Última revisión
23/03/2026
Sentencia Contencioso-Administrativo 369/2026 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta, Rec. 38/2023 de 06 de febrero del 2026
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 43 min
Orden: Administrativo
Fecha: 06 de Febrero de 2026
Tribunal: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Cuarta
Ponente: MONTSERRAT RAGA MARIMON
Nº de sentencia: 369/2026
Núm. Cendoj: 08019330042026100108
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2026:855
Núm. Roj: STSJ CAT 855:2026
Encabezamiento
Via Laietana, 56, 3a planta - Barcelona
08003 Barcelona
Tel. 933440040
Fax: 933440076
A/e: salacontenciosa4.tsj.barcelona@xij.gencat.cat
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 0939000089003823
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 4 de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya
Concepte: 0939000089003823
NIG 0801945320228005093
Matèria: Personal Administración Local
Part recurrent/sol·licitant/executant: Elsa
Procurador/a: Jorge Rodriguez Simon
Advocat/ada:
Part demandada/executada: AJUNTAMENT DE TERRASSA
Procurador/a: Carmen Ribas Buyo
Advocat/ada:
Ponent: magistrada Montserrat Raga Marimon
Barcelona, data de la darrera signatura electrònica
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ QUARTA) ha dictat sentència en el present procediment interposat
la part apel.lant, Elsa representada pel procurador Jorge Rodríguez Simon i assistida pel lletrat Pedro Pablo Duran Batalla
la part apel.lada, Ajuntament de Terrassa representat per la procuradora Carmen Ribas Buyo i assistit per la lletrada Yolanda Lao López
Ha sigut ponent la Magistrada senyora Montserrat Raga Marimon.
Antecedentes
La dictada pel jutjat contenciós administratiu num 12 de Barcelona en el procediment abreujat num 247/2022 de data 25 d?octubre del 2022 per la qual es decideix " DESESTIMAR el recurso presentado por la representación procesal de Elsa, sin expresa condena en costas. "
La ponent expressa, mitjançant aquesta sentència, el parer d?aquest Sala:
Fundamentos
La part actora, funcionària de carrera de l?Ajuntament de Terrassa des de l?any 2011, va estar prèviament lligada per vincle laboral des de l'any 1993 amb la categoria professional de Diplomada en Treball Social, grup de classificació A-2. Des de l?any 2009, però, ocupava el lloc de treball de Cap de Districte d?Atenció Social Primària amb un nivell retributiu 14 i un nivell de complement de destí 24 en comissió de serveis.
A l?any 2011 va ser nomenada funcionària de carrera de l?Escala de l'Administració Especial, Subescala Tècnica, Classe Tècnica Diplomada, Categoria Treball Social grup A2, amb un nivell retributiu 12.
En data 22 de maig de 2018 es va decretar la jubilació de l?actora per incapacitat permanent en grau d?absoluta per part de l?INSS i en data 30 de novembre del 2021 va deixar d?estar en aquesta situació havent demanat el reingrés, el qual es va acordar per resolució de 28 de desembre del 2021 a la plaça de diplomada de Treball Social enquadrada dins de l?escala d?Administració Especial, Subescala Tècnica, Classe Tècnica Diplomada, Categoria Treball Social grup A2 amb les retribucions corresponents al nivell retributiu 12 i per una jornada de 1.614 hores.
La part actora considera que ha de percebre les mateixes retribucions que percebia quan es va declarar la seva incapacitat permanent és a dir, la consolidació del nivell retributiu 14, complement de destí 24, en lloc dels 12 i 16 que percep a l?actualitat ja que els esmentats complements es van consolidar durant la seva trajectòria professional.
La sentència desestima el recurs per entendre que no procedeix la pretensió de la part actora ja que quan es va reincorporar no ho va fer en el mateix lloc de treball que ocupava quan es va declarar la seva jubilació perquè no tenia dret a la reserva d?aquell lloc de treball, reincorporant-se al seu lloc base.
a) Error en l?apreciació de la controvèrsia per part de la sentència ja que no es discuteix que la recurrent hagi d?incorporar-se al lloc inicial quan va ser nomenada funcionària de carrera, ni que hi hagi o no reserva, sinó que el nucli de la qüestió consisteix a saber si la part té dret a unes retribucions que entén consolidades i que l?Administració ha deixat de reconèixer i abonar.
b) No és un fet discutit que la recurrent va estar adscrita al lloc de treball de Cap de Districte d?Atenció Social Primària quasi 9 anys amb independència que la situació fos provisional i d?acord amb la normativa relativa al grau professional la part actora ha consolidat el grau personal i per tant, els nivells anteriors a la pèrdua de la condició de funcionària atès que ha l?actora va ocupar el lloc de treball esmentat durant els terminis que marca la normativa reguladora de la consolidació de grau professional.
c) El fet que la Relació de Llocs de Treball no defineixi o prevegi els nivell de destí, sinó només un nivell retributiu que engloba els diferents conceptes no pot impedir que l?actor no consolidi el complement de destí, afegint que el fet que la recurrent no hagi sol.licitat la consolidació de grau no pot ser obstacle per al seu reconeixement.
a) La part actora no ocupa el mateix lloc de treball que amb anterioritat a la incapacitació no poden percebre les mateixes retribucions.
b) Els dos llocs de treball tenen assignades funcions i responsabilitats diferents, de manera que els nivells retributius associats a cada un son i han de ser diferents.
c) La part actora no ha demanat la consolidació de grau durant el servei actiu.
d) Les retribucions corresponents als llocs de treball fins el 30 de juny del 2022 es definien a través del concepte " nivell retributiu" que conté tota la retribució anual bruta corresponent al lloc de treball.
e) L? article 8.3 Real decret 2669/1998, d?11 de desembre pel qual s?aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels funcionaris públics en l?àmbit de l?Administració General de l?Estat, en la mesura que disposa " 3.
Amb caràcter general convé recordar que el recurs d'apel·lació té per objecte la sentència d'instància i que no es tracta de reiterar i repetir els mateixos arguments i proves de la primera instancia, ni d'afegir-hi nous arguments i proves. Així mateix, per tal que el recurs pugui prosperar no és suficient que l'apel·lant hi efectuï determinades d'al·legacions, sinó que aquestes, perquè puguin produir efecte jurídic, han d'anar acompanyades d'un raonament racional i de la prova corresponent.
La finalitat del recurs d'apel·lació consisteix doncs en depurar un resultat processal anterior ja obtingut. En resum, el recurs d'apel·lació no es pot considerar com una reiteració de la primera instància, l'objecte del qual sigui l'acte administratiu impugnat en el procés, sinó com un procés especial d'impugnació l'objecte del qual és la sentència. No es tracta de reobrir el debat sobre l'adequació jurídica de l'acte administratiu impugnat, sinó de revisar la sentència que s'ha dictat.
La STS de 18 de gener del 2021 (rec. 1832/2019) disposa "
Tenint en compte aquest criteri i examinades les al.legacions fàctiques i jurídiques de les parts arribem a la conclusió que existeixen aspectes importants que interfereixen o posen en dubte les conclusions assolides en la sentència que es recorre.
La part actora reclama l?abonament del nivel retributiu 14 entenent que és d'aplicació la figura de la consolidació de grau, és a dir, que amb el pas dels anys l?ha consolidat.
L? article 16 TREBEP reconeix el dret a la carrera professional com a conjunt ordenat d?oportunitats d?ascens i expectatives de progrés professional d?acord amb els principis d?igualtat, mèrit i capacitat. Afegeix que les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament d?aquest Estatut regularan la carrera professional en les diferents modalitats que exposa, sent la primera d'elles l?anomenada carrera professional assenyalant " a)
Així a l? article 80 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública es disposa
L?article 81 estableix " 1.
De la mateixa manera l? article 70 Reial decret 3645/1995, de 10 de març aplicable supletòriament, disposa en el seu apartat segon i tercer "
I en el seu apartat sisè "6.
La part actora reclama la consolidació del nivell retributiu 14, corresponent al lloc de treball desenvolupat en règim de comissió de serveis quan es va cessar en la seva condició de funcionari per la declaració d?incapacitat permanent en grau d?absoluta i no per dret a la reserva del lloc de treball. Considera que durant els quasi 9 anys que va ocupar el lloc de treball amb nivell retributiu 14 va consolidar aquest nivell, i per tant, com exposa l? article 70.12 Reial decret 365/1997 el dret a la percepció com a mínim del complement de destí dels llocs de treball del nivell corresponent al mateix. I en el mateix sentit es pronuncia l' article 80.5 Decret Legislatiu 1/97.
La pretensió de la part actora és pot enfocar des de dos vessants. Des del punt de vista de la consolidació directa del nivell retributiu 14 pel fet d?haver estat ocupant aquest lloc de treball durant els dos anys consecutius o 3 anys amb interrupció, o bé des de la perspectiva de consolidació del grau inicial en el nivell retributiu 12, corresponent al lloc de treball inicialment assignat fins assolir aquest nivell retributiu 14.
I per resoldre aquestes dues opcions hem de tenir en compte que el lloc de treball de Cap de Districte d?Atenció Social ha estat ocupat en comissió de serveis, fet no discutit, sent des del 2011 que ho feia en la condició de funcionària de carrera, atès que des del 2009 al 2011 tenia la condició de personal laboral.
Dit això l? article 70.6 Reial decret 365/1997 disposa " 6.
Sobre aquesta qüestió la STS 508/2025, de 5 de maig de 2025 resolt la qüestió d'interès cassacional consistent en la interpretació de l' article 70.6 Reial decret 365/1997 sent necessari que no existeixi interrupció entre el període en què s?ha ocupat el lloc de treball en comissió de serveis i l?obtenció amb caràcter definitiu del mateix lloc de treball o un altre d?igual o superior nivell a efectes d?aplicar el temps transcorregut per a la consolidació del grau personal.
La sentència referida ens diu
Cal aturar- nos en les seves primeres línies quan estableix " .
Per altra banda, la rehabilitació o reingrés dels funcionaris està regulada en els articles 70 Decret legislatiu 1/97 i 68 TREBEP, així com desenvolupat el procediment en el Reial decret 2669/1998, d?11 de desembre . Si ens fixem en aquest últim , l?article 8 regula el procediment d?assignació d?un lloc de treball i estableix que en el cas que no hi hagi lloc de treball vacant disponible quan es dicta la resolució "
L?art. 50.5 disposa " 5.
La part demandada manté una argumentació relacionada amb el lloc de treball que va ocupar en situació de comissió de serveis en el sentit que estem davant de funcions i responsabilitats diferents, però aquest fet no pot implicar la denegació del dret a la consolidació del grau corresponent al lloc que té assignat com a definitiu. I és que en la mateixa sentència transcrita no qüestiona que aquest temps serveixi per consolidar el grau del lloc en el qual es té el destí definitiu.
La part demandada fa esment a l?estructura retributiva de l?Ajuntament quan la part demandada va demanar el seu reingrés en el sentit que els llocs de treball no tenien complement de destí. Aporta a les actuacions informe emès pel cap de Recursos Humans exposant que les retribucions corresponents als lloc de treball fins el 30 de juny del 2022 es definien a través del concepte " nivell retributiu" que contenia tota la retribució bruta anual corresponent al lloc de treball.
Òbviament, aquest fet no pot donar lloc a que s?impedeixi la consolidació de grau i el seu equivalent en el complement de destí, doncs el mateix ha d?estar inclòs en altres conceptes retributius del nivell retributiu. Com hem vist, en la diferent normativa de la funció pública es recull com un dret de tot funcionari, el qual ha de ser respectat i fer efectiu si concorren els requisits.
La part demandada en el seu escrit de demanda, significativament, manifesta que no posa en dubte la normativa i jurisprudència sobre la consolidació de grau afegint que no concorren en la recurrent els pressupostos necessaris per assolir el nivell retributiu 14. No obstant, no ens diu quins son aquests requisits que no es donen en la recurrent, a la vegada que no qüestiona el fet que l?actora tingui dret, mentre ha estat en comissió de serveis, a consolidar els graus corresponents al lloc de treball inicialment assignat.
Així mateix, el fet que no consti en el seu expedient personal cap consolidació i que no l?hagi demanat no és cap obstacle per al seu reconeixement, ja que la consolidació es produeix de forma automàtica sent la resolució administrativa declarativa en aquest aspecte.
I en darrer terme, manifestar que les referències que la part demandada realitza a l? article 8.3 Reial decret 2669/1998, d?11 de desembre pel qual s?aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels funcionaris públics en l'àmbit de l?Administració General de l?Estat no son obstacle per procedir al reconeixement demanat ja que al mateix fa esment als efectes del període en el qual la persona ha estat incapacitada, període sobre el qual no es demana res. I molt menys que no se li respectin els drets adquirits durant la seva carrera professional abans de ser declarat en situació d?incapacitat permanent.
Per tot això, procedeix l?estimació del recurs d?apel.lació i l?estimació parcial del recurs contenciós administratiu interposat contra la resolució de data 25 de gener de 2022 en el sentit de reconèixer la consolidació del grau personal de l?actora en el nivell retributiu 14 amb efectes des de la data de la incorporació, 1 de desembre del 2021.
D?acord amb l? article 139 Llei 29/98 cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitats.
Fallo
Contra aquesta resolució es pot interposar un
El recurs s'ha de preparar davant d'aquest òrgan judicial en el termini de
L'Acord de 20 d'abril de 2016 de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, publicat al BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016, estableix l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació.
D'acord amb el que estableix la DA 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), per interposar el recurs és necessari constituir un dipòsit de 50 euros en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial, i acreditar-ho degudament. De conformitat amb la mateixa Llei, estan exempts de constituir aquest dipòsit els qui tinguin reconegut el benefici de la justícia gratuïta ( article 6.5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener), i, d'acord amb l'apartat 5è de la mateixa DA, el Ministeri Fiscal, l'Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i els organismes autònoms que en depenen.
Si no es compleixen aquests requisits, no es podrà admetre el recurs.
Així ho manem i ho signem.
Els magistrats
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
