Sentencia Penal 163/2023 Audiencia Provincial Penal de Illes Balears nº 2, Rec. 8/2022 de 20 de abril del 2023

PRIMER.- A la present causa s'imputa al Sr. Alexander la comissió d'un delicte d'apropiació indeguda agreujada de l' art. 253.1 i 250.1.5º CP. Més concretament, les acusacions sostenen que l'acusat es dedicava professionalment al transport, compravenda, emmagatzematge i reciclatge de palets. En el marc de la seva activitat, l'acusat havia estat subcontractat per l'empresa Transmaresval S.A per recollir palets propietat de l'empresa Chep España S.A. i portar-los a les instal·lacions de Transmaresval situades a Llucmajor. Aprofitant aquesta situació i amb ànim de lucre, segons els escrits d'acusació, el Sr. Alexander s'hauria apropiat entre els mesos de juny de 2018 i maig de 2019 de 16.096 palets que havia anat a recollir de les empreses Areba, Lladopol, Dutty Free Aeropuerto, Hermes Logística, La Vinoteca i Comercial Mallorquina de Begudes (COMABE) i que mai va entregar a les instal·lacions de Transmaresval.

El Sr. Alexander va negar a la vista oral ser autor dels fets que se li imputaven. Així, l'acusat declarà que tots els palets de l'empresa Chep que va recollir per encàrrec de Transmaresval es varen depositar a les instal·lacions de Llucjamor de dita empresa. El Sr. Alexander manifestà que Transmaresval deixava dins un sobre a una habitació de les seves instal·lacions les ordres de recollida dels palets que havia d'anar a cercar i que els seus empleats anaven a cercar dites ordres els divendres o els dissabtes. En cas que les ordres de recollida fossin urgents, manifestà l'acusat, Transmaresval les enviava per correu electrònic.

L'acusat declarà que si el nombre de palets que recollia no era suficient per omplir els seus camions els deixava a la seva base i els emmagatzemava allà fins que acumulava palets per omplir els camions. En aquell moment els seus camioners els portaven a les instal·lacions de Transmaresval.

El Sr. Alexander declarà que Transmaresval li entregava 5 còpies de les ordres de recollida i que a dites ordres constava la mercaderia que s'havia de recollir, el nombre d'ordre de recollida i el punt de recollida amb uns formularis que ell emplenava. Dites ordres eren confeccionades per unes treballadores de Transmaresval que nomien Sonsoles i Tania.

L'acusat exposà que els documents que constaven als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital eren ordres de recollida de les que Transmareval li va entregar a ell. El Sr. Alexander referí que de les 5 còpies de les ordres que rebia n'entregava una a l'empresa on anava a recollir els palets, una altra era per ell i la resta es tornaven a Transmaresval emplenades. En el moment de la recollida dels palets els seus camioners i els responsables de l'empresa on es duia a terme la recollida comprovaven que tot era correcte, dit responsable signava l'ordre de recollida i els seus empleats s'enduien la càrrega.

El Sr. Alexander declarà que quan els seus empleats portaven els palets a Transmaresval entregaven les seves còpies emplenades de les ordres d'entrega. Ara bé, segons l'acusat en moltes ocasions no hi havia cap persona que rebés els palets quan els seus empleats els deixaven a les instal·lacions de Transmaresval, de manera que l'entrega de les ordres es produïa en un moment posterior.

L'acusat manifestà que l'empresa Transmaresval funcionava molt malament i amb un gran descontrol, resultant que no solien quadrar les dades entre els palets que ell havia entregat i els que constaven entregats a dita empresa. A més, a causa del mal funcionalment de Transmaresval el Sr. Alexander no sempre obtenia les còpies dels albarans d'entrega degudament signats per aquesta empresa.

El Sr. Alexander declarà que quan rebia ordres d'entrega urgents Transmaresval li enviava les dades per correu electrònic i ell emplenava uns formularis d'ordre d'entrega en blanc que li havia donat l'empresa. En aquestes ocasions, segons l'acusat, Transmaresval a vegades li indicava el nombre d'ordre de l'entrega i a vegades no. Aquest era el motiu, segons el Sr. Alexander, que existissin albarans en blanc emplenats a mà i sense nombre d'ordre d'entrega.

L'acusat referí que ell s'encarregava de contrastar les seves dades sobre els palets recollits i entregats amb Transmaresval periòdicament i que les seves dades mai quadraven amb les de l'altra empresa a causa de la seva mala organització. Desprès de contrastar les dades amb la persona encarregada de Transmaresval, Sonsoles, l'empresa li pagava els palets que no constaven entregats.

El Sr. Alexander indicà que va començar a treballar amb els palets de Chep a l'any 2014 i que durant la seva relació amb dita empresa calculava que havia transportat en total uns 15.000 palets, resultant impossible que s'apropiés de 16.000 palets durant el període investigat perquè no tenia capacitat per emmagatzemar tanta mercaderia.

De les declaracions dels responsables i empleats de les empreses Chep i Transmaresval al plenari es desprèn la versió dels fets que ara narrarem. Deposaren a la vista oral el Sr. Gonzalo, representant legal de Chep España, el Sr. Higinio, representant legal de Transmaresval, el Sr. Inocencio, empleat de Chep, i el Sr. Javier, comercial delegat de Chep a Mallorca.

Els testimonis coincidiren en explicar que Chep és una empresa que es dedica a arrendar palets a altres empreses. Aquestes empreses usen els palets per col·locar els seus productes i enviar-los als distribuïdors, que són o bé empreses destinades a vendre dits productes als consumidors finals o bé empreses majoristes. Quan els distribuïdors han rebut els palets i han agafat les mercaderies que contenien ho indiquen a Chep i dita societat, a través d'altres empreses que té contractades, envia un transportista per recollir els palets i fer-los tornar a les seves instal·lacions. Els palets de Chep es poden distingir dels de les altres empreses perquè estan pintats de color blau. Transmaresval és una empresa que en el moments dels fets havia estat contractada per Chep per anar a recollir els palets dels distribuïdors, portar-los a les seves instal·lacions i enviar-los a Chep. El Sr. Alexander és un empresari que Transmaresval havia subcontractat per realitzar les recollides de palets als distribuïdors.

Per fer les recollides de palets Chep confecciona uns documents d'ordre de recollida on es fan constar el lloc i identificació del distribuïdor, del transportista i del receptor dels palets, la classe i nombre de palets, el nombre d'identificació de la recollida i les signatures referendant la recollida i posterior entrega dels palets, entre altres dades. Dites dades, excepte les signatures, venien emplenades per ordinador amb el document. Quan el transportista anava a recollir els palets el distribuïdor signava l'ordre de recollida i quan es feia l'entrega dels palets al receptor aquest també signava per confirmar la recepció. En ocasions puntuals on es necessitava fer una recollida urgent es podien usar documents d'ordre de recollida sense emplenar on s'introduïen les dades a mà. En tot cas, abans de fer les recollides per aquesta via era imprescindible que el transportista demanés per telèfon el nombre d'identificació de la recollida, doncs si aquest nombre no constava al document l'empresa receptora tenia prohibit acceptar els palets que els portava el transportista.

Els responsables de Chep s'adonaren que hi havia un desquadrament entre el nombre de palets que arribaven als distribuïdors que tenien a Mallorca i els que ells posteriorment recuperaven. Per aquest motiu, enviaren al Sr. Inocencio i al Sr. Javier a visitar els centres de distribució a Mallorca per esbrinar el que succeïa. En aquests centres els responsables els explicaren que els palets havien estat recollits i els ensenyaren ordres de recollida que indicaven que el Sr. Alexander havia enviat els seus camioners a recollir tots els palets que havien desaparegut de dites empreses. Tots els documents de les ordres de recollida que reflectien aquestes retirades de palets eren ordres en blanc on no constava el nombre d'identificació de l'ordre i que havien estat emplenades a mà per l'acusat o els seus empleats. Posteriorment, els responsables de Chep compararen les recollides que els havien indicat els distribuïdors amb les dades de Transmaresval i comprovaren que l'empresa no tenia registrada l'entrada dels palets a les seves instal·lacions.

Finalment, els xofers del Sr. Alexander, el Sr. Justo i el Sr. Leovigildo, declararen a la vista oral que ells eren les persones que anaven a recollir els palets de Chep a les empreses distribuïdores. Els testimonis manifestaren que mai solia coincidir el nombre de palets que havia indicat Chep a l'ordre de recollida amb el nombre real de palets que recollien, cosa que anotaven a mà als documents de recollida. El Sr. Justo exposà que si anaven els capvespres a deixar palets a les instal·lacions de Transmareval no trobaven cap persona que els rebés i els havien de deixar allà i anar a entregar la documentació al dia laboral següent. Els conductors coincidiren en assenyalar que tenien documents d'ordre de recollida en blanc per si havien de fer una recollida urgent, si bé el Sr. Justo declarà que dites recollides urgents eren habituals i el Sr. Leovigildo indicà el contrari. Finalment, els dos conductors descriviren el funcionament de l'empresa Transmaresval a l'hora de recollir els palets que ells portaven i fer-los arribar les ordres de recollida i la documentació justificant l'entrega dels palets com a molt dolent i desorganitzat.

Als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital consten les còpies de tots els documents d'ordre de recollida que, segons els representants de Chep, reflecteixen les recollides de palets del Sr. Alexander que no varen ser entregats a les instal· lacions de Transmaresval. Segons la valoració pericial que consta a l'esdeveniment 46 de l'expedient digital del PA aquests palets tenen un valor econòmic de 80.480 euros.

SEGON.- Del resultat de la valoració de la prova practicada al judici no resulta acreditat que l'acusat hagi comés els fets pels que s'ha formulat acusació, segons s'exposarà a continuació.

L' art. 253 CP disposa que " Serán castigados con las penas del artículo 249 o, en su caso, del artículo 250, salvo que ya estuvieran castigados con una pena más grave en otro precepto de este Código , los que, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble, que hubieran recibido en depósito, comisión, o custodia, o que les hubieran sido confiados en virtud de cualquier otro título que produzca la obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido".

Interpretant els elements del tipus del delicte d'apropiació indeguda, a la STS de 12 de febrer de 2019 s'estableix que " En la nueva regulación de la apropiación indebida y la administración desleal (LO 1/2015 ), se ha producido, en realidad, un desdoblamiento dogmático de la apropiación indebida en cuanto a la regulación del dinero como objeto del delito, de manera que existe ahora una apropiación indebida propia y otra que podemos denominar impropia. La primera, recae sobre cosas muebles no fungibles, como efectos, valores o cualquier otra cosa mueble que tenga esa última característica (no fungible); y la segunda, la que recae propiamente sobre dinero, u otra cosa fungible. No se trata propiamente de una administración desleal, puesto que el autor no ha recibido facultad alguna del comitente para llevar a cabo actos de gestión del patrimonio ajeno, sino simplemente de custodia o depósito, incluida la comisión como algo diferente de la administración, de tal dinero o cosa fungible.

Cuando se trata de cosas no fungibles, el delito de apropiación indebida requiere como elementos de tipo objetivo: a) que el autor lo reciba en virtud de depósito, comisión, o custodia, o cualquier otro titulo que produzca la obligación de entregar o devolver el mismo objeto; b) que el autor ejecute un acto de disposición sobre el objeto o el dinero recibidos que resulta ilegítimo en cuanto que excede de las facultades conferidas por el título de recepción, dándole en su virtud un destino definitivo distinto del acordado, impuesto o autorizado; c) que como consecuencia de ese acto se cause un perjuicio en el sujeto pasivo, lo cual ordinariamente supondrá una imposibilidad, al menos transitoria, de recuperación.

En relación con el título de recepción la jurisprudencia de esta Sala ha declarado el carácter de numerus apertus del precepto en el que caben, precisamente por el carácter abierto de la fórmula, aquellas relaciones jurídicas de carácter complejo y atípico que no encajan en ninguna de las categorías concretadas por la ley o el uso civil o mercantil, sin otro requisito que el exigido por la norma penal, esto es, que se origine una obligación de entregar o devolver".

El relat de fets formulat per les acusacions als seus escrits de conclusions definitives encaixa perfectament dins el tipus penal d'apropiació indeguda. Així, el Sr. Alexander hauria recollit els palets de Chep a causa de la seva relació contractual amb Transmaresval i posteriorment hauria incomplit la seva obligació d'entregar dits palets a les instal·lacions de l'anterior empresa per, enlloc d'això, incorporar-los al seu patrimoni per obtenir un benefici econòmic.

No existeix controvèrsia entre les parts a l'hora d'establir les relacions entre el Sr. Alexander, Transmaresval i Chep ni per determinar que l'acusat, a través dels seus empleats, va recollir tots els palets que consten als documents d'entrega que obren als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital. L'entrega dels palets consta també acreditada pel propi contingut dels documents als que acabem de fer referència, doncs els mateixos reflecteixen recollides de palets a diferents empreses i es troben signats pel Sr. Alexander o els seus empleats sense que cap d'ells hagi negat l'autoria de les seves signatures. Per tant, en aquesta Sentència s'ha de valorar només si el Sr. Alexander es va apropiar de dits palets o, pel contrari, els va entregar a les instal·lacions de Transmaresval.

En primer lloc, s'ha d'indicar que els empleats i representants de Chep que deposaren al plenari declararen que es varen adonar que els faltaven palets quan comprovaren als seus sistemes informàtics que el nombre de palets que enviaven als seus clients de Mallorca no coincidia amb les entregues de palets que tenien registrades procedents dels distribuïdors de l'illa. Ara bé, no s'ha aportat a la causa cap document o altre tipus de prova objectiva que reflecteixi aquest desquadrament. Entenem que aquesta prova hauria resulta de senzilla aportació tota vegada que Chep ha de comptar necessàriament amb informació comptable i justificants d'enviament i/o entrega relatius als enviaments i recepcions de palets que realitza en el marc de la seva activitat.

Manifes taren també els testimonis que, desprès de constatar que els distribuïdors havien entregat els palets desapareguts al Sr. Alexander, comprovaren a les bases de dades de Transmaresval que dits palets no havien estat entregats a aquesta empresa. Com succeïa en el supòsit anterior, tampoc s'han aportat els documents o altra tipus de justificació de la falta d'entrega dels palets que consten als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital. Hem d'incidir en aquest punt en que els documents de d'ordre de recollida dels palets, tot i no tenir nombre d'identificació, contenen una data, el nom de l'empresa distribuïdora, el nombre de palets recollits i la signatura del Sr. Alexander o els seus empleats. Per tant, seria senzill poder acreditar documentalment que els mateixos no varen ser entregats a les instal·lacions de Transmaresval si dita empresa comptabilitzava diligentment totes les entregues de palets que es produïen.

D'aques ta manera, ens trobem que no consta cap documentació que aporti dades objectives i fonamentades respecte la falta d'entrega dels palets que presumptament el Sr. Alexander hauria incorporat al seu patrimoni.

En tot cas, una vegada s'ha acreditat que el Sr. Alexander va recollir els referits palets, es podria deduir que la falta de documents acreditant la seva entrega a Transmaresval seria la prova de càrrec que justificaria l'apropiació indeguda que s'està enjudiciant. En aquest sentit, si efectivament Transmaresval no recollia cap palet del Sr. Alexander sense signar els documents d'ordre de recollida i sense que constés el nombre d'identificació de la recollida, resultaria senzill arribar a aquesta conclusió, una vegada s'ha constatat que els documents que obren als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital no contenen la signatura de cap representant de Transmaresval ni tampoc, excepte en alguns casos, el nombre d'identificació de l'ordre de recollida.

Ara bé, de l'anàlisi de la documentació aportada a les actuacions podem qüestionar sense cap dubte que efectivament Transmaresval respectés el sistema de funcionament abans exposat en les seves relacions contractuals amb el Sr. Alexander.

Així, la pericial confeccionada pel Sr. Mateo, que consta a l'esdeveniment 119 de l'expedient digital de PA, conté un gran nombre d'ordres de recollida que han estat analitzades per aquest Tribunal. Aquestes ordres de recollida reflecteixen les normals relacions comercials entre el Sr. Alexander i Transmaresval, doncs no es troben incloses dins els documents que les acusacions han assenyalat com les recollides de palets que no varen ser entregats a Transmaresval. La falta d'acusació respecte dites recollides ha de portar a partir de la premissa que dits documents es corresponen a recollides de palets que va fer l'acusat que varen venir seguides per l'entrega de les mercaderies a Transmaresval i el seu successiu enviament a Chep.

Aquests documents, segons entenem desprès del seu estudi, recolzen plenament les manifestacions del Sr. Alexander i els seus empleats en relació a la falta de control que existia a l'empresa Transmaresval a l'hora de rebre els palets de Chep que l'acusat recollia i posen en dubte que dita empresa respectés el sistema ordenat de control de recollida de palets que els seus representants i els de Chep manifestaren que existia i que permetrien tenir per acreditada l'apropiació per la que s'ha acusat al Sr. Alexander.

En primer lloc, les acusacions argumenten que el fet que les ordres de recollida dels palets desapareguts estassin emplenades a mà per l'acusat i no comptessin amb un nombre d'identificació era una dada que acreditava la seva falta d'entrega a Transmaresval, vist el sistema de funcionament abans exposat. Ara bé, a les ordres de recollida analitzades a la pericial del Sr. Mateo hem pogut detectar múltiples ordres emplenades a mà que no contenen cap nombre d'identificació. En aquest sentit es pot apreciar la situació descrita, a títol exemplificatiu, als fulls 2, 3, 5, 7 i 10 del DOC 6 annex a la pericial (esdeveniment 130) o als fulls 4, 7, 8, 9, 10, 12 (aquesta ordre és d'una recollida a l'empresa COMABE), 14, 15, 17, 18 (recollida a COMABE), 19 (recollida a COMABE), 20 (recollida a Lladapol), 21, 22 (recollida a COMABE), 23 (recollida a COMABE), 24 (recollida a COMABE), 25, 26, 27, 28, 29 i 32 del DOC 7 annex a la pericial (esdeveniment 131). L'anterior enumeració és només un petit extracte del total d'ordres de recollida emplenades a mà i sense nombre d'identificació que consten a la documentació annexa a la pericial, el nombre total de les quals és molt més alt, i reflecteixen únicament recollides de palets realitzades a l'any 2017. Per tant, podem constatar que sí que era habitual que el Sr. Alexander recollís palets de Chep usant ordres de recollida en blanc sense nombre d'identificació que ell emplenava manualment sense sol·licitar cap nombre per identificar-les. Resulta rellevant també destacar que algunes de les recollides, segons hem vist, es varen realitzar precisament a les empreses on s'ha acusat al Sr. Alexander de recollir palets i no entregar-los a Transmaresval.

De les anteriors dades podem determinar que Transmaresval sí que acceptava que el Sr. Alexander els entregués palets que havia recollit sense tenir cap nombre d'identificació de l'ordre de recollida i usant documents d'ordre de recollida en blanc que ell emplenava a mà. A més, de dita documentació podem constatar també que aquest sistema de funcionament s'havia practicat, com a mínim, amb les empreses COMABE i Lladopol sense incidències abans que tinguessin lloc els fets que s'estan enjudiciant.

Per tant, el fet que les ordres de recollida en les que es fonamenta l'acusació formulada contra el Sr. Alexander estassin emplenades a mà i no comptessin amb cap nombre d'identificació no és per si mateixa una dada que aporti indicis de criminalitat contra l'acusat.

En segon lloc, de l'anàlisi de la documentació hem pogut comprovar com la gran majoria de documents d'ordre de recollida no es troben signats per Transmaresval. No farem cap enumeració exemplificativa perquè aquesta incidència apareix pràcticament a tots els documents estudiats. Hem trobat també documents d'ordre de recollida on no consta cap signatura i documents que no contenen les signatures dels distribuïdors. De fet, pel que es veu, resultava altament inusual que els tres intervinents al document plasmessin la seva signatura al mateix. També hem detectat que els distribuïdors freqüentment signaven a la zona on havia de signar el receptor (Transmaresval), cosa que impedeix saber si algunes firmes són dels distribuïdors o de Transmaresval. Finalment, hem observat també ordres de recollida sense data.

Si tenim en compte que aquests documents reflecteixen recollides i entregues de palets que es varen produir sense incidències, doncs no s'ha formulat acusació amb fonament als mateixos segons hem exposat, no podem més que determinar que el sistema de funcionament que realment existia per regir les relacions entre el Sr. Alexander i Transmaresval era totalment caòtic i poc diligent. Així, podem donar per acreditat que Transmaresval acceptava palets del Sr. Alexander sense tenir nombre d'identificació de l'ordre de la recollida i sense ni tan sols signar el justificant de la seva recepció, segons hem vist.

Dins aquest context de falta de control i desorganització total, la simple aportació de les ordres de recollida que obren als esdeveniments 19 a 27 de l'expedient digital de cap manera permet arribar, dins un procés penal, a la conclusió que el Sr. Alexander es va apropiar de tots els palets que consten recollits a dits documents. En canvi, aquesta desorganització detectada quadra totalment amb la versió de descàrrec que va donar l'acusat a la vista oral.

D'aques ta manera resulta que en el present cas no tenim dades objectives ni que permetin acreditar que els palets dels que presumptament es va apropiar el Sr. Alexander no varen ser retornats a Chep ni que els mateixos no varen ser entregats a les instal·lacions de Transmaresval. Així, vist els caos existent en la documentació, tan possible és que els palets que va recollir el Sr. Alexander i pels que s'ha formulat acusació fossin entregats a Transmaresval com que efectivament l'acusat els incorporés dolosament al seu patrimoni.

Per aquest motiu, no podem més que concloure que la prova de càrrec practicada no resulta suficient per tenir per acreditat que l'acusat és autor dels fets que se li imputen. En aquest sentit, s'ha de recordar que el principi de la presumpció d'innocència, promulgat com a dret fonamental a l' art. 24 CE, exigeix que s'adopti aquesta solució. En efecte, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre l'efectivitat del referit article a distintes sentències com la STC 18/2021 de 15 de febrer, on s'estableix que " El Pleno del tribunal recordó en la STC 185/2014, de 6 de noviembre , FJ 3, que la "doctrina de este tribunal ha reconocido que el derecho a la presunción de inocencia es 'uno de los principios cardinales del Derecho penal contemporáneo, en sus facetas sustantiva y formal' (por todas, SSTC 138/1992, de 13 de octubre , y 133/1995, de 25 de septiembre ) y es consciente de la importancia garantista del derecho a la presunción de inocencia, al que considera quizás 'la principal manifestación constitucional de la especial necesidad de proteger a la persona frente a una reacción estatal sancionadora injustificada' ( SSTC 141/2006, de 8 de mayo, FJ 3 , y 201/2012, de 12 de noviembre , FJ 4). Como regla de tratamiento, la presunción de inocencia impide tener por culpable a quien no ha sido así declarado tras un previo juicio justo (por todas, STC 153/2009, de 25 de junio , FJ 5) y, como regla de juicio en el ámbito de la jurisdicción ordinaria, se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena, a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable (entre muchas, últimamente, STC 78/2013, de 8 de abril , FJ 2). El art. 24.2 CE significa que se presume que los ciudadanos no son autores de hechos o conductas tipificadas como delito y que la prueba de la autoría y la prueba de la concurrencia de los elementos del tipo delictivo, corresponden a quienes, en el correspondiente proceso penal, asumen la condición de parte acusadora ( STC 105/1988, de 8 de junio , FJ 3). Como regla presuntiva supone que 'el acusado llega al juicio como inocente y solo puede salir de él como culpable si su primitiva condición es desvirtuada plenamente a partir de las pruebas aportadas por las acusaciones' ( SSTC 124/2001, de 4 de junio, FJ 9 , y 145/2005 , FJ 5). La presunción de inocencia es, por tanto, una presunción iuris tantum de ausencia de culpabilidad 'que determina la exclusión de la presunción inversa de culpabilidad criminal de cualquier persona durante el desarrollo del proceso, por estimarse que no es culpable hasta que así se declare en sentencia condenatoria' ( STC 107/1983, de 29 de noviembre , FJ 2)".

Destacábamos, asimismo, que la eficacia garantista de la presunción de inocencia se despliega ante el juez y frente al legislador, en tanto que el derecho a ser presumido inocente es un derecho subjetivo público con una "obvia proyección como límite de potestad legislativa y como criterio condicionador de las interpretaciones de las normas vigentes" ( STC 109/1986, de 24 de septiembre, FJ 1). En concreto, "el tribunal ha incluido en la configuración constitucional de este derecho la interdicción de las presunciones de los elementos constitutivos del delito ( SSTC 111/1999, de 14 de junio, FJ 3; 87/2001, de 2 de abril, FJ 9; 267/2005, de 24 de octubre, FJ 4, y 92/2006, de 27 de marzo, FJ 2). Con independencia de la modalidad delictiva de que se trate, no es tolerable que alguno de los elementos típicos se presuma en contra del acusado, sea con una presunción iuris tantum, que supone una traslación o inversión de la carga de la prueba irreconciliable con el art. 24.2 CE (ya en STC 105/1988, de 8 de junio, FJ 3), sea con una presunción iuris et de iure, ilícita en el ámbito penal desde la perspectiva constitucional, por cuanto prohíbe la prueba en contrario de lo presumido, con los efectos vulneradores de la presunción de inocencia de descargar de la prueba a quien acusa y de impedir probar la tesis opuesta a quien se defiende" ( STC 185/2014, FJ 3).

De otro lado, desde la STC 44/1989, de 20 de febrero, FJ 2, hemos distinguido entre el derecho a la presunción de inocencia y el principio in dubio pro reo, situando a este último en el momento de la valoración o apreciación probatoria, de modo que "solo entra en juego cuando existe una duda racional sobre la real concurrencia de los elementos objetivos y subjetivos que integran el tipo penal, aunque se haya practicado una prueba válida" ( STC 16/2000, de 31 de enero, FJ 4). Y mantiene que, "con la perspectiva constitucional, el principio in dubio pro reo, 'en tanto que perteneciente al convencimiento íntimo o subjetivo del órgano judicial', ni está dotado de la protección del recurso de amparo, 'ni puede en modo alguno ser objeto de valoración por este tribunal cuando el órgano judicial no ha albergado duda alguna acerca del carácter incriminatorio de las pruebas practicadas'" (así últimamente, STC 147/2009, de 15 de junio, FJ 2, con cita de las SSTC 63/1993, de 1 de marzo, FJ 4; 103/1995, de 3 de julio, FJ 4; 16/2000, de 16 de enero, FJ 4; 209/2003, de 1 de diciembre, FJ 5; 61/2005, de 14 de marzo, FJ 4, y 137/2005, de 23 de mayo, FJ 3).

No obstante, conforme a nuestra doctrina, la regla de juicio que impone el derecho a la presunción de inocencia es muy clara: "se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable" (entre muchas, las ya citadas SSTC 78/2013, FJ 2 , y 185/2014 , FJ 3). Exige, como presupuesto de una condena penal conforme con el art. 24.2 CE , la certeza sobre la culpabilidad del imputado, entendida como ausencia de duda razonable respecto a la concurrencia de todos aquellos extremos relevantes para la condena. En tal medida, la razonabilidad de las conclusiones del juzgador sobre el resultado de los medios de prueba, justificadas a través de la debida motivación, y su suficiencia para condenar son exigencias entrelazadas del derecho a la presunción de inocencia ( SSTC 268/2000, de 27 de noviembre, FJ 9 , y 78/2013 , FJ 2). La existencia de una duda razonable en términos objetivos (o mejor, intersubjetivos) implica una valoración probatoria deficiente y la ausencia de prueba de cargo suficiente y, en definitiva, la vulneración del derecho a la presunción de inocencia. Así ocurrirá, como hemos repetido, si se presentan por el acusado hipótesis fácticas alternativas razonables frente a la hipótesis acusatoria ( SSTC 81/1998, de 2 de abril, FJ 3 ; 155/2002, de 22 de julio, FJ 7 ; 145/2005, de 6 de junio, FJ 5 , y 12/2011, de 28 de febrero , FJ 10). Sin que, por lo demás, pueda haber diferencia cualitativa desde la perspectiva del art. 24.2 CE entre una absolución resultante de una constatación incontestable de la inocencia del acusado y una absolución fundamentada en la ausencia de pruebas suficientes para enervar la presunción de inocencia -por existir una duda razonable- ( SSTC 8/2017, de 19 de enero, FFJJ 7 y 8; 10/2017, de 30 de enero, FJ 4 ; 85/2019, de 19 de junio , FJ 10, y STEDH de 16 de febrero de 2016 asunto Vlieeland Boddy y Marcelo Lanni c. España , § 40)".

De la doctrina acabada de citar es constata, com no pot ser d'altra manera en un estat democràtic, que per poder vèncer la presumpció d'innocència és necessari que durant el judici s'hagi practicat una prova de càrrec suficient per imputar, sense cap dubte raonable, la comissió d'un delicte a una persona. A sensu contrari, quan la prova practicada no sigui suficient per arribar a aquesta convicció, la llei imposa al jutge o tribunal l'obligació d'absoldre a l'acusat. En aquest cas, i segons s'ha exposat anteriorment, aquesta Sala considera que la prova de càrrec practicada no reuneix els requisits necessaris per vèncer la presumpció d'innocència del Sr. Alexander.

Per tot això, hem arribat a la conclusió que, per falta de prova de càrrec practicada en contra per tot el que hem exposat anteriorment, l'acusat ha de ser absolt per la comissió d'un delicte d'apropiació indeguda.

TERCER.- Una vegada s'ha declarat que no ha quedat acreditat que l'acusat sigui responsable de la comissió d'un delicte d'apropiació indeguda, no resulta possible fer cap pronunciament favorable a les acusacions respecte la responsabilitat civil derivada del delicte en aquest procés penal.

QUART.- Les costes processals s'entenen imposades per la llei als criminalment responsables de tot delicte, tal i com s'estableix a l' art. 123 CP en relació amb l' art. 240 LECrim. En el present judici, en no haver cap persona declarada criminalment responsable, pertoca la imposició de les costes d'ofici.