Sentencia Penal 124/2024 Audiencia Provincial Penal de Illes Balears nº 2, Rec. 45/2022 de 21 de marzo del 2024

PRIMER.- Abans d'entrar a resoldre el fons de l'assumpte hem d'analitzar la qüestió prèvia plantejada per la defensa del Sr. Luis Francisco, el Sr. Carlos Alberto i Alcud Fincas en relació a la possible prescripció dels delictes pels que s'havia formulat acusació contra ells. Hem de recordar que a la present causa el Ministeri Fiscal acusa al Sr. Virgilio i a la societat Intervenciones Mejores S.L. per la comissió d'un delicte d'estafa agreujada de l' art. 250 CP i al Sr. Luis Francisco i al Sr. Carlos Alberto per la comissió d'un delicte de receptació de l' art. 298.1 CP. Per la seva banda, l'acusació particular imputa a tots els anteriors, més Alcud Fincas, la comissió d'un delicte d'estafa agreujada de l' art. 250 CP.

El delicte d'estafa agreujada tipificat a l' art. 250 CP està castigat amb una pena de 1 a 6 anys de presó i de 6 a 12 mesos de multa. Per la seva banda, el delicte de receptació de l' art. 298.1 CP té associada una pena de 6 mesos a 2 anys de presó. Per aquesta causa, conforme la versió de l' art. 131 CP vigent en el moment dels fets, el delicte d'estafa imputat als acusats tenia un termini de prescripció de 10 anys i el de receptació de 5 anys.

Conforme els escrits de conclusions definitives presentats pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular, tan el delicte d'estafa com el de receptació imputats als acusats s'hauria perfeccionat amb l'atorgament de l'escriptura d'ampliació de capital de la societat Alud Fincas elevada a pública el dia 12 d'abril de 2015. Ara bé, acollint les tesis acusadores, s'hauria de fixar l'inici del còmput de la prescripció amb la celebració del contracte d'arrendament entre Alcud Fincas i la societat Happening 2015 S.L. atorgat el dia 1 de setembre de 2015 i la seva posterior inscripció al Registre de la Propietat el dia 13 de desembre de 2016. En tot cas, fins i tot computant la prescripció des del dia de la celebració del contracte de compravenda del 12 d'abril de 2015 haurem de concloure que els delictes pels que s'ha formulat acusació no han prescrit, segons veurem a continuació.

Hem de recordar que l' art. 132 CP vigent en el moment dels fets disposava que " 1. Los términos previstos en el artículo precedente se computarán desde el día en que se haya cometido la infracción punible. En los casos de delito continuado, delito permanente, así como en las infracciones que exijan habitualidad, tales términos se computarán, respectivamente, desde el día en que se realizó la última infracción, desde que se eliminó la situación ilícita o desde que cesó la conducta.

En la tentativa de homicidio y en los delitos de aborto no consentido, lesiones, contra la libertad, de torturas y contra la integridad moral, la libertad e indemnidad sexuales, la intimidad, el derecho a la propia imagen y la inviolabilidad del domicilio, cuando la víctima fuere menor de edad, los términos se computarán desde el día en que ésta haya alcanzado la mayoría de edad, y si falleciere antes de alcanzarla, a partir de la fecha del fallecimiento.

2. La prescripción se interrumpirá, quedando sin efecto el tiempo transcurrido, cuando el procedimiento se dirija contra la persona indiciariamente responsable del delito o falta, comenzando a correr de nuevo desde que se paralice el procedimiento o termine sin condena de acuerdo con las reglas siguientes:

1.ª Se entenderá dirigido el procedimiento contra una persona determinada desde el momento en que, al incoar la causa o con posterioridad, se dicte resolución judicial motivada en la que se le atribuya su presunta participación en un hecho que pueda ser constitutivo de delito o falta.

2.ª No obstante lo anterior, la presentación de querella o la denuncia formulada ante un órgano judicial, en la que se atribuya a una persona determinada su presunta participación en un hecho que pueda ser constitutivo de delito o falta, suspenderá el cómputo de la prescripción por un plazo máximo de seis meses para el caso de delito y de dos meses para el caso de falta, a contar desde la misma fecha de presentación de la querella o de formulación de la denuncia.

Si dentro de dicho plazo se dicta contra el querellado o denunciado, o contra cualquier otra persona implicada en los hechos, alguna de las resoluciones judiciales mencionadas en el apartado anterior, la interrupción de la prescripción se entenderá retroactivamente producida, a todos los efectos, en la fecha de presentación de la querella o denuncia.

Por el contrario, el cómputo del término de prescripción continuará desde la fecha de presentación de la querella o denuncia si, dentro del plazo de seis o dos meses, en los respectivos supuestos de delito o falta, recae resolución judicial firme de inadmisión a trámite de la querella o denuncia o por la que se acuerde no dirigir el procedimiento contra la persona querellada o denunciada. La continuación del cómputo se producirá también si, dentro de dichos plazos, el Juez de Instrucción no adoptara ninguna de las resoluciones previstas en este artículo.

3.ª A los efectos de este artículo, la persona contra la que se dirige el procedimiento deberá quedar suficientemente determinada en la resolución judicial, ya sea mediante su identificación directa o mediante datos que permitan concretar posteriormente dicha identificación en el seno de la organización o grupo de personas a quienes se atribuya el hecho".

En el present cas resulta que el dia 13 de setembre de 2018 el Sr. Belarmino va interposar una querella on imputava a tots els acusats la comissió d'un delicte d'estafa. Dita querella va ser repartida al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Ciutadella, essent que el dia 27 de desembre de 2018 la jutgessa titular del jutjat va dictar una Interlocutòria on s'acordava no admetre a tràmit l'anterior querellava. Aquesta resolució va ser recorreguda en apel·lació per la part querellant el dia 10 de gener de 2019, resultant que el dia 17 de juny de 2019 la Secció Primera de l'Audiència Provincial dictà una resolució on s'estimava el recurs d'apel·lació plantejat pel Sr. Belarmino i s'acordava revocar la Interlocutòria dictada pel jutjat a quo per a que es procedís a admetre a tràmit la querella presentada. Tot això per considerar el Tribunal que del relat de fets inclòs a dita querella es desprenien indicis de criminalitat que precisaven de ser investigats. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Ciutadella no va atendre a l'acordat per l'Audiència Provincial fins el dia 12 de gener de 2021.

En ser el termini de prescripció del delicte d'estafa pel que s'ha formulat acusació de 10 anys, no podem declarar la prescripció d'aquest delicte per a cap dels acusats, conforme el relat de fets que acabem de realitzar. Així, no han transcorregut encara ara 10 anys des de la consumació de l'estafa imputada als acusats, que segons hem vist es va perfeccionar a l'abril de 2015.

Per altra banda, i conforme el disposat a l' art. 132 CP, no podem concloure tampoc que el delicte de receptació que el Ministeri Fiscal imputa a Alcud Fincas, el Sr. Carlos Alberto i el Sr. Luis Francisco hagi prescrit. Així, és cert que no resulta possible determinar que la presentació de la querella va interrompre la prescripció del delicte, tota vegada que dins els 6 mesos posteriors a la seva interposició no es va dictar cap de les resolucions previstes a l' art. 132 CP. Per altra banda, resulta que la resolució acordant l'admissió a tràmit de la querella es va dictar més de 5 anys després de la comissió dels fets. Ara bé, el cert és que la resolució dictada per l'Audiència Provincial resolent el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Belarmino sí que va interrompre el termini de prescripció del delicte. Així, a dita resolució la Secció Primera d'aquest Tribunal va analitzar motivadament les conductes imputades pel querellant a tots els acusats, així com els documents aportats amb la querella, i va concloure que existien indicis de la possible comissió d'una conducta penalment rellevant imputable als querellats, requerint al jutjat a quo per a que admetés a tràmit la querella presentada. Aquesta resolució compleix els requisits previstos a l' art. 132 CP per interrompre la prescripció.

En conseqüència, amb del dictat de la Interlocutòria del 17 de juny de 2019 el termini de prescripció dels delictes pels que havien estat denunciats els acusats es va interrompre, sense que des de dita data hagin transcorregut encara 5 els anys de prescripció associats al delicte de receptació de l' art. 298.1 CP.

Per tot l'exposat, aquesta qüestió prèvia de prescripció no pot ser acollida.

Qüestió distinta és la valoració del fet que el jutjat d'instrucció tardés ni més ni menys que 1 any i 7 mesos en complir l'acordat per l'Audiència Provincial. Aquesta demora injustificada no afecta a la prescripció dels delictes presumptament comesos pels acusats, segons hem exposat, però hauria de ser tinguda en compte en cas que aquests siguin finalment condemnats a la present resolució als efectes de l'aplicació d'una atenuant de dilacions indegudes.

SEGON.- Entrant ara a resoldre el fons de l'assumpte resulta que a la present causa, segons hem exposat anteriorment, l'acusació particular imputa a tots els acusats un delicte d'estafa agreujada de l' art. 250 CP. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal acusa al Sr. Virgilio i a la societat Intervenciones Mejores S.L. per la comissió d'un delicte d'estafa agreujada i al Sr. Luis Francisco i al Sr. Carlos Alberto per la comissió d'un delicte de receptació de l' art. 298.1 CP. Més concretament, les acusacions sostenen que el Sr. Virgilio, com administrador únic de la societat Intervenciones Mejores, es va aprofitar de la greu situació econòmica de la societat Organización Randa 2008 i del Sr. Belarmino i el seu soci, el Sr. Mariano, per aconseguir que aquests transmetessin Organización Randa a Intervenciones Mejores per un preu de 1 euro fent-los creure que a canvi ell i Intervenciones Mejores assumirien el pagament de tots els seus deutes, si ble el Sr. Virgilio no tenia cap intenció de complir amb aquesta obligació. A l'escriptura de compravenda es va acordar que la nova propietat de Organización Randa no podria realitzar cap acte de disposició patrimonial sobre els immobles propietat de la societat fins que es complís l'obligació del pagament dels deutes d'aquesta i els seus socis, fixant uns terminis per al compliment de dita obligació. A la vegada, el Sr. Virgilio va aprofitar l'engany per aconseguir que el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano el nomenessin administrador únic de Organización Randa. Aprofitant la compravenda i el seu nomenament com a administrador, només dos mesos després de la compravenda i sense haver satisfet els deutes als que abans hem fet referència, Intevenciones Mejores va participar a l'ampliació de capital de la societat Alcud Fincas, del que el Sr. Carlos Alberto era administrador únic, aportant tot el patrimoni immobiliari de Organización Randa i deixant d'aquesta manera descapitalitzada la societat. Seguidament, el Sr. Luis Francisco (erròniament a l'escrit de conclusions del Ministeri Fiscal s'indica qui va ser el Sr. Carlos Alberto qui va celebrar aquest contracte), com a nou administrador de Alcud Fincas, va arrendar els immobles que abans eren propietat de Organización Randa a la societat Happening 2015 S.L. per un període de 20 anys el dia 1 de setembre de 2015. Tot això per evitar que els negocis jurídics celebrats pels acusats poguessin ser objecte d'alguna acció civil destinada a reintegrar-los al patrimoni de Organización Randa. Els acusats esperaren que es complissin els terminis de reclamació previstos al contracte de compravenda celebrat a l'abril de 2015 per inscriure als registres corresponents els posteriors negocis jurídics celebrats sobre les finques propietat de Organización Randa, per evitar així revelar la seva conducta criminal.

El Sr. Virgilio declarà al judici oral que al 2015 era l'administrador d'Intervenciones Mejores, creient que també era soci d'aquesta societat. L'acusat manifestà que va conèixer la Organización Randa a través del Sr. Juan Francisco, qui li va explicar que era amic del Sr. Belarmino i es dedicava a la compravenda d'empreses. El Sr. Virgilio referí que el Sr. Juan Francisco li va oferir comprar l'empresa del Sr. Belarmino, que tenia deutes.

L'acusat afegí que no tenia cap relació amb el Sr. Juan Francisco, resultant només que tenien amics en comú i que un dia es varen veure a un bar i ell li va proposar si li interessava comprar una empresa amb deutes, acceptant ell el negoci.

El Sr. Virgilio indicà que va gestionar la compra de Randa amb el Sr. Juan Francisco i que només va conèixer al Sr. Belarmino quan va anar a signar l'escriptura de canvi d'administrador. L'acusat afegí que abans de comprar empresa es va reunir dues vegades amb el Sr. Juan Francisco i que després va anar a Menorca, on es va veure amb el Sr. Belarmino i varen signar l'escriptura de canvi d'administrador de la societat Randa. El Sr. Virgilio manifestà que abans de celebrar els contractes el Sr. Juan Francisco no li va ensenyar cap documentació, essent que aquest li explicava que era íntim amic del Sr. Belarmino i ell era qui duia tota la documentació de l'empresa Randa. També referí que abans de comprar la societat Randa ell no va demanar cap document ni va fer cap indagació sobre el seu estat.

L'acusat declarà que abans de participar en aquest negoci havia comprat una empresa una vegada només i que aquesta venda la va gestionar ell, demanant en aquest cas tota la documentació necessària. Ara bé, sobre el cas concret, el Sr. Virgilio exposà que el Sr. Juan Francisco va negociar amb el Sr. Belarmino i desprès amb el grup inversor que ell duia per afrontar la inversió. L'acusat referí que el Sr. Juan Francisco li va dir que ell portaria una gent solvent amb doblers que es faria càrrec dels deutes de Randa de la que mai li varen dir el nom.

Preguntat sobre el pacte de l'escriptura de compravenda celebrada entre Randa i Intervenciones en relació a que la segona societat es feia responsable del pagament dels deutes tan de Randa com dels seus socis, el Sr. Virgilio manifestà que no varen fer constar el nom de l'inversor que realment havia de pagar els deutes a l'escriptura i que va ser el Sr. Juan Francisco qui es va encarregar de tot i li va dir que els deutes els pagaria l'inversor. L'acusat afegí que abans de celebrar el negoci jurídic li varen indicar que ell el que havia de fer només era gestionar l'empresa Randa i cobrar un sou mensual i que, amb tot el que ha passat després, ara creu que l'escriptura no era normal.

El Sr. Virgilio declarà que Intervenciones Mejores no tenia cap contraprestació per l'operació i que després de firmar la compravenda ell va anar directe al Banc Popular. Exhibit el document que consta a l'esdeveniment 3 de l'expedient digital, l'escriptura d'aportació finques per l'ampliació de capital de la societat Alcud Fincas, l'acusat exposà que no sabia perquè la seva empresa es quedava les finques pagant només 1 euro i sense assumir els deutes de Randa. El Sr. Virgilio afegí que ell no sabia perquè les coses es varen fer així, ja que tot ho va gestionar el Sr. Juan Francisco i ell només va fer el que li va dir aquest home.

Prèvia exhibició del document que consta a l'esdeveniment 33 de l'expedient digita l'acusat manifestà que no coneixia al Sr. Carlos Alberto, essent que el va conèixer el dia que signaren l'escriptura, afegint que no sabia si aquest dia el Sr. Luis Francisco era també a la notaria. Una vegada exhibit el document que consta a l'esdeveniment 34 de l'expedient digital l'acusat referí que abans de concertar l'arrendament no tenia cap relació amb el Sr. Luis Francisco i que no sabia qui era aquest senyor.

El Sr. Virgilio declarà que 3 o 4 mesos després de signar les operacions el Sr. Juan Francisco li va dir que ja no comptava amb ell perquè no era ningú per haver anat a negociar coses al banc. L'acusat afegí que feia dos mesos que havia sabut que el Sr. Juan Francisco havia mort i que estava segur que el Sr. Juan Francisco va obtenir algun benefici amb les operacions, però que no sabia quin era.

L'acusat exposà que no sabia si el Sr. Juan Francisco tenia una immobiliària, si bé es pensava que no, que la persona que la tenia era realment un familiar seu.

El Sr. Virgilio referí que coneixia les clàusules de les escriptures que va firmar i que no sabia si algú havia pagat els deutes de Randa, ja que des de que el Sr. Juan Francisco el va treure de l'empresa ell no havia sabut res més. L'acusat tampoc sabia que es va fer amb les finques de Randa.

Finalment, l'acusat manifestà que ell no va cobrar res per la seva participació en els fets i que mai va tenir la possessió dels locals de Randa, afegint que havia sabut que les pizzeries varen estar obertes al públic amb gent que no coneixia i que no pertanyia a Intervenciones Mejores.

El Sr. Carlos Alberto, que no contestà a les preguntes de l'acusació particular, declarà al plenari que abans dels fets que s'estan enjudiciant no tenia cap relació amb el Sr. Virgilio, a qui va conèixer el dia que va anar a signar l'escriptura a la notaria.

L'acusat manifestà que la seva intervenció en els fets va començar amb l'atorgament de l'escriptura d'ampliació de capital d'Alcud Fincas. El Sr. Carlos Alberto referí que era l'administrador d'Alcud Fincas, que era una empresa de construcció on ell tenia el capital majoritari. L'acusat explicà que en el moment dels fets ell feia feina a la construcció, desconeixent perquè a l'escriptura d'ampliació de capital es va fer constar que era encarregat de manteniment.

El Sr. Carlos Alberto exposà que el Sr. Juan Francisco tenia una immobiliària a Ciutadella i el va contactar per treballar en algunes de reformes abans dels fets i que fins aquell moment mai abans havia intervingut en operacions d'aquesta naturalesa. L'acusat declarà que el Sr. Juan Francisco li va dir que hi havia una empresa que necessitava fer una quitança d'un deute a un banc i que necessitava una empresa solvent per poder negociar amb l'entitat. Així, el Sr. Juan Francisco li i va proposar que fessin una ampliació de capital i que ell es presentés, que seguidament negociarien la quitança i desprès una altra empresa compraria l'empresa i ell s'enduria una comissió. Ara bé, l'acusat manifestà que mai va rebre la comissió i que en canvi va perdre la seva empresa.

El Sr. Luis Francisco, que no contestà a les preguntes de l'acusació particular, manifestà al judici oral que va accedir al càrrec d'administrador d'Alcud Fincas perquè era amic del Sr. Carlos Alberto, qui li va explicar que tenia problemes i li va proposar entrar a fer d'administrador. L'acusat referí que el Sr. Carlos Alberto estava molt estressat per la feina i que ell el va veure malament. Afegí el Sr. Luis Francisco que el Sr. Carlos Alberto li va dir que estava al límit i no volia seguir més.

L'acusat declarà que el Sr. Carlos Alberto li va donar el telèfon del Sr. Juan Francisco i li va dir que si volia assumir el càrrec d'administrador hi havia l'opció de fer un negoci. El Sr. Luis Francisco exposà que es va posar en contacte amb el Sr. Juan Francisco i que aquest li va explicar que tenia un negoci que podia donar beneficis. Afegí que ell i el Sr. Juan Francisco varen seguir xerrant i que aquest li va exposar que hi havia uns locals a Menorca que es podien vendre o llogar. Seguidament, segons l'acusat, el Sr. Juan Francisco li va presentar un senyor que nomia Mauricio i varen arribar a un acord per fer un contracte de lloguer de 20 anys on es pactà que als 10 anys s'havia de fer una aportació d'uns pagarés i unes màquines. El Sr. Luis Francisco exposà que amb el Sr. Mauricio varen signar el contracte i que l'arrendatari es va trobar que no li donaven les claus dels locals. Sobre aquesta qüestió, segons l'acusat, el Sr. Mauricio li va dir que el Sr. Juan Francisco li va demanar signar un contracte privat amb ell que era diferent del que havien acordat ells, contestant ell que no volia signar cap altre contracte. Per aquest motiu, el Sr. Mauricio va decidir rompre l'acord i li va tornar els pagarés.

El Sr. Luis Francisco declarà que a l'any 2015 ell era picapedrer i que, en referència al negoci on va participar, el Sr. Juan Francisco no li va especificar quin benefici obtindria per la seva intervenció. L'acusat manifestà que no coneixia l'empresa Happening i que només sabia el que li va explicar el Sr. Juan Francisco. Finalment, el Sr. Luis Francisco declarà que no havia obtingut cap benefici dels fets ni havia cobrat res i que no coneixia ni al Sr. Belarmino ni al Sr. Virgilio.

El Sr. Belarmino manifestà al judici oral que ostentava el 50% del capital social de la societat Randa, que era una empresa que es dedicava a la restauració. El perjudicat explicà que ell i el seu soci varen vendre les seves participacions a Intervenciones Mejores.

Respecte de l'anterior negoci jurídic, el Sr. Belarmino exposà que el varen telefonar i li varen demanar si venia l'empresa i va dir que sí, que varen negociar i varen arribar a un acord. El perjudicat declarà que el Sr. Virgilio es va posar en contacte amb ell i li va dir que estaven interessats en comprar la seva empresa. El Sr. Belarmino afegí que ell no va negociar res amb el Sr. Juan Francisco per a l'operació, indicant que era a una persona a qui coneixia de Cituadella però que no va intervenir en res, doncs tot ho va tractar amb el Sr. Virgilio.

El perjudicat exposà que ell i el Sr. Virgilio varen negociar per telèfon, es varen veure una vegada i desprès ja varen anar a signar l'escriptura de compravenda. El Sr. Belarmino declarà que va aportar al Sr. Virgilio un llistat fet a mà del deutes que tenia Randa i que amb aquesta informació ja varen signar. El perjudicat referí que el Sr. Virgilio no li va demanar més documentació ni cap altra informació.

El Sr. Belarmino manifestà que en el moment dels fets ell estava en un moment delicat i que l'acusat li va donar confiança i li va dir que ells s'encarregarien de tots els seus deutes, doncs el que volia era començar de zero. Per aquest motiu, va creure que feia un bon negoci.

El perjudicat declarà que aquella era la primera vegada que feia un negoci així i no es va assessorar amb cap persona externa. Afegí el Sr. Belarmino que el dia que varen anar al notari no recordava qui va donar la documentació a la notaria, si bé no va ser ell i creia que qui ho va fer va ser el Sr. Virgilio. El perjudicat indicà que no sabia com es va obtenir la documentació que feia falta per confeccionar les escriptures públiques.

El Sr. Belarmino exposà que Intervenciones Mejores no ha pagat cap dels seus deutes i que ell va anar pagant uns 85.000 euros a proveïdors i altres deutors. El perjudicat referí també que no sabia quin havia estat el destí final de les finques que tenia Randa, i que suposava que se les havia quedat el banc per pagar els deutes. Així, explicà el Sr. Belarmino que les finques propietat de Randa tenien una hipoteca amb Banco Popular i que ni el abans el Banco Popular ni ara el Banco Santander li han reclamat res. El Sr. Belarmino indicà que ell i el seu soci tenien un aval al banc de 70.000 euros i que el varen perdre.

El perjudicat manifestà que el Sr. Virgilio va anar al seu local, on ell tenia tota la comptabilitat de l'empresa, i que l'acusat la va poder consultar, si bé el tema econòmic només el varen tractar oralment. El Belarmino exposà que el Sr. Virgilio li deia que tenia un cap que nomia Luis Francisco a qui havia de donar compte de tot, afegint que va conèixer al Sr. Luis Francisco el dia desprès de signar, quan li donà les claus dels locals.

El Sr. Belarmino declarà que els locals de Randa estaven situats al passeig marítim de Ciutadella i havien estat totalment reformats. El perjudicat referí que abans d'anar a la notaria varen valorar els locals a través d'un arquitecte tècnic, constant dita valoració a l'esdeveniment 121 de l'expedient digital.

El perjudicat exposà que encara li reclamaven deutes de Randa. Per altra banda, el Sr. Belarmino indicà que abans dels fets no coneixia al Sr. Virgilio, que ell tenia el local en venda i no sabia com el Sr. Virgilio va tenir coneixement d'aquest fet. Sobre l'acusat, el perjudicat explicà que el Sr. Virgilio li va insinuar que es dedicava a comprar empreses amb problemes i recuperar-les i que ell es va fiar de l'acusat.

El Sr. Belarmino declarà que ell va comprar Randa a Palma i que va aportar 95.000 euros a la societat, no essent cert que demanés un préstec al Sr. Basilio. El perjudicat afegí que el seu soci era un senyor major que no feia feina amb ell, doncs només va aportar capital i era ell qui ho havia de fer tot.

Sobre l'estat econòmic de la seva societat, el perjudicat explicà que ell creia que Randa tenia més patrimoni i actius que deutes i que el deute que tenia la societat era d'aproximadament 800.000 euros.

Finalment, el Sr. Belarmino va manifestar que ell va entregar les claus dels locals i després va escoltar que deien que s'havien de canviar els panys i que el Sr. Juan Francisco era una persona que a vegades anava a menjar a la seva pizzeria, però que no va tenir cap relació amb els fets ni els va acompanyar a la notaria quan ell hi va anar.

Per la seva banda, el soci del Sr. Belarmino, el Sr. Mariano, declarà al judici oral que va vendre la seva participació a la societat Randa a Intervenciones Mejores. El testimoni explicà que el seu soci li va comunicar que devien diners i que hi havia uns compradors interessats en l'empresa que es farien càrrec de tots els deutes.

El testimoni manifestà que no recordava el nom dels compradors, però que sí que recordava que, com que els compradors havien de pagar tots els deutes de la societat Randa, es va pactar el preu de venda en 1 euro. El Sr. Mariano exposà que tenia 70.000 euros pignorats al banc i que amb la venda li varen assegurar que els podria recuperar amb un mes, si bé al final no els ha recuperat.

El Sr. Mariano referí que en el moment dels fets ell vivia a Palma i va aportar capital a la societat Randa, però no es va encarregar de la seva gestió, essent el Sr. Belarmino qui feia les gestiones i després li comentava els temes de l'empresa.

El testimoni exposà que ell no va tractar amb els compradors de Randa, que només va tractar la qüestió de la compravenda amb el Sr. Belarmino, en qui confiava. El Sr. Mariano declarà que va anar a la notaria a signar el dia de la venda i no va fer res més perquè confiava en el Sr. Belarmino.

El Sr. Mariano manifestà que el Sr. Belarmino va posar la querella que ha donat lloc a la present causa sense avisar-lo i que no havia sabut res d'aquesta qüestió fins que el varen citar a declarar al jutjat d'Inca, on ningú li va explicar que tenia dret a personar-se a la causa si volia.

Finalment, el testimoni declarà que no coneixia al Sr. Juan Francisco i que quan varen vendre Randa a Intervenciones Mejores l'empresa tenia una hipoteca amb el banc i dos préstecs pendents de pagament.

Declarà com a testimoni al judici oral el Sr. Mauricio, administrador de la societat Happening 2015. Aquesta societat va ser la que va arrendar els locals inicialment propietat de la societat Randa a Alcud Fincas al setembre de 2015. El Sr. Mauricio manifestà que Happening no va arribar a exercir com empresa.

El testimoni exposà que a ell sempre li havia agradat la cuina, tot i que treballava de xofer, i que va sorgir una oportunitat de fer de cuiner i la va voler intentar aprofitar. El Sr. Mauricio referí que, com que tenia ganes de muntar un restaurant amb els seus estalvis, va decidir crear Happening amb un soci.

El Sr. Mauricio explicà que tenia un pis a la venda i va conèixer a un gestor que nomia Juan Francisco que li va oferir un local a Menorca per obrir el seu negoci. Afegí que el Sr. Juan Francisco li va fer una bona oferta i ell es va mostrar interessat. Per aquest motiu, ell va anar a veure el local i li va parèixer un bon negoci.

El testimoni declarà que el Sr. Juan Francisco li va oferir un lloguer de 500 euros mensuals més aportar pagarés i maquinària per valor d'uns 80.000 euros. Seguidament varen subscriure el contracte de lloguer que consta a l'esdeveniment 34 de l'expedient digital.

El Sr. Mauricio manifestà que va invertir uns 3.000 euros per crear la societat Happening i que el seu soci va aportar a la societat unes màquines que tenien un valor superior a la seva aportació. El seu soci era el Sr. Amanda, que com ell treballava de xofer.

El testimoni exposà que va conèixer al Sr. Luis Francisco a través del Sr. Juan Francisco perquè l'acusat representava l'empresa propietària del local que ell volia llogar. Afegí el Sr. Mauricio que quan varen signar el contracte ell va aportar dos pagarés de 7.000 o 8.000 euros cada un i que el dia de la signatura, a la notaria hi havia, hi estaven presents el Sr. Juan Francisco, ell i el Sr. Luis Francisco.

El Sr. Mauricio explicà que desprès de signar el contracte d'arrendament es va desplaçar a Menorca per l'entrega de claus del local i va donar els pagarés al Sr. Luis Francisco. Afegí el testimoni que el Sr. Juan Francisco li va dir que li entregaria les claus a Menorca però que quan eren allà aquest va voler canviar les condicions del contracte i ho varen tirar tot per enrere.

Seguidament, el testimoni manifestà que la seva empresa també havia de posar dues màquines al local a canvi del lloguer, però que no les varen arribar a aportar perquè es va resoldre abans el contracte i que dites màquines s'havien d'enviar amb un camió que posava el Sr. Juan Francisco.

Finalment, el Sr. Mauricio declarà que mai es varen arribar a recollir les màquines i que tampoc sabia el motiu pel qual es va esperar un any a inscriure l'escriptura pública d'arrendament al registre de la propietat.

Declarà com a testimoni al plenari la notària Sra. Celestina, qui manifestà que quan les escriptures públiques es presenten per a la seva inscripció als Registres o a Hisenda han de tenir obligatòriament una persona que consti com a presentadora perquè és qui s'encarrega del liquidar els imposts i les taxes.

La notària afegí que no era necessari que la persona que consta com a presentadora sigui part del negoci jurídic sinó que, de fet, normalment els designats són gestors professionals que ni tan sols tenen el perquè estar presents en el moment en que es va signar l'escriptura.

La resta de testimonis que deposaren al plenari varen ser proveïdors de la societat Randa i altres persones que declararen que o tenien crèdits pendents de pagament amb la societat i els seus antics socis, el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano, o bé que havien deixat diners al Sr. Belarmino i els havien recuperat per pagaments del propi perjudicat.

La prova documental introduïda per les parts va consistir en la documentació adjuntada amb la querella del Sr. Belarmino, les notes registrals dels immobles propietat de la societat Randa, la documentació remesa pel Registre Mercantil Central sobre l'històric d'administradors de les societats Intervenciones Mejores i Alcud Fincas, la certificació dels antecedents penals dels acusats, les còpies de documents notarials on consta que el Sr. Juan Francisco va ser la persona que va presentar per a la seva inscripció al Registre Mercantil dues escriptura atorgades per Organización Randa relatives a una elevació a públics d'acords socials atorgada el dia 16 de febrer de 2015 i a una modificació del domicili social realitzada el dia 16 d'octubre de 2015 i atorgada pel Sr. Isidoro en nom de la societat, l'escriptura pública d'ampliació de capital atorgada per Alcud Fincas el dia 13 d'abril de 2015, l'escriptura on s'eleva a públic el contracte d'arrendament celebrat entre Alcud Fincas i Happening 2015 el dia 4 de setembre de 2015 i la valoració de les finques registrals 29562 i 29548 realitzada el dia 30 de novembre de 2012 per l'arquitecte tècnic Sr. Luciano.

TERCER.- Del resultat de la valoració de la prova practicada al judici no resulta acreditat que algun dels acusats hagi comés un delicte d'estafa o de receptació, segons s'exposarà a continuació.

El TS ha establert una consolidada jurisprudència sobre els elements que integren el tipus del delicte d'estada. Reflex d'aquesta jurisprudència és la STS de 24 de maig de 2019, on es disposa que " Como ya ha señalado esta Sala del Tribunal Supremo en Sentencia 199/2018 de 25 Abr. 2018, Rec. 10729/2017 sobre los elementos o requisitos necesarios para entender concurrente la infracción penal tipificada como delito de estafa en el art. 248 del Código Penal y, en consecuencia, la apreciación de los contratos civiles criminalizados, se pueden citar los siguientes:

1. Un engaño como requisito esencial por constituir su núcleo o esencia, que ha de ser considerado con entidad suficiente para producir el traspaso patrimonial de carácter precedente o concurrente a la defraudación, maliciosamente provocado.

2. Error esencial en el sujeto pasivo, al dar por ciertos los hechos mendaces simulados por el agente, conocimiento inexacto de la realidad del desplazamiento originador del perjuicio o lesión de sus intereses económicos.

3. Acto de disposición patrimonial consecuencia del engaño sufrido, que en numerosas ocasiones adquiere cuerpo a través de pactos, acuerdos o negocios.

4. Ánimo de lucro, ya sea en beneficio propio o de un tercero, deducible del complejo de los actos realizados.

5. Nexo causal entre el engaño provocado y el perjuicio experimentado, apareciendo éste como inexorable resultado, toda vez que el dolo subsequens, es decir, sobrevenido y no anterior a la celebración del negocio de que se trata, equivale a un mero incumplimiento de lo pactado, el que incluso, siendo intencional, carece de relevancia penal y debe debatirse exclusivamente en el campo privado.

6. Propósito de no cumplir o de tan sólo iniciar su cumplimiento, para desembocar en un definitivo incumplimiento.

El Tribunal Supremo refleja, en su sentencia de 11 de diciembre de 2000 que «el dolo penal consiste en el propósito de no cumplir o de tan sólo iniciar su cumplimiento, para desembocar en un definitivo incumplimiento, versando el contrato sobre un negocio vacío que oculta la realidad de un atentado contra el patrimonio ajeno».

Nos movemos en el elemento puramente subjetivo del conocimiento e intención clara del sujeto de no cumplir con las estipulaciones marcadas en el contrato con la otra parte, y ello aunque haya iniciado, incluso, el cumplimiento de lo pactado entre las partes, ya que, si lo que pretendía era no cumplir definitivamente, no excluye la comisión del delito de estafa el hecho de que el sujeto haya dado inicio al cumplimiento de su prestación y posteriormente cese en este cumplimiento cuando era ésta su idea inicial.

O, como apunta el Tribunal Supremo, Sala Segunda, de lo Penal, en su Auto 834/2016, de 28 de abril : en el ilícito penal de la estafa, el sujeto activo sabe, desde el mismo momento de la perfección del contrato, que no podrá o no querrá cumplimentar la contraprestación que le corresponde en compensación del valor o cosa recibidos, y que se enriquecerá con ellos. Esta doctrina es la conocida como la de los contratos civiles o mercantiles criminalizados.

7. El negocio criminalizado sólo será instrumento de la estafa si es una pura ficción al servicio del fraude, a través de la cual se crea un negocio vacío que encierra realmente una asechanza al patrimonio ajeno. se exige dolo más engaño.

La sentencia del Tribunal Supremo de 12 de julio de 1997 proclama que el denominado por la doctrina negocio criminalizado sólo será instrumento de la estafa si es una pura ficción al servicio del fraude, a través de la cual se crea un negocio vacío que encierra realmente una asechanza al patrimonio ajeno (en el mismo sentido las de 12 de mayo de 1998 y 17 de septiembre de 1999). En este sentido, el dolo no conlleva per se la concurrencia del ilícito penal, ya que en el marco del derecho civil es definido como vicio del consentimiento ( arts. 1265 , 1269 y 1270 CC ). Por ello, por sí sólo no constituye ese engaño requerido por el tipo de la estafa, es decir, la maniobra torticera y falaz por medio de la cual el agente, ocultando la realidad, juega dentro de la apariencia para ganar la voluntad del perjudicado o perjudicados, haciéndoles creer y aceptar lo que no es verdadero.

El delito de estafa hace preciso que concurra por parte del sujeto activo un medio engañoso de cualquier tipo que induzca a la víctima, por la vía del error, a realizar un determinado desprendimiento patrimonial del que, en relación de causa a efecto, se beneficia el instigador de la operación, que persigue desde el inicio ese fin lucrativo; sus elementos son, por tanto, engaño, ánimo de lucro, perjuicio y relación causal ( SSTS 16 de junio y 16 de octubre de 1992 , 18 de octubre de 1993 , 15 de junio de 1995 y 31 de enero de 1996 , entre otras).

Se exige, al mismo tiempo, un específico dolo que abarque esa voluntad en el sujeto de que, cuando realiza la actividad contractual con la parte perjudicada, no vaya a ejecutar la parte el contrato que al mismo le compete, unido ello a cualquier medio de engaño que lleve a la otra parte a aceptarlo por la vía de la creencia de que se va a producir ese cumplimiento que se le ofrece. El dolo por sí mismo entendido supondría aisladamente la existencia de un vicio en el consentimiento que tendría sus consecuencias en la órbita del derecho civil, pero que, por el principio de intervención mínima del Derecho penal, no es aceptado para entender que ese incumplimiento del contrato tiene efectos y sanciones penales.

8. Idoneidad del engaño para entender cometido un delito.

Esta Sala del Tribunal Supremo recoge, en sus sentencias de 16 de julio de 1999 y 23 de marzo de 2000 , que el juicio de idoneidad que hay que valorar exige atender tanto a módulos objetivos como a las condiciones personales del sujeto afectado y a la totalidad de las circunstancias del caso concreto.

También declaramos a estos efectos, en la sentencia de 24 de marzo de 1999 , que «no se estiman suficientes los artificios engañosos si el sujeto pasivo de los mismos hubiere podido descubrir el fraude mediante una actividad de comprobación de la realidad de las prestaciones entregadas o prometidas fraudulentamente por el promotor del engaño y si tal actividad de comprobación lo era exigible por su calificación empresarial».

Del mismo modo, se añade en la sentencia de 21 de septiembre de 1998 que «no se trata de afirmar por el Tribunal que existe un derecho al engaño, a modo del pretendido dolo bueno, sino de limitar el derecho penal a sus justos términos no convirtiéndolo en un instrumento de protección penal de aquéllos que no se protegen a sí mismos o de quienes toman decisiones financieras arriesgadas o sin el debido cuidado».

9. Posibilidad del sujeto afectado de detectar la estafa.

En estos casos se suelen tener muy en cuenta las condiciones del afectado para admitir o inadmitir la concurrencia del delito y para separarlo del mero incumplimiento civil, ya que, si fuera asumible percibir la existencia del incumplimiento, dadas las condiciones profesionales del perjudicado, habría que acudir a esta vía civil.

Si el engaño no es suficiente al fin que se exigiría para entender cometido el ilícito penal, nos encontraríamos ante el ilícito civil. Ahora bien, tampoco puede llegarse al extremo de exigir a la víctima el conocimiento de ese elemento intencional del sujeto activo, sino que sí, dada su condición profesional, hubiera sido posible detectar la situación venidera de incumplimiento, podríamos estar hablando de un ilícito civil, que no penal. De todas maneras, también nos movemos aquí en unos ámbitos estrictamente subjetivos que exigen que actuemos con suma cautela para evitar unos niveles de exigencia de previsión en la víctima que le obligaran a prever cualquier circunstancia o movimiento del sujeto activo aunque concurriera la condición de profesional en el perjudicado".

En el present cas ens trobem davant una sèrie de fets l'existència dels quals ha vingut acreditada mitjançant els documents aportats a la causa i pel propi reconeixement de les parts. Aquests fets són els següents:

La societat Organización Randa S.L. va ser constituïda per escriptura elevada a pública el dia 21 de novembre de 2008 pel Sr. Victoriano, qui intervenia en nom propi i en la seva condició d'administrador únic de les societats MS y T Broker Societario S.L. i Administración y Tenencia de Participaciones S.L. El capital social es va fixar en 3.030 euros representat per 3.030 participacions socials amb un valor nominal de 1 euro. La societat tenia dos socis fundadors, MS que aportà 3.000 euros a canvi de 3.000 participacions socials i Administración que aportà 30 euros a canvi de 30 participacions socials. El domicili social es fixà a la ciutat de Palma. Administración, representada pel Sr. Victoriano, va ser nomenada administradora única de la societat. Totes aquestes dades consten a l'escriptura aportada al DOC 1 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital.

El dia 23 de desembre de 2008 es va elevar a pública l'escriptura de compravenda de les participacions socials de Organización Randa amb la intervenció del Sr. Victoriano, en la condició abans descrita, i els Srs. Belarmino i Mariano, en la condició de compradors. En aquest contracte es pactà que el Sr. Mariano adquiria 1515 participacions socials per un import de 1.700 euros i el Sr. Belarmino 1515 participacions socials per un import de 1.700 euros. Totes aquestes dades consten a l'escriptura aportada al DOC 2 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital.

El dia 6 de març de 2009 Organización Randa va comprar els finques registrals 29562, 29584, 29564 i 29522, totes elles integrants d'un edifici dividit en règim de propietat horitzontal situat als carrers Josep Cavaller i Piris i Gabriel Martí i Bella de Ciutadella. Aquesta informació consta a l'escriptura pública aportada a l'esdeveniment 33 del Rotllo de Sala.

La societat Organización Randa es trobava en una mala situació econòmica a principis de l'any 2015, segons coincidiren en declarar totes les persones que al plenari varen ser preguntades sobre aquesta qüestió i segons consta a la prova documental aportada.

El dia 16 de febrer de 2015 es va elevar a públic els acords socials adoptats per unanimitat de tots els socis de Organización Randa a la Junta General de Socis celebrada el dia 10 de febrer de 2015 relatius a cessar del càrrec d'administradors al Sr. Belarmino i el Sr. Mariano i nomenar administrador únic de la societat a Intervenciones Mejores S.L., representada pel Sr. Virgilio, qui a la vegada era administrador únic de la societat Intervenciones Mejores, i de traslladar el domicili social de Organización Randa al carrer Gabriel Martí i Bella núm. 19 Baixos de Ciutadella. Aquesta informació consta a l'escriptura aportada al DOC 6 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital.

L'anterior escriptura pública va ser presentada per a la seva inscripció al Registre Mercantil de Menorca pel Sr. Juan Francisco, en dues ocasions els dies 1 d'abril i 7 de maig de 2015. El Sr. Juan Francisco va presentar també per a la seva inscripció al Registre Mercantil de Menorca una escriptura de modificació del domicili social de Organización Randa atorgada el dia16 d'octubre de 2015 en dues ocasions els dies 9 de novembre i 21 de desembre de 2015. En aquestes mateixes dates el Sr. Juan Francisco va presentar també per a la seva inscripció una altra escriptura pública relativa a Organizacion Randa de contingut desconegut atorgada davant la notària Sra. María del Mar Urbano Rodríguez. Aquesta informació consta als documents aportats a l'esdeveniment 443 de l'expedient digital.

El dia 16 de febrer de 2015 es va atorgar l'escriptura pública de compravenda en virtut de la qual el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano varen transmetre totes les seves participacions socials de Organización Randa a Intervenciones Mejores, representada pel Sr. Virgilio, per un preu de 1 euro. Al pacte Sisè de l'escriptura es va acordar que Internvenciones Mejores es faria càrrec dels deutes personals que el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano tenien pendents de pagament amb el Sr. Basilio, per import de 230.000 euros. La compradora s'obligà a satisfer aquest deute en un termini d'un any des de l'atorgament de l'escriptura. Al pacte Setè s'establí que la compradora es comprometia a liquidar o substituir els avals personals del Sr. Belarmino i el Sr. Mariano i a cancel·lar la pòlissa de pignoració que aquests tenien subscrita amb l'entitat Banco Popular en un termini màxim de 6 mesos. El compliment d'aquest compromís es va establir com a condició resolutòria del contracte, atorgant a la part venedora la facultat de recuperar les participacions objecte del contracte. Dita condició es cancel·lava automàticament una vegada haguessin transcorregut 2 mesos des del compliment dels 6 mesos acordats per liquidar la pòlissa. A la vegada, les parts acordaren que la compradora no transmetria cap immoble propietat de Organización Randa fins que no s'hagués cancel·lat la condició resolutòria pactada. Aquesta informació consta a l'escriptura aportada al DOC 7 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital.

Al DOC 10 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital consta un contracte privat atorgat el dia 16 de febrer de 2015 entre el Sr. Belarmino i Organización Randa, on no s'indica qui actuava en representació de la societat, on s'exposa que el primer va contreure un deute de 95.000 euros per satisfer despeses de la societat i es pacta que aquesta reintegrarà dita quantitat al Sr. Belarmino en un termini de 6 o 12 mesos (doncs aquesta xifra està escrita a ordinador i modificada a mà). Aquest contracte va ser introduït com a prova documental per les acusacions, si bé no va ser mencionat ni a cap dels escrits de conclusions presentats per aquestes ni durant els interrogatoris practicats al judici oral.

El dia 13 d'abril de 2015 es va elevar a públic l'acord d'ampliació de capital de la societat Alcud Fincas 2014 S.L. adoptat per unanimitat de tots els socis a la Junta General de socis celebrada el dia 13 d'abril de 2015. A dita escriptura varen intervenir el Sr. Carlos Alberto, en la seva condició d'administrador única de la societat Alcud Fincas, i el Sr. Virgilio, en la seva condició de representant de l'administradora única de Organización Randa, Intervenciones Mejores. A l'escriptura es fa constar que el dia 13 d'abril de 2015 la Junta General de socis de Organización Randa havia aprovat per unanimitat concórrer a l'ampliació de capital de la societat de Alcud Fincas. Es fa constar també a l'escriptura que Organización Randa era propietària de les finques registrals 29562, 29584, 29564 i 29522. Es fa constar també que la darrera finca es trobava lliure de càrregues però que les altres tres es trobaven gravades per una hipoteca constituïda amb el Banco Popular del que responien les finques 29562, 29584 i 29533 amb un capital de 175.000 euros de principal les dues primeres i de 50.000 euros la tercera finca i una altra hipoteca també subscrita amb el Banco Popular del que responien les finques 29562, 29584 i 29533 amb un capital de 50.000 euros de principal les dues primeres i de 28.000 euros la tercera finca. La societat Organización Randa va concórrer a l'ampliació de capital d'Alcud Fincas adquirint 1768 participacions per un import de 53.040 euros. Per a la subscripció de les accions Organización Randa aportà el títol de propietat de les quatre finques abans mencionades, que varen ser conjuntament valorades en 53.040 euros després de realitzar els càlculs que s'indicaran a continuació. La finca 29562, que tenia un valor de 245.010 euros va ser valorada en 20.010 euros desprès de restar del seu valor el saldo pendent d'abonar de la hipoteca subscrita amb el Banco Popular, 225.000 euros. La finca 29584, que tenia un valor de 245.010 euros va ser valorada en 20.010 euros desprès de restar del seu valor el saldo pendent d'abonar de la hipoteca subscrita amb el Banco Popular, 225.000 euros. La finca 29564, que tenia un valor de 85.020 euros va ser valorada en 7.020 euros desprès de restar del seu valor el saldo pendent d'abonar de la hipoteca subscrita amb el Banco Popular, 78.000 euros. La finca 29522, que era una plaça d'aparcament, va ser valorada conforme el seu valor real, 6.000 euros. Aquesta escriptura consta a l'esdeveniment 33 del Rotllo de Sala.

La transmissió del títol de propietat de les finques registrals 29584 i 29562 a favor d'Alcud Fincas va ser inscrita al Registre de la Propietat de Ciutadella mitjançant l'anotació realitzada pel registrador el dia 26 d'octubre de 2015, segons consta a l'esdeveniment 122 de l'expedient digital.

El dia 4 de setembre de 2015 es va elevar a públic el contracte d'arrendament celebrat entre Alcud Fincas, arrendadora, i la societat Happening 2015 S.L., arrendatària, respecte de la finca registral 29584, dedicada a l'explotació d'un restaurant. En aquesta escriptura varen intervenir la Sra. María Luisa, en la seva condició de mandatària verbal del Sr. Luis Francisco qui a la vegada era administrador únic d'Alcud Fincas, i el Sr. Mauricio, en la seva condició d'administrador únic de Happening. L'arrendament es va pactar per un termini de 20 anys a comptar des del dia 1 de setembre de 2015. La renta pactada va ser de 500 euros mensuals, dels quals la renta equivalent a les 10 primeres anualitats es satisfaria amb una aportació de maquinària per valor de 56.600 euros i amb dos pagarés per import total de 16.000 euros que s'entregaren abans de l'atorgament del contracte. Aquesta escriptura consta a l'esdeveniment 33 del Rotllo de Sala.

El dia 16 d'octubre de 2015 es va elevar a públic l'acord social adoptat per unanimitat de tots els socis de Organización Randa a la Junta General de Socis celebrada el dia 28 de setembre de 2015 relatius a cessar del càrrec d'administradora única a Intervenciones Mejores i nomenar administradors mancomunats de la societat al Sr. Belarmino i el Sr. Mariano. Aquesta informació consta a l'escriptura aportada al DOC 12 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital.

Segons la tesi de l'acusació particular, els tres acusats s'haurien concertat per aprofitar-se de la situació precària de Organización Randa i els seus socis i apropiar-se il·lícitament dels immobles que tenia en propietat dita societat. En concret, l'engany hauria consistit en fer creure al Sr. Belarmino i al Sr. Mariano que si transmetien Organización Randa a Intervenciones Mejores (a la pràctica al Sr. Virgilio) a canvi d'un preu simbòlic de 1 euro dita societat es faria càrrec de tots els seus deutes, tan socials com personals. En canvi, els acusats no tenien cap intenció de complir amb aquest compromís i aprofitaren la situació per buidar Organización Randa de patrimoni en el seu benefici a través de l'ampliació de capital de la societat Alcud Fincas, controlada pels acusats. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal considera que només el Sr. Virgilio i Internvenciones Mejores serien els autors de l'estafa abans descrita, ostentant el Sr. Carlos Alberto i el Sr. Luis Francisco la condició de persones que, sense haver participat del delicte d'estafa però amb coneixement de la seva comissió, varen ajudar adquirir els efectes del delicte. Per tant, en aquesta resolució s'ha de valorar si tots o algun dels acusats varen dur a terme la conducta que s'acaba de relatar.

Analitzada la prova, ens trobem davant una primera circumstància que crida l'atenció a aquesta Sala. Així, segons el DOC 12 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital resulta que el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano varen ser nomenats administradors mancomunats de Organización Randa per acord de la Junta General de socis adoptat el dia 28 de setembre de 2015, cessant del càrrec a Intervenciones Mejores. Al certificat de l'acord es va fer constar que a la Junta General es trobaven presents els socis que representaven tot el capital social i que el cessament de l'administrador es produïa " por no liquidar los antigues administradores conforme a la clàusula 7º de la escritura otorgada ante la Notario [...], hecho que ya fue comunicado por Burofax". Per adoptar aquest acord o bé el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano varen haver de realitzar una negociació prèvia amb el Sr. Virgilio o bé varen actuar unilateralment per resoldre la compravenda conforme la condició resolutòria pactada a dit contracte i a la que abans hem fet referència. Cap informació s'ha proporcionat sobre aquesta qüestió tot i la seva rellevància, doncs dits acords s'haurien adoptat després de la comissió dels delictes pels que els acusats estan essent enjudiciats.

L'acusació particular imputa als acusats, entre altres conductes, la d'amagar els negocis jurídics que va celebrar per despatrimonialitzar Organización Randa, impedint així al Sr. Belarmino i al seu soci resoldre el contracte de compravenda per incompliment dels compromisos assolits per Intervenciones Mejores. Ara bé, pel que sembla d'aquesta informació, resultaria que el perjudicat i el Sr. Mariano sí que varen exercitar aquesta resolució contractual. Crida l'atenció d'aquesta Sala que aquesta informació no hagi format part del debat jurídic.

A més, l'accés al càrrec d'administrador del Sr. Belarmino i el seu soci hauria posat a aquests en una situació de control respecte de la societat Alcud Fincas, doncs recordem que amb l'ampliació de capital realitzada a l'abril de 2015 Organización Randa va esdevenir el soci majoritari d'aquesta societat. Aquesta condició hauria permès al perjudicat obtenir informació sobre quina era la situació de les finques que Organización Randa va transmetre a Alcud Fincas, cosa que no resulta baladí vists els fets pels que s'ha formulat acusació i vist que el Sr. Belarmino manifestà al plenari desconèixer que havia succeït amb les finques.

En segon lloc, ens hem de centrar en els presumptes compromisos contractuals que Intervenciones Mejores va assumir respecte dels deutes del perjudicat. Així, part de les imputacions de fets realitzada per l'acusació particular, doncs el Ministeri Fiscal no fa cap menció a aquesta qüestió al seu escrit de conclusions definitives, radica en argumentar que Intervenciones Mejores va assumir l'obligació de respondre d'una aportació de 95.000 euros que el Sr. Belarmino va realitzar del seu patrimoni personal per atendre pagaments de Organización Randa. De la lectura de l'escrit de conclusions definitives de l'acusació particular sembla desprendre's que dita obligació va ser assumida per la societat acusada i el Sr. Virgilio a l'escriptura de compravenda atorgada al febrer de 2015. Ara bé, a dit contracte en cap moment es compromet la part venedora a satisfer aquest deute, doncs a la mateixa s'assumeixen només dos compromisos molt concrets, a saber, fer front al pagament del crèdit de 230.000 euros que el Sr. Basilio tenia amb el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano i liquidar o substituir els avals que aquests dos varen assumir respecte d'un préstec concertat amb el Banco Popular, que també s'havia de liquidar.

L'única menció a aquest pacte en relació a l'aportació de 95.000 euros apareix a l'abans mencionat DOC 10 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital. Ja hem indicat anteriorment que aquest document és un contracte privat de reconeixement de deute subscrit entre el Sr. Belarmino i Organización Randa on no es va fer constar qui era la persona que actuava al mateix en representació de la societat. Hem exposat també que al citat contracte en cap moment en fa menció al Sr. Virgilio, que dit document no va ser introduir al relat de fets punibles que les acusacions introduïren als seus escrits de conclusions definitives i que dit document no va ser mencionat ni introduït durant cap dels interrogatoris practicats al judici oral. D'aquesta manera, ni els acusats ni el perjudicats ni cap testimoni dels que deposaren al plenari varen ser preguntats sobre dit contracte privat, impedint-se d'aquesta manera saber si el coneixien o si varen participar de la seva subscripció.

Davant aquesta situació, resulta impossible en aquest procediment penal arribar a la conclusió que algun o alguns dels acusats va participar en la redacció i subscripció de l'anterior acord privat o va tenir coneixement del seu contingut. Crida també l'atenció d'aquesta sala que el contracte, tot i ser de la mateixa data de l'escriptura de compravenda de les participacions socials de Organización Randa on es parlava expressament dels deutes de la societat i els seus socis, no aparegués a l'escriptura pública.

Exposat l'anterior, cap conducta penalment rellevant es pot valorar respecte la subscripció d'aquest contracte privat.

Per altra banda, ens trobem amb que la declaració prestada pel Sr. Belarmino al plenari va resultar poc consistent i amb contradiccions. Així, en primer lloc, resulta que el perjudicat va declarar que coneixia al Sr. Juan Francisco però que aquest no va tenir cap participació en la subscripció dels contractes objecte d'aquest plet. Aquest fet va ser contradit per les manifestacions dels acusats, els quals precisament declararen que va ser el Sr. Juan Francisco la persona que posà a les parts en contacte i gestionà totes les operacions. Tot i el manifestat pel Sr. Belarmino, i segons hem exposat anteriorment, resulta que consta acreditat que el Sr. Juan Francisco va ser la persona que va presentar l'acord de canvi d'administrador i de domicili social subscrit entre el Sr. Mariano i el Sr. Belarmino i el Sr. Virgilio al Registre Mercantil. Consta també, segons hem vist, que el Sr. Juan Francisco va actuar en representació de Organización Randa després que el perjudicat i el seu soci recuperessin l'administració de la societat a l'octubre de 2015, tornant a presentar acords socials al Registre Mercantil en nom de la seva societat. Aquestes dades contradiuen clarament les manifestacions del Sr. Belarmino en relació a la seva falta de relació professional amb el Sr. Juan Francisco, a qui va descriure com a un simple client del restaurant que explotava a través de Organización Randa.

El perjudicat referí també que ell no va aportar cap document a la notaria per confeccionar les escriptures públiques que va atorgar al febrer de 2015. Ara bé, dites escriptures estan plenes d'informació relativa a Organización Randa (tals com el seu títol de constitució, els títols dels seus socis, actes de Juntes de socis...) que només podien haver estat aportades per la persona que tenia el control de la societat, és a dir, pel Sr. Belarmino, o per algú en el seu nom. En aquest sentit s'ha de descartar que fos l'altre soci, el Sr. Mariano, qui aportés la documentació tota vegada que aquest va declarar al judici oral que no va tenir cap participació en els negocis jurídics enjudiciats més que la d'anar a signar a la notaria quan li ho varen demanar.

A més, el Sr. Belarmino va declarar al judici oral que mai va demanar cap préstec al Sr. Basilio. Ara bé, dites manifestacions han quedat clarament contradites per la documentació no controvertida aportada a la causa, de la que s'acredita plenament que, quan vengueren les seves participacions socials de Organización Randa a Intervenciones Mejores, el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano tenien pendent de pagament amb aquest senyor un préstec per import de 230.000 euros subscrit al desembre de 2008. De fet, precisament aquest va ser un dels deutes personals del Sr. Belarmino que Intervenciones Mejores s'obligà a satisfer a l'escriptura de compravenda atorgada al febrer de 2015. Consta també als DOCs 8 i 9 de l'esdeveniment 3 de l'expedient digital que el Sr. Basilio, en la seva condició de creditor i en compliment al previst al Codi Civil, va haver de mostrar la seva conformitat en la subrogació de la part passiva del referit contracte.

Aquestes contradiccions, algunes d'elles de més rellevància que les altres, fan que la força inculpatòria de les manifestacions del Sr. Belarmino disminueixi.

A continuació, analitzarem el contingut de les obligacions que Intervenciones Mejores va assumir a les estipulacions Sisena i Setena de l'escriptura de compravenda atorgada el 16 de febrer de 2015. En aquest punt hem de ressaltar que en aquests contractes es va determinar molt clarament quins eren els deutes de la part venedora que la compradora s'obligava a satisfer. Per tant, i posant això en relació a l'exposat anteriorment sobre el contracte privat de reconeixement de deute, només podem analitzar la possible concurrència d'un delicte d'estafa imputat als acusats sobre la base de l'incompliment de les clàusules d'aquest contracte. En conseqüència, hem de descartar que amb la subscripció dels negocis jurídics Intervenciones Mejores assumís l'obligació de satisfer tots els deutes del Sr. Belarmino i el Sr. Mariano i no només els que consten al contracte.

Segons hem vist anteriorment, la primera de les obligacions contretes per la societat acusada va ser la relativa a liquidar el préstec per import de 230.000 euros que el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano havien subscrit amb el Sr. Basilio. Ni consta ni s'ha al·legat que el Sr. Basilio segueixi tenint l'anterior quantitat pendent de pagament. De fet, el Sr. Belarmino manifestà al plenari que no era cert que hagués subscrit un préstec amb el Sr. Basilio. Aquestes manifestacions, tot i no ser certes, sí que poden portar a concloure que el prestador no va reclamar el cobrament dels 230.000 euros al Sr. Belarmino. El Sr. Mariano tampoc va manifestar a la seva declaració que el Sr. Basilio li hagués reclamat alguna quantitat després del febrer de 2915. Per tant, no podem assumir com a provat que Intervenciones Mejores incomplís aquest compromís contractual. En aquest sentit, hem de recordar que a una causa penal és a l'acusació i no a la defensa a qui li correspon la càrrega d'acreditar els fets en que fonamenta la seva acció.

En segon lloc, a la clàusula Setena del contracte Intervenciones Mejores va assumir dues obligacions que es podien incardinar en una sola, a saber, " liquidar o sustituir los avales personales que poseen los vendedores (Sr. Mariano y Belarmino) y cancelar la póliza de pignoración que los mismos tienen contratada con la entidad Banco Popular Español (antes Banco de Crédito Balear) ".

No s'identifica al contracte ni en quines condicions s'havia realitzat l'aval al que es fa referència, ni quin import tenia. Tampoc s'identifica quin era el contracte de préstec que havia de cancel·lar la societat acusada.

Les acusacions no han portat a la causa cap tipus de document o altra informació relatius a aquest contracte de préstec. De la informació documental aportada es podria desprendre que aquest contracte resultaria ser el préstec hipotecari subscrit amb el Banco Popular el dia 6 de març de 2009 per Organización Randa, que gravava tres dels quatre immobles que aquesta societat tenia en propietat. Conforme la informació obrant a les descripcions registrals de les finques que consten a l'esdeveniment 33 del Rotllo de Sala, sembla el aquest contracte tindria un venciment acordat per al dia 4 d'octubre de 2033. Ara bé, tampoc podem tenir una certesa absoluta de que això fos així.

Crida l'atenció d'aquesta Sala que ni durant la fase d'instrucció ni ara a la d'enjudiciament no s'hagi aportat ni sol·licitat que es requereixi la identificació del contracte de préstec que havia de cancel·lar Intervenciones Mejores i la seva situació actual.

A les seves declaracions al judici oral, el Sr. Belarmino i el Sr. Mariano manifestaren que havien entregat un aval de 70.000 euros al banc i que no l'havien recuperat. Ara bé, tal i com hem dit, cap dada objectiva recolza aquestes manifestacions tot i la gran facilitat probatòria que existeix per acreditar documentalment un pagament que una persona fa a un banc.

Tampoc s'han donat explicacions del perquè un banc va condicionar la concessió d'un préstec a l'entrega d'un aval personal de ni més ni menys que 70.000 euros. Aquesta forma de procedir no resulta habitual a l'àmbit dels negocis jurídics de préstec, doncs quan la part prestadora reclama garanties de pagament al prestatari el normal és que s'exigeixi designar a terceres persones com a fiadores per al cas d'impagament o que es gravi algun bé per respondre del pagament del deute. Si el contracte sobre el que es va fer el pacte era una préstec hipotecari menys sentit té encara la reclamació de l'entrega d'un aval de 70.000 euros. La falta d'informació sobre aquestes qüestions només pot perjudicar a la part que l'ha provocada, és a dir, a les acusacions.

Per altra banda, ni consta ni s'ha acreditat que des del febrer de 2015 Banco Popular (ara Banco Santander) hagi reclamat al Sr. Belarmino, al Sr. Mariano o a Organización Randa el pagament de les quotes del préstec hipotecari que gravava les finques de Organización Randa, únic del que tenim notícia segons hem exposat. De fet, el Sr. Belarmino declarà al plenari que cap d'aquests dos bancs li havia reclamat que pagués les quotes del préstec i que pensava que les finques propietat de Randa que s'havien transmès a Alcud Fincas havien estat entregades al banc com a pagament de la hipoteca que les gravava. Si això fos així sí que podria resultar que els acusats varen complir amb el seu compromís contractual d'alliberar al perjudicat, Organización Randa i al Sr. Mariano del pagament de les quotes del préstec hipotecari.

Una altra dada a tenir en compte és que amb la transmissió de les finques per part de Organización Randa a Alcud Fincas es va calcular la valoració dels immobles restant al seu valor real el capital pendent de la hipoteca del Banco Popular. Aquesta dada impedeix descartar que amb aquest negoci jurídic Alcud Fincas es va subrogar en la posició deutora del préstec hipotecari, passant des d'aquell moment a ser dita societat la responsable del pagament del contracte. Aquesta hipòtesi explicaria el motiu pel qual ni Banco Popular ni Banco Santander han reclamat el pagament del préstec. D'aquesta manera, no es pot descartar que amb la transmissió de finques a Alcud Fincas es perseguís l'objectiu de complir els acords que Intervenciones Mejores va contreure al contracte de compravenda celebrat el 16 de febrer de 2015. Ara bé, les defenses dels acusats tampoc han tingut a bé aportar la documentació que permetria acreditar aquesta tesi, en cas que fos correcta, tot i la gran facilitat probatòria que existiria per fer-ho.

D'aquesta manera, resulta impossible per aquesta Sala determinar que va ser el que va succeir després de l'atorgament de l'escriptura de compravenda del 16 de febrer de 2015 ni quina va ser la intenció que tenien els acusats quan celebraren els negocis jurídics que han portat al seu enjudiciament en aquesta causa. Aquesta situació impedeix apreciar en el present cas la concurrència d'una conducta dolosa dels acusats destinada a enganyar al Sr. Belarmino i el seu soci per a que els transmetessin la societat Organización Randa.

Per tot l'exposat fins ara, no podem més que concloure que en el present cas els fets imputats als acusats no revesteixen els elements del delicte d'estafa. A falta d'estafa prèvia, tampoc resulta possible apreciar que el Sr. Luis Francisco i el Sr. Carlos Alberto siguin responsables d'un delicte de receptació.

Això és així a pesar que les declaracions dels acusats no varen ser mereixedores de cap tipus de credibilitat i del caràcter realment sospitós de les operacions realitzades per les parts. Així, la versió de descàrrec donada pels acusats, qui apuntaren a una persona morta que no podia donar explicacions com a ideòloga de tots els negocis jurídics i es descriviren com a simples peons desinformats d'aquesta no resulta raonable. En aquest sentit, no ens mereix credibilitat que empresaris com els tres acusats assumissin obligacions contractuals d'important quantia i subscrivissin negocis jurídics com els que hem analitzat amb la ingenuïtat per ells descrita. Per aquest motiu, considerem poc raonable i indiciàriament incriminatori el relat de fets que s'ha tingut per acreditat, doncs resulta molt estrany i sospitós que una societat que assumeix el capital social i l'administració d'una altra societat a canvi d'obligar-se a pagar uns deutes el primer que faci sigui descapitalitzar-la a favor d'una tercera societat amb la que, aparentment, no hi guarda cap relació. Ara bé, l'anàlisi que acabem de realitzar i la jurisprudència relativa als requisits del tipus penal de l'estafa han de portar a concloure que aquestes dades indiciaries de criminalitat, tot i existir, no són suficients per arribar a un pronunciament de condemna.

En aquest sentit, s'ha de recordar que el principi de la presumpció d'innocència, promulgat com a dret fonamental a l' art. 24 CE, exigeix que s'adopti aquesta solució. En efecte, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre l'efectivitat del referit article a distintes sentències com la STC 18/2021 de 15 de febrer, on s'estableix que " El Pleno del tribunal recordó en la STC 185/2014, de 6 de noviembre , FJ 3, que la "doctrina de este tribunal ha reconocido que el derecho a la presunción de inocencia es 'uno de los principios cardinales del Derecho penal contemporáneo, en sus facetas sustantiva y formal' (por todas, SSTC 138/1992, de 13 de octubre , y 133/1995, de 25 de septiembre ) y es consciente de la importancia garantista del derecho a la presunción de inocencia, al que considera quizás 'la principal manifestación constitucional de la especial necesidad de proteger a la persona frente a una reacción estatal sancionadora injustificada' ( SSTC 141/2006, de 8 de mayo, FJ 3 , y 201/2012, de 12 de noviembre , FJ 4). Como regla de tratamiento, la presunción de inocencia impide tener por culpable a quien no ha sido así declarado tras un previo juicio justo (por todas, STC 153/2009, de 25 de junio , FJ 5) y, como regla de juicio en el ámbito de la jurisdicción ordinaria, se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena, a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable (entre muchas, últimamente, STC 78/2013, de 8 de abril , FJ 2). El art. 24.2 CE significa que se presume que los ciudadanos no son autores de hechos o conductas tipificadas como delito y que la prueba de la autoría y la prueba de la concurrencia de los elementos del tipo delictivo, corresponden a quienes, en el correspondiente proceso penal, asumen la condición de parte acusadora ( STC 105/1988, de 8 de junio , FJ 3). Como regla presuntiva supone que 'el acusado llega al juicio como inocente y solo puede salir de él como culpable si su primitiva condición es desvirtuada plenamente a partir de las pruebas aportadas por las acusaciones' ( SSTC 124/2001, de 4 de junio, FJ 9 , y 145/2005 , FJ 5). La presunción de inocencia es, por tanto, una presunción iuris tantum de ausencia de culpabilidad 'que determina la exclusión de la presunción inversa de culpabilidad criminal de cualquier persona durante el desarrollo del proceso, por estimarse que no es culpable hasta que así se declare en sentencia condenatoria' ( STC 107/1983, de 29 de noviembre , FJ 2)".

Destacábamos, asimismo, que la eficacia garantista de la presunción de inocencia se despliega ante el juez y frente al legislador, en tanto que el derecho a ser presumido inocente es un derecho subjetivo público con una "obvia proyección como límite de potestad legislativa y como criterio condicionador de las interpretaciones de las normas vigentes" ( STC 109/1986, de 24 de septiembre, FJ 1). En concreto, "el tribunal ha incluido en la configuración constitucional de este derecho la interdicción de las presunciones de los elementos constitutivos del delito ( SSTC 111/1999, de 14 de junio, FJ 3; 87/2001, de 2 de abril, FJ 9; 267/2005, de 24 de octubre, FJ 4, y 92/2006, de 27 de marzo, FJ 2). Con independencia de la modalidad delictiva de que se trate, no es tolerable que alguno de los elementos típicos se presuma en contra del acusado, sea con una presunción iuris tantum, que supone una traslación o inversión de la carga de la prueba irreconciliable con el art. 24.2 CE (ya en STC 105/1988, de 8 de junio, FJ 3), sea con una presunción iuris et de iure, ilícita en el ámbito penal desde la perspectiva constitucional, por cuanto prohíbe la prueba en contrario de lo presumido, con los efectos vulneradores de la presunción de inocencia de descargar de la prueba a quien acusa y de impedir probar la tesis opuesta a quien se defiende" ( STC 185/2014, FJ 3).

De otro lado, desde la STC 44/1989, de 20 de febrero, FJ 2, hemos distinguido entre el derecho a la presunción de inocencia y el principio in dubio pro reo, situando a este último en el momento de la valoración o apreciación probatoria, de modo que "solo entra en juego cuando existe una duda racional sobre la real concurrencia de los elementos objetivos y subjetivos que integran el tipo penal, aunque se haya practicado una prueba válida" ( STC 16/2000, de 31 de enero, FJ 4). Y mantiene que, "con la perspectiva constitucional, el principio in dubio pro reo, 'en tanto que perteneciente al convencimiento íntimo o subjetivo del órgano judicial', ni está dotado de la protección del recurso de amparo, 'ni puede en modo alguno ser objeto de valoración por este tribunal cuando el órgano judicial no ha albergado duda alguna acerca del carácter incriminatorio de las pruebas practicadas'" (así últimamente, STC 147/2009, de 15 de junio, FJ 2, con cita de las SSTC 63/1993, de 1 de marzo, FJ 4; 103/1995, de 3 de julio, FJ 4; 16/2000, de 16 de enero, FJ 4; 209/2003, de 1 de diciembre, FJ 5; 61/2005, de 14 de marzo, FJ 4, y 137/2005, de 23 de mayo, FJ 3).

No obstante, conforme a nuestra doctrina, la regla de juicio que impone el derecho a la presunción de inocencia es muy clara: "se configura como derecho del acusado a no sufrir una condena a menos que la culpabilidad haya quedado establecida más allá de toda duda razonable" (entre muchas, las ya citadas SSTC 78/2013, FJ 2 , y 185/2014 , FJ 3). Exige, como presupuesto de una condena penal conforme con el art. 24.2 CE , la certeza sobre la culpabilidad del imputado, entendida como ausencia de duda razonable respecto a la concurrencia de todos aquellos extremos relevantes para la condena. En tal medida, la razonabilidad de las conclusiones del juzgador sobre el resultado de los medios de prueba, justificadas a través de la debida motivación, y su suficiencia para condenar son exigencias entrelazadas del derecho a la presunción de inocencia ( SSTC 268/2000, de 27 de noviembre, FJ 9 , y 78/2013 , FJ 2). La existencia de una duda razonable en términos objetivos (o mejor, intersubjetivos) implica una valoración probatoria deficiente y la ausencia de prueba de cargo suficiente y, en definitiva, la vulneración del derecho a la presunción de inocencia. Así ocurrirá, como hemos repetido, si se presentan por el acusado hipótesis fácticas alternativas razonables frente a la hipótesis acusatoria ( SSTC 81/1998, de 2 de abril, FJ 3 ; 155/2002, de 22 de julio, FJ 7 ; 145/2005, de 6 de junio, FJ 5 , y 12/2011, de 28 de febrero , FJ 10). Sin que, por lo demás, pueda haber diferencia cualitativa desde la perspectiva del art. 24.2 CE entre una absolución resultante de una constatación incontestable de la inocencia del acusado y una absolución fundamentada en la ausencia de pruebas suficientes para enervar la presunción de inocencia -por existir una duda razonable- ( SSTC 8/2017, de 19 de enero, FFJJ 7 y 8; 10/2017, de 30 de enero, FJ 4 ; 85/2019, de 19 de junio , FJ 10, y STEDH de 16 de febrero de 2016 asunto Vlieeland Boddy y Marcelo Lanni c. España , § 40)".

De la doctrina acabada de citar es constata, com no pot ser d'altra manera en un estat democràtic, que per poder vèncer la presumpció d'innocència és necessari que durant el judici s'hagi practicat una prova de càrrec suficient per imputar, sense cap dubte raonable, la comissió d'un delicte a una persona. A sensu contrari, quan la prova practicada no sigui suficient per arribar a aquesta convicció, la llei imposa al jutge o tribunal l'obligació d'absoldre a l'acusat. En aquest cas, i segons s'ha exposat anteriorment, aquesta Sala considera que la prova de càrrec practicada no reuneix els requisits necessaris per vèncer la presumpció d'innocència dels acusats.

Per tot això, hem arribat a la conclusió que, per falta de prova de càrrec practicada en contra per tot el que hem exposat anteriorment, els acusats han de ser absolts per la comissió dels delictes d'estafa i de receptació.

QUART.- Una vegada s'ha declarat que cap dels acusats és responsable de la comissió d'un delicte d'estafa, no resulta possible fer cap pronunciament favorable a les acusacions respecte la responsabilitat civil derivada del delicte en aquest procés penal.

CINQUÈ.- Les costes processals s'entenen imposades per la llei als criminalment responsables de tot delicte, tal i com s'estableix a l' art. 123 CP en relació amb l' art. 240 LECrim. En el present judici, en no haver cap persona declarada criminalment responsable, pertoca la imposició de les costes d'ofici.