui reclama. Afegeix que el segon requisit és que aquest dany sigui efectiu, individualitzat i quantificable. Afegeix el dictamen que, si bé és versemblant que l'anul·lació de la Resolució que dona lloc a la present reclamació hagi suposat que determinades despeses realitzades pel reclamant hagin esdevingut inútils en atenció a la finalitat per a la qual es van realitzar, en el cas que ens ocupa aquestes despeses no han quedat acreditades o quantificades en l'expedient que s'ha sotmès a la seva consideració. En relació amb les despeses, el dictamen fa una anàlisi detallada d'aquestes, de la qual destaquem el següent:

- Que el concepte inversions malbaratades és un càlcul merament hipotètic que no acredita efectivament, les despeses totals pagades de la inversió efectuada.

- Que el caràcter "efectiu" del dany exigeix l'aportació d'elements de prova pertinents i adequats, que, en relació amb els danys de caràcter econòmic, s'identifiquen, essencialment, amb les factures corresponents acompanyades dels justificants de pagament ( Sentència d'11 de març de 2014 de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Suprem), i que se'n requereix, inclús, en algunes ocasions, la ratificació ( Sentència 975/2000, de 15 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia -Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona-, i Sentència 183/2000, de 24 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia del País Basc -Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera-. Igualment, en el Dictamen 87/2021, la Comissió va indicar que "Cal assenyalar d'antuvi que les factures proforma i els pressupostos no són suficients per a acreditar que s'han pagat efectivament (vid. dictàmens 211/2005, 149/2018 i 56/2020)" (en termes similars, els dictàmens 277/2021, 283/2021, 398/2021 i 3/2022, d'entre els més recents).

- Les úniques factures aportades, de 19 d'abril de 2016 i de 28 d'agost de 2017, pel que fa el concepte "Trabajos varios obra civil para Agro Soriguè",es relacionen uns treballs realitzats per uns imports que no són els que es reclamen per aquest concepte, tampoc no s'aporten justificants de pagament d'aquestes factures. I a més, consta que es va denegar una autorització per a una rompuda, que va ser denunciada pels agents rurals, amb la qual cosa caldria verificar que els treballs facturats no es corresponen amb aquestes feines, ja que no serien indemnitzables.

- Pel que fa a l'adquisició dels plançons d'ametllers, tot i que consta una factura més una transferència, i s'ha acreditat la manca d'ametllers a les finques, en altres parcel·les afectades per la ZEPA sí que s'han plantat ametllers i tampoc s'ha acreditat la destrucció ni tampoc que s'haguessin pogut plantar de secà en altres parcel·les, encara el que rendiment fos menor.

- Pel que fa a les despeses de personal propi derivades dels diferents actes administratius emesos per l'Administració (temps dedicat per directius, cap d'obra, cap de projectes, serveis tècnics) i les despeses externes d'assistència tècnica i jurídica, indica, pel que fa a les primeres, que són sinó una estimació, i no s'aporten nòmines ni cap altre document. Pel que fa a les segones, considera que les despeses assumides amb motiu de l'assessorament jurídic no es poden considerar un dany antijurídic, conseqüència de l'actuació de l'Administració i esmenta diversos dictàmens de la Comissió que confirmen aquest criteri.

- Pel que fa al cost de renovació de l'alta a la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell, tampoc s'aporta cap justificació de que la mercantil hagi efectuat el pagament.

Totes les circumstàncies exposades anteriorment fan que la Comissió consideri que la reclamació ha de ser desestimada sense que sigui necessari entrar a analitzar la relació de causalitat".

2.- Sobre las pretensiones y los motivos.

2.1.- La parte actora.

A través del suplico de la demanda la parte actora interesa de la Sala que "dicte sentencia por la que, estimando el recurso contencioso-administrativo formulado, se declare no ser conforme a derecho del acto impugnado, y lo anule, en su lugar se declare la existencia de responsabilidad patrimonial de la Administración, con reconocimiento del derecho de esta parte a la indemnización por el perjuicio sufrido, fijándola en el importe de 209.523,98 €, con más la actualización que proceda por el Índice de Garantía de Competitividad, y sin perjuicio de los intereses que procedan desde el plazo y al tiempo que fija el art. 25.1 del texto refundido de la Ley de Finanzas Públicas de Cataluña (DLeg 3/2002). Con imposición de costas a la demandada".

Tras la exposición de los "Hechos" "I. Acto impugnado. Iter administrativo que le precede" y "II. Índice de los motivos de impugnación", en el apartado de "Fundamentos de Derecho" de la demanda rectora de autos fundamenta aquellas pretensiones formalizadas en el suplico en los motivos que ordena y rubrica como sigue.

"I. La antijuridicidad de la lesión: La inexistencia del deber jurídico de soportar el perjuicio sufrido".

"II. La lesión patrimonial producida: la efectividad del daño o perjuicio, evaluable económicamente e individualizado".

"III. La relación de causalidad entre el perjuicio sufrido y el funcionamiento del servicio público".

"IV. El quantum de la indemnización".

Identifica como puntos de hecho controvertidos sobre los que propone prueba: "1. La realidad del daño sufrido por la declaración de nulidad de la resolución de 1 de julio de 2014. Esto es, la efectiva ejecución de los trabajos autorizados, incurriendo en unos gastos que deviene en inútiles por la posterior declaración de nulidad". "2. La cuantificación del importe de la indemnización que se reclama".

De entre las pruebas propuestas en la demanda, además del expediente administrativo y los documentos acompañados junto a la misma, se admiten por la Sala y efectivamente se practican las pruebas siguientes: el dictamen pericial de fecha 22 de diciembre de 2022 emitido por Ingeniero Agrónomo Carlos Daniel "Informe justificatiu dels imports dels danys i perjudicis causats per la suspensió de l'autorització de millora de reg i plantació de la finca Torricot-Muller al TM de la Sentiu de Sisó", ratificado y aclarado en sede judicial; la pericial de designa judicial consistente en informe pericial emitido en fecha mayo de 2023 por Ingeniero Técnico Agrícola Alfredo, ratificado y aclarado en sede judicial.

En conclusiones sucintas finales, valora las pruebas practicadas en las actuaciones.

"A) LA REALIDAD DEL DAÑO:

La Administración dice que no ha quedado acreditada la ejecución de los trabajos autorizados por la resolución declarada nula (instalación de riego y transformación del cultivo).

Sobre ello los peritos dictaminaron lo siguiente:

Perito designado por esta parte, el señor Carlos Daniel:

+ Los trabajos autorizados por la resolución de 1 de julio de 2014 se iniciaron a finales de 2014 y finalizaron en marzo 2016 (pág.13 del dictamen y respuestas 4.a, 9.c, 10.e y 12.a del perito a las aclaraciones al dictamen)

(Como docs. 5, 8, 11 y 14 de la demanda se aportaron las certificaciones, con el detalle de los trabajos ejecutados, emitidas por la contratista a la que se encomendó esa obra.

Y como docs. 69 a 407 y 415 a 513 de la demanda las facturas y correspondientes albaranes de los distintos proveedores que intervinieron la ejecución de los trabajos).

+ Esos trabajos consistieron en (págs. 2. 3.13, 20, 24, 25, 26, 52 y 59 del dictamen):

Mejora del riego: acondicionamiento previo del terreno (47,4ha), construcción de la balsa de regulación de riego, estación de bombeo, cabezal de riesgo y de la red de distribución del riego, que se dimensionaron para regar las 47,7ha) inicialmente autorizadas.

Plantación: se adquirió plantones de almendros para toda la superficie inicialmente autorizada, 47,4ha.

+ También se procedió a dar de alta de riego para la superficie inicialmente autorizada ante la Comunitat General de Regants dels Canal d'Urgell (pág. 55 del dictamen).

Sobre la identificación de las fincas que aparece en el requerimiento de pago de la cuota por alta en el riego (f. 432), el perito afirma que se corresponde con los recintos SIGPAC indicado en la autorización declarada nula (pág. 55 del dictamen).

+ Las fotografías 66 a 82 del acta notarial presentada en vía administrativa por esta sociedad (ff. 630 a 819), que muestran la ejecución de elementos de riesgo, se corresponden con los recintos SIGPAC afectados por la autorización declarada nula (págs. 7 a 11 del dictamen)

+ Como consecuencia de la suspensión de la ejecutividad de la autorización de 14 de julio de 2014, hubo que paralizar los trabajos que se estaban realizando al amparo de esa autorización, lo que comportó (pág. 14 del dictamen):

"... que s'hagin condicionat, inútilment, 23,4 ha netes afectades ZEPA (26 ha brutes) que s'hagi dimensionat, inútilment el reg per 28,3 ha més de les que es podran regar (19,1 ha), que s'hagin comprat planters d'ametller per 28,3 ha més de les que s'han pogut plantar (19,1 ha)".

Llamamos la atención sobre un argumento aflorado en el expediente, consistente en que la producción del daño se interrumpe no cuando se declara la nulidad, sino cuando se incoa el expediente para declararla, a raíz de lo cual se suspende la ejecutividad del acto administrativo cuestionado de nulidad, momento en el que -se dice- debemos interrumpir los trabajos. No es argumento que deba ser tenido en cuenta, toda vez que como resulta del párrafo del dictamen pericial que acabamos de transcribir la cuantificación del daño se hace considerando los trabajos hechos hasta el momento de la suspensión de la ejecución.

Perito designado por la Sala, don Alfredo:

+ Las fotografías del acta notarial (ff. 630 a 819) se corresponde con los recintos SIGPAC afectados por la autorización declarada nula (pág. 6 del dictamen).

+ En esas fotografías se observan elementos de riego (pág. 6 del dictamen):

"... tubos enterrados para suministrar agua a los recintos de la parrcela NUM003 del Polígono NUM004, incluso alguna válvula y arquetas, en todos los recintos SIGPAC, en las ortofotomapas del ICGC del año 2015 se observan zanjas en todos los recintos sigpac".

+ Los trabajos ejecutados al amparo de la autorización de 1 de julio de 2014 consistieron en (pág. 6 del dictamen):

"... acondicionamiento del suelo para riego se abrieron zanjas primarias y secundaria ,se colocaron tubos enterrados y se dejaron preparados para su puesta en funcionamiento, así como se construyó balsa de riego de soporte... estación de bombeo".

+ En las ortofotomapas del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de 2015 se observa la existencia de la balsa y de la instalación de riego (pág. 7 del dictamen y respuesta 1 a las aclaraciones pedidas por la Administración).

+ Los trabajos de movimientos de tierras se realizaron durante el año 2015 (respuesta 14 a las aclaraciones pedidas por la Administración).

B) LA CUANTIFICACIÓN DEL DAÑO.

La Administración dice que no ha quedado acreditado el importe que se reclama como perjuicio.

Sobre ello los peritos dictaminaron lo siguiente:

Perito designado por esta parte, el señor Carlos Daniel:

+ El perjuicio sufrido consiste en los gastos incurridos por la ejecución de los trabajos en la superficie afectada por la ZEPA (28,3 ha), que ya no se podrá regar al haberse declarado nula la autorización inicialmente concedida, aseverando que es imposible que la inversión realizada pueda recuperarse. Se cuantifica en los siguientes conceptos e importes (págs.. 55, 56 ,57, 59 del dictamen):

Condicionamiento del terreno: 30.252,36 €

Construcción de la balsa: 95.129,00 €

Construcción de la estación de riego y del cabezal de riego: 16.717,30 €

Redes de riego: 30.079,18 €

Coste de almacenamiento, gestión de stock y transporte de los platones de almendros para que se reaprovechen en otras fincas: 5.422,80 €

Cuota pagada a la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell por el alta de riego: 29.199,37 €

Total perjuicio: 209.523,98 €

+ Revisada la certificación final (doc. 14 demanda) emitida por el contratista que ejecutó las obras, confirma el perito en todos los casos que (págs. 21, 28, 39 y 49 del dictamen):

"Les partides certificades es corresponen amb les executades i són les necessàries per una actuació d'aquesta tipologia, i els preus unitaris corresponen al preu de mercat en el moment en què es va executar l'obra".

(Las facturas emitidas por el contratista y los respectivos justificantes de pago constan como docs. 4, 6, 7, 9, 10, 12, 134 y 15 de la demanda).

Perito designado por la Sala, don Alfredo:

+ la cuantificación formulada por el perito señor Carlos Daniel se ajusta a los previos de mercado, incluso es inferior, con la previsión de que la valoración debe hacerse sobre 26,5 ha, en lugar de 28,3 ha. Consiguientemente los importes procedentes son (págs. 7 y 8 del dictamen):

Condicionamiento del terreno: 28.327 €

Construcción de la balsa: 89.078 €

Construcción de la estación de riego y del cabezal de riego: 15.653 €

Redes de riego: 28.165 €

Coste de aprovechamiento, gestión y transporte de los laterales portagoteros para que se reaprovechen en otras fincas: 2.724,45 €

Coste de almacenamiento, gestión de stock y transporte de los plantones de almendros para que se reaprovechen en otras fincas: 5.422,80 €

Cuota pagada a la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell por el alta de riego: 27.393, €

Total perjuicio: 196.763 €

Debemos destinar una palabra en estas conclusiones a la afirmación de la Administración de que no hemos acreditado la ausencia de subvenciones cuyo importe debería restarse del daño. Baste decir que los hechos negativos no han de ser objeto de prueba, y que la carga corresponde a quien afirma su producción. Bien es verdad que es regla del onus probando viene atemperada por el principio de facilidad probatoria. Pues bien, habría sido tan fácil como que la Administración propusiera como documental de exhibición entre partes la relativa a esas subvenciones, a lo que habríamos contestado que no existen. Lo que no pude hacer la Administración es reprocharnos la falta de acreditación de un hecho negativo".

2.2.- La parte demandada.

En su contestación a la demanda, la Abogada de la Generalitat acaba interesando de la Sala que "dicti sentència per la qual es desestimi el present recurs contenciós administratiu, atès que l'acte administratiu que s'impugna és ajustat a dret, i, amb expressa imposició de costes a la part contraria, d'acord amb l'article 139 de la llei Jurisdiccional en la seva redacció actual".

Tras relacionar "Antecedents de fet" que considera relevantes, en el apartado de "Fonaments de dret" se opone a la demanda con base en los motivos que ordena y titula como sigue.

"Primer.- Règim jurídic". "1.1.- La responsabilitat patrimonial objectiva". "1.2 Els requisits de la responsabilitat patrimonial". "1.3 Comissió Jurídica Assessora".

"Segon.- Objecte del procediment".

"Tercer.- Anàlisi jurídica de la responsabilitat de l'administració en el cas".

"Quart.- L'existència de dany".

"Cinquè.- Quantum i pluspetició".

Identifica como puntos de hecho controvertidos: "L'existència del dany que reclama, la data efectiva de l'execució, el lloc exacte de la realització, el cost de l'actuació, l'amortització, la reutilització, ..., la seva quantificació i acreditació de pagament".

Propone como único medio de prueba la documental obrante en el expediente administrativo.

En conclusiones finales, valora las pruebas como sigue.

"Tercera.- Existència de dany.

Les proves practicades en el procediment no han desvirtuat els informes aportats per aquesta part i que ja van ser exposats en l'escrit de contesta a la demanda.

L'informe tècnic, de 10/9/2021, així com els informes complementaris d'11/11/2021 i de 20/1/2022, emesos pel tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans en relació amb l'expedient NUM000, es van realitzar amb la informació constatada per les imatges del visor de l'IGCC i per les observacions fetes sobre el terreny pel tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans entre agost i setembre de 2021, així com tenint en compte les observacions realitzades pels Agents Rurals, segons es constata en les actes NUM001 de data 18/5/2015 i NUM002 de data 11/3/2015.

Les conclusions d'aquests informes és que es constata que en les finques afectades no hi ha i no s'ha implantat reg de suport ni tampoc cap plantació d'ametllers. Tampoc hi ha dins de la finca basses de reg.

El tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans assenyala que al SIGPAC s'inclouen dades dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió, però no del recinte 88 de l'esmentada finca. D'acord amb les dades disponibles al SIGPAC, comprova cada una de les fotografies i comentaris que consten a l'acta notaria notarial número 1014, de 30/11/2021, i constata que les fotografies 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81 i 82 no es corresponen amb cap instal·lació situada dins dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió.

Les fotografies incloses a l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, mostren cates realitzades per fer un mostreig dins dels recintes 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió en el qual es constata la presència d'unes infraestructures soterrades. De fet, a la denúncia NUM002 dels Agents Rurals de data 11/3/2015 i el seu informe complementari es constataven la rompuda de diversos recintes forestals, que afecten un total d'1,45 ha, per a l'adequació de la finca del polígon NUM004 parcel·la NUM003 de la Sentiu de Sió. En la denúncia es fa constar expressament que la rompuda de la finca havia estat denegada per resolució del cap d'Àrea de Medi Natural de 19/3/2013.

Així mateix, la denúncia NUM001 dels Agents Rurals de data 18/5/2015 i el seu informe complementari es refereixen a la instal·lació en la finca Mollé i Torricot, al polígon NUM004, parcel·la NUM003, de la Sentiu de Sió d'una xarxa de reg per degoteig en un terreny de secà dins de l'espai Bellmunt-Almenara de la xarxa Natura 2000. L'informe aporta fotografies d'algunes de les canonades instal·lades en aquella data. Efectuada una consulta als Agents Rurals que van fer l'informe aquests van contestar textualment en data 8/11/2021 que: Nosaltres vam veure que havien instal·lat el reg a la finca, les canonades principals i les sortides a l'exterior. Les tuberies primes amb els goters no les van instal ·lar.

Segons indica el tècnic de la Oficina Tècnica de Gestió de Secans, hom pot suposar que les canonades principals i les sortides a l'exterior van ser instal·lades l'any 2015 en les dates en que els treballs van ser denunciats pels Agents Rurals en la denúncia NUM001, però atès que l'acta dels Agents Rurals no concreta el detall d'aquestes instal·lacions no es pot afirmar de forma fefaent si les infraestructures que mostren les fotografies de l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, coincideixen o no amb les observades pel Agents Rurals o si algunes es van instal·lar en data posterior a la seva denúncia.

En relació amb la qüestió anterior, el dictamen 173/2022 emès en aquest procediment per la Comissió Jurídica Assessora afirma que la reclamant no ha acreditat el moment en què es va executar la infraestructura del reg de suport i que correspon a ella, tenint en compte que només seria indemnitzable si es va efectuar abans de tenir coneixement de l'inici del procediment d'anul·lació de la resolució que autoritzava el reg i la conversió. En aquest sentit un cop analitzada globalment la documentació que obra a l'expedient conclou que "...no es pot tenir per acreditat que totes les obres d'infraestructura del reg de suport es realitzessin abans que la reclamant conegués la intenció de l'Administració d'instar la nul·litat de la resolució que autoritzava la transformació de la finca."

Per altra banda, les cates realitzades per fer un mostreig dins dels recintes 88, 89, 1 i 101 de la parcel·la NUM003 del polígon NUM004 de la Sentiu de Sió, que mostren les fotografies incloses a l'acta notarial número 1014, de 30/11/2021, no serveixen per determinar si els treballs, obres i instal·lacions al polígon NUM004, parcel·la NUM003, recintes 88, 89, 1 i 101 es corresponen exactament amb els descrits i valorats en informes pericials de data 20 de desembre de 2016 i 4 d'octubre de 2021. I això, ja que amb aquesta mostra no es pot contrastar la certesa de totes les quantitats que s'hi veuen reflectides atès que s'hauria de desmuntar tota la instal·lació per comprovar exactament tot el que s'hi diu. Això no vol dir que la peritació no pugui ser més o menys ajustada a la realitat sinó que és incomprovable al 100% amb les cates realitzades i això, pel que fa referència a elements que es podrien quantificar en l'actualitat com metres de canonada, etc. però hi ha actuacions que no es podrien comprovar actualment sobre el terreny ja que no en queda cap rastre com, per exemple, tot el que pugui fer referència als moviments de sòls.

Per la qual cosa, la existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament no ha quedat acreditat per la part interessada.

Cal tenir en compte, com ha reiterat en moltes ocasions anteriors la Comissió Jurídica Assessora "[...] la càrrega de la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l'avaluació econòmica"(dictàmens 243/2017 i 67/2018).

Les mancances probatòries en relació amb la existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament tampoc poden veure's suplertes per l'activitat probatòria duta a terme per l'òrgan instructor, que, a fi i efecte d'esbrinar els fets ha efectuat una completa activitat instructora, amb la petició i l'obtenció dels informes corresponents, tal com així es determina en l'article 50 de la Llei 26/2010, que, d'entre les funcions de la instrucció, preveu la de sol·licitar, no només els informes que resultin preceptius, sinó també "els altres informes i dades necessaris per a la resolució del procediment" (dictamen 49/2019).

El dictamen 173/2022 emès per la Comissió Jurídica Assessora en relació amb aquest expedient ha analitzat de manera detallada els fets i tota la documentació aportada pels reclamants i considera que el primer requisit per al naixement de l'obligació d'indemnitzar és l'existència d'un dany i aquesta prova recau sobre qui reclama. Afegeix que el segon requisit és que aquest dany sigui efectiu, individualitzat i quantificable. Afegeix el dictamen que, si bé és versemblant que l'anul·lació de la Resolució que dona lloc a la present reclamació hagi suposat que determinades despeses realitzades pel reclamant hagin esdevingut inútils en atenció a la finalitat per a la qual es van realitzar, en el cas que ens ocupa aquestes despeses no han quedat acreditades o quantificades en l'expedient que s'ha sotmès a la seva consideració. En relació amb les despeses, el dictamen fa una anàlisi detallada d'aquestes, de la qual destaquem el següent:

- Que el concepte inversions malbaratades és un càlcul merament hipotètic que no acredita efectivament, les despeses totals pagades de la inversió efectuada.

- Que el caràcter "efectiu" del dany exigeix l'aportació d'elements de prova pertinents i adequats, que, en relació amb els danys de caràcter econòmic, s'identifiquen, essencialment, amb les factures corresponents acompanyades dels justificants de pagament ( Sentència d'11 de març de 2014 de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Suprem), i que se'n requereix, inclús, en algunes ocasions, la ratificació ( Sentència 975/2000, de 15 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia -Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona-, i Sentència 183/2000, de 24 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia del País Basc -Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera-. Igualment, en el Dictamen 87/2021, la Comissió va indicar que "Cal assenyalar d'antuvi que les factures proforma i els pressupostos no són suficients per a acreditar que s'han pagat efectivament (vid. dictàmens 211/2005, 149/2018 i 56/2020)" (en termes similars, els dictàmens 277/2021, 283/2021, 398/2021 i 3/2022, d'entre els més recents).

- Les úniques factures aportades, de 19 d'abril de 2016 i de 28 d'agost de 2017, pel que fa el concepte "Trabajos varios obra civil para Agro Soriguè",es relacionen uns treballs realitzats per uns imports que no són els que es reclamen per aquest concepte, tampoc no s'aporten justificants de pagament d'aquestes factures. I a més, consta que es va denegar una autorització per a una rompuda, que va ser denunciada pels agents rurals, amb la qual cosa caldria verificar que els treballs facturats no es corresponen amb aquestes feines, ja que no serien indemnitzables.

- Pel que fa a l'adquisició dels plançons d'ametllers, tot i que consta una factura més una transferència, i s'ha acreditat la manca d'ametllers a les finques, en altres parcel·les afectades per la ZEPA sí que s'han plantat ametllers i tampoc s'ha acreditat la destrucció ni tampoc que s'haguessin pogut plantar de secà en altres parcel·les, encara el que rendiment fos menor.

- Pel que fa a les despeses de personal propi derivades dels diferents actes administratius emesos per l'Administració (temps dedicat per directius, cap d'obra, cap de projectes, serveis tècnics) i les despeses externes d'assistència tècnica i jurídica, indica, pel que fa a les primeres, que són sinó una estimació, i no s'aporten nòmines ni cap altre document. Pel que fa a les segones, considera que les despeses assumides amb motiu de l'assessorament jurídic no es poden considerar un dany antijurídic, conseqüència de l'actuació de l'Administració i esmenta diversos dictàmens de la Comissió que confirmen aquest criteri.

- Pel que fa al cost de renovació de l'alta a la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell, tampoc s'aporta cap justificació de que la mercantil hagi efectuat el pagament.

Totes les circumstàncies exposades anteriorment fan que la Comissió consideri que la reclamació ha de ser desestimada sense que sigui necessari entrar a analitzar la relació de causalitat.

En aquest sentir, hem de tenir en compte que a l'escrit de conclusions, l'actora no pren en consideració els aclariments per aquesta part a les pericials aportades atès que dels mateixos es desprèn que, efectivament, no va quedar acreditada l'execució dels treballs de instal·lació de reg i transformació de cultiu autoritzats per la resolució declarada nul·la". (...)

Quart.- Quantum i pluspetició.

(...) ens oposem a la quantia reclamada no acreditada en els mateixos termes que els que es van exposar a l'escrit de contesta".

Sobre esto último, en el fundamento de derecho quinto de la contestación a la demanda, al que se hace remisión en conclusiones, se sostiene:

"Cinquè.- Quantum i pluspetició.

(...) també ens oposem a la quantia reclamada no acreditada.

Tanmateix, l'entitat no acredita el fet de no haver estat beneficiària de qualsevol indemnització d'entitat pública o privada o ajuda o subvenció.

En la demanda es reclama 209.523,98 euros, quan la reclamació inicial era de 304.510,38 euros, sense fer menció justificativa a aquesta modificació, desglossat en 30.252,36 euros per execució de treball d'acondicionament del terrenys per transformar el cultiu, 141.925 euros per execució dels elements de reg, 8.147,25 euros per l'adquisició de planters d'ametllers i 29.199,37 euros per pagament de la comunitat de regants per alta de reg.

Si bé l'actora presenta com a documentació encàrrecs, contractes, etc, molta documentació no aportada en via administrativa -podent aportar-la-, aquesta no prova suficientment l'objecte de l'actuació, la data efectiva de l'execució, ni el lloc exacte de la realització -altres parcel·les-, ni el cost exacte de l'actuació, ni el preu de mercat, alhora que no té en compte l'amortització, la reutilització, la revenda...".

2.3.- La aseguradora codemandada.

Comparece en las actuaciones la aseguradora Segurcaixa Adeslas SA, Seguros y Reaseguros. En conclusiones finales, interesa de la Sala que dicte "Sentencia desestimando la demanda en los términos alegados en este escrito, con expresa condena en costas a la parte actora en las costas causadas".

Reproduce la póliza contratada en fecha 1 de marzo de 2011, que en el pliego de prescripciones técnicas, en la cláusula cuarta, de riesgos excluidos, apartado 16, se indica que "Respecto a la cobertura de responsabilidad patrimonial y civil de daños patrimoniales puros se excluyen": "j) Perjuicios económicos puros derivados de la denegación o concesión de permisos o licencias, de calificaciones urbanísticas y de contratos administrativos". Por lo que concluye que "la presente reclamación constituye un riego expresamente excluido de cobertura en la póliza".

SEGUNDO.- Sobre los requisitos determinantes del nacimiento de la responsabilidad patrimonial de la administración demandada. En el caso, la reclamación de responsabilidad patrimonial instada por Agro-Sorigué SAU contra el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural por los daños y perjuicios derivados de la declaración de nulidad de pleno derecho (Departament de Territori i Sostenibilitat, revisión de oficio), confirmada por resolución judicial firme, de la autorización de 1 de julio de 2014 (Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat) para la instalación de riego y el cambio de cultivo (de cereal a almendros) en fincas del término municipal de La Santiu de Sió. Concretamente, la controversia centrada en la concurrencia del requisito de la acreditación de la existencia de daño efectivo y económicamente evaluable.

De entrada, no sobra traer unas consideraciones generales sobre el marco normativo regulador del vigente sistema de responsabilidad patrimonial extracontractual establecido por nuestro ordenamiento jurídico en relación con las administraciones públicas, así como algunas determinaciones, también generales, que sobre el mismo efectúa la jurisprudencia.

A partir del principio de responsabilidad de los poderes públicos constitucionalmente reconocido (por mandato expreso del artículo 9.3, como elemento expresivo de los valores superiores del ordenamiento jurídico propugnados por el Estado social y democrático de derecho exartículo 1.1), el particular sistema de responsabilidad patrimonial referido a las administraciones públicas tiene su fundamento constitucional expreso en el artículo 106.2, que reza: "Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos".

Sobre esa base constitucional, y en el ejercicio de las competencias normativas plenas reservadas al Estado por el artículo 149.1.18º de la Constitución española respecto del sistema de responsabilidad de todas las administraciones públicas (atendido el carácter unitario, además de objetivo y directo, que actualmente define la configuración legal de dicho sistema de responsabilidad extracontractual administrativa), la ordenación legal de la institución de la responsabilidad administrativa patrimonial vino dispuesta por el "Título X. De la responsabilidad de las Administraciones Públicas y de sus autoridades y demás personal a su servicio", "Capítulo I. Responsabilidad patrimonial de la Administración Pública", esencialmente, artículos 139 a 132, de la hoy derogada Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, y en el plano procedimental por el también hoy derogado Real Decreto 429/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los procedimientos en materia de responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas, y en la actualidad viene regulada por las aquí temporalmente aplicables Ley 40/2015, de 1 de octubre, de régimen jurídico del sector público, en su "Título Preliminar. Disposiciones generales, principios de actuación y funcionamiento del sector público", "Capítulo IV. De la responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas", artículos 32 y siguientes, y la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas, artículos 65, 67, 81, 86.5, 91 y 92.

De acuerdo con el sistema normativo expuesto, y conforme viene estableciendo una reiterada y constante doctrina jurisprudencial en este orden jurisdiccional contencioso-administrativo (desde la positivización en nuestro ordenamiento jurídico administrativo del sistema de responsabilidad administrativa extracontractual a través de los artículos 121 y siguientes de la Ley de expropiación forzosa de 1954 y de los artículos 40 y concordantes de la posterior Ley de régimen jurídico de la Administración del Estado de 1957), son tres los requisitos o presupuestos que deben necesariamente concurrir simultáneamente en el caso para el nacimiento efectivo del derecho a la indemnización resarcitoria por razón de responsabilidad patrimonial de la administración pública, requisitos que seguidamente se enumeran y exponen.

1. La existencia y realidad de un daño, el cual para transformarse de un simple daño o perjuicio en una auténtica lesión indemnizable requiere, a su vez, de: A) la concurrencia simultánea de tres circunstancias o requisitos fácticos: a) certeza o efectividad; b) individualización con relación a una persona o grupo de personas; y c) evaluabilidad económica; B) amén de una circunstancia o requisito de orden jurídico: la antijuridicidad del daño, esto es, que el particular no tenga el deber jurídico de soportarlo.

2. La lesión antijurídica ha de ser imputable al funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos, entendidos éstos en la acepción amplia que abarca a la entera situación administrativa y bajo cualquiera de las poliédricas formas de la actividad administrativa previstas por nuestro ordenamiento jurídico, lo que incluye desde el punto de vista de su formalización tanto la eventual responsabilidad por hechos como por actos, lícitos o ilícitos, así como por acción o inactividad administrativa.

3. La relación de causalidad entre los dos elementos anteriores (lesión en sentido técnico y título de imputación), esto es, el necesario nexo causal entre el funcionamiento del servicio público y el daño o lesión producidos que presente a éste como consecuencia de aquél, sin que aparezca roto por las causas de exoneración de la responsabilidad administrativa conocidas como la falta o culpa de la propia víctima o sujeto dañado, los hechos o conducta de terceras personas o la fuerza mayor.

En el caso, la controversia que enfrenta a las partes no está en el alcance de lo dispuesto en el artículo 32.1, párrafo segundo, de la Ley 40/2015, desde la perspectiva de la antijuridicidad del daño ("La anulación en vía administrativa o por el orden jurisdiccional contencioso administrativo de los actos o disposiciones administrativas no presupone, por sí misma, derecho a la indemnización"; en relación con el artículo 34.1 de la misma Ley: "Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley"). Esto es, en puridad no está en el debate la antijuridicidad o no del daño que se reclama derivado de la declaración de nulidad de pleno derecho (Departament de Territori i Sostenibilitat, revisión de oficio), confirmada por resolución judicial firme, de la autorización de 1 de julio de 2014 (Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat) para la instalación de riego y el cambio de cultivo de fincas del término municipal de La Santiu de Sió. Lo que centra en exclusiva el debate es la concurrencia de la existencia de un daño efectivo, evaluable económicamente e individualizado, derivado de la declaración de nulidad de pleno derecho de aquella autorización de 1 de julio de 2014, a tenor de la cual la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural autoriza a Explotaciones Agrícolas Sigena, SAU (actualmente, Agro-Sorigué, SAU) a: "a) Implantar reg de suport de 1.500m3/ha i any, a les finques Mollé i Terricot, al polígon NUM004, parcel·la NUM003, recintes 88, 89, 1 i 101 del terme municipal de la Sentiu de Sió. b) Transformar de conreu de cereal a conreu d'ametllers, amb la disposició tradicional de 6x7 al polígon NUM004, parcel·la NUM003 recintes 1, 61, 88, 89 i 101 del terme municipal de la Sentiu de Sió".

Sobre esa controversia fáctica circunscrita a la certeza o efectividad del daño económicamente evaluable, esto es, sobre el requisito del artículo 32.2 de la Ley 40/2015 ("2. En todo caso, el daño alegado habrá de ser efectivo, evaluable económicamente e individualizado con relación a una persona o grupo de personas"), merecen destacarse las pruebas siguientes.

Del expediente administrativo remitido a la Sala, se destacan en relación con ese aspecto controvertido los documentos siguientes: la solicitud de reclamación de responsabilidad patrimonial y documentación adjunta, consistente entre otros en dictamen pericial de 20 de diciembre de 2016 emitido por el Ingeniero Agrónomo Carlos Daniel (documento 18, folios 194 a 455); el informe técnico de 10 de septiembre de 2021 emitido por Técnico de la Oficina Técnica de Gestión de Secanos, Departament de d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (documento número 26, folios 488 a 500); el escrito de alegaciones de la reclamante, que adjunta informe complementario de 4 de octubre de 2021 emitido por Ingenio Agrónomo Carlos Daniel sobre valoración de daños (documento número 33, folios 525 a 617); el informe técnico complementario emitido por Técnico de la Oficina Técnica de Gestión de Secanos (documento número 24, folios 618 a 629); la documentación complementaria aportada por la reclamante consistente en acta notarial número 1014 de 30 de noviembre de 2021 (documento número 35, folios 630 a 824); el informe técnico complementario emitido por Técnico de la Oficina Técnica de Gestión de Secanos (documento número 26, folios 825 a 843); el dictamen número 173/2022, de 12 de mayo, de la Comisión Jurídica Asesora (documento número 39, folios 881 a 900); y la resolución de 20 de julio de 2022 del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (documento número 40, folios 901 a 920).

A instancia de la parte, los documentos aportados junto a la demanda. Para acreditar los trabajos de implantación de riego y de acondicionamiento del terreno para el cambio de cultivo encargados a Acsa Obras e Infraestructuras SAU: "Como docs. 4, 7, 10 y 134, las facturas emitidas por Acsa Obras e Infraestructuras SA". "Como docs. 5, 8, 11 y 14, las correspondientes certificaciones, con el detalle de los trabajos ejecutados. Y como docs. 6, 9, 12 y 15 los justificantes bancarios de pago". "Como docs. 16 a 68, contratos suscritos con los proveedores subcontratados por Acsa Obras e Infraestructuras, en unos casos, y en otros los documentos que recogen los encargos hechos, y las correspondientes facturas". "Como docs. 69 a 407 y 415 a 514, respecto de los proveedores con los que no se ha suscrito contrato, se aportan las facturas y los correspondientes albaranes". Para probar la compra de plantones de almendros (se dice que solo una parte pudo destinarse a otras fincas): "Como docs. 208 a 413 las facturas, el correspondiente pedido hecho al proveedor y el justificante bancario de pago". Y respecto de la tramitación del alta para el riego ante la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, "Consta al folio 426 la autorización, de fecha 4 de agosto de 2015, y al folio 432 el requerimiento de pago, de fecha 27 de febrero de 2016. Se acompaña como doc. 414 el justificante bancario del pago hecho el 12 febrero 2016".

Y las pruebas periciales siguientes, a instancia de la parte actora. El dictamen pericial de fecha 22 de diciembre de 2022 emitido por Ingeniero Agrónomo Carlos Daniel, "Informe justificatiu dels imports dels danys i perjudicis causats per la suspensió de l'autorització de millora de reg i plantació de la finca Torricot-Muller al TM de la Sentiu de Sisó", ratificado y aclarado en sede judicial. Y la prueba pericial de designa judicial consistente en informe pericial emitido en fecha mayo de 2023 por Ingeniero Técnico Agrícola Alfredo, ratificado y aclarado en sede judicial.

A la vista de lo anterior y en atención a las concretas circunstancias fácticas del caso de autos que resultan del examen de todas las actuaciones documentadas en el expediente administrativo remitido a este órgano judicial por la administración demandada, así como de la valoración conjunta de la prueba admitida y practicada en el proceso sobre los puntos de hecho controvertidos identificados por las partes en la demanda y la contestación, que más arriba se han detallado, pruebas que constan valoradas por las partes actora y demandada a través de sus escritos de conclusiones finales, más arriba también referidas, se anticipa ya, se alcanza la conclusión de que ha resultado acreditada la concurrencia efectiva de los requisitos normativamente exigidos para determinar el nacimiento de la responsabilidad patrimonial reclamada, en particular el único controvertido relativo a la existencia de daño cierto o efectivo y económicamente evaluable, si bien en los estrictos términos del razonamiento que seguidamente se expone conducente a la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo.

Como es sabido, resulta pacífico que en las reclamaciones de responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas la carga de la prueba del presupuesto o requisito de la existencia del daño efectivo, evaluable económicamente e individualizado corresponde a quien lo reclama, esto es, a la parte reclamante. En vía administrativa, como queda expuesto más arriba, la resolución de 20 de julio de 2022 del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural desestima la reclamación al concluir que "L'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament no ha quedat acreditat per la part interessada", y ello tras valorar principalmente los elementos de prueba incorporados de oficio en el expediente administrativo consistentes en tres informes de la Oficina Técnica de Gestión de Secanos y de dos actas levantadas por Agentes Rurales, amén de acoger las observaciones del dictamen número 173/2022 de la Comisión Jurídica Asesora sobre ausencia de acreditación y de cuantificación de las diferentes partidas de gastos reclamados. Frente a ello ahora en vía judicial la parte actora, que reduce el importe de la cuantía indemnizatoria inicialmente reclamada (de 304.510,38 euros a 209.523,98 euros), además de los documentos por ella aportada en vía administrativa obrante en el expediente administrativo (entre otros, informe pericial y de ampliación emitidos por Carlos Daniel y acta notarial), hace valer la numerosa documental acompañada junto a la demanda y sobre todo las periciales practicadas a su instancia, la de parte, del Ingeniero Agrónomo Carlos Daniel, y la judicial, del Ingeniero Técnico Agrícola Alfredo. Este último perito, de designa judicial, responde a las cuestiones siguientes:

"a) Examine las fotografías del acta notarial de fecha 30 de setiembre de 2021 (consta a los folios 630 a 817 del exp. admvo), y a la vista de los documentos de autos y de cuantas comprobaciones estime necesario realizar, determine si corresponden con alguno de los recintos objeto de la autorización de 1 julio 2014.

b) A la vista de las fotografías del acta notarial, informe sobre si aprecia la ejecución de los elementos de riego.

c) Examine los documentos 4 a 407 y 415 a 513 de la demanda, el resto de documentos que obran en autos y cuantas comprobaciones estime necesario realizar, e informe sobre la efectiva ejecución de los trabajos de instalación de riego y acondicionamiento del terreno para el cambio de cultivo, autorizados en la resolución de 1 julio 2014 (doc. 1, f. 1 del exp. admvo) y sobre las fechas de ejecución.

d) Informe si el importe (141.925,00 + 30.252,36 €) atribuido a los trabajo de implantación de riego y acondicionamiento del terreno, es de mercado al tiempo de ejecución.

e) Informe sobre la razonabilidad del importe de la indemnización (8.147,25 €, docs. 408 a 413), solicitada como parte del coste de los plantones de almendros inútiles, al no haberse podido destinado a otras fincas.

f) Establezca la correspondencia entre el sistema de identificación de las fincas de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, que consta al folio 432 exp. admvo. (fincas del término municipal de La Sentiu de Sió "núm. 121, 125 i 126 S-32 i 4 S-33") con el sistema de identificación SIGPAC de la resolución de 1 de julio de 2014, que consta al folio 4 exp. admvo. (recintos 88, 89, 1, 101 y 61 de la parcela NUM003, polígono NUM004, municipio 43, provincia 25), e informe sobre si la finca objeto de la resolución de 1 de julio de 2014 está entre las indicada por la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell.

g) Determine la parte del importe pagado a Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (f. 432 y doc. 414), por el alta en el riego, que corresponda a las parcelas (hectáreas) objeto de la autorización de 1 julio 2014, posteriormente declarada nula".

Especial mención ha de hacerse a la prueba llamada "Del Dictamen de peritos", que se encuentra en los artículos 335- 352 de la Ley 1/2000, de Enjuiciamiento Civil, normativa que además se aplica supletoriamente en el orden jurisdiccional contencioso-administrativo, y entre otros aspectos, regula el objeto y la finalidad del dictamen de peritos, el deber de actuar con objetividad, la tacha, la emisión, la ratificación y la aclaración del dictamen pericial, la actuación en vista oral y la muy relevante norma destinada a los jueces de valorar las pruebas periciales con arreglo a la regla de la sana crítica ( artículo 348 de la Ley de Enjuiciamiento Civil). Dicha regla, la de la sana crítica, implica entre otras cosas valorar la prueba pericial, sin hacer distingos en función de quien designa al perito, judicial o de parte. Cierto es que el perito designado por el propio órgano judicial parece ser que ofrece mayor garantía de imparcialidad. Pero este supuesto mayor peso de la pericial de designa judicial no es en modo alguno una exigencia legal y de necesaria aplicación en todos los casos. De hecho, es perfectamente posible que la regla de la sana crítica lleve al Juzgado o Tribunal a acoger la posición de la prueba pericial de parte sobre la pericial judicial cuando la de parte ofrece mayor fiabilidad, por su contenido técnico, su coherencia interna, su claridad, su fundamentación, el prestigio o la especialidad de su autor, o por cualquier otra razón.

En el caso, las conclusiones de las periciales de parte y judicial no presentan grandes diferencias relevantes, ambos se ratifican en sede judicial y se aclaran a instancia de la parte demandada. La valoración de ambas pruebas periciales se acomete de forma pormenorizada por la parte actora en sus conclusiones finales, más arriba reproducidas, tanto en lo concerniente a la ejecución de los trabajos autorizados de instalación de riego y cambio de cultivo en su momento autorizados por la resolución después declarada nula de pleno derecho como en lo tocante a la cuantificación de los daños. Lo que contrasta con la posición mantenida por la parte demandada que en conclusiones finales al tratar la única cuestión controvertida, la "Existència del dany",se limita a reproducir en su literalidad el fundamento de derecho "III. Anàlisis jurídic de l'expedient: qüestions de fons", apartado "b) Existència de dany" de la resolución de 20 de julio de 2022 impugnada, también más arriba reproducidos. A lo que añade la Abogada de la Generalitat en conclusiones que "hem de tenir en compte que a l'escrit de conclusions, l'actora no pren en consideració els aclariments per aquesta part a les pericials aportades atès que dels mateixos es desprèn que, efectivament, no va quedar acreditada l'execució dels treballs de instal·lació de reg i transformació de cultiu autoritzats per la resolució declarada nul·la"; con remisión en lo concerniente al quantumindemnizatorio a lo sostenido en la contestación, donde se dice que "Si bé l'actora presenta com a documentació encàrrecs, contractes, etc, molta documentació no aportada en via administrativa -podent aportar-la-, aquesta no prova suficientment l'objecte de l'actuació, la data efectiva de l'execució, ni el lloc exacte de la realització -altres parcel·les-, ni el cost exacte de l'actuació, ni el preu de mercat, alhora que no té en compte l'amortització, la reutilització, la revenda...". Sorprende esa ausencia absoluta de valoración por la parte demandada de las pruebas documentales aportadas por la actora junto a la demanda y sobre todo de las periciales, en especial la judicial, que arrojan algunos datos relevantes no considerados por la resolución impugnada. Ciertamente, se formulan por la parte demandada muchas aclaraciones a los dictámenes periciales (un total de 13 preguntas o aclaraciones al perito de parte y 22 al perito judicial), sin embargo llama la atención de que no valora en absoluto las aclaraciones y las respuestas dadas en relación con cada uno de los puntos de hecho controvertidos, de tal suerte que la impugnación por la demandada de las periciales practicadas a instancia de la parte demandada es meramente formal, carente de contenido sustantivo o material alguno.

Por la imparcialidad que se predica del dictamen del perito judicial Alfredo, pero también por su rigor técnico, su claridad, su fundamentación y la especialidad de su autor de Ingeniero Técnico Agrícola y perito experto en valoraciones, procede acoger las conclusiones que alcanza dicho dictamen pericial judicial, algunas de ellas aclaradas, en lo concerniente tanto a la realidad de la instalación de riego y de transformación de cultivo como la cuantificación del daño, desglosado en las partidas de acondicionamiento del terreno (28.237 euros), construcción de la balsa (89.078 euros), construcción de la estación de riego y del cabezal de riego (15.653 euros), redes de riego (28.165 euros), coste de almacenamiento, gestión y transporte de laterales portagoteros para que se reaprovechen en otras fincas (2.724,45 euros), coste de almacenamiento, gestión de stock y transporte de plantones de almendros para que se aprovechen en otras fincas (5.422,80 euros) y cuota pagada a la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell por el alta de riego (27.393 euros), que ascienden a un total de 196.763 euros. Ahora bien, con arreglo a la sana crítica, no puede desconocer la Sala al valorar dicha prueba de designa judicial que al perito no se le pregunta por la parte actora proponente de la prueba sobre un aspecto significado por la resolución administrativa impugnada, consistente en la realización de trabajos que comportan una roturación o movimiento de tierras ("rompuda") contabilizados en la peritación pero sin la correspondiente autorización (resolución administrativa denegatoria dictada en 2013) (pregunta 15 realizada por la parte demandada, a la que responde el perito judicial: "Desconozco si se tenía permiso de movimiento de tierras, en mi pericial no se preguntaba que comprobara la legalidad de las obras, sino su cuantía económica, según técnico de Sorigué, se me afirmó que ase tenía permiso para los movimientos pequeños que son los que se reclamaron"). Por lo expuesto, procede detraer de la cuantificación de aquellos daños valorados en el dictamen del perito judicial las partidas de gastos por el concepto de movimientos de tierras sin la preceptiva autorización o licencia, lo que habrá de determinarse en ejecución de sentencia.

Así las cosas, procede estimar en parteel recurso contencioso-administrativo interpuesto por Agros-Sorigué SAU, y con ello: 1. Anular la actuación impugnada. 2. Declarar la responsabilidad patrimonial del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en los hechos enjuiciados, condenando a indemnizar a la recurrente en la cuantía que se determinará en ejecución de sentencia en los términos del párrafo anterior del presente fundamento de derecho, más actualizaciones e intereses, conforme a lo dispuesto en el artículo 34.3 de la Ley 40/2015, y en su caso el artículo 106.2 de la Ley 29/1998.

TERCERO.- Sobre las costas procesales.

Dada la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo y la no concurrencia de mala fe o temeridad, conforme a lo dispuesto en el párrafo segundo del artículo 139.1 de la misma Ley 29/1998 , no procede la imposición de costas.

Vistos los preceptos citados y demás de general y pertinente aplicación, y resolviendo dentro del límite de las pretensiones procesales deducidas por las partes, en nombre de Su Majestad El Rey y en el ejercicio de la potestad jurisdiccional que emana del pueblo y que nos confieren la Constitución y las leyes, se dicta el fallo siguiente.