Sentencia Contencioso-Administrativo 4635/2025 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Tercera, Rec. 1494/2025 de 15 de diciembre del 2025

PRIMER: Resolució judicial apel·lada. Parts. Pretensions

A través d'aquesta alçada L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA (ACS) ha impugnat la Resolució interlocutòria núm. 15, de 17 de març de 2025, dictada pel JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE GIRONA en el procediment d'execució de títols judicials 1/2016-P.S Mesures cautelars 3/2025-A.

Es tracta d'una Resolució (desestimatòria) els raonaments jurídics de la qual són aquests:

<<<(...) Único.- Objeto y resolución.

La presente solicitud ya había obtenido oportuna respuesta en el auto de 6 de febrero de 2025 dictado también en las presentes actuaciones, habiéndose formulado entonces la solicitud por GERMANS CAÑET XIRGU S.L. Por tanto, cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución.

Obvia la parte actora con su solicitud que la aplicabilidad del régimen de la tutela cautelar previsto en la LJCA ( arts. 129 y ss .) se dirige a garantizar la efectividad de la sentencia que hubiere de recaer en el recurso contenciosoadministrativo, y no del recurso de apelación formulado frente al auto dictado ya en fase de ejecución de una sentencia firme que se ha de ejecutar. La sentencia no es un acto administrativo y la suspensión o no de las resoluciones judiciales depende del régimen de suspensión de los recursos frente a las mismas y no de las eventuales medidas cautelares que puedan adoptarse. En este sentido, el artículo 80 LJCA advierte que las resoluciones judiciales de la naturaleza de la recurrida son apelables "en un solo efecto", aludiendo al carácter devolutivo y descartando el suspensivo del recurso de apelación.

Por otro lado, de forma contundente, el artículo 105.1 LJCA prevé que "No podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo". Si bien el anterior precepto se refiere a las sentencias, no debe obviarse que nos encontramos en fase de ejecución de sentencia y que el auto cuya suspensión se pretende iba dirigido precisamente a garantizar su ejecución al requerir "al Ayuntamiento de Cassá de la Selva para que proceda, en el plazo de 30 días, a identificar al órgano responsable del cumplimiento de la sentencia y adoptar todas las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad de Germans Cañet Xirgu S.L. objeto del proceso, bajo apercibimiento de proceder de conformidad con el artículo 112 en caso de incumplimiento".

Los anteriores razonamientos conllevan la desestimación de la solicitud de medidas cautelares formulada.

Se imponen las costas al Ayuntamiento de Cassá de la Selva al haberse desestimado íntegramente su solicitud. (...)>>>

L'ACS apel·lant pretén que aquesta Sala revoqui la Interlocutòria que acabem de reproduir, amb l'estimació afegida de la sol·licitud de suspensió cautelar denegada pel Jutjat.

El SR. Juan Ramón (apel·lat i contrapart en primera instància) s'hi ha oposat.

SEGON: Arguments de l'apel·lant

Els arguments de L'ACS són, literalment, els que seguerixen:

<<<(...) I.- Resolució recorreguda.

L'objecte del present recurs, és la Interlocutòria, de 17 de març de 2025, que ens ha estat notificada i que desestima la petició de l'ajuntament de Cassà de la Selva consistent en què s'adopti una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la Interlocutòria de 4 de desembre de 2024, que no és ferma perquè ha estat recorreguda en apel·lació.

A petició de la part recurrent, el Jutjat ha aixecat la suspensió de la tramitació de l'incident, anteriorment acordada i, directament ha requerit a l'Ajuntament de Cassà de la Selva que en el termini de 30 dies procedeixi a identificar l'òrgan responsable del compliment de la Sentència i a adoptar totes les mesures necessàries pel precinte i clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, S.L., que fou objecte del procés que anul·là la llicència ambiental.

Volem precisar que aquesta mesura no es planteja per suspendre l'execució de la Sentència sinó per poder garantir el compliment del pronunciament que la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia pugui dictar en aqueix recurs. Cal tenir present que, estant en una fase tan avançada del compliment del Conveni validat com a forma alternativa d'execució de la Sentència, és important garantir una futura revalidació judicial.

Recordem que el Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Girona havia suspès la tramitació de l'incident d'execució a l'empara de l' article 565.1 in fine de la LEC , que disposa que "Solo se suspenderá la ejecución en los casos en que la Ley lo ordene de modo expresso, o así lo acuerden todas las partes personades en la ejecución" en considerar que es donen els requisits de l' article 77.3 de la LJCA , a saber, que els acords impliquen la desaparició de la controvèrsia i que allò acordat no és manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers (La Interlocutòria de 1-07-2019 consta documentada en aquest incident). I, com veurem, el funcionament actual de l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU SL compta amb el títol habilitant atorgat per la Generalitat de Catalunya, Autorització Ambiental de l'Annex I, amb Declaració d'impacte ambiental.

II.-Antecedents judicials i administratius del cas.

L'objecte del recurs principal que ens ha ocupat (PO 13/2009) és la llicència municipal ambiental de l'Annex II, d'adequació i ampliació d'una activitat de valorització de residus no perillosos i d'emmagatzematge de residus perillosos fins a una capacitat de 30 tones a l'any, concedida mitjançant Decret núm. 459, de 28 de novembre de 2008 per l'Alcalde de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, quan eren vigents les Normes Subsidiàries de Planejament de 2005 (DOGC 16-11-05) i a l'empara de la Llei 3/1998, d'Intervenció integral de l'administració ambiental.

Amb data 14 de maig de 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va desestimar els recursos d'apel·lació i va confirmar la Sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu 1 de Girona núm. 249, de data 20 de juliol de 2011 , que anul·la la llicència esmentada, per no estar prevista al planejament vigent la qualificació de sistema urbanístic general de serveis tècnics.

Cal tenir present que quan es va dictar la Sentència, el nou POUM de Cassà de la Selva (DOGC 11-11-2009 ) ja havia entrat en vigor i actualment es preveu aquesta qualificació en tot l'àmbit de l'activitat. Concretament, mitjançant la Modificació Puntual núm. 1 POUM de regularització de la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics al veïnat de Llebrers, aprovada definitivament el 14 de febrer de 2013 i publicada al DOGC núm. 6387, de 31-05-2013, es va definir la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics de Reciclatge de residus de la construcció.

Pel que fa al compliment i execució de la Sentència, l'Ajuntament va procedir al cessament de l'activitat, aportant l'acta de cessament, fet que motivà que la Interlocutòria de 24 maig de 2017 desestimés l'incident d'execució de sentència promogut per Juan Ramón, declarant que "la demandada ha dado cumplimiento a lo acordado en sentencia".

No estant conforme amb aquesta resolució, fou apel·lada d'advers i la Sala del TSJ, en Sentència de 10 de maig de 2018 , va estimar el recurs i va revocar la resolució d'instància, ordenant que s'adoptessin les disposicions necessàries per al precinte i clausura de l'activitat.

Mentrestant, per resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de data 17 de maig de 2016, s'atorga AUTORITZACIÓ AMBIENTAL AMB DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL de l'ANNEX I a l'empresa Germans Cañet-Xirgu, SL per una activitat de gestió de residus i de fabricació de formigó (Doc. 1 que fou aportat amb el nostre escrit d'al·legacions de data 15-05-2024). Aquesta autorització autonòmica (Annex I) va substituir la llicència ambiental municipal anul·lada per aquest Jutjat i empara el seu funcionament actual.

Interessa també ressaltar que l'autorització es dicta a l'empara de la nova Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i que compleix la legislació urbanística i ambiental i incorpora les mesures de la Declaració d'Impacte Ambiental emesa en data 1 de març de 2016, amb caràcter favorable.

A la vista d'aquestes noves circumstàncies i la regularització de l'activitat, les parts van començar converses per trobar una solució extra-judicial, amb la finalitat de pal·liar els efectes o impacte acústic a la finca veïna i, en el marc d'aquestes, l'any 2017 l'Ajuntament va autoritzar una sèrie d'obres a realitzar al límit de les finques del Sr. Juan Ramón i de la mercantil de GERMANS CAÑET-XIRGU, SL). Cal destacar la creació d'una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, quant a protecció visual i acústica des de les zones habitades. (veure llicències al Doc- 2 de l'escrit de 15-05-2024)- En fase d'execució de la Sentència, es va arribar a una solució que va resultar satisfactòria pel recurrent, l'Ajuntament i la mercantil codemandada i que va ser formalitzada en un CONVENI URBANÍSTIC subscrit per totes les parts processals, aprovat pel Ple municipal en sessió celebrada el 25 d'abril de 2019 i incorporat al POUM de Cassà de la Selva (publicat al Registre de Planejament Urbanístic RPUC). Document que ja consta a les actuacions, però que vam tornar a aportar com a Doc. 3, adjunt a l'escrit de 15-05-2024.

Entre els pactes que es van consensuar, i que als quals les parts han anat donant compliment, hi havia la modificació del POUM, l'assumpció d'una responsabilitat patrimonial de l'administració (que va pagar al recurrent beneficiat per la Sentència vora 50.000.-EUROS), la realització d'obres per evitar impactes acústics de l'activitat i, finalment, el canvi d'ubicació d'una màquina, que requeria d'una modificació de planejament i d'una nova autorització urbanística municipal i autonòmica.

Concretament, es tracta de l'aprovació prèvia per al tràmit de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per l'art. 48 per la construcció de la nau per encapsular la maquinària matxucadora d'àrids al veïnat de Llebrers de Dalt i el corresponent estudi d'impacte i integració paisatgístic, en l'activitat d'interès públic a l'àmbit de la Zona 4r Serveis Tècnics per a l'activitat del Centre de Gestió de Residus (Germans Cañet Xirgu SL)

L'avanç en aquesta tramitació, forma part dels diversos compromisos pactats amb el recurrent, Juan Ramón en el Conveni urbanístic d'execució per minimitzar els sorolls d'aquesta activitat, mitjançant el desplaçament de la maquinària pesada i la ubicació dins una nau semisoterrada (tot i que no es derivi directament de la Sentència i que la ubicació i funcionament actual s'ajusta a l'autorització ambiental concedida i als controls periòdics que es fan a l'activitat).

Per tal d'acreditar que l'Ajuntament de Cassà de la Selva i la mercantil CAÑET XIRGU SL estan donant compliment a aquest darrer punt del Conveni esmentat, hem justificat en aquest peça incidental l'actuació duta a terme fins a l'actualitat.

Aquesta aprovació prèvia posa fi a la tramitació municipal del Projecte d'Actuació Específica (PAE), tràmit de l' art. 48 del Decret legislatiu 1/2010 , Text Refós de la Llei d'Urbanisme i resta pendent de l'aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de la Generalitat de Catalunya, en la forma que va ser acordada i exigida en el POUM i que justifica el manteniment de la suspensió acordada, en tant que ens trobem en la fase final del Conveni d'execució.

MOTIUS D'IMPUGNACIÓ

Primer.- La Interlocutòria 15/2025, de 17 de març es troba mancada de motivació suficient i esdevé incongruent i incoherent envers al pronunciament anterior. L'anàlisi de la conformitat a dret de la resolució ara impugnada no es pot separar de la Interlocutòria quina execució no s'ha volgut suspendre i que també hem recorregut per considerar que incorre en incongruència omissiva.

Com ja hem exposat anteriorment, la Interlocutòria de data 4 de desembre de 2024, va estimar la petició d'aixecament de la suspensió de la tramitació de l'incident d'execució que havia acordat feia temps i que obeïa a la validació d'aquest i altres jutjats i tribunals (en diferents recursos) d'un Conveni en què totes les parts implicades preveien una forma alternativa o substitutòria de l'execució de la Sentència que no es podria executar perquè comportava el cessament i clausura d'una activitat que comptava amb un nou títol habilitant, emparat en un nou planejament que s'ajustava a la doctrina del Tribunal Superior de Justícia que exigia la qualificació urbanística de sistema de serveis tècnics d'aquest tipus d'instal·lacions de gestió de residus (ratio decidendi de la Sentència que va anular la llicència d'activitats anterior)

Amb la finalitat de poder garantir el compliment de la resolució judicial que es pogués dictar en aqueix recurs, vam demanar la mesura cautelar de suspensió, no del compliment de la Sentència sinó de les conseqüències immediates d'aquesta, fins a la fermesa d'aquest pronunciament judicial, és a dir, dotant d'un efecte suspensiu afegit al propi efecte devolutiu del recurs.

Denegada aquesta mesura suspensiva, ens trobem que, de la lectura de la resolució judicial ara impugnada en aquesta peça separada núm. 3/2025-A, es desprèn que tampoc es tenen en compte els al·legats de l'administració, sinó que considera que estem davant d'una qüestió ja resolta (a la Interlocutòria núm. 2/2025, de 6 de febrerP. S. Mesures Cautelars1/2025 -A) i que s'ha de donar la mateixa resposta.

Tanmateix, aquesta part entén que per garantir la tutela judicial efectiva, no és suficient aquesta motivació per remissió, sinó que calia entrar a valorar qüestions específicament invocades per l'administració com és l'existència d'un interès públic a protegir, a saber, la necessitat de garantir el funcionament de l'activitat de gestió de residus d'abast comarcal, interès públic que s'ha avalat tant en el planejament urbanístic com per la legislació sectorial en matèria de medi ambient.

Concretament, s'ha acreditat que, a banda del nou títol habilitant que ostenta la societat des de 2016, s'han adoptat mesures en el marc del Conveni que han fet minvar les emissions per sorolls tant per les motes i apantallaments com amb l'exigència més estricta dels límits establerts al Mapa de Capacitat Acústica, al qual l'activitat s'ha d'ajustar, així com tots els requisits propis de l'autorització ambiental, sense que consti acreditat que no sigui així ni les molèsties que el veí promotor de l'incident apunta en el seu escrit.

Cal tenir present que aquest Centre de gestió de residus, autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya, duu a terme una funció essencial i de competència obligatòria per a les administracions públiques, amb un servei de dipòsit, transferència i reciclatge de residus perillosos i no perillosos que no pot ser deixat de prestar, ni poden ser abocats pel seu volum i conseqüències ambientals (pel cas de l'amiant) en cap ubicació que no compleixi les exigències ambientals tan estrictes que preveuen les diferents legislacions sectorials i urbanístiques.

La població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats, per la manca de solució a la gestió d'aquest tipus específic de residus, única instal·lació a tota la província.

Així mateix, es va argumentar que la no suspensió de l'execució acordada pel Jutjat comportaria un perjudici real, irreparable, concret i irreversible a l'empresa Germans Cañet Xirgu que faria perdre al recurs d'apel·lació la seva finalitat legítima.

Aquest perjudici irreparable es concretaria no tan sols a nivell patrimonial de la societat mercantil sinó també dels treballadors i llurs famílies (uns 60), que es veurien acomiadats, els proveïdors, etc.

Segon.- La decisió judicial apel·lada s'aparta de la decisió anterior del mateix Jutjat, sense motivar degudament aquest canvi de criteri.

Resulta d'especial rellevància, en aquest cas, que el propi Jutjat, mitjançant la Interlocutòria de data 1 de juliol de 2019, va considerar que existint acord entre totes les parts personades, la petició de suspendre la tramitació de l'execució podia ser estimada a l'empara del que preveu l' article 565 de la LEC , d'aplicació supletòria a aquesta Jurisdicció.

Per aquest motiu, va acordar la suspensió de la tramitació del procediment, arxivant-se provisionalment en tant que no es sol·licités la seva continuació.

I és que, en aquell moment, es van tenir presents els canvis normatius i les noves autoritzacions que es van poder atorgar perquè havia desaparegut l'únic motiu que va comportar la invalidació de la llicència ambiental, és a dir la falta de previsió com a sistema de serveis tècnics en el planejament urbanístic.

També es va tenir en compte que el Conveni signat entre les parts i incorporat com a norma reglamentària al POUM de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, no era contrari a l'interès públic i per això es va validar per part del Jutjat.

El consens de totes les parts ha permès que durant els anys següents s'hagi anat donant compliment als pactes subscrits en el Conveni transaccional, com una forma alternativa o substitutòria d'execució de la Sentència. Entre aquests pactes, destaquem que:

1. l'Ajuntament va fer efectiva una indemnització substitutòria de vora 50.000.-euros al recurrent

2. la mercantil Germans Cañet Xirgu SL va fer obres d'apantallament (motes en el terreny) per fer de barrera sonora

3. l'Ajuntament de Cassà de la Selva va modificar el Mapa de Capacitat Acústica rebaixant els límits d'emissions permesos a la zona 4r

4. es va promoure la Modificació Puntual 16 del planejament urbanístic per reubicar i encapsular una maquinària que causava molèsties al Sr. Juan Ramón, (aprovada definitivament per la CTUG 27-10-2021) per a l'ampliació de la zona 4R de serveis tècnics al veïnat de Llebrers de Dalt. Actualment, i per a fer efectiva aquesta reubicació de la maquinària dins una nau semi-soterrada en lloc previst en el planejament, s'està tramitant un Pla d'Actuació Específica en sòl no urbanitzable exigit per la Comissió Territorial d'Urbanisme, que ja està aprovat de forma prèvia per l'Ajuntament i està pendent de la seva aprovació definitiva.

El dia 19 d'abril de 2024 la part actora va demanar l'aixecament de la suspensió i mitjançant Diligencia d'ordenació de 22 d'abril es va aixecar aquesta, sense ni tan sols entrar a valorar aquests canvis tan rellevants i donant per bo un suposat incompliment del Conveni al·legat per la nova defensa lletrada del recurrent i que ni tan sols s'havia plantejat a la resta de les parts que el van subscriure i que segueixen donant compliment als pactes a què van arribar (amb els costos temporals i econòmics que estan comportant).

El Jutjat, amb la mesura cautelar, s'ha limitat a donar una resposta tipus/per remissió a una altra petició i resolució, sense fer ni una sola referència a les al·legacions formulades per les parts, ni analitzar ni valorar les proves que les avalen i que contradiuen de manera flagrant l'incompliment del conveni adduït per l'adversa que va justificar el trencament del consens. S'ha pres una decisió simple i plana, sense ni una referència succinta als motius de les parts ni a llurs pretensions.

Tercer.- Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva ( art. 24 CE )

La conseqüència principal de no haver donat resposta a les al·legacions d'aquesta part és, sense cap mena de dubte, la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, sigui dit amb tot el respecte i en estrictes termes de defensa.

I això perquè, havent desvirtuat l'únic motiu adduït d'advers per trencar el pacte que és el suposat incompliment del Conveni subscrit de comú acord per satisfer les pretensions de la part recurrent en el recurs ja resolt, el s'espera és que examini i valori els antecedents i es motivi degudament la resolució final que adopti, fent que, ni que sigui una menció succinta, es garanteixi aquest dret fonamental a les parts.

La resolució ara impugnada no ens ofereix aquest examen del fets exposats ni els valora, limitant-se denegar la mesura cautelar, sense tenir en compte la voluntat de les parts plasmada en el Conveni de 2019 (integrat en el nou POUM), ni les conseqüències de l'ordre la clausura d'una activitat classificada que, com ja s'ha acreditat, compta amb un nou títol habilitant, diferent del que fou invalidat per sentència ferma, que constitueix un centre de residus únic a la comarca, essencial per a poder prestar un servei que és obligatori per l'administració (gestionant residus perillosos i no perillosos, única en la gestió de l'amiant que s'ha d'extraure de les velles construccions).

Tampoc es valora que l'actual activitat que es pretén cessar, ve avalada per la vigent normativa urbanística i ambiental, ni el fet que el recurrent ha consentit l'autorització ambiental amb declaració d'impacte ambiental que es va concedir a la mercantil GERMANS CAÑET XIRGU SL l'any 2016 i també la nova aprovació del POUM de 2011 i la seva modificació aprovada l'any 2016, ni que el planejament urbanístic vigent ja qualifica degudament com a sistema de serveis tècnics tot l'àmbit on es duu a terme aquesta activitat classificada.

Així mateix, la resolució impugnada, en no entrar en el fons semblaria que està avalant el suposat incompliment del Conveni, (que no s'ha acreditat) i menysté el contingut d'aquest com a forma d'aconseguir una solució definitiva la conflicte, com a mitjà d'execució substitutori o subsidiari, quan en aquest cas, els Jutjats i Tribunals l'han considerat idoni per acabar amb els altres recursos interposats pel mateix Sr. Juan Ramón (contra el Mapa de Capacitat acústica o la impugnació de la nova autorització ambiental de l'Annex I amb Declaració d'impacte ambiental, atorgada per la Generalitat de Catalunya).

Hem de tenir present que en el nostre ordenament, el legislador està promovent i fins i tot exigint a nivell processal l'ús de sistemes alternatius de resolució de conflictes en l'àmbit judicial. De fet, ja estava previst a la Llei 29/1998, de 13 de juliol ( art. 77 LJCA ). Aquesta mediació per arribar a un acord pot ser previ o dins del procés i, perquè no amb l'execució de la sentència, sempre sota el paraigua de l'òrgan judicial que vetlla per aquesta execució.

En aquest sentit, la Interlocutòria dictada pel T.S.J. d'Extremadura de 30 de juny de 2020 (Sala contenciosa administrativa-Procediment ordinari 753/2007-Execució definitiva 17/2014 sobre autoritzacions i llicències administratives), en el cas d'un projecte d'interès regional, recull la doctrina del Tribunal Suprem en supòsits com el que ens ocupa i fa les següents consideracions:

CUARTO

Siendo cierto el principio general de que las partes están obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen ( artículo 103.2 de la LJCA 29/1998 ), y de que la prohibición de inejecución de sentencia es un principio imperativo e irrenunciable, sobre el cual las partes carecen de poder de disposición, no es menos cierto que, de acuerdo con el artículo 109 de la LRJCA 29/1998, la determinación de la forma, medios y procedimiento a seguir para la ejecución de sentencia entraña en algunas ocasiones la necesidad de una ulterior labor de enjuiciamiento y decisión, encomendada por el legislador al órgano jurisdiccional que ha conocido del asunto en primera o única instancia, como órgano competente para conocer de la ejecución de sentencia.

La regulación del incidente de ejecución, con contenido decisorio propio, tras un previo trámite alegatorio de las partes, pone de manifiesto que la ejecución de las sentencias requiere, en muchas ocasiones, una ulterior labor de enjuiciamiento en la que se han de ponderar diversas alternativas, entendidas como medios de ejecución, tras la cual se ha de producir una concreción de las actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento al fallo judicial -y, con ello, por lo que se refiere a este caso, poder considerar restablecida la legalidad urbanística en su día conculcada con el otorgamiento de la licencia de rehabilitación del inmueble-.

El hecho de que el legislador haya establecido que la decisión sobre el tipo de actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento a la sentencia constituya el contenido propio de un auto, resolutorio de un incidente, en el que se ha de dar respuesta a las alegaciones de las partes, pone de manifiesto que no siempre en el ámbito de esa ejecución hay una única solución reglada, que se deduzca sin margen de discusión de la pura literalidad de la sentencia, sin margen interpretativo alguno. Antes al contrario, en ocasiones es necesario tramitar y resolver un incidente para determinar la concreta forma y medios para dar cumplimiento al pronunciamiento judicial, entre diversas alternativas que se puedan plantear por las partes, lo que demuestra que en ocasiones existe un cierto grado de incertidumbre sobre cómo conseguir la mayor efectividad de un pronunciamiento judicial y un margen para la legítima discrepancia entre las partes.

La resolución de este tipo de conflictos, haciendo conciliables y compatibles las exigencias propias de la cosa juzgada y de la indeclinable potestad jurisdiccional de hacer ejecutar lo juzgado con la satisfacción de las pretensiones e intereses de las partes, comporta en ocasiones labores complejas de interpretación jurídica. Esta necesidad ha llevado al legislador a contemplar que, tras la sentencia, se realice en fase de ejecución una ulterior labor jurisdiccional de interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico, circunscrita a la ponderación de cuál de los concretos medios y alternativas de ejecución posibles debe ser la observada por las partes obligadas al cumplimiento.

QUINTO

Expuestas las anteriores consideraciones estamos en condiciones de concluir que así como no es disponible para las partes la obligación de ejecutar la sentencia, sí lo es el concreto modo y forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución (sin perjuicio del último control judicial, en este caso en el trámite de homologación de los acuerdos alcanzados), ya que se trata de materia sobre la que el propio legislador, consciente de las dificultades que en ocasiones concurren en este ámbito y de la existencia de un legítimo margen para la controversia, remite a un trámite incidental en el que las partes puedan exponer su parecer al respecto de la forma y medios de ejecución y se ponderen las diferentes alternativas. Y es en este ámbito incidental, de la concreción de los medios y forma de cumplimiento de sentencia, donde es plausible que esa determinación judicial de la forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución pueda venir precedida de las alegaciones, ya no de signo contrario (como es lo habitual en los incidentes ex artículo 109 LRJCA ), sino concordantes y de común acuerdo de las partes de la ejecución, lo que no puede dejar de ser tenido en consideración como un elemento de especial relevancia en el juicio propio del procedimiento de ejecución de sentencia, juicio en todo caso reservado a esta Sala, como órgano jurisdiccional competente para hacer ejecutar lo juzgado y para determinar qué actuaciones se deben llevar a cabo con esa finalidad...(...)

NINGÚN DERECHO O INTERÉS PUEDE INTERPRETARSE DE MANERA ABSOLUTA sino que en general siempre será necesario coordinar o modular distintos derechos e intereses para valorar la protección que cada uno de ellos merece. Se trata de una doctrina jurisprudencial reiterada del TS y del TC cuando han interpretado los derechos fundamentales de la CE y que también es posible aplicar al interpretar el artículo 24 CE , pues ningún derecho puede interpretarse de manera absoluta e incondicionada, sin valorar otros derechos e intereses.

Lo expuesto es una MODULACIÓN de la ejecución de las sentencias, de modo que no se trata de incumplir el fallo de las sentencias sino de dar un CUMPLIMIENTO POSIBLE Y EFICAZ del mismo

S'ha acreditat en aquest incident la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora.

Amb tot això, podem concloure que, essent cert que les parts estan obligades a complir les sentències i que no tenen poder dispositiu sobre la seva execució, no és menys cert que, segons estipula l' article 109 de la LJCA , la determinació sobre la forma, els mitjans i el procediment a seguir en algunes ocasions pot comportar la necessitat d'una tasca d'anàlisi i decisió, que s'ha de dur a terme en seu judicial, que pugui finalitzar amb una resolució judicial de l'incident d'execució, que validi la forma de restablir la legalitat i en benefici dels interessos públics en joc i evitant que es causin perjudicis a les parts o a tercers.

Per tot plegat, entenem que amb una interpretació i aplicació conjunta i coordinada dels articles 18.2 de la LOPJ i els articles 77.1 i 3 , 103.2 , 105 i 109 de la LJCA , es pot concloure que la funció del Jutjat, com a òrgan judicial d'execució i en l'àmbit de la seva potestat jurisdiccional de jutjat i fer executar les sentències, exigeix fer una anàlisi i control del contingut dels acords als quals han arribat les parts, que permeti determinar la concurrència dels requisits establerts per l' article 77.3 de la LJCA per tal de que l'òrgan jurisdiccional pugui dictar la corresponent Interlocutòria declarant acabat el procediment i que son els següents:

1. Que els acords impliquin la desaparició de la controvèrsia

2. Que allò acordat no sigui manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers.

Fins a l'actual petició de la part recurrent, s'han anat complint tots els pactes signats en el Conveni i tant l'empresa GERMANS CAÑET XIRGU SL com l'Ajuntament segueixen actuant amb aquest ferm propòsit.

Si es demana que es revoqui la Interlocutòria dictada i es mantingui la suspensió anteriorment vigent és perquè, a tenor del que s'ha exposat, aquesta part considera que el que procedeix és seguir amb l'impuls i determinació per assolir la finalitat del conveni que culminarà amb la reubicació definitiva de la maquinària matxucadora que és l'origen del soroll que la part recurrent pretén que es minimitzi. I és clar que la clausura de l'activitat en aquest moment contravé la voluntat de les parts signants del Conveni inicialment validat pel Jutjat, no s'ajusta al principi de proporcionalitat i seria contrària als títols habilitants que l'empresa ha obtingut de l'administració autonòmica que gaudeixen dels requisits ambientals legalment exigibles.

No podem ignorar quina ha estat la voluntat de les parts a l'hora de subscriure aquests compromisos i que es reflecteix al punt III del Conveni quan s'exposa que "les parts tenen interès en finalitzar la confrontació administrativa i judicial i trobar una solució que permeti garantir tant la qualitat de vida que desitja el Sr. Juan Ramón com el lliure exercici de les activitats que desenvolupa GERMANS CAÑET XIRGU, d'acord amb les llicències, permisos i autoritzacions atorgats o que es puguin atorgar".

En aquesta línia, i tal com es constata al PACTE QUART del conveni, d'acord amb aquest interès del recurrent, la mercantil CAÑET XIRGU SL, abans de signar el document ja va executar al seu càrrec una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental "que alhora ha suposat un element molt rellevant per reduir el nivell d'immissió de la finca del Sr. Juan Ramón respecte de l'emissió generada per l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU".

Aquest fet exposat i reconegut per les parts, també hem acreditat mitjançant les llicències aportades, que inclouen també les tanques perimetrals autoritzades a la finca del Sr. Juan Ramón i la seva esposa tot plegat, tendent a millorar la seva qualitat de vida com a veïns propers a l'activitat preexistent.

Aquestes obres ja han minimitzat les molèsties preexistents i, segons recull el text de la

Modificació Puntual del POUM, en la justificació de la concurrència de l'interès públic i el privat abans transcrit (10.6) el soroll, "tot i estar dins els límits legals d'immissió com s'ha demostrat de manera fefaent", es podria reduir amb l'actuació de canvi d'ubicació de la màquina trituradora ja concretada en el planejament.

Considerem doncs improcedent i contrària a la bona fe, la petició de cessament de l'activitat que ara s'ha acordat, i que es plantejà directament sense haver-ho ni comentat amb les parts, ni amb els seus advocats. En aquests últims temps hi ha hagut una bona comunicació entre el Sr. Juan Ramón, l'Ajuntament i l'empresa (amb converses telefòniques i reunions) i en cap moment s'ha formulat denúncia expressa ni s'ha acudit a la previsió del PACTE SETÈ del Conveni, que estableix que "qualsevol mesura de nivell de soroll que s'hagi de portar a terme en relació amb l'activitat de referència i en relació amb l'habitatge del Sr. Juan Ramón caldrà que es realitzi per part d'una entitat acreditada per l'Administració en l'àmbit de prevenció i control ambiental d'activitats, per tal de garantir la utilització dels instruments adients i el resultat homologable de la mesura".

Insistim novament en el fet que, cal partir de la base que estem davant d'una activitat preexistent, legalment establerta mitjançant llicències prèvies a la llicència ambiental anul·lada de l'any 2008 i que ara ja compta amb una autorització ambiental, títol que habilita l'exercici de l'activitat en els termes previstos en el projecte autoritzat per la Generalitat de Catalunya.

L'anterior llicència ambiental de l'Annex II per a l'adequació d'una activitat dedicada a la valorització de residus no perillosos i emmagatzematge de residus perillosos fins a 30 tones (planta de reciclatge i gestió de residus procedents de la construcció) ja no existeix i la nova autorització de l'Annex I s'ha de veure millorada, mitjançant el trasllat de la matxucadora que permet i preveu de forma expressa la Modificació puntual núm. 16 del POUM.

I finalment, remarcar que la nova activitat també compleix amb l'ordenació urbanística, per quant el planejament vigent ja contempla la qualificació d'aquesta zona com a sistema de serveis tècnics, que la Sentència dictada considerava imprescindible per poder autoritzar aquesta. (...)>>>

TERCER: Arguments de l'apel·lat

També literalment, són aquests:

<<<(...) Primera.- Inexistència de manca de motivació i d'incongruència o d'incoherència de la interlocutòria de 17 de març de 2025.

La qüestió litigiosa té caràcter exclusivament processal i es tracta de decidir si cap o no acordar la mesura cautelar de suspensió de l'execució de la sentència, sol·licitada mitjançant la interposició d'un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria que acorda dur a terme el compliment de la sentència ferma i executiva.

La interlocutòria impugnada acorda que en aquests supòsits no és possible l'adopció de mesures cautelars, atès que l'aplicació del règim de la tutela cautelar previst en els arts. 129 i següents LJCA s'adreça a garantir l'efectivitat de la sentència que haurà de dictar-se en el procediment, i no del recurs d'apel·lació formulat contra la interlocutòria dictada en fase d'execució de sentència ferma; així com el caràcter d'un sol efecte -devolutiu i no suspensiu- del recurs d'apel·lació contra dites interlocutòries.

Per una banda, l'Ajuntament de Cassà de la Selva al·lega la manca de motivació suficient de la interlocutòria perquè adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 2/2025, de 6 de febrer, que és la resposta donada pel mateix Jutjat en la sol·licitud de mesura cautelar de suspensió de Germans Cañet Xirgu, SL (P.S. mesures cautelars 1/2025-A). Considera el Consistori que el jutge a quo havia d'haver entrat a valorar les qüestions que aquest havia invocat, com l'existència d'un suposat interès públic a protegir.

En aquest sentit, mencionar que els arguments al·legats per l'Administració al sol·licitar la mesura cautelar són els mateixos que va al·legar la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL, i que dit anàlisi no va ser necessari, perquè al no ser procedent processalment la possible adopció de la mesura cautelar, ja no calia entrar a analitzar si concorrien els elements necessaris per la seva adopció.

És més, la interlocutòria recorreguda a part d'exposar els motius pels quals desestima la sol·licitud de l'Administració, manifesta la raó per la qual adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 6 de febrer de 2025, establint expressament "cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución".

El que hauria estat mancat de motivació i de congruència hauria estat una resposta diferent entre les dues interlocutòries, quan ambdues parts demanaven la mateixa mesura cautelar en base als mateixos arguments.

En segon lloc, l'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega la falta de motivació de la interlocutòria recorreguda perquè s'aparta de la suspensió de l'execució acordada mitjançant la interlocutòria d'1 de juliol de 2019.

Tanmateix dita comparació no té base jurídica, ja que s'estan comparant dues resolucions amb una finalitat i objecte diferents. Mentre la interlocutòria de l'any 2019 acordava la suspensió de l'execució en base a la sol·licitud conjunta de totes les parts i com reconeix el Consistori "en tant que no es sol·licités la seva continuació"; la interlocutòria impugnada resolt la sol·licitud unilateral de l'Ajuntament de Cassà de la Selva sobre l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024, la qual ordena el compliment de la sentència ferma, a través de la interposició d'un recurs d'apel·lació contra dita resolució de 2024.

La interlocutòria recorreguda resolt sobre la mesura cautelar sol·licitada, denegant-la en base a l'àmbit processal d'aplicabilitat d'aquestes mesures i el caràcter devolutiu i no suspensiu dels recurs d'apel·lació contra les interlocutòries, sense que el contingut de la interlocutòria d'1 de juliol de 2019 hagi de tenir cap tipus d'incidència.

Per tant, no concorre la manca de motivació i d'incongruència de la interlocutòria recorreguda al·legada per la recurrent.

Segona.- Manca de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva en el seu recurs d'apel·lació no entra a impugnar la ratio decidendi de la interlocutòria de 17 de març de 2025, com s'ha dit de caràcter estrictament processal, que és la procedència o no de la mesura cautelar en els tràmits d'execució de sentència.

Tanmateix, al·lega la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, a l'entendre que el jutge a quo no ha donat resposta a les seves al·legacions referents a la suposada concurrència del periculum in mora, la manca de pertorbació greu dels interessos generals i de tercers que suposaria l'execució i l'acreditació d'una aparença de bon dret (fumus boni iuris). Però com s'ha manifestat anteriorment, l'anàlisi de dits requisits no va ser necessari, al no ser procedent l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada.

La interlocutòria recorreguda segueix la reiterada jurisprudència establerta sobre l'àmbit de les mesures cautelars, segons la qual no és procedent la seva adopció quan s'ha dictat sentència ferma (com és en el nostre cas). Criteri seguit pel Tribunal Suprem en la seva sentència 1382/2022, de 27 d'octubre , i a la qual es remeten molts Tribunals, entre ells per exemple el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència 4627/2024, de 20 de desembre :

"Es doctrina reiterada de esta Sala, recogida -entre otras muchas- en las SSTS n.º 1.752/2016, de 13 de julio ; n.º 1.199/2018, de 11 de julio ; n.º 1.498/2018, de 11 de octubre ; y n.º 238/2021, de 22 de febrero , que la medida cautelar de suspensión de la ejecutividad de los actos administrativos que son objeto de impugnación en un proceso contencioso-administrativo constituye una medida precautoria establecida para garantizar la efectividad de la resolución judicial que pueda recaer en el proceso principal, lo que -a tenor de lo prevenido en los artículos 129.1 y 132.1 de la LJCA - determina que, cuando en el recurso contencioso-administrativo examinado haya recaído sentencia, carezca de sentido acordar una medida cautelar o revisar su procedencia".

Una exposició molt clara de la interpretació de la legislació al·legada pel jutge a quo, la trobem a la sentència del Tribunal Suprem d'11 de juny de 2008 , en la qual s'indica que no és possible adoptar mesures cautelars en seu d'execució de sentència:

"En el marco que hemos descrito, y pese al amplio espectro que hemos señalado para las medidas cautelares, es evidente que las mismas no pueden extenderse a, ni adoptarse en, un incidente de inejecución de sentencia:

1º. Es cierto que el artículo 129.1 de la LRJCA permite la adopción de tales medidas "en cualquier estado del proceso"; pero no puede interpretarse dicha expresión de forma aislada del conjunto del precepto, en el que las citadas medidas se configuran como un instrumento a través del cual se "asegure (n) la efectividad de la sentencia". Esto es, las medidas cautelares cuentan con un momento final, que es el de la firmeza de la sentencia que resuelve el litigio que el proceso encauza; o, dicho de otro modo, las mismas cuentan con una finalidad concreta, consistente en mantener una situación inalterada hasta el momento en que se obtenga la citada firmeza de la sentencia, al objeto de ---manteniendo la situación--- poder alcanzar la ejecución de la misma. Pero, obtenida esta, esto es, alcanzada la finalidad del proceso, es obvio que se inicia su fase de ejecución en el que ya las medidas cautelares suspensivas no resultan de recibo, pues en dicho momento procesal lo único posible es ---como dispone el mencionado artículo 129.1 --- la adopción de "cuantas medidas aseguren la efectividad de la sentencia".

2º. Desde otra perspectiva, y como ya hemos expresado al delimitar el ámbito temporal de las medidas, es evidente que la solicitud podrá llevarse a cabo "en cualquier estado del proceso" (129.1, con la excepción del núm. 2 para las disposiciones generales), pero, en cuanto a su duración, el mismo texto legal dispone que las mismas se extenderán "hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en que se hayan acordado, o hasta que este finalice por cualquiera de las causas previstas en esta Ley" (132.1).

3º. Por otra parte, debemos insistir en que la pretensión de imposibilidad de ejecución total o parcial de una sentencia, que, aunque en principio parece negada en el apartado 1 del artículo 105 de la LRJCA (que establece que "no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo"), se contemplan, sin embargo, con claridad, en el núm. 2 del citado precepto 105 de la LRJCA "si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia". Pero dicho precepto no contempla ---siendo este el lugar idóneo--- la específica suspensión cautelar mientras la tramitación de este incidente, el cual, a mayor abundamiento, no ha sido formulado ante la Sala de instancia por la Administración legitimada, ni en el plazo establecido.

4º. Por último, el artículo 731 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil ( LEC ) ---de aplicación supletoria a esta jurisdicción, de conformidad con lo establecido en el artículo 4º de la misma Ley y Disposición Final Primera de la LRJCA -- dispone que "No se mantendrá una medida cautelar cuando el proceso principal haya terminado (...)".

A més, la jurisprudència també és unànime a l'establir la improcedència de l'adopció de la mesura cautelar per l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació contra interlocutòries ( art. 80 LJCA ), essent un exemple la sentència 468/2024, de 30 de setembre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears :

"El art. 80 de la LJCA prevé el recurso de apelación frente a los autos recaídos en aplicación del art. 8.6, pero dice que el recurso será en un solo efecto, por lo tanto, se prevé la ejecutividad de la resolución judicial, o, dicho de otra manera, la ley no permite suspender un auto aun cuando sea objeto de recurso de apelación, cosa que sí está previsto para las sentencias.

En cualquier caso, no se puede adoptar la medida cautelar solicitada puesto que la solicitud de suspensión no recae sobre un acto administrativo o disposición de carácter general".

Per tant, la interlocutòria impugnada és totalment conforme a dret, ja que el legislador i la jurisprudència s'han mostrat categòrics a l'establir que no és possible l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió, una vegada s'ha dictat sentència ferma; així com l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació interposat contra les interlocutòria recaiguda en execució de sentència.

I com que no cap la mesura cautelar sol·licitada pel Consistori, el Jutge a quo no havia d'entrar a valorar els requisits exigits en el règim de les mesures cautelars, tal i com al·lega la recurrent; no vulnerant-se en cap cas el dret a la tutela judicial efectiva de la mateixa.

Tercera.- No concorren els requisits per a l'adopció de la mesura cautelar.

En el negat cas que es considerés que estem en un supòsit on cal analitzar si concorren els requisits per l'adopció de la mesura cautelar, és evident que la resposta també hauria de ser negativa.

La recurrent sol·licita la suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 que té com a finalitat el compliment de la sentència núm. 249/2011 dictada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Girona i que fou ratificada i ferma mitjançant la sentència 745/2014, de 18 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya .

Sentència que iniciat l'incident d'execució, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència 388/2018, de 10 de maig , va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Juan Ramón i ja va declarar: "ORDENANDO al Ayuntamiento de Cassà de la Selva que, en el plazo de los dos meses siguientes a la firmeza de esta resolución, proceda, sin necesidad de nuevo requerimiento, a adoptar las disposiciones necesarias para el precinto y clausura de la total actividad de que se trata".

D'aquesta forma, a part de que sense la bona fe del Sr. Juan Ramón, l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL ja hauria d'haver traslladat la seva activitat l'any 2018, s'està sol·licitant una mesura de suspensió d'una decisió judicial ferma i irrevocable.

El Consistori al·lega que ha acreditat la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora, fet que es nega totalment, a part de la manca provatòria de dites circumstàncies.

Per una banda, l'Ajuntament manifesta el compliment del Conveni per part de les codemandades. Aquesta part no nega que l'Ajuntament hagi complert amb la seva obligació de promoure i obtenir l'aprovació de la modificació puntual 16 del POUM. Tanmateix, ha quedat acreditat l'incompliment de la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL en les seves obligacions; incompliment que ha estat possible gràcies a la permissivitat del Consistori, que des d'un inici s'ha alineat amb la mercantil, per tal d'evitar que aquesta última li interposés una reclamació de responsabilitat patrimonial derivada de la nul·litat de la llicència municipal. En conseqüència, la mercantil ha seguit realitzant la seva activitat, no mostrant cap tipus d'interès en agilitzar la seva obligació de traslladar la matxucadora amb la tramitació i aprovació del PAE, permetent-li l'Ajuntament l'incompliment reiterat de terminis, el que ha comportat que el Sr. Juan Ramón hagi seguit i segueixi sofrint els danys i perjudicis derivats de l'activitat de la mercantil.

Així mateix, el Consistori posa èmfasi en el pagament d'una indemnització realitzat a favor del Sr. Juan Ramón, però aquesta fa referència als honoraris professionals dels diferents procediments administratius i judicials als quals va haver de fer front el seu representat, durant més de 15 anys, tal i com s'estableix en el pacte novè del conveni formalitzat per les parts: "Que l'Ajuntament de Cassà de la Selva, mitjançant el present acte, es compromet a tramitar i reconèixer en el corresponent expedient de responsabilitat patrimonial les despeses judicials, administratives i de serveis privats prestats en les quals hagi incorregut el Sr. Juan Ramón al llarg de la tramitació del present procediment i des de l'atorgament de les llicències ambientals concedides a la societat Germans Cañet Xirgu que van originar la present controvèrsia".

També es manifesta que la mercantil ja havia executat abans de la firma del Conveni una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, ara bé, aquesta mota era una obligació de la mercantil amb independència dels danys que l'activitat causava i causa al Sr. Juan Ramón.

Per altra banda, el Consistori al·lega que l'adopció de la mesura de suspensió sol·licitada no comportaria un perjudici ni per l'interès general ni de tercers, sinó tot el contrari.

En aquest sentit, cal recordar que la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 requereix el precinte i la clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, SL per ser contrària a dret, que per se, ja indica que aquella activitat és contrària a l'interès general. La recurrent intenta eludir aquest fet al·legant que l'activitat es basa en una nova autorització ambiental de l'any 2016, el que al mateix temps comporta segons ella l'aparença de bon dret (fumus boni iuris). Tanmateix, aquesta activitat no ha estat legalitzada per resolucions administratives posteriors consentides pel Sr. Juan Ramón. Cap llicència ni autorització vigent faculta a la mercantil per a mantenir l'activitat del principal focus productor de les emissions lesives al demandant i resta de veïns afectats, consistent en la màquina matxucadora en l'actual ubicació, tal i com és coneixedor l'Ajuntament. Efectivament, en tot cas i en tots els projectes presentats per la mercantil s'ha de clausurar l'activitat de la matxucadora en la ubicació actual, s'ha de traslladar i allunyar de la situació actual i s'ha de semisoterrar i encapsular l'activitat per evitar l'excés d'emissions perjudicials. I la realitat és que ni s'ha legalitzat la nova ubicació prevista ni s'ha efectuat el trasllat, ni s'han adoptat les mesures correctores de les emissions, i tot això sota la permissivitat del Consistori.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega que l'execució de la interlocutòria causarà a l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL perjudicis reals, irreparables, concrets i irreversibles, sense aportar cap tipus de prova. I la jurisprudència és reiterada en exigir que l'interessat provi adequadament quins danys i perjudicis de reparació impossible o difícil concorren en el cas per acordar la suspensió, no essent suficient una mera invocació genèrica, tal i com recorda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència de 3 de febrer de 2025 .

Així mateix, és doctrina jurisprudencial que els perjudicis patrimonials i econòmics no causen perjudicis de difícil o impossible reparació. En conseqüència la seva mera al·legació i de forma genèrica, sense cap tipus de prova, no justifiquen l'adopció de cap mesura cautelar, i molt menys, per suspendre una resolució judicial ferma.

Finalment, la recurrent també manifesta que "la població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats" si es clausura el centre de gestió de residus de Germans Cañet Xirgu, SL. En primer lloc, ens trobem de nou davant una al·legació genèrica, sense la mínima prova que justifiqui un perjudici real per la població i medi ambient. En segon terme, el Consistori fa servir la paraula "podrien", i la jurisprudència ve manifestant que l'al·legació de perjudicis futurs o hipotètics o un simple temor no són suficients per l'adopció de la mesura cautelar.

Per tant, no concorre ni ha quedat provat cap perjudici irreparable que justifiqui l'adopció de la mesura cautelar de suspensió sol·licitada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva. (...)>>>

QUART: La nostra Sentència de 9 de juliol de 2025 i decisió de la Sala

Un últim esdeveniment que haurà de ser rellevant a l'hora de decidir ha estat la nostra Sentència núm. 2608, de 9 de juliol de 2025, recaiguda en l'apel·lació núm. 1274/2025. Els seus fonaments jurídics són els que segueixen:

<<<(...) PRIMERO.Expone la apelante que el día 4 de diciembre de 2.024 el juzgado de instancia, en ejecución de sentencia, requirió al Ayuntamiento para que procediese en plazo a adoptar las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad por ella desarrollada. Frente a tal auto presentó recurso de apelación, solicitando por otrosí la adopción de la medida de suspensión de la ejecutividad del indicado auto, dado que tal suspensión había sido acordada por todas las partes en un convenio homologado por el propio juzgado por lo que, de no suspenderse, se le podrían derivar perjuicios irreparables. No obstante ello, recayó el auto que ahora apela, desestimando su solicitud, resolución que considera incongruente e incoherente con la previa homologación judicial del convenio y con el auto consentido y firme de 1 de julio de 2.019, que ya acordó la suspensión, que resulta de todo punto procedente.

SEGUNDO.La sentencia que se trata de ejecutar es la del Juzgado de 20 de julio de 2.011 , confirmada en apelación por la de esta Sala de 18 de diciembre de 2.014, que anuló la resolución recurrida, decreto de la alcaldía del Ayuntamiento de Cassà de la Selva de 28 de noviembre de 2.008, que concedió a " Germans Cañet Xirgu, SL" licencia ambiental para la adecuación y ampliación de una actividad dedicada a la valorización de residuos no peligrosos y almacenamiento de residuos peligrosos hasta 30 toneladas métricas.

Dispone el artículo 103 de nuestra Ley Jurisdiccional que la potestad de hacer ejecutar las sentencias y demás títulos ejecutivos adoptados en el proceso corresponde exclusivamente a los juzgados y tribunales de este orden jurisdiccional, y su ejercicio compete al que haya conocido del asunto en primera o única instancia, estando las partes obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen. Por su parte, el artículo 105 establece que no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo, salvo si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia, supuesto este en que el órgano obligado a su cumplimiento lo manifestará a la autoridad judicial a través del representante procesal de la Administración a fin de que, con audiencia de las partes y de quienes considere interesados, el juez o tribunal aprecie la concurrencia o no de dichas causas y adopte las medidas necesarias que aseguren la mayor efectividad de la ejecutoria, fijando en su caso la indemnización que proceda por la parte en que no pueda ser objeto de cumplimiento pleno.

Sorprende por ello que el juzgado de instancia, por auto de 1 de julio de 2.019, suspendiese el curso de los autos por haberse suscrito un convenio entre las partes, amparándose en el artículo 565 de la que dice subsidiaria Ley de Enjuiciamiento Civil , cuando tal subsidiariedad se predica únicamente en aquellos supuestos en que la materia de que se trate no esté regulada en forma completa en nuestra Ley Jurisdiccional, lo que no es del caso, pues esta ley, como ya se ha visto, prohíbe en todo caso suspender la ejecución de una sentencia firme, al tratarse de una cuestión de derecho público, a diferencia de lo que ocurre en la jurisdicción civil ordinaria, donde se tratan cuestiones de derecho privado plenamente disponibles por las partes, hasta el punto de que el indicado artículo 565 establece que sólo se suspenderá la ejecución en los casos en que la ley lo ordene de modo expreso o así lo acuerden todas las partes personadas en la ejecución. Y nuestra Ley Jurisdiccional prohíbe de modo expreso la suspensión de la ejecución.

En cualquiera de los casos, no siendo tal auto suspensivo el objeto de esta apelación, cabe observar que, si bien el artículo 565 establece que en cualquier momento del proceso de ejecución las partes podrán someterse a mediación o a cualquier otro de los medios adecuados de solución de controversias, en cuyo caso se suspenderá el curso de la ejecución, añade a continuación que, en el caso de que la mediación o el medio adecuado de solución de controversias de que se trate finalizara sin acuerdo de las partes, la suspensión se alzará a petición de cualquiera de ellas (en similar sentido sus artículos 19.4 y 179.2).

En cuyo sentido, el propio auto de 1 de julio de 2.019, que acordó la suspensión en la forma vista, lo hizo textualmente "en tanto no se solicite su continuación", que fue finalmente interesada por la parte ejecutante, sin duda por hallarse en desacuerdo con las actuaciones desarrolladas en virtud de un convenio que ni el Juzgado ni esta Sala tienen por qué entrar a considerar si se ejecutó o no en sus términos, menos aún cuando el alzamiento de la suspensión se acordó mediante diligencia de ordenación de 22 de abril de 2.024, que no consta fuese recurrida por ninguna de las partes.

TERCERO. Menos aún cabría suspender la ejecución por la pretendida vía de los artículos 129 y siguientes de nuestra Ley Jurisdiccional , donde se regula la posibilidad de adoptar medidas suspensivas con carácter meramente cautelar, en ningún caso aplicables en fase de ejecución de sentencia, hasta el punto de que el artículo 132.1 dispone que tales medidas cautelares estarán en vigor hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en el que se hayan acordado, o hasta que éste finalice por cualquiera de las causas previstas en la ley.

CUARTO. Atendidos los términos del artículo 139.2 de la Ley Jurisdiccional , y no observándose razones que justifiquen su no imposición, procede condenar en costas en la presente alzada a la parte apelante, bien que con el límite que se dirá. Vistos los preceptos citados y demás de aplicación al caso,

FALLAMOS

DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto en nombre y representación de "GERMANS CANYET SIRGU, SL" contra el auto del Servicio Común de Ejecución de Girona de 6 de febrero de 2.025, desestimando la solicitud de suspensión cautelar de la ejecución de la sentencia. Con imposición a la parte apelante de las costas causadas por las actuaciones seguidas con motivo de esta apelación, bien que limitadas por todos los conceptos, IVA incluido, a la cantidad máxima de 1.000 euros (mil euros).(...)>>>

Resulta evident que si la Resolució interlocutòria del Jujtjat, de 6 de febrer de 2025, va merèixer una resposta com la que suposa la Sentència (nostra) que acabem de transcriure, la Resolució interlocutòria del Jutjat, de 17 de març de 2025 - la qual no deixa de ser una reiteració de la de 6 de febrer anterior- haurà de merèixer una resposta idèntica per part d'aquesta Sala; dit, tot això, no sense posar en relleu l'encert dels arguments portats a col·lació en aquesta alçada pel SR. Juan Ramón, absolutament coherents amb la nostra Sentència de 9 de juliol de 2025.

L'apel·lació, doncs, no podrà prosperar.

CINQUÈ: Costes

Atès allò que disposen els apartats 2 i 4 de l'art. 139 LJCA, la desestimació de l'apel·lació haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes d'aquesta alçada al seu promotor; per bé que amb un límit màxim de 3.000 euros per tots els conceptes, IVA inclòs.

Atesos els preceptes legals esmentats i demés de general i pertinent aplicació.

PRIMER: Resolució judicial apel·lada. Parts. Pretensions

A través d'aquesta alçada L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA (ACS) ha impugnat la Resolució interlocutòria núm. 15, de 17 de març de 2025, dictada pel JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE GIRONA en el procediment d'execució de títols judicials 1/2016-P.S Mesures cautelars 3/2025-A.

Es tracta d'una Resolució (desestimatòria) els raonaments jurídics de la qual són aquests:

<<<(...) Único.- Objeto y resolución.

La presente solicitud ya había obtenido oportuna respuesta en el auto de 6 de febrero de 2025 dictado también en las presentes actuaciones, habiéndose formulado entonces la solicitud por GERMANS CAÑET XIRGU S.L. Por tanto, cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución.

Obvia la parte actora con su solicitud que la aplicabilidad del régimen de la tutela cautelar previsto en la LJCA ( arts. 129 y ss .) se dirige a garantizar la efectividad de la sentencia que hubiere de recaer en el recurso contenciosoadministrativo, y no del recurso de apelación formulado frente al auto dictado ya en fase de ejecución de una sentencia firme que se ha de ejecutar. La sentencia no es un acto administrativo y la suspensión o no de las resoluciones judiciales depende del régimen de suspensión de los recursos frente a las mismas y no de las eventuales medidas cautelares que puedan adoptarse. En este sentido, el artículo 80 LJCA advierte que las resoluciones judiciales de la naturaleza de la recurrida son apelables "en un solo efecto", aludiendo al carácter devolutivo y descartando el suspensivo del recurso de apelación.

Por otro lado, de forma contundente, el artículo 105.1 LJCA prevé que "No podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo". Si bien el anterior precepto se refiere a las sentencias, no debe obviarse que nos encontramos en fase de ejecución de sentencia y que el auto cuya suspensión se pretende iba dirigido precisamente a garantizar su ejecución al requerir "al Ayuntamiento de Cassá de la Selva para que proceda, en el plazo de 30 días, a identificar al órgano responsable del cumplimiento de la sentencia y adoptar todas las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad de Germans Cañet Xirgu S.L. objeto del proceso, bajo apercibimiento de proceder de conformidad con el artículo 112 en caso de incumplimiento".

Los anteriores razonamientos conllevan la desestimación de la solicitud de medidas cautelares formulada.

Se imponen las costas al Ayuntamiento de Cassá de la Selva al haberse desestimado íntegramente su solicitud. (...)>>>

L'ACS apel·lant pretén que aquesta Sala revoqui la Interlocutòria que acabem de reproduir, amb l'estimació afegida de la sol·licitud de suspensió cautelar denegada pel Jutjat.

El SR. Juan Ramón (apel·lat i contrapart en primera instància) s'hi ha oposat.

SEGON: Arguments de l'apel·lant

Els arguments de L'ACS són, literalment, els que seguerixen:

<<<(...) I.- Resolució recorreguda.

L'objecte del present recurs, és la Interlocutòria, de 17 de març de 2025, que ens ha estat notificada i que desestima la petició de l'ajuntament de Cassà de la Selva consistent en què s'adopti una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la Interlocutòria de 4 de desembre de 2024, que no és ferma perquè ha estat recorreguda en apel·lació.

A petició de la part recurrent, el Jutjat ha aixecat la suspensió de la tramitació de l'incident, anteriorment acordada i, directament ha requerit a l'Ajuntament de Cassà de la Selva que en el termini de 30 dies procedeixi a identificar l'òrgan responsable del compliment de la Sentència i a adoptar totes les mesures necessàries pel precinte i clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, S.L., que fou objecte del procés que anul·là la llicència ambiental.

Volem precisar que aquesta mesura no es planteja per suspendre l'execució de la Sentència sinó per poder garantir el compliment del pronunciament que la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia pugui dictar en aqueix recurs. Cal tenir present que, estant en una fase tan avançada del compliment del Conveni validat com a forma alternativa d'execució de la Sentència, és important garantir una futura revalidació judicial.

Recordem que el Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Girona havia suspès la tramitació de l'incident d'execució a l'empara de l' article 565.1 in fine de la LEC , que disposa que "Solo se suspenderá la ejecución en los casos en que la Ley lo ordene de modo expresso, o así lo acuerden todas las partes personades en la ejecución" en considerar que es donen els requisits de l' article 77.3 de la LJCA , a saber, que els acords impliquen la desaparició de la controvèrsia i que allò acordat no és manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers (La Interlocutòria de 1-07-2019 consta documentada en aquest incident). I, com veurem, el funcionament actual de l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU SL compta amb el títol habilitant atorgat per la Generalitat de Catalunya, Autorització Ambiental de l'Annex I, amb Declaració d'impacte ambiental.

II.-Antecedents judicials i administratius del cas.

L'objecte del recurs principal que ens ha ocupat (PO 13/2009) és la llicència municipal ambiental de l'Annex II, d'adequació i ampliació d'una activitat de valorització de residus no perillosos i d'emmagatzematge de residus perillosos fins a una capacitat de 30 tones a l'any, concedida mitjançant Decret núm. 459, de 28 de novembre de 2008 per l'Alcalde de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, quan eren vigents les Normes Subsidiàries de Planejament de 2005 (DOGC 16-11-05) i a l'empara de la Llei 3/1998, d'Intervenció integral de l'administració ambiental.

Amb data 14 de maig de 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va desestimar els recursos d'apel·lació i va confirmar la Sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu 1 de Girona núm. 249, de data 20 de juliol de 2011 , que anul·la la llicència esmentada, per no estar prevista al planejament vigent la qualificació de sistema urbanístic general de serveis tècnics.

Cal tenir present que quan es va dictar la Sentència, el nou POUM de Cassà de la Selva (DOGC 11-11-2009 ) ja havia entrat en vigor i actualment es preveu aquesta qualificació en tot l'àmbit de l'activitat. Concretament, mitjançant la Modificació Puntual núm. 1 POUM de regularització de la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics al veïnat de Llebrers, aprovada definitivament el 14 de febrer de 2013 i publicada al DOGC núm. 6387, de 31-05-2013, es va definir la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics de Reciclatge de residus de la construcció.

Pel que fa al compliment i execució de la Sentència, l'Ajuntament va procedir al cessament de l'activitat, aportant l'acta de cessament, fet que motivà que la Interlocutòria de 24 maig de 2017 desestimés l'incident d'execució de sentència promogut per Juan Ramón, declarant que "la demandada ha dado cumplimiento a lo acordado en sentencia".

No estant conforme amb aquesta resolució, fou apel·lada d'advers i la Sala del TSJ, en Sentència de 10 de maig de 2018 , va estimar el recurs i va revocar la resolució d'instància, ordenant que s'adoptessin les disposicions necessàries per al precinte i clausura de l'activitat.

Mentrestant, per resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de data 17 de maig de 2016, s'atorga AUTORITZACIÓ AMBIENTAL AMB DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL de l'ANNEX I a l'empresa Germans Cañet-Xirgu, SL per una activitat de gestió de residus i de fabricació de formigó (Doc. 1 que fou aportat amb el nostre escrit d'al·legacions de data 15-05-2024). Aquesta autorització autonòmica (Annex I) va substituir la llicència ambiental municipal anul·lada per aquest Jutjat i empara el seu funcionament actual.

Interessa també ressaltar que l'autorització es dicta a l'empara de la nova Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i que compleix la legislació urbanística i ambiental i incorpora les mesures de la Declaració d'Impacte Ambiental emesa en data 1 de març de 2016, amb caràcter favorable.

A la vista d'aquestes noves circumstàncies i la regularització de l'activitat, les parts van començar converses per trobar una solució extra-judicial, amb la finalitat de pal·liar els efectes o impacte acústic a la finca veïna i, en el marc d'aquestes, l'any 2017 l'Ajuntament va autoritzar una sèrie d'obres a realitzar al límit de les finques del Sr. Juan Ramón i de la mercantil de GERMANS CAÑET-XIRGU, SL). Cal destacar la creació d'una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, quant a protecció visual i acústica des de les zones habitades. (veure llicències al Doc- 2 de l'escrit de 15-05-2024)- En fase d'execució de la Sentència, es va arribar a una solució que va resultar satisfactòria pel recurrent, l'Ajuntament i la mercantil codemandada i que va ser formalitzada en un CONVENI URBANÍSTIC subscrit per totes les parts processals, aprovat pel Ple municipal en sessió celebrada el 25 d'abril de 2019 i incorporat al POUM de Cassà de la Selva (publicat al Registre de Planejament Urbanístic RPUC). Document que ja consta a les actuacions, però que vam tornar a aportar com a Doc. 3, adjunt a l'escrit de 15-05-2024.

Entre els pactes que es van consensuar, i que als quals les parts han anat donant compliment, hi havia la modificació del POUM, l'assumpció d'una responsabilitat patrimonial de l'administració (que va pagar al recurrent beneficiat per la Sentència vora 50.000.-EUROS), la realització d'obres per evitar impactes acústics de l'activitat i, finalment, el canvi d'ubicació d'una màquina, que requeria d'una modificació de planejament i d'una nova autorització urbanística municipal i autonòmica.

Concretament, es tracta de l'aprovació prèvia per al tràmit de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per l'art. 48 per la construcció de la nau per encapsular la maquinària matxucadora d'àrids al veïnat de Llebrers de Dalt i el corresponent estudi d'impacte i integració paisatgístic, en l'activitat d'interès públic a l'àmbit de la Zona 4r Serveis Tècnics per a l'activitat del Centre de Gestió de Residus (Germans Cañet Xirgu SL)

L'avanç en aquesta tramitació, forma part dels diversos compromisos pactats amb el recurrent, Juan Ramón en el Conveni urbanístic d'execució per minimitzar els sorolls d'aquesta activitat, mitjançant el desplaçament de la maquinària pesada i la ubicació dins una nau semisoterrada (tot i que no es derivi directament de la Sentència i que la ubicació i funcionament actual s'ajusta a l'autorització ambiental concedida i als controls periòdics que es fan a l'activitat).

Per tal d'acreditar que l'Ajuntament de Cassà de la Selva i la mercantil CAÑET XIRGU SL estan donant compliment a aquest darrer punt del Conveni esmentat, hem justificat en aquest peça incidental l'actuació duta a terme fins a l'actualitat.

Aquesta aprovació prèvia posa fi a la tramitació municipal del Projecte d'Actuació Específica (PAE), tràmit de l' art. 48 del Decret legislatiu 1/2010 , Text Refós de la Llei d'Urbanisme i resta pendent de l'aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de la Generalitat de Catalunya, en la forma que va ser acordada i exigida en el POUM i que justifica el manteniment de la suspensió acordada, en tant que ens trobem en la fase final del Conveni d'execució.

MOTIUS D'IMPUGNACIÓ

Primer.- La Interlocutòria 15/2025, de 17 de març es troba mancada de motivació suficient i esdevé incongruent i incoherent envers al pronunciament anterior. L'anàlisi de la conformitat a dret de la resolució ara impugnada no es pot separar de la Interlocutòria quina execució no s'ha volgut suspendre i que també hem recorregut per considerar que incorre en incongruència omissiva.

Com ja hem exposat anteriorment, la Interlocutòria de data 4 de desembre de 2024, va estimar la petició d'aixecament de la suspensió de la tramitació de l'incident d'execució que havia acordat feia temps i que obeïa a la validació d'aquest i altres jutjats i tribunals (en diferents recursos) d'un Conveni en què totes les parts implicades preveien una forma alternativa o substitutòria de l'execució de la Sentència que no es podria executar perquè comportava el cessament i clausura d'una activitat que comptava amb un nou títol habilitant, emparat en un nou planejament que s'ajustava a la doctrina del Tribunal Superior de Justícia que exigia la qualificació urbanística de sistema de serveis tècnics d'aquest tipus d'instal·lacions de gestió de residus (ratio decidendi de la Sentència que va anular la llicència d'activitats anterior)

Amb la finalitat de poder garantir el compliment de la resolució judicial que es pogués dictar en aqueix recurs, vam demanar la mesura cautelar de suspensió, no del compliment de la Sentència sinó de les conseqüències immediates d'aquesta, fins a la fermesa d'aquest pronunciament judicial, és a dir, dotant d'un efecte suspensiu afegit al propi efecte devolutiu del recurs.

Denegada aquesta mesura suspensiva, ens trobem que, de la lectura de la resolució judicial ara impugnada en aquesta peça separada núm. 3/2025-A, es desprèn que tampoc es tenen en compte els al·legats de l'administració, sinó que considera que estem davant d'una qüestió ja resolta (a la Interlocutòria núm. 2/2025, de 6 de febrerP. S. Mesures Cautelars1/2025 -A) i que s'ha de donar la mateixa resposta.

Tanmateix, aquesta part entén que per garantir la tutela judicial efectiva, no és suficient aquesta motivació per remissió, sinó que calia entrar a valorar qüestions específicament invocades per l'administració com és l'existència d'un interès públic a protegir, a saber, la necessitat de garantir el funcionament de l'activitat de gestió de residus d'abast comarcal, interès públic que s'ha avalat tant en el planejament urbanístic com per la legislació sectorial en matèria de medi ambient.

Concretament, s'ha acreditat que, a banda del nou títol habilitant que ostenta la societat des de 2016, s'han adoptat mesures en el marc del Conveni que han fet minvar les emissions per sorolls tant per les motes i apantallaments com amb l'exigència més estricta dels límits establerts al Mapa de Capacitat Acústica, al qual l'activitat s'ha d'ajustar, així com tots els requisits propis de l'autorització ambiental, sense que consti acreditat que no sigui així ni les molèsties que el veí promotor de l'incident apunta en el seu escrit.

Cal tenir present que aquest Centre de gestió de residus, autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya, duu a terme una funció essencial i de competència obligatòria per a les administracions públiques, amb un servei de dipòsit, transferència i reciclatge de residus perillosos i no perillosos que no pot ser deixat de prestar, ni poden ser abocats pel seu volum i conseqüències ambientals (pel cas de l'amiant) en cap ubicació que no compleixi les exigències ambientals tan estrictes que preveuen les diferents legislacions sectorials i urbanístiques.

La població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats, per la manca de solució a la gestió d'aquest tipus específic de residus, única instal·lació a tota la província.

Així mateix, es va argumentar que la no suspensió de l'execució acordada pel Jutjat comportaria un perjudici real, irreparable, concret i irreversible a l'empresa Germans Cañet Xirgu que faria perdre al recurs d'apel·lació la seva finalitat legítima.

Aquest perjudici irreparable es concretaria no tan sols a nivell patrimonial de la societat mercantil sinó també dels treballadors i llurs famílies (uns 60), que es veurien acomiadats, els proveïdors, etc.

Segon.- La decisió judicial apel·lada s'aparta de la decisió anterior del mateix Jutjat, sense motivar degudament aquest canvi de criteri.

Resulta d'especial rellevància, en aquest cas, que el propi Jutjat, mitjançant la Interlocutòria de data 1 de juliol de 2019, va considerar que existint acord entre totes les parts personades, la petició de suspendre la tramitació de l'execució podia ser estimada a l'empara del que preveu l' article 565 de la LEC , d'aplicació supletòria a aquesta Jurisdicció.

Per aquest motiu, va acordar la suspensió de la tramitació del procediment, arxivant-se provisionalment en tant que no es sol·licités la seva continuació.

I és que, en aquell moment, es van tenir presents els canvis normatius i les noves autoritzacions que es van poder atorgar perquè havia desaparegut l'únic motiu que va comportar la invalidació de la llicència ambiental, és a dir la falta de previsió com a sistema de serveis tècnics en el planejament urbanístic.

També es va tenir en compte que el Conveni signat entre les parts i incorporat com a norma reglamentària al POUM de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, no era contrari a l'interès públic i per això es va validar per part del Jutjat.

El consens de totes les parts ha permès que durant els anys següents s'hagi anat donant compliment als pactes subscrits en el Conveni transaccional, com una forma alternativa o substitutòria d'execució de la Sentència. Entre aquests pactes, destaquem que:

1. l'Ajuntament va fer efectiva una indemnització substitutòria de vora 50.000.-euros al recurrent

2. la mercantil Germans Cañet Xirgu SL va fer obres d'apantallament (motes en el terreny) per fer de barrera sonora

3. l'Ajuntament de Cassà de la Selva va modificar el Mapa de Capacitat Acústica rebaixant els límits d'emissions permesos a la zona 4r

4. es va promoure la Modificació Puntual 16 del planejament urbanístic per reubicar i encapsular una maquinària que causava molèsties al Sr. Juan Ramón, (aprovada definitivament per la CTUG 27-10-2021) per a l'ampliació de la zona 4R de serveis tècnics al veïnat de Llebrers de Dalt. Actualment, i per a fer efectiva aquesta reubicació de la maquinària dins una nau semi-soterrada en lloc previst en el planejament, s'està tramitant un Pla d'Actuació Específica en sòl no urbanitzable exigit per la Comissió Territorial d'Urbanisme, que ja està aprovat de forma prèvia per l'Ajuntament i està pendent de la seva aprovació definitiva.

El dia 19 d'abril de 2024 la part actora va demanar l'aixecament de la suspensió i mitjançant Diligencia d'ordenació de 22 d'abril es va aixecar aquesta, sense ni tan sols entrar a valorar aquests canvis tan rellevants i donant per bo un suposat incompliment del Conveni al·legat per la nova defensa lletrada del recurrent i que ni tan sols s'havia plantejat a la resta de les parts que el van subscriure i que segueixen donant compliment als pactes a què van arribar (amb els costos temporals i econòmics que estan comportant).

El Jutjat, amb la mesura cautelar, s'ha limitat a donar una resposta tipus/per remissió a una altra petició i resolució, sense fer ni una sola referència a les al·legacions formulades per les parts, ni analitzar ni valorar les proves que les avalen i que contradiuen de manera flagrant l'incompliment del conveni adduït per l'adversa que va justificar el trencament del consens. S'ha pres una decisió simple i plana, sense ni una referència succinta als motius de les parts ni a llurs pretensions.

Tercer.- Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva ( art. 24 CE )

La conseqüència principal de no haver donat resposta a les al·legacions d'aquesta part és, sense cap mena de dubte, la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, sigui dit amb tot el respecte i en estrictes termes de defensa.

I això perquè, havent desvirtuat l'únic motiu adduït d'advers per trencar el pacte que és el suposat incompliment del Conveni subscrit de comú acord per satisfer les pretensions de la part recurrent en el recurs ja resolt, el s'espera és que examini i valori els antecedents i es motivi degudament la resolució final que adopti, fent que, ni que sigui una menció succinta, es garanteixi aquest dret fonamental a les parts.

La resolució ara impugnada no ens ofereix aquest examen del fets exposats ni els valora, limitant-se denegar la mesura cautelar, sense tenir en compte la voluntat de les parts plasmada en el Conveni de 2019 (integrat en el nou POUM), ni les conseqüències de l'ordre la clausura d'una activitat classificada que, com ja s'ha acreditat, compta amb un nou títol habilitant, diferent del que fou invalidat per sentència ferma, que constitueix un centre de residus únic a la comarca, essencial per a poder prestar un servei que és obligatori per l'administració (gestionant residus perillosos i no perillosos, única en la gestió de l'amiant que s'ha d'extraure de les velles construccions).

Tampoc es valora que l'actual activitat que es pretén cessar, ve avalada per la vigent normativa urbanística i ambiental, ni el fet que el recurrent ha consentit l'autorització ambiental amb declaració d'impacte ambiental que es va concedir a la mercantil GERMANS CAÑET XIRGU SL l'any 2016 i també la nova aprovació del POUM de 2011 i la seva modificació aprovada l'any 2016, ni que el planejament urbanístic vigent ja qualifica degudament com a sistema de serveis tècnics tot l'àmbit on es duu a terme aquesta activitat classificada.

Així mateix, la resolució impugnada, en no entrar en el fons semblaria que està avalant el suposat incompliment del Conveni, (que no s'ha acreditat) i menysté el contingut d'aquest com a forma d'aconseguir una solució definitiva la conflicte, com a mitjà d'execució substitutori o subsidiari, quan en aquest cas, els Jutjats i Tribunals l'han considerat idoni per acabar amb els altres recursos interposats pel mateix Sr. Juan Ramón (contra el Mapa de Capacitat acústica o la impugnació de la nova autorització ambiental de l'Annex I amb Declaració d'impacte ambiental, atorgada per la Generalitat de Catalunya).

Hem de tenir present que en el nostre ordenament, el legislador està promovent i fins i tot exigint a nivell processal l'ús de sistemes alternatius de resolució de conflictes en l'àmbit judicial. De fet, ja estava previst a la Llei 29/1998, de 13 de juliol ( art. 77 LJCA ). Aquesta mediació per arribar a un acord pot ser previ o dins del procés i, perquè no amb l'execució de la sentència, sempre sota el paraigua de l'òrgan judicial que vetlla per aquesta execució.

En aquest sentit, la Interlocutòria dictada pel T.S.J. d'Extremadura de 30 de juny de 2020 (Sala contenciosa administrativa-Procediment ordinari 753/2007-Execució definitiva 17/2014 sobre autoritzacions i llicències administratives), en el cas d'un projecte d'interès regional, recull la doctrina del Tribunal Suprem en supòsits com el que ens ocupa i fa les següents consideracions:

CUARTO

Siendo cierto el principio general de que las partes están obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen ( artículo 103.2 de la LJCA 29/1998 ), y de que la prohibición de inejecución de sentencia es un principio imperativo e irrenunciable, sobre el cual las partes carecen de poder de disposición, no es menos cierto que, de acuerdo con el artículo 109 de la LRJCA 29/1998, la determinación de la forma, medios y procedimiento a seguir para la ejecución de sentencia entraña en algunas ocasiones la necesidad de una ulterior labor de enjuiciamiento y decisión, encomendada por el legislador al órgano jurisdiccional que ha conocido del asunto en primera o única instancia, como órgano competente para conocer de la ejecución de sentencia.

La regulación del incidente de ejecución, con contenido decisorio propio, tras un previo trámite alegatorio de las partes, pone de manifiesto que la ejecución de las sentencias requiere, en muchas ocasiones, una ulterior labor de enjuiciamiento en la que se han de ponderar diversas alternativas, entendidas como medios de ejecución, tras la cual se ha de producir una concreción de las actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento al fallo judicial -y, con ello, por lo que se refiere a este caso, poder considerar restablecida la legalidad urbanística en su día conculcada con el otorgamiento de la licencia de rehabilitación del inmueble-.

El hecho de que el legislador haya establecido que la decisión sobre el tipo de actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento a la sentencia constituya el contenido propio de un auto, resolutorio de un incidente, en el que se ha de dar respuesta a las alegaciones de las partes, pone de manifiesto que no siempre en el ámbito de esa ejecución hay una única solución reglada, que se deduzca sin margen de discusión de la pura literalidad de la sentencia, sin margen interpretativo alguno. Antes al contrario, en ocasiones es necesario tramitar y resolver un incidente para determinar la concreta forma y medios para dar cumplimiento al pronunciamiento judicial, entre diversas alternativas que se puedan plantear por las partes, lo que demuestra que en ocasiones existe un cierto grado de incertidumbre sobre cómo conseguir la mayor efectividad de un pronunciamiento judicial y un margen para la legítima discrepancia entre las partes.

La resolución de este tipo de conflictos, haciendo conciliables y compatibles las exigencias propias de la cosa juzgada y de la indeclinable potestad jurisdiccional de hacer ejecutar lo juzgado con la satisfacción de las pretensiones e intereses de las partes, comporta en ocasiones labores complejas de interpretación jurídica. Esta necesidad ha llevado al legislador a contemplar que, tras la sentencia, se realice en fase de ejecución una ulterior labor jurisdiccional de interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico, circunscrita a la ponderación de cuál de los concretos medios y alternativas de ejecución posibles debe ser la observada por las partes obligadas al cumplimiento.

QUINTO

Expuestas las anteriores consideraciones estamos en condiciones de concluir que así como no es disponible para las partes la obligación de ejecutar la sentencia, sí lo es el concreto modo y forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución (sin perjuicio del último control judicial, en este caso en el trámite de homologación de los acuerdos alcanzados), ya que se trata de materia sobre la que el propio legislador, consciente de las dificultades que en ocasiones concurren en este ámbito y de la existencia de un legítimo margen para la controversia, remite a un trámite incidental en el que las partes puedan exponer su parecer al respecto de la forma y medios de ejecución y se ponderen las diferentes alternativas. Y es en este ámbito incidental, de la concreción de los medios y forma de cumplimiento de sentencia, donde es plausible que esa determinación judicial de la forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución pueda venir precedida de las alegaciones, ya no de signo contrario (como es lo habitual en los incidentes ex artículo 109 LRJCA ), sino concordantes y de común acuerdo de las partes de la ejecución, lo que no puede dejar de ser tenido en consideración como un elemento de especial relevancia en el juicio propio del procedimiento de ejecución de sentencia, juicio en todo caso reservado a esta Sala, como órgano jurisdiccional competente para hacer ejecutar lo juzgado y para determinar qué actuaciones se deben llevar a cabo con esa finalidad...(...)

NINGÚN DERECHO O INTERÉS PUEDE INTERPRETARSE DE MANERA ABSOLUTA sino que en general siempre será necesario coordinar o modular distintos derechos e intereses para valorar la protección que cada uno de ellos merece. Se trata de una doctrina jurisprudencial reiterada del TS y del TC cuando han interpretado los derechos fundamentales de la CE y que también es posible aplicar al interpretar el artículo 24 CE , pues ningún derecho puede interpretarse de manera absoluta e incondicionada, sin valorar otros derechos e intereses.

Lo expuesto es una MODULACIÓN de la ejecución de las sentencias, de modo que no se trata de incumplir el fallo de las sentencias sino de dar un CUMPLIMIENTO POSIBLE Y EFICAZ del mismo

S'ha acreditat en aquest incident la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora.

Amb tot això, podem concloure que, essent cert que les parts estan obligades a complir les sentències i que no tenen poder dispositiu sobre la seva execució, no és menys cert que, segons estipula l' article 109 de la LJCA , la determinació sobre la forma, els mitjans i el procediment a seguir en algunes ocasions pot comportar la necessitat d'una tasca d'anàlisi i decisió, que s'ha de dur a terme en seu judicial, que pugui finalitzar amb una resolució judicial de l'incident d'execució, que validi la forma de restablir la legalitat i en benefici dels interessos públics en joc i evitant que es causin perjudicis a les parts o a tercers.

Per tot plegat, entenem que amb una interpretació i aplicació conjunta i coordinada dels articles 18.2 de la LOPJ i els articles 77.1 i 3 , 103.2 , 105 i 109 de la LJCA , es pot concloure que la funció del Jutjat, com a òrgan judicial d'execució i en l'àmbit de la seva potestat jurisdiccional de jutjat i fer executar les sentències, exigeix fer una anàlisi i control del contingut dels acords als quals han arribat les parts, que permeti determinar la concurrència dels requisits establerts per l' article 77.3 de la LJCA per tal de que l'òrgan jurisdiccional pugui dictar la corresponent Interlocutòria declarant acabat el procediment i que son els següents:

1. Que els acords impliquin la desaparició de la controvèrsia

2. Que allò acordat no sigui manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers.

Fins a l'actual petició de la part recurrent, s'han anat complint tots els pactes signats en el Conveni i tant l'empresa GERMANS CAÑET XIRGU SL com l'Ajuntament segueixen actuant amb aquest ferm propòsit.

Si es demana que es revoqui la Interlocutòria dictada i es mantingui la suspensió anteriorment vigent és perquè, a tenor del que s'ha exposat, aquesta part considera que el que procedeix és seguir amb l'impuls i determinació per assolir la finalitat del conveni que culminarà amb la reubicació definitiva de la maquinària matxucadora que és l'origen del soroll que la part recurrent pretén que es minimitzi. I és clar que la clausura de l'activitat en aquest moment contravé la voluntat de les parts signants del Conveni inicialment validat pel Jutjat, no s'ajusta al principi de proporcionalitat i seria contrària als títols habilitants que l'empresa ha obtingut de l'administració autonòmica que gaudeixen dels requisits ambientals legalment exigibles.

No podem ignorar quina ha estat la voluntat de les parts a l'hora de subscriure aquests compromisos i que es reflecteix al punt III del Conveni quan s'exposa que "les parts tenen interès en finalitzar la confrontació administrativa i judicial i trobar una solució que permeti garantir tant la qualitat de vida que desitja el Sr. Juan Ramón com el lliure exercici de les activitats que desenvolupa GERMANS CAÑET XIRGU, d'acord amb les llicències, permisos i autoritzacions atorgats o que es puguin atorgar".

En aquesta línia, i tal com es constata al PACTE QUART del conveni, d'acord amb aquest interès del recurrent, la mercantil CAÑET XIRGU SL, abans de signar el document ja va executar al seu càrrec una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental "que alhora ha suposat un element molt rellevant per reduir el nivell d'immissió de la finca del Sr. Juan Ramón respecte de l'emissió generada per l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU".

Aquest fet exposat i reconegut per les parts, també hem acreditat mitjançant les llicències aportades, que inclouen també les tanques perimetrals autoritzades a la finca del Sr. Juan Ramón i la seva esposa tot plegat, tendent a millorar la seva qualitat de vida com a veïns propers a l'activitat preexistent.

Aquestes obres ja han minimitzat les molèsties preexistents i, segons recull el text de la

Modificació Puntual del POUM, en la justificació de la concurrència de l'interès públic i el privat abans transcrit (10.6) el soroll, "tot i estar dins els límits legals d'immissió com s'ha demostrat de manera fefaent", es podria reduir amb l'actuació de canvi d'ubicació de la màquina trituradora ja concretada en el planejament.

Considerem doncs improcedent i contrària a la bona fe, la petició de cessament de l'activitat que ara s'ha acordat, i que es plantejà directament sense haver-ho ni comentat amb les parts, ni amb els seus advocats. En aquests últims temps hi ha hagut una bona comunicació entre el Sr. Juan Ramón, l'Ajuntament i l'empresa (amb converses telefòniques i reunions) i en cap moment s'ha formulat denúncia expressa ni s'ha acudit a la previsió del PACTE SETÈ del Conveni, que estableix que "qualsevol mesura de nivell de soroll que s'hagi de portar a terme en relació amb l'activitat de referència i en relació amb l'habitatge del Sr. Juan Ramón caldrà que es realitzi per part d'una entitat acreditada per l'Administració en l'àmbit de prevenció i control ambiental d'activitats, per tal de garantir la utilització dels instruments adients i el resultat homologable de la mesura".

Insistim novament en el fet que, cal partir de la base que estem davant d'una activitat preexistent, legalment establerta mitjançant llicències prèvies a la llicència ambiental anul·lada de l'any 2008 i que ara ja compta amb una autorització ambiental, títol que habilita l'exercici de l'activitat en els termes previstos en el projecte autoritzat per la Generalitat de Catalunya.

L'anterior llicència ambiental de l'Annex II per a l'adequació d'una activitat dedicada a la valorització de residus no perillosos i emmagatzematge de residus perillosos fins a 30 tones (planta de reciclatge i gestió de residus procedents de la construcció) ja no existeix i la nova autorització de l'Annex I s'ha de veure millorada, mitjançant el trasllat de la matxucadora que permet i preveu de forma expressa la Modificació puntual núm. 16 del POUM.

I finalment, remarcar que la nova activitat també compleix amb l'ordenació urbanística, per quant el planejament vigent ja contempla la qualificació d'aquesta zona com a sistema de serveis tècnics, que la Sentència dictada considerava imprescindible per poder autoritzar aquesta. (...)>>>

TERCER: Arguments de l'apel·lat

També literalment, són aquests:

<<<(...) Primera.- Inexistència de manca de motivació i d'incongruència o d'incoherència de la interlocutòria de 17 de març de 2025.

La qüestió litigiosa té caràcter exclusivament processal i es tracta de decidir si cap o no acordar la mesura cautelar de suspensió de l'execució de la sentència, sol·licitada mitjançant la interposició d'un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria que acorda dur a terme el compliment de la sentència ferma i executiva.

La interlocutòria impugnada acorda que en aquests supòsits no és possible l'adopció de mesures cautelars, atès que l'aplicació del règim de la tutela cautelar previst en els arts. 129 i següents LJCA s'adreça a garantir l'efectivitat de la sentència que haurà de dictar-se en el procediment, i no del recurs d'apel·lació formulat contra la interlocutòria dictada en fase d'execució de sentència ferma; així com el caràcter d'un sol efecte -devolutiu i no suspensiu- del recurs d'apel·lació contra dites interlocutòries.

Per una banda, l'Ajuntament de Cassà de la Selva al·lega la manca de motivació suficient de la interlocutòria perquè adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 2/2025, de 6 de febrer, que és la resposta donada pel mateix Jutjat en la sol·licitud de mesura cautelar de suspensió de Germans Cañet Xirgu, SL (P.S. mesures cautelars 1/2025-A). Considera el Consistori que el jutge a quo havia d'haver entrat a valorar les qüestions que aquest havia invocat, com l'existència d'un suposat interès públic a protegir.

En aquest sentit, mencionar que els arguments al·legats per l'Administració al sol·licitar la mesura cautelar són els mateixos que va al·legar la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL, i que dit anàlisi no va ser necessari, perquè al no ser procedent processalment la possible adopció de la mesura cautelar, ja no calia entrar a analitzar si concorrien els elements necessaris per la seva adopció.

És més, la interlocutòria recorreguda a part d'exposar els motius pels quals desestima la sol·licitud de l'Administració, manifesta la raó per la qual adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 6 de febrer de 2025, establint expressament "cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución".

El que hauria estat mancat de motivació i de congruència hauria estat una resposta diferent entre les dues interlocutòries, quan ambdues parts demanaven la mateixa mesura cautelar en base als mateixos arguments.

En segon lloc, l'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega la falta de motivació de la interlocutòria recorreguda perquè s'aparta de la suspensió de l'execució acordada mitjançant la interlocutòria d'1 de juliol de 2019.

Tanmateix dita comparació no té base jurídica, ja que s'estan comparant dues resolucions amb una finalitat i objecte diferents. Mentre la interlocutòria de l'any 2019 acordava la suspensió de l'execució en base a la sol·licitud conjunta de totes les parts i com reconeix el Consistori "en tant que no es sol·licités la seva continuació"; la interlocutòria impugnada resolt la sol·licitud unilateral de l'Ajuntament de Cassà de la Selva sobre l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024, la qual ordena el compliment de la sentència ferma, a través de la interposició d'un recurs d'apel·lació contra dita resolució de 2024.

La interlocutòria recorreguda resolt sobre la mesura cautelar sol·licitada, denegant-la en base a l'àmbit processal d'aplicabilitat d'aquestes mesures i el caràcter devolutiu i no suspensiu dels recurs d'apel·lació contra les interlocutòries, sense que el contingut de la interlocutòria d'1 de juliol de 2019 hagi de tenir cap tipus d'incidència.

Per tant, no concorre la manca de motivació i d'incongruència de la interlocutòria recorreguda al·legada per la recurrent.

Segona.- Manca de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva en el seu recurs d'apel·lació no entra a impugnar la ratio decidendi de la interlocutòria de 17 de març de 2025, com s'ha dit de caràcter estrictament processal, que és la procedència o no de la mesura cautelar en els tràmits d'execució de sentència.

Tanmateix, al·lega la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, a l'entendre que el jutge a quo no ha donat resposta a les seves al·legacions referents a la suposada concurrència del periculum in mora, la manca de pertorbació greu dels interessos generals i de tercers que suposaria l'execució i l'acreditació d'una aparença de bon dret (fumus boni iuris). Però com s'ha manifestat anteriorment, l'anàlisi de dits requisits no va ser necessari, al no ser procedent l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada.

La interlocutòria recorreguda segueix la reiterada jurisprudència establerta sobre l'àmbit de les mesures cautelars, segons la qual no és procedent la seva adopció quan s'ha dictat sentència ferma (com és en el nostre cas). Criteri seguit pel Tribunal Suprem en la seva sentència 1382/2022, de 27 d'octubre , i a la qual es remeten molts Tribunals, entre ells per exemple el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència 4627/2024, de 20 de desembre :

"Es doctrina reiterada de esta Sala, recogida -entre otras muchas- en las SSTS n.º 1.752/2016, de 13 de julio ; n.º 1.199/2018, de 11 de julio ; n.º 1.498/2018, de 11 de octubre ; y n.º 238/2021, de 22 de febrero , que la medida cautelar de suspensión de la ejecutividad de los actos administrativos que son objeto de impugnación en un proceso contencioso-administrativo constituye una medida precautoria establecida para garantizar la efectividad de la resolución judicial que pueda recaer en el proceso principal, lo que -a tenor de lo prevenido en los artículos 129.1 y 132.1 de la LJCA - determina que, cuando en el recurso contencioso-administrativo examinado haya recaído sentencia, carezca de sentido acordar una medida cautelar o revisar su procedencia".

Una exposició molt clara de la interpretació de la legislació al·legada pel jutge a quo, la trobem a la sentència del Tribunal Suprem d'11 de juny de 2008 , en la qual s'indica que no és possible adoptar mesures cautelars en seu d'execució de sentència:

"En el marco que hemos descrito, y pese al amplio espectro que hemos señalado para las medidas cautelares, es evidente que las mismas no pueden extenderse a, ni adoptarse en, un incidente de inejecución de sentencia:

1º. Es cierto que el artículo 129.1 de la LRJCA permite la adopción de tales medidas "en cualquier estado del proceso"; pero no puede interpretarse dicha expresión de forma aislada del conjunto del precepto, en el que las citadas medidas se configuran como un instrumento a través del cual se "asegure (n) la efectividad de la sentencia". Esto es, las medidas cautelares cuentan con un momento final, que es el de la firmeza de la sentencia que resuelve el litigio que el proceso encauza; o, dicho de otro modo, las mismas cuentan con una finalidad concreta, consistente en mantener una situación inalterada hasta el momento en que se obtenga la citada firmeza de la sentencia, al objeto de ---manteniendo la situación--- poder alcanzar la ejecución de la misma. Pero, obtenida esta, esto es, alcanzada la finalidad del proceso, es obvio que se inicia su fase de ejecución en el que ya las medidas cautelares suspensivas no resultan de recibo, pues en dicho momento procesal lo único posible es ---como dispone el mencionado artículo 129.1 --- la adopción de "cuantas medidas aseguren la efectividad de la sentencia".

2º. Desde otra perspectiva, y como ya hemos expresado al delimitar el ámbito temporal de las medidas, es evidente que la solicitud podrá llevarse a cabo "en cualquier estado del proceso" (129.1, con la excepción del núm. 2 para las disposiciones generales), pero, en cuanto a su duración, el mismo texto legal dispone que las mismas se extenderán "hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en que se hayan acordado, o hasta que este finalice por cualquiera de las causas previstas en esta Ley" (132.1).

3º. Por otra parte, debemos insistir en que la pretensión de imposibilidad de ejecución total o parcial de una sentencia, que, aunque en principio parece negada en el apartado 1 del artículo 105 de la LRJCA (que establece que "no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo"), se contemplan, sin embargo, con claridad, en el núm. 2 del citado precepto 105 de la LRJCA "si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia". Pero dicho precepto no contempla ---siendo este el lugar idóneo--- la específica suspensión cautelar mientras la tramitación de este incidente, el cual, a mayor abundamiento, no ha sido formulado ante la Sala de instancia por la Administración legitimada, ni en el plazo establecido.

4º. Por último, el artículo 731 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil ( LEC ) ---de aplicación supletoria a esta jurisdicción, de conformidad con lo establecido en el artículo 4º de la misma Ley y Disposición Final Primera de la LRJCA -- dispone que "No se mantendrá una medida cautelar cuando el proceso principal haya terminado (...)".

A més, la jurisprudència també és unànime a l'establir la improcedència de l'adopció de la mesura cautelar per l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació contra interlocutòries ( art. 80 LJCA ), essent un exemple la sentència 468/2024, de 30 de setembre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears :

"El art. 80 de la LJCA prevé el recurso de apelación frente a los autos recaídos en aplicación del art. 8.6, pero dice que el recurso será en un solo efecto, por lo tanto, se prevé la ejecutividad de la resolución judicial, o, dicho de otra manera, la ley no permite suspender un auto aun cuando sea objeto de recurso de apelación, cosa que sí está previsto para las sentencias.

En cualquier caso, no se puede adoptar la medida cautelar solicitada puesto que la solicitud de suspensión no recae sobre un acto administrativo o disposición de carácter general".

Per tant, la interlocutòria impugnada és totalment conforme a dret, ja que el legislador i la jurisprudència s'han mostrat categòrics a l'establir que no és possible l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió, una vegada s'ha dictat sentència ferma; així com l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació interposat contra les interlocutòria recaiguda en execució de sentència.

I com que no cap la mesura cautelar sol·licitada pel Consistori, el Jutge a quo no havia d'entrar a valorar els requisits exigits en el règim de les mesures cautelars, tal i com al·lega la recurrent; no vulnerant-se en cap cas el dret a la tutela judicial efectiva de la mateixa.

Tercera.- No concorren els requisits per a l'adopció de la mesura cautelar.

En el negat cas que es considerés que estem en un supòsit on cal analitzar si concorren els requisits per l'adopció de la mesura cautelar, és evident que la resposta també hauria de ser negativa.

La recurrent sol·licita la suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 que té com a finalitat el compliment de la sentència núm. 249/2011 dictada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Girona i que fou ratificada i ferma mitjançant la sentència 745/2014, de 18 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya .

Sentència que iniciat l'incident d'execució, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència 388/2018, de 10 de maig , va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Juan Ramón i ja va declarar: "ORDENANDO al Ayuntamiento de Cassà de la Selva que, en el plazo de los dos meses siguientes a la firmeza de esta resolución, proceda, sin necesidad de nuevo requerimiento, a adoptar las disposiciones necesarias para el precinto y clausura de la total actividad de que se trata".

D'aquesta forma, a part de que sense la bona fe del Sr. Juan Ramón, l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL ja hauria d'haver traslladat la seva activitat l'any 2018, s'està sol·licitant una mesura de suspensió d'una decisió judicial ferma i irrevocable.

El Consistori al·lega que ha acreditat la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora, fet que es nega totalment, a part de la manca provatòria de dites circumstàncies.

Per una banda, l'Ajuntament manifesta el compliment del Conveni per part de les codemandades. Aquesta part no nega que l'Ajuntament hagi complert amb la seva obligació de promoure i obtenir l'aprovació de la modificació puntual 16 del POUM. Tanmateix, ha quedat acreditat l'incompliment de la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL en les seves obligacions; incompliment que ha estat possible gràcies a la permissivitat del Consistori, que des d'un inici s'ha alineat amb la mercantil, per tal d'evitar que aquesta última li interposés una reclamació de responsabilitat patrimonial derivada de la nul·litat de la llicència municipal. En conseqüència, la mercantil ha seguit realitzant la seva activitat, no mostrant cap tipus d'interès en agilitzar la seva obligació de traslladar la matxucadora amb la tramitació i aprovació del PAE, permetent-li l'Ajuntament l'incompliment reiterat de terminis, el que ha comportat que el Sr. Juan Ramón hagi seguit i segueixi sofrint els danys i perjudicis derivats de l'activitat de la mercantil.

Així mateix, el Consistori posa èmfasi en el pagament d'una indemnització realitzat a favor del Sr. Juan Ramón, però aquesta fa referència als honoraris professionals dels diferents procediments administratius i judicials als quals va haver de fer front el seu representat, durant més de 15 anys, tal i com s'estableix en el pacte novè del conveni formalitzat per les parts: "Que l'Ajuntament de Cassà de la Selva, mitjançant el present acte, es compromet a tramitar i reconèixer en el corresponent expedient de responsabilitat patrimonial les despeses judicials, administratives i de serveis privats prestats en les quals hagi incorregut el Sr. Juan Ramón al llarg de la tramitació del present procediment i des de l'atorgament de les llicències ambientals concedides a la societat Germans Cañet Xirgu que van originar la present controvèrsia".

També es manifesta que la mercantil ja havia executat abans de la firma del Conveni una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, ara bé, aquesta mota era una obligació de la mercantil amb independència dels danys que l'activitat causava i causa al Sr. Juan Ramón.

Per altra banda, el Consistori al·lega que l'adopció de la mesura de suspensió sol·licitada no comportaria un perjudici ni per l'interès general ni de tercers, sinó tot el contrari.

En aquest sentit, cal recordar que la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 requereix el precinte i la clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, SL per ser contrària a dret, que per se, ja indica que aquella activitat és contrària a l'interès general. La recurrent intenta eludir aquest fet al·legant que l'activitat es basa en una nova autorització ambiental de l'any 2016, el que al mateix temps comporta segons ella l'aparença de bon dret (fumus boni iuris). Tanmateix, aquesta activitat no ha estat legalitzada per resolucions administratives posteriors consentides pel Sr. Juan Ramón. Cap llicència ni autorització vigent faculta a la mercantil per a mantenir l'activitat del principal focus productor de les emissions lesives al demandant i resta de veïns afectats, consistent en la màquina matxucadora en l'actual ubicació, tal i com és coneixedor l'Ajuntament. Efectivament, en tot cas i en tots els projectes presentats per la mercantil s'ha de clausurar l'activitat de la matxucadora en la ubicació actual, s'ha de traslladar i allunyar de la situació actual i s'ha de semisoterrar i encapsular l'activitat per evitar l'excés d'emissions perjudicials. I la realitat és que ni s'ha legalitzat la nova ubicació prevista ni s'ha efectuat el trasllat, ni s'han adoptat les mesures correctores de les emissions, i tot això sota la permissivitat del Consistori.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega que l'execució de la interlocutòria causarà a l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL perjudicis reals, irreparables, concrets i irreversibles, sense aportar cap tipus de prova. I la jurisprudència és reiterada en exigir que l'interessat provi adequadament quins danys i perjudicis de reparació impossible o difícil concorren en el cas per acordar la suspensió, no essent suficient una mera invocació genèrica, tal i com recorda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència de 3 de febrer de 2025 .

Així mateix, és doctrina jurisprudencial que els perjudicis patrimonials i econòmics no causen perjudicis de difícil o impossible reparació. En conseqüència la seva mera al·legació i de forma genèrica, sense cap tipus de prova, no justifiquen l'adopció de cap mesura cautelar, i molt menys, per suspendre una resolució judicial ferma.

Finalment, la recurrent també manifesta que "la població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats" si es clausura el centre de gestió de residus de Germans Cañet Xirgu, SL. En primer lloc, ens trobem de nou davant una al·legació genèrica, sense la mínima prova que justifiqui un perjudici real per la població i medi ambient. En segon terme, el Consistori fa servir la paraula "podrien", i la jurisprudència ve manifestant que l'al·legació de perjudicis futurs o hipotètics o un simple temor no són suficients per l'adopció de la mesura cautelar.

Per tant, no concorre ni ha quedat provat cap perjudici irreparable que justifiqui l'adopció de la mesura cautelar de suspensió sol·licitada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva. (...)>>>

QUART: La nostra Sentència de 9 de juliol de 2025 i decisió de la Sala

Un últim esdeveniment que haurà de ser rellevant a l'hora de decidir ha estat la nostra Sentència núm. 2608, de 9 de juliol de 2025, recaiguda en l'apel·lació núm. 1274/2025. Els seus fonaments jurídics són els que segueixen:

<<<(...) PRIMERO.Expone la apelante que el día 4 de diciembre de 2.024 el juzgado de instancia, en ejecución de sentencia, requirió al Ayuntamiento para que procediese en plazo a adoptar las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad por ella desarrollada. Frente a tal auto presentó recurso de apelación, solicitando por otrosí la adopción de la medida de suspensión de la ejecutividad del indicado auto, dado que tal suspensión había sido acordada por todas las partes en un convenio homologado por el propio juzgado por lo que, de no suspenderse, se le podrían derivar perjuicios irreparables. No obstante ello, recayó el auto que ahora apela, desestimando su solicitud, resolución que considera incongruente e incoherente con la previa homologación judicial del convenio y con el auto consentido y firme de 1 de julio de 2.019, que ya acordó la suspensión, que resulta de todo punto procedente.

SEGUNDO.La sentencia que se trata de ejecutar es la del Juzgado de 20 de julio de 2.011 , confirmada en apelación por la de esta Sala de 18 de diciembre de 2.014, que anuló la resolución recurrida, decreto de la alcaldía del Ayuntamiento de Cassà de la Selva de 28 de noviembre de 2.008, que concedió a " Germans Cañet Xirgu, SL" licencia ambiental para la adecuación y ampliación de una actividad dedicada a la valorización de residuos no peligrosos y almacenamiento de residuos peligrosos hasta 30 toneladas métricas.

Dispone el artículo 103 de nuestra Ley Jurisdiccional que la potestad de hacer ejecutar las sentencias y demás títulos ejecutivos adoptados en el proceso corresponde exclusivamente a los juzgados y tribunales de este orden jurisdiccional, y su ejercicio compete al que haya conocido del asunto en primera o única instancia, estando las partes obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen. Por su parte, el artículo 105 establece que no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo, salvo si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia, supuesto este en que el órgano obligado a su cumplimiento lo manifestará a la autoridad judicial a través del representante procesal de la Administración a fin de que, con audiencia de las partes y de quienes considere interesados, el juez o tribunal aprecie la concurrencia o no de dichas causas y adopte las medidas necesarias que aseguren la mayor efectividad de la ejecutoria, fijando en su caso la indemnización que proceda por la parte en que no pueda ser objeto de cumplimiento pleno.

Sorprende por ello que el juzgado de instancia, por auto de 1 de julio de 2.019, suspendiese el curso de los autos por haberse suscrito un convenio entre las partes, amparándose en el artículo 565 de la que dice subsidiaria Ley de Enjuiciamiento Civil , cuando tal subsidiariedad se predica únicamente en aquellos supuestos en que la materia de que se trate no esté regulada en forma completa en nuestra Ley Jurisdiccional, lo que no es del caso, pues esta ley, como ya se ha visto, prohíbe en todo caso suspender la ejecución de una sentencia firme, al tratarse de una cuestión de derecho público, a diferencia de lo que ocurre en la jurisdicción civil ordinaria, donde se tratan cuestiones de derecho privado plenamente disponibles por las partes, hasta el punto de que el indicado artículo 565 establece que sólo se suspenderá la ejecución en los casos en que la ley lo ordene de modo expreso o así lo acuerden todas las partes personadas en la ejecución. Y nuestra Ley Jurisdiccional prohíbe de modo expreso la suspensión de la ejecución.

En cualquiera de los casos, no siendo tal auto suspensivo el objeto de esta apelación, cabe observar que, si bien el artículo 565 establece que en cualquier momento del proceso de ejecución las partes podrán someterse a mediación o a cualquier otro de los medios adecuados de solución de controversias, en cuyo caso se suspenderá el curso de la ejecución, añade a continuación que, en el caso de que la mediación o el medio adecuado de solución de controversias de que se trate finalizara sin acuerdo de las partes, la suspensión se alzará a petición de cualquiera de ellas (en similar sentido sus artículos 19.4 y 179.2).

En cuyo sentido, el propio auto de 1 de julio de 2.019, que acordó la suspensión en la forma vista, lo hizo textualmente "en tanto no se solicite su continuación", que fue finalmente interesada por la parte ejecutante, sin duda por hallarse en desacuerdo con las actuaciones desarrolladas en virtud de un convenio que ni el Juzgado ni esta Sala tienen por qué entrar a considerar si se ejecutó o no en sus términos, menos aún cuando el alzamiento de la suspensión se acordó mediante diligencia de ordenación de 22 de abril de 2.024, que no consta fuese recurrida por ninguna de las partes.

TERCERO. Menos aún cabría suspender la ejecución por la pretendida vía de los artículos 129 y siguientes de nuestra Ley Jurisdiccional , donde se regula la posibilidad de adoptar medidas suspensivas con carácter meramente cautelar, en ningún caso aplicables en fase de ejecución de sentencia, hasta el punto de que el artículo 132.1 dispone que tales medidas cautelares estarán en vigor hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en el que se hayan acordado, o hasta que éste finalice por cualquiera de las causas previstas en la ley.

CUARTO. Atendidos los términos del artículo 139.2 de la Ley Jurisdiccional , y no observándose razones que justifiquen su no imposición, procede condenar en costas en la presente alzada a la parte apelante, bien que con el límite que se dirá. Vistos los preceptos citados y demás de aplicación al caso,

FALLAMOS

DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto en nombre y representación de "GERMANS CANYET SIRGU, SL" contra el auto del Servicio Común de Ejecución de Girona de 6 de febrero de 2.025, desestimando la solicitud de suspensión cautelar de la ejecución de la sentencia. Con imposición a la parte apelante de las costas causadas por las actuaciones seguidas con motivo de esta apelación, bien que limitadas por todos los conceptos, IVA incluido, a la cantidad máxima de 1.000 euros (mil euros).(...)>>>

Resulta evident que si la Resolució interlocutòria del Jujtjat, de 6 de febrer de 2025, va merèixer una resposta com la que suposa la Sentència (nostra) que acabem de transcriure, la Resolució interlocutòria del Jutjat, de 17 de març de 2025 - la qual no deixa de ser una reiteració de la de 6 de febrer anterior- haurà de merèixer una resposta idèntica per part d'aquesta Sala; dit, tot això, no sense posar en relleu l'encert dels arguments portats a col·lació en aquesta alçada pel SR. Juan Ramón, absolutament coherents amb la nostra Sentència de 9 de juliol de 2025.

L'apel·lació, doncs, no podrà prosperar.

CINQUÈ: Costes

Atès allò que disposen els apartats 2 i 4 de l'art. 139 LJCA, la desestimació de l'apel·lació haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes d'aquesta alçada al seu promotor; per bé que amb un límit màxim de 3.000 euros per tots els conceptes, IVA inclòs.

Atesos els preceptes legals esmentats i demés de general i pertinent aplicació.

PRIMER: Resolució judicial apel·lada. Parts. Pretensions

A través d'aquesta alçada L'IL·LM. AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA (ACS) ha impugnat la Resolució interlocutòria núm. 15, de 17 de març de 2025, dictada pel JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE GIRONA en el procediment d'execució de títols judicials 1/2016-P.S Mesures cautelars 3/2025-A.

Es tracta d'una Resolució (desestimatòria) els raonaments jurídics de la qual són aquests:

<<<(...) Único.- Objeto y resolución.

La presente solicitud ya había obtenido oportuna respuesta en el auto de 6 de febrero de 2025 dictado también en las presentes actuaciones, habiéndose formulado entonces la solicitud por GERMANS CAÑET XIRGU S.L. Por tanto, cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución.

Obvia la parte actora con su solicitud que la aplicabilidad del régimen de la tutela cautelar previsto en la LJCA ( arts. 129 y ss .) se dirige a garantizar la efectividad de la sentencia que hubiere de recaer en el recurso contenciosoadministrativo, y no del recurso de apelación formulado frente al auto dictado ya en fase de ejecución de una sentencia firme que se ha de ejecutar. La sentencia no es un acto administrativo y la suspensión o no de las resoluciones judiciales depende del régimen de suspensión de los recursos frente a las mismas y no de las eventuales medidas cautelares que puedan adoptarse. En este sentido, el artículo 80 LJCA advierte que las resoluciones judiciales de la naturaleza de la recurrida son apelables "en un solo efecto", aludiendo al carácter devolutivo y descartando el suspensivo del recurso de apelación.

Por otro lado, de forma contundente, el artículo 105.1 LJCA prevé que "No podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo". Si bien el anterior precepto se refiere a las sentencias, no debe obviarse que nos encontramos en fase de ejecución de sentencia y que el auto cuya suspensión se pretende iba dirigido precisamente a garantizar su ejecución al requerir "al Ayuntamiento de Cassá de la Selva para que proceda, en el plazo de 30 días, a identificar al órgano responsable del cumplimiento de la sentencia y adoptar todas las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad de Germans Cañet Xirgu S.L. objeto del proceso, bajo apercibimiento de proceder de conformidad con el artículo 112 en caso de incumplimiento".

Los anteriores razonamientos conllevan la desestimación de la solicitud de medidas cautelares formulada.

Se imponen las costas al Ayuntamiento de Cassá de la Selva al haberse desestimado íntegramente su solicitud. (...)>>>

L'ACS apel·lant pretén que aquesta Sala revoqui la Interlocutòria que acabem de reproduir, amb l'estimació afegida de la sol·licitud de suspensió cautelar denegada pel Jutjat.

El SR. Juan Ramón (apel·lat i contrapart en primera instància) s'hi ha oposat.

SEGON: Arguments de l'apel·lant

Els arguments de L'ACS són, literalment, els que seguerixen:

<<<(...) I.- Resolució recorreguda.

L'objecte del present recurs, és la Interlocutòria, de 17 de març de 2025, que ens ha estat notificada i que desestima la petició de l'ajuntament de Cassà de la Selva consistent en què s'adopti una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la Interlocutòria de 4 de desembre de 2024, que no és ferma perquè ha estat recorreguda en apel·lació.

A petició de la part recurrent, el Jutjat ha aixecat la suspensió de la tramitació de l'incident, anteriorment acordada i, directament ha requerit a l'Ajuntament de Cassà de la Selva que en el termini de 30 dies procedeixi a identificar l'òrgan responsable del compliment de la Sentència i a adoptar totes les mesures necessàries pel precinte i clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, S.L., que fou objecte del procés que anul·là la llicència ambiental.

Volem precisar que aquesta mesura no es planteja per suspendre l'execució de la Sentència sinó per poder garantir el compliment del pronunciament que la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia pugui dictar en aqueix recurs. Cal tenir present que, estant en una fase tan avançada del compliment del Conveni validat com a forma alternativa d'execució de la Sentència, és important garantir una futura revalidació judicial.

Recordem que el Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Girona havia suspès la tramitació de l'incident d'execució a l'empara de l' article 565.1 in fine de la LEC , que disposa que "Solo se suspenderá la ejecución en los casos en que la Ley lo ordene de modo expresso, o así lo acuerden todas las partes personades en la ejecución" en considerar que es donen els requisits de l' article 77.3 de la LJCA , a saber, que els acords impliquen la desaparició de la controvèrsia i que allò acordat no és manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers (La Interlocutòria de 1-07-2019 consta documentada en aquest incident). I, com veurem, el funcionament actual de l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU SL compta amb el títol habilitant atorgat per la Generalitat de Catalunya, Autorització Ambiental de l'Annex I, amb Declaració d'impacte ambiental.

II.-Antecedents judicials i administratius del cas.

L'objecte del recurs principal que ens ha ocupat (PO 13/2009) és la llicència municipal ambiental de l'Annex II, d'adequació i ampliació d'una activitat de valorització de residus no perillosos i d'emmagatzematge de residus perillosos fins a una capacitat de 30 tones a l'any, concedida mitjançant Decret núm. 459, de 28 de novembre de 2008 per l'Alcalde de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, quan eren vigents les Normes Subsidiàries de Planejament de 2005 (DOGC 16-11-05) i a l'empara de la Llei 3/1998, d'Intervenció integral de l'administració ambiental.

Amb data 14 de maig de 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va desestimar els recursos d'apel·lació i va confirmar la Sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu 1 de Girona núm. 249, de data 20 de juliol de 2011 , que anul·la la llicència esmentada, per no estar prevista al planejament vigent la qualificació de sistema urbanístic general de serveis tècnics.

Cal tenir present que quan es va dictar la Sentència, el nou POUM de Cassà de la Selva (DOGC 11-11-2009 ) ja havia entrat en vigor i actualment es preveu aquesta qualificació en tot l'àmbit de l'activitat. Concretament, mitjançant la Modificació Puntual núm. 1 POUM de regularització de la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics al veïnat de Llebrers, aprovada definitivament el 14 de febrer de 2013 i publicada al DOGC núm. 6387, de 31-05-2013, es va definir la zona de sistema d'infraestructures i serveis tècnics de Reciclatge de residus de la construcció.

Pel que fa al compliment i execució de la Sentència, l'Ajuntament va procedir al cessament de l'activitat, aportant l'acta de cessament, fet que motivà que la Interlocutòria de 24 maig de 2017 desestimés l'incident d'execució de sentència promogut per Juan Ramón, declarant que "la demandada ha dado cumplimiento a lo acordado en sentencia".

No estant conforme amb aquesta resolució, fou apel·lada d'advers i la Sala del TSJ, en Sentència de 10 de maig de 2018 , va estimar el recurs i va revocar la resolució d'instància, ordenant que s'adoptessin les disposicions necessàries per al precinte i clausura de l'activitat.

Mentrestant, per resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de data 17 de maig de 2016, s'atorga AUTORITZACIÓ AMBIENTAL AMB DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL de l'ANNEX I a l'empresa Germans Cañet-Xirgu, SL per una activitat de gestió de residus i de fabricació de formigó (Doc. 1 que fou aportat amb el nostre escrit d'al·legacions de data 15-05-2024). Aquesta autorització autonòmica (Annex I) va substituir la llicència ambiental municipal anul·lada per aquest Jutjat i empara el seu funcionament actual.

Interessa també ressaltar que l'autorització es dicta a l'empara de la nova Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i que compleix la legislació urbanística i ambiental i incorpora les mesures de la Declaració d'Impacte Ambiental emesa en data 1 de març de 2016, amb caràcter favorable.

A la vista d'aquestes noves circumstàncies i la regularització de l'activitat, les parts van començar converses per trobar una solució extra-judicial, amb la finalitat de pal·liar els efectes o impacte acústic a la finca veïna i, en el marc d'aquestes, l'any 2017 l'Ajuntament va autoritzar una sèrie d'obres a realitzar al límit de les finques del Sr. Juan Ramón i de la mercantil de GERMANS CAÑET-XIRGU, SL). Cal destacar la creació d'una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, quant a protecció visual i acústica des de les zones habitades. (veure llicències al Doc- 2 de l'escrit de 15-05-2024)- En fase d'execució de la Sentència, es va arribar a una solució que va resultar satisfactòria pel recurrent, l'Ajuntament i la mercantil codemandada i que va ser formalitzada en un CONVENI URBANÍSTIC subscrit per totes les parts processals, aprovat pel Ple municipal en sessió celebrada el 25 d'abril de 2019 i incorporat al POUM de Cassà de la Selva (publicat al Registre de Planejament Urbanístic RPUC). Document que ja consta a les actuacions, però que vam tornar a aportar com a Doc. 3, adjunt a l'escrit de 15-05-2024.

Entre els pactes que es van consensuar, i que als quals les parts han anat donant compliment, hi havia la modificació del POUM, l'assumpció d'una responsabilitat patrimonial de l'administració (que va pagar al recurrent beneficiat per la Sentència vora 50.000.-EUROS), la realització d'obres per evitar impactes acústics de l'activitat i, finalment, el canvi d'ubicació d'una màquina, que requeria d'una modificació de planejament i d'una nova autorització urbanística municipal i autonòmica.

Concretament, es tracta de l'aprovació prèvia per al tràmit de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per l'art. 48 per la construcció de la nau per encapsular la maquinària matxucadora d'àrids al veïnat de Llebrers de Dalt i el corresponent estudi d'impacte i integració paisatgístic, en l'activitat d'interès públic a l'àmbit de la Zona 4r Serveis Tècnics per a l'activitat del Centre de Gestió de Residus (Germans Cañet Xirgu SL)

L'avanç en aquesta tramitació, forma part dels diversos compromisos pactats amb el recurrent, Juan Ramón en el Conveni urbanístic d'execució per minimitzar els sorolls d'aquesta activitat, mitjançant el desplaçament de la maquinària pesada i la ubicació dins una nau semisoterrada (tot i que no es derivi directament de la Sentència i que la ubicació i funcionament actual s'ajusta a l'autorització ambiental concedida i als controls periòdics que es fan a l'activitat).

Per tal d'acreditar que l'Ajuntament de Cassà de la Selva i la mercantil CAÑET XIRGU SL estan donant compliment a aquest darrer punt del Conveni esmentat, hem justificat en aquest peça incidental l'actuació duta a terme fins a l'actualitat.

Aquesta aprovació prèvia posa fi a la tramitació municipal del Projecte d'Actuació Específica (PAE), tràmit de l' art. 48 del Decret legislatiu 1/2010 , Text Refós de la Llei d'Urbanisme i resta pendent de l'aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de la Generalitat de Catalunya, en la forma que va ser acordada i exigida en el POUM i que justifica el manteniment de la suspensió acordada, en tant que ens trobem en la fase final del Conveni d'execució.

MOTIUS D'IMPUGNACIÓ

Primer.- La Interlocutòria 15/2025, de 17 de març es troba mancada de motivació suficient i esdevé incongruent i incoherent envers al pronunciament anterior. L'anàlisi de la conformitat a dret de la resolució ara impugnada no es pot separar de la Interlocutòria quina execució no s'ha volgut suspendre i que també hem recorregut per considerar que incorre en incongruència omissiva.

Com ja hem exposat anteriorment, la Interlocutòria de data 4 de desembre de 2024, va estimar la petició d'aixecament de la suspensió de la tramitació de l'incident d'execució que havia acordat feia temps i que obeïa a la validació d'aquest i altres jutjats i tribunals (en diferents recursos) d'un Conveni en què totes les parts implicades preveien una forma alternativa o substitutòria de l'execució de la Sentència que no es podria executar perquè comportava el cessament i clausura d'una activitat que comptava amb un nou títol habilitant, emparat en un nou planejament que s'ajustava a la doctrina del Tribunal Superior de Justícia que exigia la qualificació urbanística de sistema de serveis tècnics d'aquest tipus d'instal·lacions de gestió de residus (ratio decidendi de la Sentència que va anular la llicència d'activitats anterior)

Amb la finalitat de poder garantir el compliment de la resolució judicial que es pogués dictar en aqueix recurs, vam demanar la mesura cautelar de suspensió, no del compliment de la Sentència sinó de les conseqüències immediates d'aquesta, fins a la fermesa d'aquest pronunciament judicial, és a dir, dotant d'un efecte suspensiu afegit al propi efecte devolutiu del recurs.

Denegada aquesta mesura suspensiva, ens trobem que, de la lectura de la resolució judicial ara impugnada en aquesta peça separada núm. 3/2025-A, es desprèn que tampoc es tenen en compte els al·legats de l'administració, sinó que considera que estem davant d'una qüestió ja resolta (a la Interlocutòria núm. 2/2025, de 6 de febrerP. S. Mesures Cautelars1/2025 -A) i que s'ha de donar la mateixa resposta.

Tanmateix, aquesta part entén que per garantir la tutela judicial efectiva, no és suficient aquesta motivació per remissió, sinó que calia entrar a valorar qüestions específicament invocades per l'administració com és l'existència d'un interès públic a protegir, a saber, la necessitat de garantir el funcionament de l'activitat de gestió de residus d'abast comarcal, interès públic que s'ha avalat tant en el planejament urbanístic com per la legislació sectorial en matèria de medi ambient.

Concretament, s'ha acreditat que, a banda del nou títol habilitant que ostenta la societat des de 2016, s'han adoptat mesures en el marc del Conveni que han fet minvar les emissions per sorolls tant per les motes i apantallaments com amb l'exigència més estricta dels límits establerts al Mapa de Capacitat Acústica, al qual l'activitat s'ha d'ajustar, així com tots els requisits propis de l'autorització ambiental, sense que consti acreditat que no sigui així ni les molèsties que el veí promotor de l'incident apunta en el seu escrit.

Cal tenir present que aquest Centre de gestió de residus, autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya, duu a terme una funció essencial i de competència obligatòria per a les administracions públiques, amb un servei de dipòsit, transferència i reciclatge de residus perillosos i no perillosos que no pot ser deixat de prestar, ni poden ser abocats pel seu volum i conseqüències ambientals (pel cas de l'amiant) en cap ubicació que no compleixi les exigències ambientals tan estrictes que preveuen les diferents legislacions sectorials i urbanístiques.

La població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats, per la manca de solució a la gestió d'aquest tipus específic de residus, única instal·lació a tota la província.

Així mateix, es va argumentar que la no suspensió de l'execució acordada pel Jutjat comportaria un perjudici real, irreparable, concret i irreversible a l'empresa Germans Cañet Xirgu que faria perdre al recurs d'apel·lació la seva finalitat legítima.

Aquest perjudici irreparable es concretaria no tan sols a nivell patrimonial de la societat mercantil sinó també dels treballadors i llurs famílies (uns 60), que es veurien acomiadats, els proveïdors, etc.

Segon.- La decisió judicial apel·lada s'aparta de la decisió anterior del mateix Jutjat, sense motivar degudament aquest canvi de criteri.

Resulta d'especial rellevància, en aquest cas, que el propi Jutjat, mitjançant la Interlocutòria de data 1 de juliol de 2019, va considerar que existint acord entre totes les parts personades, la petició de suspendre la tramitació de l'execució podia ser estimada a l'empara del que preveu l' article 565 de la LEC , d'aplicació supletòria a aquesta Jurisdicció.

Per aquest motiu, va acordar la suspensió de la tramitació del procediment, arxivant-se provisionalment en tant que no es sol·licités la seva continuació.

I és que, en aquell moment, es van tenir presents els canvis normatius i les noves autoritzacions que es van poder atorgar perquè havia desaparegut l'únic motiu que va comportar la invalidació de la llicència ambiental, és a dir la falta de previsió com a sistema de serveis tècnics en el planejament urbanístic.

També es va tenir en compte que el Conveni signat entre les parts i incorporat com a norma reglamentària al POUM de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, no era contrari a l'interès públic i per això es va validar per part del Jutjat.

El consens de totes les parts ha permès que durant els anys següents s'hagi anat donant compliment als pactes subscrits en el Conveni transaccional, com una forma alternativa o substitutòria d'execució de la Sentència. Entre aquests pactes, destaquem que:

1. l'Ajuntament va fer efectiva una indemnització substitutòria de vora 50.000.-euros al recurrent

2. la mercantil Germans Cañet Xirgu SL va fer obres d'apantallament (motes en el terreny) per fer de barrera sonora

3. l'Ajuntament de Cassà de la Selva va modificar el Mapa de Capacitat Acústica rebaixant els límits d'emissions permesos a la zona 4r

4. es va promoure la Modificació Puntual 16 del planejament urbanístic per reubicar i encapsular una maquinària que causava molèsties al Sr. Juan Ramón, (aprovada definitivament per la CTUG 27-10-2021) per a l'ampliació de la zona 4R de serveis tècnics al veïnat de Llebrers de Dalt. Actualment, i per a fer efectiva aquesta reubicació de la maquinària dins una nau semi-soterrada en lloc previst en el planejament, s'està tramitant un Pla d'Actuació Específica en sòl no urbanitzable exigit per la Comissió Territorial d'Urbanisme, que ja està aprovat de forma prèvia per l'Ajuntament i està pendent de la seva aprovació definitiva.

El dia 19 d'abril de 2024 la part actora va demanar l'aixecament de la suspensió i mitjançant Diligencia d'ordenació de 22 d'abril es va aixecar aquesta, sense ni tan sols entrar a valorar aquests canvis tan rellevants i donant per bo un suposat incompliment del Conveni al·legat per la nova defensa lletrada del recurrent i que ni tan sols s'havia plantejat a la resta de les parts que el van subscriure i que segueixen donant compliment als pactes a què van arribar (amb els costos temporals i econòmics que estan comportant).

El Jutjat, amb la mesura cautelar, s'ha limitat a donar una resposta tipus/per remissió a una altra petició i resolució, sense fer ni una sola referència a les al·legacions formulades per les parts, ni analitzar ni valorar les proves que les avalen i que contradiuen de manera flagrant l'incompliment del conveni adduït per l'adversa que va justificar el trencament del consens. S'ha pres una decisió simple i plana, sense ni una referència succinta als motius de les parts ni a llurs pretensions.

Tercer.- Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva ( art. 24 CE )

La conseqüència principal de no haver donat resposta a les al·legacions d'aquesta part és, sense cap mena de dubte, la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, sigui dit amb tot el respecte i en estrictes termes de defensa.

I això perquè, havent desvirtuat l'únic motiu adduït d'advers per trencar el pacte que és el suposat incompliment del Conveni subscrit de comú acord per satisfer les pretensions de la part recurrent en el recurs ja resolt, el s'espera és que examini i valori els antecedents i es motivi degudament la resolució final que adopti, fent que, ni que sigui una menció succinta, es garanteixi aquest dret fonamental a les parts.

La resolució ara impugnada no ens ofereix aquest examen del fets exposats ni els valora, limitant-se denegar la mesura cautelar, sense tenir en compte la voluntat de les parts plasmada en el Conveni de 2019 (integrat en el nou POUM), ni les conseqüències de l'ordre la clausura d'una activitat classificada que, com ja s'ha acreditat, compta amb un nou títol habilitant, diferent del que fou invalidat per sentència ferma, que constitueix un centre de residus únic a la comarca, essencial per a poder prestar un servei que és obligatori per l'administració (gestionant residus perillosos i no perillosos, única en la gestió de l'amiant que s'ha d'extraure de les velles construccions).

Tampoc es valora que l'actual activitat que es pretén cessar, ve avalada per la vigent normativa urbanística i ambiental, ni el fet que el recurrent ha consentit l'autorització ambiental amb declaració d'impacte ambiental que es va concedir a la mercantil GERMANS CAÑET XIRGU SL l'any 2016 i també la nova aprovació del POUM de 2011 i la seva modificació aprovada l'any 2016, ni que el planejament urbanístic vigent ja qualifica degudament com a sistema de serveis tècnics tot l'àmbit on es duu a terme aquesta activitat classificada.

Així mateix, la resolució impugnada, en no entrar en el fons semblaria que està avalant el suposat incompliment del Conveni, (que no s'ha acreditat) i menysté el contingut d'aquest com a forma d'aconseguir una solució definitiva la conflicte, com a mitjà d'execució substitutori o subsidiari, quan en aquest cas, els Jutjats i Tribunals l'han considerat idoni per acabar amb els altres recursos interposats pel mateix Sr. Juan Ramón (contra el Mapa de Capacitat acústica o la impugnació de la nova autorització ambiental de l'Annex I amb Declaració d'impacte ambiental, atorgada per la Generalitat de Catalunya).

Hem de tenir present que en el nostre ordenament, el legislador està promovent i fins i tot exigint a nivell processal l'ús de sistemes alternatius de resolució de conflictes en l'àmbit judicial. De fet, ja estava previst a la Llei 29/1998, de 13 de juliol ( art. 77 LJCA ). Aquesta mediació per arribar a un acord pot ser previ o dins del procés i, perquè no amb l'execució de la sentència, sempre sota el paraigua de l'òrgan judicial que vetlla per aquesta execució.

En aquest sentit, la Interlocutòria dictada pel T.S.J. d'Extremadura de 30 de juny de 2020 (Sala contenciosa administrativa-Procediment ordinari 753/2007-Execució definitiva 17/2014 sobre autoritzacions i llicències administratives), en el cas d'un projecte d'interès regional, recull la doctrina del Tribunal Suprem en supòsits com el que ens ocupa i fa les següents consideracions:

CUARTO

Siendo cierto el principio general de que las partes están obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen ( artículo 103.2 de la LJCA 29/1998 ), y de que la prohibición de inejecución de sentencia es un principio imperativo e irrenunciable, sobre el cual las partes carecen de poder de disposición, no es menos cierto que, de acuerdo con el artículo 109 de la LRJCA 29/1998, la determinación de la forma, medios y procedimiento a seguir para la ejecución de sentencia entraña en algunas ocasiones la necesidad de una ulterior labor de enjuiciamiento y decisión, encomendada por el legislador al órgano jurisdiccional que ha conocido del asunto en primera o única instancia, como órgano competente para conocer de la ejecución de sentencia.

La regulación del incidente de ejecución, con contenido decisorio propio, tras un previo trámite alegatorio de las partes, pone de manifiesto que la ejecución de las sentencias requiere, en muchas ocasiones, una ulterior labor de enjuiciamiento en la que se han de ponderar diversas alternativas, entendidas como medios de ejecución, tras la cual se ha de producir una concreción de las actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento al fallo judicial -y, con ello, por lo que se refiere a este caso, poder considerar restablecida la legalidad urbanística en su día conculcada con el otorgamiento de la licencia de rehabilitación del inmueble-.

El hecho de que el legislador haya establecido que la decisión sobre el tipo de actuaciones materiales y jurídicas necesarias para dar cumplimiento a la sentencia constituya el contenido propio de un auto, resolutorio de un incidente, en el que se ha de dar respuesta a las alegaciones de las partes, pone de manifiesto que no siempre en el ámbito de esa ejecución hay una única solución reglada, que se deduzca sin margen de discusión de la pura literalidad de la sentencia, sin margen interpretativo alguno. Antes al contrario, en ocasiones es necesario tramitar y resolver un incidente para determinar la concreta forma y medios para dar cumplimiento al pronunciamiento judicial, entre diversas alternativas que se puedan plantear por las partes, lo que demuestra que en ocasiones existe un cierto grado de incertidumbre sobre cómo conseguir la mayor efectividad de un pronunciamiento judicial y un margen para la legítima discrepancia entre las partes.

La resolución de este tipo de conflictos, haciendo conciliables y compatibles las exigencias propias de la cosa juzgada y de la indeclinable potestad jurisdiccional de hacer ejecutar lo juzgado con la satisfacción de las pretensiones e intereses de las partes, comporta en ocasiones labores complejas de interpretación jurídica. Esta necesidad ha llevado al legislador a contemplar que, tras la sentencia, se realice en fase de ejecución una ulterior labor jurisdiccional de interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico, circunscrita a la ponderación de cuál de los concretos medios y alternativas de ejecución posibles debe ser la observada por las partes obligadas al cumplimiento.

QUINTO

Expuestas las anteriores consideraciones estamos en condiciones de concluir que así como no es disponible para las partes la obligación de ejecutar la sentencia, sí lo es el concreto modo y forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución (sin perjuicio del último control judicial, en este caso en el trámite de homologación de los acuerdos alcanzados), ya que se trata de materia sobre la que el propio legislador, consciente de las dificultades que en ocasiones concurren en este ámbito y de la existencia de un legítimo margen para la controversia, remite a un trámite incidental en el que las partes puedan exponer su parecer al respecto de la forma y medios de ejecución y se ponderen las diferentes alternativas. Y es en este ámbito incidental, de la concreción de los medios y forma de cumplimiento de sentencia, donde es plausible que esa determinación judicial de la forma en que se ha de llevar a cabo la ejecución pueda venir precedida de las alegaciones, ya no de signo contrario (como es lo habitual en los incidentes ex artículo 109 LRJCA ), sino concordantes y de común acuerdo de las partes de la ejecución, lo que no puede dejar de ser tenido en consideración como un elemento de especial relevancia en el juicio propio del procedimiento de ejecución de sentencia, juicio en todo caso reservado a esta Sala, como órgano jurisdiccional competente para hacer ejecutar lo juzgado y para determinar qué actuaciones se deben llevar a cabo con esa finalidad...(...)

NINGÚN DERECHO O INTERÉS PUEDE INTERPRETARSE DE MANERA ABSOLUTA sino que en general siempre será necesario coordinar o modular distintos derechos e intereses para valorar la protección que cada uno de ellos merece. Se trata de una doctrina jurisprudencial reiterada del TS y del TC cuando han interpretado los derechos fundamentales de la CE y que también es posible aplicar al interpretar el artículo 24 CE , pues ningún derecho puede interpretarse de manera absoluta e incondicionada, sin valorar otros derechos e intereses.

Lo expuesto es una MODULACIÓN de la ejecución de las sentencias, de modo que no se trata de incumplir el fallo de las sentencias sino de dar un CUMPLIMIENTO POSIBLE Y EFICAZ del mismo

S'ha acreditat en aquest incident la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora.

Amb tot això, podem concloure que, essent cert que les parts estan obligades a complir les sentències i que no tenen poder dispositiu sobre la seva execució, no és menys cert que, segons estipula l' article 109 de la LJCA , la determinació sobre la forma, els mitjans i el procediment a seguir en algunes ocasions pot comportar la necessitat d'una tasca d'anàlisi i decisió, que s'ha de dur a terme en seu judicial, que pugui finalitzar amb una resolució judicial de l'incident d'execució, que validi la forma de restablir la legalitat i en benefici dels interessos públics en joc i evitant que es causin perjudicis a les parts o a tercers.

Per tot plegat, entenem que amb una interpretació i aplicació conjunta i coordinada dels articles 18.2 de la LOPJ i els articles 77.1 i 3 , 103.2 , 105 i 109 de la LJCA , es pot concloure que la funció del Jutjat, com a òrgan judicial d'execució i en l'àmbit de la seva potestat jurisdiccional de jutjat i fer executar les sentències, exigeix fer una anàlisi i control del contingut dels acords als quals han arribat les parts, que permeti determinar la concurrència dels requisits establerts per l' article 77.3 de la LJCA per tal de que l'òrgan jurisdiccional pugui dictar la corresponent Interlocutòria declarant acabat el procediment i que son els següents:

1. Que els acords impliquin la desaparició de la controvèrsia

2. Que allò acordat no sigui manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu per a l'interès públic o de tercers.

Fins a l'actual petició de la part recurrent, s'han anat complint tots els pactes signats en el Conveni i tant l'empresa GERMANS CAÑET XIRGU SL com l'Ajuntament segueixen actuant amb aquest ferm propòsit.

Si es demana que es revoqui la Interlocutòria dictada i es mantingui la suspensió anteriorment vigent és perquè, a tenor del que s'ha exposat, aquesta part considera que el que procedeix és seguir amb l'impuls i determinació per assolir la finalitat del conveni que culminarà amb la reubicació definitiva de la maquinària matxucadora que és l'origen del soroll que la part recurrent pretén que es minimitzi. I és clar que la clausura de l'activitat en aquest moment contravé la voluntat de les parts signants del Conveni inicialment validat pel Jutjat, no s'ajusta al principi de proporcionalitat i seria contrària als títols habilitants que l'empresa ha obtingut de l'administració autonòmica que gaudeixen dels requisits ambientals legalment exigibles.

No podem ignorar quina ha estat la voluntat de les parts a l'hora de subscriure aquests compromisos i que es reflecteix al punt III del Conveni quan s'exposa que "les parts tenen interès en finalitzar la confrontació administrativa i judicial i trobar una solució que permeti garantir tant la qualitat de vida que desitja el Sr. Juan Ramón com el lliure exercici de les activitats que desenvolupa GERMANS CAÑET XIRGU, d'acord amb les llicències, permisos i autoritzacions atorgats o que es puguin atorgar".

En aquesta línia, i tal com es constata al PACTE QUART del conveni, d'acord amb aquest interès del recurrent, la mercantil CAÑET XIRGU SL, abans de signar el document ja va executar al seu càrrec una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental "que alhora ha suposat un element molt rellevant per reduir el nivell d'immissió de la finca del Sr. Juan Ramón respecte de l'emissió generada per l'activitat de GERMANS CAÑET XIRGU".

Aquest fet exposat i reconegut per les parts, també hem acreditat mitjançant les llicències aportades, que inclouen també les tanques perimetrals autoritzades a la finca del Sr. Juan Ramón i la seva esposa tot plegat, tendent a millorar la seva qualitat de vida com a veïns propers a l'activitat preexistent.

Aquestes obres ja han minimitzat les molèsties preexistents i, segons recull el text de la

Modificació Puntual del POUM, en la justificació de la concurrència de l'interès públic i el privat abans transcrit (10.6) el soroll, "tot i estar dins els límits legals d'immissió com s'ha demostrat de manera fefaent", es podria reduir amb l'actuació de canvi d'ubicació de la màquina trituradora ja concretada en el planejament.

Considerem doncs improcedent i contrària a la bona fe, la petició de cessament de l'activitat que ara s'ha acordat, i que es plantejà directament sense haver-ho ni comentat amb les parts, ni amb els seus advocats. En aquests últims temps hi ha hagut una bona comunicació entre el Sr. Juan Ramón, l'Ajuntament i l'empresa (amb converses telefòniques i reunions) i en cap moment s'ha formulat denúncia expressa ni s'ha acudit a la previsió del PACTE SETÈ del Conveni, que estableix que "qualsevol mesura de nivell de soroll que s'hagi de portar a terme en relació amb l'activitat de referència i en relació amb l'habitatge del Sr. Juan Ramón caldrà que es realitzi per part d'una entitat acreditada per l'Administració en l'àmbit de prevenció i control ambiental d'activitats, per tal de garantir la utilització dels instruments adients i el resultat homologable de la mesura".

Insistim novament en el fet que, cal partir de la base que estem davant d'una activitat preexistent, legalment establerta mitjançant llicències prèvies a la llicència ambiental anul·lada de l'any 2008 i que ara ja compta amb una autorització ambiental, títol que habilita l'exercici de l'activitat en els termes previstos en el projecte autoritzat per la Generalitat de Catalunya.

L'anterior llicència ambiental de l'Annex II per a l'adequació d'una activitat dedicada a la valorització de residus no perillosos i emmagatzematge de residus perillosos fins a 30 tones (planta de reciclatge i gestió de residus procedents de la construcció) ja no existeix i la nova autorització de l'Annex I s'ha de veure millorada, mitjançant el trasllat de la matxucadora que permet i preveu de forma expressa la Modificació puntual núm. 16 del POUM.

I finalment, remarcar que la nova activitat també compleix amb l'ordenació urbanística, per quant el planejament vigent ja contempla la qualificació d'aquesta zona com a sistema de serveis tècnics, que la Sentència dictada considerava imprescindible per poder autoritzar aquesta. (...)>>>

TERCER: Arguments de l'apel·lat

També literalment, són aquests:

<<<(...) Primera.- Inexistència de manca de motivació i d'incongruència o d'incoherència de la interlocutòria de 17 de març de 2025.

La qüestió litigiosa té caràcter exclusivament processal i es tracta de decidir si cap o no acordar la mesura cautelar de suspensió de l'execució de la sentència, sol·licitada mitjançant la interposició d'un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria que acorda dur a terme el compliment de la sentència ferma i executiva.

La interlocutòria impugnada acorda que en aquests supòsits no és possible l'adopció de mesures cautelars, atès que l'aplicació del règim de la tutela cautelar previst en els arts. 129 i següents LJCA s'adreça a garantir l'efectivitat de la sentència que haurà de dictar-se en el procediment, i no del recurs d'apel·lació formulat contra la interlocutòria dictada en fase d'execució de sentència ferma; així com el caràcter d'un sol efecte -devolutiu i no suspensiu- del recurs d'apel·lació contra dites interlocutòries.

Per una banda, l'Ajuntament de Cassà de la Selva al·lega la manca de motivació suficient de la interlocutòria perquè adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 2/2025, de 6 de febrer, que és la resposta donada pel mateix Jutjat en la sol·licitud de mesura cautelar de suspensió de Germans Cañet Xirgu, SL (P.S. mesures cautelars 1/2025-A). Considera el Consistori que el jutge a quo havia d'haver entrat a valorar les qüestions que aquest havia invocat, com l'existència d'un suposat interès públic a protegir.

En aquest sentit, mencionar que els arguments al·legats per l'Administració al sol·licitar la mesura cautelar són els mateixos que va al·legar la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL, i que dit anàlisi no va ser necessari, perquè al no ser procedent processalment la possible adopció de la mesura cautelar, ja no calia entrar a analitzar si concorrien els elements necessaris per la seva adopció.

És més, la interlocutòria recorreguda a part d'exposar els motius pels quals desestima la sol·licitud de l'Administració, manifesta la raó per la qual adopta la mateixa solució que a la interlocutòria 6 de febrer de 2025, establint expressament "cabe dar aquí la misma respuesta al no existir elementos distintos que permitan ofrecer otra solución".

El que hauria estat mancat de motivació i de congruència hauria estat una resposta diferent entre les dues interlocutòries, quan ambdues parts demanaven la mateixa mesura cautelar en base als mateixos arguments.

En segon lloc, l'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega la falta de motivació de la interlocutòria recorreguda perquè s'aparta de la suspensió de l'execució acordada mitjançant la interlocutòria d'1 de juliol de 2019.

Tanmateix dita comparació no té base jurídica, ja que s'estan comparant dues resolucions amb una finalitat i objecte diferents. Mentre la interlocutòria de l'any 2019 acordava la suspensió de l'execució en base a la sol·licitud conjunta de totes les parts i com reconeix el Consistori "en tant que no es sol·licités la seva continuació"; la interlocutòria impugnada resolt la sol·licitud unilateral de l'Ajuntament de Cassà de la Selva sobre l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024, la qual ordena el compliment de la sentència ferma, a través de la interposició d'un recurs d'apel·lació contra dita resolució de 2024.

La interlocutòria recorreguda resolt sobre la mesura cautelar sol·licitada, denegant-la en base a l'àmbit processal d'aplicabilitat d'aquestes mesures i el caràcter devolutiu i no suspensiu dels recurs d'apel·lació contra les interlocutòries, sense que el contingut de la interlocutòria d'1 de juliol de 2019 hagi de tenir cap tipus d'incidència.

Per tant, no concorre la manca de motivació i d'incongruència de la interlocutòria recorreguda al·legada per la recurrent.

Segona.- Manca de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva en el seu recurs d'apel·lació no entra a impugnar la ratio decidendi de la interlocutòria de 17 de març de 2025, com s'ha dit de caràcter estrictament processal, que és la procedència o no de la mesura cautelar en els tràmits d'execució de sentència.

Tanmateix, al·lega la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, a l'entendre que el jutge a quo no ha donat resposta a les seves al·legacions referents a la suposada concurrència del periculum in mora, la manca de pertorbació greu dels interessos generals i de tercers que suposaria l'execució i l'acreditació d'una aparença de bon dret (fumus boni iuris). Però com s'ha manifestat anteriorment, l'anàlisi de dits requisits no va ser necessari, al no ser procedent l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada.

La interlocutòria recorreguda segueix la reiterada jurisprudència establerta sobre l'àmbit de les mesures cautelars, segons la qual no és procedent la seva adopció quan s'ha dictat sentència ferma (com és en el nostre cas). Criteri seguit pel Tribunal Suprem en la seva sentència 1382/2022, de 27 d'octubre , i a la qual es remeten molts Tribunals, entre ells per exemple el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència 4627/2024, de 20 de desembre :

"Es doctrina reiterada de esta Sala, recogida -entre otras muchas- en las SSTS n.º 1.752/2016, de 13 de julio ; n.º 1.199/2018, de 11 de julio ; n.º 1.498/2018, de 11 de octubre ; y n.º 238/2021, de 22 de febrero , que la medida cautelar de suspensión de la ejecutividad de los actos administrativos que son objeto de impugnación en un proceso contencioso-administrativo constituye una medida precautoria establecida para garantizar la efectividad de la resolución judicial que pueda recaer en el proceso principal, lo que -a tenor de lo prevenido en los artículos 129.1 y 132.1 de la LJCA - determina que, cuando en el recurso contencioso-administrativo examinado haya recaído sentencia, carezca de sentido acordar una medida cautelar o revisar su procedencia".

Una exposició molt clara de la interpretació de la legislació al·legada pel jutge a quo, la trobem a la sentència del Tribunal Suprem d'11 de juny de 2008 , en la qual s'indica que no és possible adoptar mesures cautelars en seu d'execució de sentència:

"En el marco que hemos descrito, y pese al amplio espectro que hemos señalado para las medidas cautelares, es evidente que las mismas no pueden extenderse a, ni adoptarse en, un incidente de inejecución de sentencia:

1º. Es cierto que el artículo 129.1 de la LRJCA permite la adopción de tales medidas "en cualquier estado del proceso"; pero no puede interpretarse dicha expresión de forma aislada del conjunto del precepto, en el que las citadas medidas se configuran como un instrumento a través del cual se "asegure (n) la efectividad de la sentencia". Esto es, las medidas cautelares cuentan con un momento final, que es el de la firmeza de la sentencia que resuelve el litigio que el proceso encauza; o, dicho de otro modo, las mismas cuentan con una finalidad concreta, consistente en mantener una situación inalterada hasta el momento en que se obtenga la citada firmeza de la sentencia, al objeto de ---manteniendo la situación--- poder alcanzar la ejecución de la misma. Pero, obtenida esta, esto es, alcanzada la finalidad del proceso, es obvio que se inicia su fase de ejecución en el que ya las medidas cautelares suspensivas no resultan de recibo, pues en dicho momento procesal lo único posible es ---como dispone el mencionado artículo 129.1 --- la adopción de "cuantas medidas aseguren la efectividad de la sentencia".

2º. Desde otra perspectiva, y como ya hemos expresado al delimitar el ámbito temporal de las medidas, es evidente que la solicitud podrá llevarse a cabo "en cualquier estado del proceso" (129.1, con la excepción del núm. 2 para las disposiciones generales), pero, en cuanto a su duración, el mismo texto legal dispone que las mismas se extenderán "hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en que se hayan acordado, o hasta que este finalice por cualquiera de las causas previstas en esta Ley" (132.1).

3º. Por otra parte, debemos insistir en que la pretensión de imposibilidad de ejecución total o parcial de una sentencia, que, aunque en principio parece negada en el apartado 1 del artículo 105 de la LRJCA (que establece que "no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo"), se contemplan, sin embargo, con claridad, en el núm. 2 del citado precepto 105 de la LRJCA "si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia". Pero dicho precepto no contempla ---siendo este el lugar idóneo--- la específica suspensión cautelar mientras la tramitación de este incidente, el cual, a mayor abundamiento, no ha sido formulado ante la Sala de instancia por la Administración legitimada, ni en el plazo establecido.

4º. Por último, el artículo 731 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil ( LEC ) ---de aplicación supletoria a esta jurisdicción, de conformidad con lo establecido en el artículo 4º de la misma Ley y Disposición Final Primera de la LRJCA -- dispone que "No se mantendrá una medida cautelar cuando el proceso principal haya terminado (...)".

A més, la jurisprudència també és unànime a l'establir la improcedència de l'adopció de la mesura cautelar per l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació contra interlocutòries ( art. 80 LJCA ), essent un exemple la sentència 468/2024, de 30 de setembre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears :

"El art. 80 de la LJCA prevé el recurso de apelación frente a los autos recaídos en aplicación del art. 8.6, pero dice que el recurso será en un solo efecto, por lo tanto, se prevé la ejecutividad de la resolución judicial, o, dicho de otra manera, la ley no permite suspender un auto aun cuando sea objeto de recurso de apelación, cosa que sí está previsto para las sentencias.

En cualquier caso, no se puede adoptar la medida cautelar solicitada puesto que la solicitud de suspensión no recae sobre un acto administrativo o disposición de carácter general".

Per tant, la interlocutòria impugnada és totalment conforme a dret, ja que el legislador i la jurisprudència s'han mostrat categòrics a l'establir que no és possible l'adopció d'una mesura cautelar de suspensió, una vegada s'ha dictat sentència ferma; així com l'efecte devolutiu i no suspensiu del recurs d'apel·lació interposat contra les interlocutòria recaiguda en execució de sentència.

I com que no cap la mesura cautelar sol·licitada pel Consistori, el Jutge a quo no havia d'entrar a valorar els requisits exigits en el règim de les mesures cautelars, tal i com al·lega la recurrent; no vulnerant-se en cap cas el dret a la tutela judicial efectiva de la mateixa.

Tercera.- No concorren els requisits per a l'adopció de la mesura cautelar.

En el negat cas que es considerés que estem en un supòsit on cal analitzar si concorren els requisits per l'adopció de la mesura cautelar, és evident que la resposta també hauria de ser negativa.

La recurrent sol·licita la suspensió de l'execució de la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 que té com a finalitat el compliment de la sentència núm. 249/2011 dictada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Girona i que fou ratificada i ferma mitjançant la sentència 745/2014, de 18 de desembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya .

Sentència que iniciat l'incident d'execució, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència 388/2018, de 10 de maig , va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Juan Ramón i ja va declarar: "ORDENANDO al Ayuntamiento de Cassà de la Selva que, en el plazo de los dos meses siguientes a la firmeza de esta resolución, proceda, sin necesidad de nuevo requerimiento, a adoptar las disposiciones necesarias para el precinto y clausura de la total actividad de que se trata".

D'aquesta forma, a part de que sense la bona fe del Sr. Juan Ramón, l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL ja hauria d'haver traslladat la seva activitat l'any 2018, s'està sol·licitant una mesura de suspensió d'una decisió judicial ferma i irrevocable.

El Consistori al·lega que ha acreditat la concurrència de l'aparença de bon dret i el periculum in mora, fet que es nega totalment, a part de la manca provatòria de dites circumstàncies.

Per una banda, l'Ajuntament manifesta el compliment del Conveni per part de les codemandades. Aquesta part no nega que l'Ajuntament hagi complert amb la seva obligació de promoure i obtenir l'aprovació de la modificació puntual 16 del POUM. Tanmateix, ha quedat acreditat l'incompliment de la mercantil Germans Cañet Xirgu, SL en les seves obligacions; incompliment que ha estat possible gràcies a la permissivitat del Consistori, que des d'un inici s'ha alineat amb la mercantil, per tal d'evitar que aquesta última li interposés una reclamació de responsabilitat patrimonial derivada de la nul·litat de la llicència municipal. En conseqüència, la mercantil ha seguit realitzant la seva activitat, no mostrant cap tipus d'interès en agilitzar la seva obligació de traslladar la matxucadora amb la tramitació i aprovació del PAE, permetent-li l'Ajuntament l'incompliment reiterat de terminis, el que ha comportat que el Sr. Juan Ramón hagi seguit i segueixi sofrint els danys i perjudicis derivats de l'activitat de la mercantil.

Així mateix, el Consistori posa èmfasi en el pagament d'una indemnització realitzat a favor del Sr. Juan Ramón, però aquesta fa referència als honoraris professionals dels diferents procediments administratius i judicials als quals va haver de fer front el seu representat, durant més de 15 anys, tal i com s'estableix en el pacte novè del conveni formalitzat per les parts: "Que l'Ajuntament de Cassà de la Selva, mitjançant el present acte, es compromet a tramitar i reconèixer en el corresponent expedient de responsabilitat patrimonial les despeses judicials, administratives i de serveis privats prestats en les quals hagi incorregut el Sr. Juan Ramón al llarg de la tramitació del present procediment i des de l'atorgament de les llicències ambientals concedides a la societat Germans Cañet Xirgu que van originar la present controvèrsia".

També es manifesta que la mercantil ja havia executat abans de la firma del Conveni una mota de terra per prevenció d'incendis i millora ambiental, ara bé, aquesta mota era una obligació de la mercantil amb independència dels danys que l'activitat causava i causa al Sr. Juan Ramón.

Per altra banda, el Consistori al·lega que l'adopció de la mesura de suspensió sol·licitada no comportaria un perjudici ni per l'interès general ni de tercers, sinó tot el contrari.

En aquest sentit, cal recordar que la interlocutòria de 4 de desembre de 2024 requereix el precinte i la clausura de l'activitat de Germans Cañet Xirgu, SL per ser contrària a dret, que per se, ja indica que aquella activitat és contrària a l'interès general. La recurrent intenta eludir aquest fet al·legant que l'activitat es basa en una nova autorització ambiental de l'any 2016, el que al mateix temps comporta segons ella l'aparença de bon dret (fumus boni iuris). Tanmateix, aquesta activitat no ha estat legalitzada per resolucions administratives posteriors consentides pel Sr. Juan Ramón. Cap llicència ni autorització vigent faculta a la mercantil per a mantenir l'activitat del principal focus productor de les emissions lesives al demandant i resta de veïns afectats, consistent en la màquina matxucadora en l'actual ubicació, tal i com és coneixedor l'Ajuntament. Efectivament, en tot cas i en tots els projectes presentats per la mercantil s'ha de clausurar l'activitat de la matxucadora en la ubicació actual, s'ha de traslladar i allunyar de la situació actual i s'ha de semisoterrar i encapsular l'activitat per evitar l'excés d'emissions perjudicials. I la realitat és que ni s'ha legalitzat la nova ubicació prevista ni s'ha efectuat el trasllat, ni s'han adoptat les mesures correctores de les emissions, i tot això sota la permissivitat del Consistori.

L'Ajuntament de Cassà de la Selva també al·lega que l'execució de la interlocutòria causarà a l'empresa Germans Cañet Xirgu, SL perjudicis reals, irreparables, concrets i irreversibles, sense aportar cap tipus de prova. I la jurisprudència és reiterada en exigir que l'interessat provi adequadament quins danys i perjudicis de reparació impossible o difícil concorren en el cas per acordar la suspensió, no essent suficient una mera invocació genèrica, tal i com recorda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva recent sentència de 3 de febrer de 2025 .

Així mateix, és doctrina jurisprudencial que els perjudicis patrimonials i econòmics no causen perjudicis de difícil o impossible reparació. En conseqüència la seva mera al·legació i de forma genèrica, sense cap tipus de prova, no justifiquen l'adopció de cap mesura cautelar, i molt menys, per suspendre una resolució judicial ferma.

Finalment, la recurrent també manifesta que "la població i el medi ambient en general, es podrien veure greument afectats" si es clausura el centre de gestió de residus de Germans Cañet Xirgu, SL. En primer lloc, ens trobem de nou davant una al·legació genèrica, sense la mínima prova que justifiqui un perjudici real per la població i medi ambient. En segon terme, el Consistori fa servir la paraula "podrien", i la jurisprudència ve manifestant que l'al·legació de perjudicis futurs o hipotètics o un simple temor no són suficients per l'adopció de la mesura cautelar.

Per tant, no concorre ni ha quedat provat cap perjudici irreparable que justifiqui l'adopció de la mesura cautelar de suspensió sol·licitada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva. (...)>>>

QUART: La nostra Sentència de 9 de juliol de 2025 i decisió de la Sala

Un últim esdeveniment que haurà de ser rellevant a l'hora de decidir ha estat la nostra Sentència núm. 2608, de 9 de juliol de 2025, recaiguda en l'apel·lació núm. 1274/2025. Els seus fonaments jurídics són els que segueixen:

<<<(...) PRIMERO.Expone la apelante que el día 4 de diciembre de 2.024 el juzgado de instancia, en ejecución de sentencia, requirió al Ayuntamiento para que procediese en plazo a adoptar las medidas necesarias para el precinto y clausura de la actividad por ella desarrollada. Frente a tal auto presentó recurso de apelación, solicitando por otrosí la adopción de la medida de suspensión de la ejecutividad del indicado auto, dado que tal suspensión había sido acordada por todas las partes en un convenio homologado por el propio juzgado por lo que, de no suspenderse, se le podrían derivar perjuicios irreparables. No obstante ello, recayó el auto que ahora apela, desestimando su solicitud, resolución que considera incongruente e incoherente con la previa homologación judicial del convenio y con el auto consentido y firme de 1 de julio de 2.019, que ya acordó la suspensión, que resulta de todo punto procedente.

SEGUNDO.La sentencia que se trata de ejecutar es la del Juzgado de 20 de julio de 2.011 , confirmada en apelación por la de esta Sala de 18 de diciembre de 2.014, que anuló la resolución recurrida, decreto de la alcaldía del Ayuntamiento de Cassà de la Selva de 28 de noviembre de 2.008, que concedió a " Germans Cañet Xirgu, SL" licencia ambiental para la adecuación y ampliación de una actividad dedicada a la valorización de residuos no peligrosos y almacenamiento de residuos peligrosos hasta 30 toneladas métricas.

Dispone el artículo 103 de nuestra Ley Jurisdiccional que la potestad de hacer ejecutar las sentencias y demás títulos ejecutivos adoptados en el proceso corresponde exclusivamente a los juzgados y tribunales de este orden jurisdiccional, y su ejercicio compete al que haya conocido del asunto en primera o única instancia, estando las partes obligadas a cumplir las sentencias en la forma y términos que en éstas se consignen. Por su parte, el artículo 105 establece que no podrá suspenderse el cumplimiento ni declararse la inejecución total o parcial del fallo, salvo si concurriesen causas de imposibilidad material o legal de ejecutar una sentencia, supuesto este en que el órgano obligado a su cumplimiento lo manifestará a la autoridad judicial a través del representante procesal de la Administración a fin de que, con audiencia de las partes y de quienes considere interesados, el juez o tribunal aprecie la concurrencia o no de dichas causas y adopte las medidas necesarias que aseguren la mayor efectividad de la ejecutoria, fijando en su caso la indemnización que proceda por la parte en que no pueda ser objeto de cumplimiento pleno.

Sorprende por ello que el juzgado de instancia, por auto de 1 de julio de 2.019, suspendiese el curso de los autos por haberse suscrito un convenio entre las partes, amparándose en el artículo 565 de la que dice subsidiaria Ley de Enjuiciamiento Civil , cuando tal subsidiariedad se predica únicamente en aquellos supuestos en que la materia de que se trate no esté regulada en forma completa en nuestra Ley Jurisdiccional, lo que no es del caso, pues esta ley, como ya se ha visto, prohíbe en todo caso suspender la ejecución de una sentencia firme, al tratarse de una cuestión de derecho público, a diferencia de lo que ocurre en la jurisdicción civil ordinaria, donde se tratan cuestiones de derecho privado plenamente disponibles por las partes, hasta el punto de que el indicado artículo 565 establece que sólo se suspenderá la ejecución en los casos en que la ley lo ordene de modo expreso o así lo acuerden todas las partes personadas en la ejecución. Y nuestra Ley Jurisdiccional prohíbe de modo expreso la suspensión de la ejecución.

En cualquiera de los casos, no siendo tal auto suspensivo el objeto de esta apelación, cabe observar que, si bien el artículo 565 establece que en cualquier momento del proceso de ejecución las partes podrán someterse a mediación o a cualquier otro de los medios adecuados de solución de controversias, en cuyo caso se suspenderá el curso de la ejecución, añade a continuación que, en el caso de que la mediación o el medio adecuado de solución de controversias de que se trate finalizara sin acuerdo de las partes, la suspensión se alzará a petición de cualquiera de ellas (en similar sentido sus artículos 19.4 y 179.2).

En cuyo sentido, el propio auto de 1 de julio de 2.019, que acordó la suspensión en la forma vista, lo hizo textualmente "en tanto no se solicite su continuación", que fue finalmente interesada por la parte ejecutante, sin duda por hallarse en desacuerdo con las actuaciones desarrolladas en virtud de un convenio que ni el Juzgado ni esta Sala tienen por qué entrar a considerar si se ejecutó o no en sus términos, menos aún cuando el alzamiento de la suspensión se acordó mediante diligencia de ordenación de 22 de abril de 2.024, que no consta fuese recurrida por ninguna de las partes.

TERCERO. Menos aún cabría suspender la ejecución por la pretendida vía de los artículos 129 y siguientes de nuestra Ley Jurisdiccional , donde se regula la posibilidad de adoptar medidas suspensivas con carácter meramente cautelar, en ningún caso aplicables en fase de ejecución de sentencia, hasta el punto de que el artículo 132.1 dispone que tales medidas cautelares estarán en vigor hasta que recaiga sentencia firme que ponga fin al procedimiento en el que se hayan acordado, o hasta que éste finalice por cualquiera de las causas previstas en la ley.

CUARTO. Atendidos los términos del artículo 139.2 de la Ley Jurisdiccional , y no observándose razones que justifiquen su no imposición, procede condenar en costas en la presente alzada a la parte apelante, bien que con el límite que se dirá. Vistos los preceptos citados y demás de aplicación al caso,

FALLAMOS

DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto en nombre y representación de "GERMANS CANYET SIRGU, SL" contra el auto del Servicio Común de Ejecución de Girona de 6 de febrero de 2.025, desestimando la solicitud de suspensión cautelar de la ejecución de la sentencia. Con imposición a la parte apelante de las costas causadas por las actuaciones seguidas con motivo de esta apelación, bien que limitadas por todos los conceptos, IVA incluido, a la cantidad máxima de 1.000 euros (mil euros).(...)>>>

Resulta evident que si la Resolució interlocutòria del Jujtjat, de 6 de febrer de 2025, va merèixer una resposta com la que suposa la Sentència (nostra) que acabem de transcriure, la Resolució interlocutòria del Jutjat, de 17 de març de 2025 - la qual no deixa de ser una reiteració de la de 6 de febrer anterior- haurà de merèixer una resposta idèntica per part d'aquesta Sala; dit, tot això, no sense posar en relleu l'encert dels arguments portats a col·lació en aquesta alçada pel SR. Juan Ramón, absolutament coherents amb la nostra Sentència de 9 de juliol de 2025.

L'apel·lació, doncs, no podrà prosperar.

CINQUÈ: Costes

Atès allò que disposen els apartats 2 i 4 de l'art. 139 LJCA, la desestimació de l'apel·lació haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes d'aquesta alçada al seu promotor; per bé que amb un límit màxim de 3.000 euros per tots els conceptes, IVA inclòs.

Atesos els preceptes legals esmentats i demés de general i pertinent aplicació.