Sentencia Penal Nº 109/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 17/2020 de 12 de Febrero de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 17/2020 - G

Referència de procedència:

Jutjat Penal nº 3 de DIRECCION000

Procediment Abreujat núm. 223/2019

Data sentència recorreguda: 28 de novembre de 2019

SENTÈNCIA NÚM. 109/2020

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 17/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal nº 3 de DIRECCION000 en data 28 de novembre de 2.019, en procediment Abreujat núm. 223/2019. Han estat parts l'apel·lant Jaime, representat pel Procurador M. Montserrat Martínez Cerezo i assistit per la Lletrada Catalina Diaz Revilla, la apel·lada Patricia, representada pel Procurador Manuel Aguilar de la Rosa i assistida per la Lletrada Leslie Albor García, i el Ministeri Fiscal.

D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent D. Joan Francesc Uria Martínez.

Barcelona, dotze de febrer de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 28 de novembre de 2019 el Jutjat Penal núm. 3 de DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent:

' Absuelvo, con todos los pronunciamientos favorables, a D. Jaime, de los dos delitos leves de hurto y delito leve de daños por los que fue acusado por el Ministerio Fiscal, así como del delito de allanamiento de morada por el que fue acusado por la acusación particular, declarando de oficio 1/3 de las costas procesales causadas.

Condeno a D. Jaime como autor criminalmente responsable de:

1) un delito de malos tratos en el ámbito familiar del artículo 153.1 y 3 del Código Penal , sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 9 (nueve) meses y 1 (un) día de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de 2 (dos) años y 1 (un) día, y a la prohibición de aproximarse a Dña. Patricia en un radio de 1000 metros, a su domicilio, lugar de trabajo u otro frecuentado por la víctima, así como comunicarse con la misma por cualquier medio, directo, indirecto o por terceras personas, durante un período de dos (2) años.

2) dos delitos de malos tratos en el ámbito familiar del artículo 153.2 y 3 del Código Penal, sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, imponiendo por cada uno de ellos, la pena de 9 (nueve) meses y 1 (un) día de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de 2 (dos) años y 1 (un) día, así como a la prohibición de aproximarse a D. Cecilio y a Dña. Berta en un radio de 1000 metros, a su domicilio, lugar de estudio o trabajo u otro frecuentado por las víctimas, así como comunicarse con ellos por cualquier medio, directo, indirecto o por terceras personas, durante un período de dos (2) años.

3) un delito de amenazas leves del art. 171.4 y 5 del C.P., sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, por el que le impongo la pena de 11 (once) meses de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de 2 (dos) años y 6 (seis) meses, y a la prohibición de aproximarse a Dña. Patricia en un radio de 1000 metros, a su domicilio, lugar de trabajo u otro frecuentado por la víctima, así como comunicarse con la misma por cualquier medio, directo, indirecto o por terceras personas, durante un período de dos (2) años y 7 (siete) meses.

4) dos delitos de amenazas leves del art. 171.5 del C.P ., sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, imponiendo por cada uno de ellos, la pena de 11 (once) meses de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de 2 (dos) años y 6 (seis) meses, así como a la prohibición deaproximarse a D. Cecilio y a Dña. Berta en un radio de 1000 metros, a su domicilio, lugar de estudio o trabajo u otro frecuentado por las víctimas, así como comunicarse con ellos por cualquier medio, directo, indirecto o por terceras personas, durante un período de dos (2) años y 7 (siete) meses.

5) Un delito de robo con fuerza cometido en casa habitada de los artículos 237 , 238.2 y 241.1 del C.P ., sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, por el que le impongo la pena de tres (3) años de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.

6) Un delito leve de daños del art. 263.1, por el que le impongo la pena de tres (3) meses de multa a razón de una cuota diaria de 5 (cinco) euros, con responsabilidad personal subsidiaria del art. 53 C.P . para caso de impago.

Condeno a D. Jaime a pagar a Dña. Patricia la cantidad de 1049,49 euros en concepto de indemnización por responsabilidad civil (910 euros como representante de la menor Berta, 100 euros como representante del menor Cecilio y 399,49 euros por los daños en la vivienda). Esta cantidad devengará el interés procesal del art. 576 de la LEC hasta su completo pago.

Condeno a D. Jaime de las 2/3 partes de las costas procesales.

Manténgase la situación de privación de libertad provisional de D. Jaime acordada por auto de fecha 17 de febrero de 2019, en tanto adquiera firmeza esta sentencia, en cuyo caso pasará a ser penado por esta causa, salvo que la misma sea revocada por la Ilustrísima Audiencia Provincial de Barcelona, o hasta el límite de la mitad de la pena impuesta en esta sentencia de acuerdo con el artículo 504 de la LECrim .

Abónese, tanto para el cumplimiento de la pena de prisión como para el cumplimiento de la pena accesoria, el tiempo que el acusado haya estado sujeto a medidas cautelares privativas y/o restrictivas de libertad.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:

'Primero.- D. Jaime, de nacionalidad española, mayor de edad, con DNI NUM000, mantuvo una relación sentimental con Dña. Patricia durante un año y tres meses, que terminó a finales de 2018. Ambos siguieronconviviendo, así como los hijos de la señora Patricia, en la vivienda de ésta sita en CALLE000 nº NUM001 de DIRECCION001 hasta el 4 de febrero de 2019; si bien a fecha 4 de febrero de 2019 D. Jaime no tenía las llaves del domicilio.

En la mañana del 4 de febrero de 2019, D. Jaime y Dña. Patricia, hallándose en el domicilio antes citado, iniciaron una discusión verbal. En el curso de dicha discusión, D. Jaime, en estado muy nervioso y excitado pero conservando sus capacidades cognitivas y volitivas dentro de la normalidad, con ánimo de menoscabar la integridad física de su ex pareja, la empujó y le golpeó en la cabeza con las manos.

En ese momento, D. Cecilio, el hijo de la Sra. Patricia que tenía 16 años de edad, al oír los chillidos de su madre salió de su habitación. Inmediatamente D. Jaime, con ánimo de menoscabar la integridad física del menor, le dio varios puñetazos en la cara.

De la misma forma, alertada por los gritos, salió de su habitación Dña. Berta, hija de la Sra. Patricia que tenía 13 años de edad, siendo que D. Jaime, con ánimo de menoscabar la integridad física de la menor, le golpeó en la parte derecha de la cara con la mano.

A continuación, mientras la Sra. Patricia y sus dos hijos permanecían amedrentados en el salón de la vivienda, sentados en el sofá, el acusado se dirigió a la cocina, donde cogió un cuchillo grande. El Sr. Jaime asió el cuchillo de forma intimidatoria, diciéndoles que si iban a la Policía les mataría y que le diesen el dinero que tuviesen. Ante esta situación, la madre se interpuso entre el Sr. Jaime y los menores, y le dio el dinero que tenía para que abandonase el domicilio, lo que hizo a continuación, conduciendo un ciclomotor marca Peugeot Speedfight matrícula F....YNY. Ha quedado probado que el Sr. Jaime no llevaba una bolsa en el momento en que abandonó el domicilio.

Dicho ciclomotor, que había sido adquirido por el Sr. Jaime con su dinero, había sido inscrito por éste a nombre de la señora Patricia, con el fin de eludir su posible embargo por Hacienda. El ciclomotor era usado por el Sr. Jaime habitualmente. Su valor venal según tasación pericial es de 250 euros.

Como consecuencia de los hechos, D. Cecilio sufrió policontusiones que requirieron para su sanidad de una primera asistencia facultativa y tardaron en sanar 2 días, uno de los cuales fue impeditivo.

Dña. Berta sufrió lesiones consistentes en hematomas y arañazos en la cara, que precisaron para su curación de una primera asistencia facultativa y de catorce días impeditivos.

Dña. Patricia sufrió contusiones faciales con repercusiones oto-oculares.

La perjudicada y madre de los menores reclama indemnización por las lesiones sufridas por los tres.

Mediante auto de fecha 7 de febrero de 2019, aclarado el 28 de febrero, el Juzgado de Violencia sobre la Mujer de DIRECCION001, acordó imponer a D. Jaime las medidas cautelares de prohibición de aproximación a menos de 1000 metros del lugar donde se encuentren o frecuente Dña. Patricia, D. Cecilio y Dña. Berta, así como la prohibición de comunicarse con ellos por cualquier medio, en ambos casos durante la tramitación de la causa y hasta la resolución de la orden de protección.

En fecha 28 de febrero de 2019, el Juzgado de Violencia sobre la Mujer de DIRECCION001 dictó auto manteniendo las anteriores medidas cautelares durante la instrucción de la causa.

Segundo.- Ha quedado probado que en entre las 8 y las 14 horas del día 9 de febrero de 2019, se causaron intencionadamente daños al vehículo Peugeot modelo 206 matrícula ....HRD, propiedad de Dña. Patricia que se encontraba estacionado en CALLE000 nº NUM013 de DIRECCION001. Concretamente, se utilizó una pieza de la acera de medidas aproximadas de 25x25 cm, de color gris para golpear el vehículo, consiguiendo que se rompieron las ventanas, el faro delantero del ladoizquierdo, la puerta del copiloto (que estaba abierta y doblada), y diversas manetas del vehículo. No ha quedado probada la identidad de la persona que causó tales desperfectos.

Ha quedado probado que en entre las 8 y las 14 horas del día 9 de febrero de 2019, una persona cuya identidad no ha quedado probada, accedió al domicilio de Dña. Patricia, sito en CALLE000 nº NUM001 de DIRECCION001, aprovechando que la puerta con mosquitera de la cocina estaba abierta. Una vez en el interior, y con ánimo de enriquecerse de los bienes ajenos, sustrajo documentación y el ordenador portátil de Dña. Patricia, revolvió diversas estancias de la casa y causó diversos desperfectos, tales como dos televisores rotos, nevera rota y comida en el suelo, vitrocerámica rota, lavadora con la puerta arrancada, grifo de la cocina arrancado, lavabo del baño arrancado y roto, cuadro eléctrico arrancado, etc.

No ha quedado probado el importe los desperfectos en el vehículo y en el domicilio.

Tercero.- No ha quedado acreditado que el día 13 de febrero de 2019 D. Jaime hubiese entrado en el domicilio de la señora Patricia sito en CALLE000 nº NUM001 de DIRECCION001.

Cuarto.- Entre las 22 horas del día 14 de febrero de 2019 y las 14 horas del día 15 de febrero de 2019, D. Jaime, con ánimo de obtener un lucro ilícito, accedió al domicilio de la señora Patricia sito en CALLE000 nº NUM001 de DIRECCION001, destrozando para ello la puerta de acceso mediante patadas. Una vez en el interior, D. Jaime revolvió el domicilio y causó diversos destrozos (arrancó la barra del armario de manera que toda la ropa y las perchas se encontraban en el suelo, metió ropa interior de la Sra. Patricia en el inodoro y la empujó con la escobilla hasta atascarlo, arrancó la puerta del mueble del lavabo). Seguidamente, con ánimo de enriquecerse a costa de los bienes ajenos le sustrajo diversos efectos que han sido recuperados tales como joyas, tarjetas de crédito que se hallaban en el interior de una cartera marrón y una cámara Go Pro que la Sra.

Patricia guardaba en su habitación.

A consecuencia de estas acciones, la vivienda sita en CALLE000 nº NUM001 de DIRECCION001 sufrió daños valorados en 399'49 euros (correspondiendo 135'16 euros a materiales sin IVA), por los que la perjudicada reclama.

En fecha 14 y 15 de febrero de 2019 la Sra. Patricia y sus hijos pernoctaron en el domicilio de una amiga, por recomendación de la policía, para garantizar su seguridad.

D. Jaime fue detenido en la madrugada del día 16 de febrero de 2019, cuando circulaba con la motocicleta marca Peugeot modelo Speedfight con matrícula F....YNY. Ha quedado probado que como resultado de la diligencia de registro personal al detenido, los agentes de la Policía municipal hallaron en el bolsillo de su pantalón las tarjetas de crédito sustraídas horas antes del domicilio de la Sra. Patricia, concretamente tarjeta de crédito Master Card del BBVA con número NUM002 válida hasta el 09/19 y tarjeta de crédito VISA BLUE BBVA con número NUM003 válida hasta el 12/18, ambas a nombre de Dña. Custodia, hija de Dña. Patricia.

Asimismo, hallaron sujeto al aro del llavero del ciclomotor, un anillo de plata propiedad de Dña. Patricia, que se hallaba en su domicilio hasta el día 15 de febrero.

En el interior del sillín del ciclomotor, los agentes hallaron la cámara GoPro marca NK, una caja de joyería marca UN MUNDO DE ORO, un par de pendientes cerámicos en forma de caracola, todos ellos previamente sustraídos del referido domicilio, y devueltos por los agentes a Dña. Patricia.

El ciclomotor presentaba en ese momento diversos daños. Dña. Patricia reclama por dichos daños.

Quinto.- Mediante Auto del Juzgado de Instrucción nº 1 de DIRECCION000 en funciones de guardia de fecha 17/02/2019, se acordó la prisión provisional para el acusado D. Jaime, medida que fue ratificada mediante Auto dictado por el Juzgado de Instrucción nº 5 de DIRECCION001 en el seno de sus diligencias previas en fecha 28/02/2019, y que fue ratificado a su vez por la Sección 20 de la AudienciaProvincial de Barcelona mediante Auto de 28/03/2019.'.

Segon.Formulats recursos d'apel·lació per les representacions processals de Patricia i de Jaime, el Jutjat els admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. A cadascun dels recursos s'oposà el recurrent contrari, i els dos recursos van ésser impugnats pel Ministeri Fiscal.

Acceptem el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant Patricia combat la sentència dictada en primera instància pel que fa a la condemna per delicte lleu de danys, enunciant un únic motiu de recurs: ' error en la valoración de la prueba, infracción de precepto legal en la determinación de la pena, indebida aplicación de los artículos 263 CP , error de cálculo e importe de las responsabilidades civiles', enunciat coral sota el qual predica que els danys 'han sido valorados erróneamente' per la jutgessa a quo, i per aquesta errònia valoració ha estat condemnat l'acusat com a autor d'un delicte lleu de danys, en lloc de per un delicte menys greu de danys, fixant-se una indemnització a favor de l'acusadora particular inferior a la demanada, pretenent la recurrent, en definitiva, que l'òrgan d'apel·lació 'se sirva revocar la sentencia recurrida, dictando otra en su lugar por la que se condene a don Jaime por un delito de daños a la pena de multa de 24 meses a razón de 5 euros, y al pago de la responsabilidad civil derivada de esos daños al importe de 2070,97 euros, en vez de un delito leve de daños'.

Per la seva banda, l'apel·lant Jaime enuncià dos motius d'impugnació: 'error en la apreciación de la prueba', predicat 'respeto a los delitos a), b), c) i d)', d'una banda, i 'respecto al delito e) y f)', d'una altra, i 'subsidiariamente, aplicación de circunstancias modificativas, atenuante', referint-se a la de l' article 21.2a del Codi penal (Cp), tot i demanar exclusivament la seva lliure absolució, sense deduir cap pretensió subsidiària.

Segon.El recurs de Patricia és inviable, perquè l' article 792.2 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) disposa que la sentència d'apel·lació no pot condemnar l'encausat que va ser absolt en primera instància ni agreujar la sentència condemnatòria que li hagi estat imposada per error en l'apreciació de les proves, i per atacar en aquests casos la sentència absolutòria o pretendre agreujar la condemnatòria per error en l'apreciació de la prova el que es pot fer no és demanar al Tribunal ad quem que, amb revocació de la dictada per l'òrgan a quo, en dicti una altra de condemnatòria o de més greu, sinó, com disposa el tercer paràgraf de l' article 790.2 LECr, demanar la nul·litat de la sentència recorreguda.

Com sigui que l'acusadora particular apel·lant el que demana en aquesta segona instància és un pronunciament legalment inviable atès el motiu bàsic del seu recurs (error en l'apreciació de la prova), i no demana el que per aquest motiu podria demanar, i aquell que podria demanar (la nul·litat de la sentència apel·lada) no el pot disposar d'ofici l'òrgan ad quem perquè ho impedeix expressament el paràgraf segon de l'article 240.2 de la Llei orgànica del poder judicial, segons el qual en cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul·litat de les actuacions que no hagi estat sol·licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal, escau desestimar el recurs d'aquella.

Tercer.Per donar resposta als motius del recurs formulat per Jaime cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) declaració de l'acusat (minuts 1 a 18 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 20 a 49); 3) testifical de Jaime (minuts 51 del primer arxiu de gravació a 12 del segon arxiu), de Berta (minuts 16 a 26), dels agents de la Policia Municipal de DIRECCION000 amb carnets professionals núm. NUM004 (minut 28), NUM005 (minuts 29 a 35), NUM006 (minuts 36 a 38), NUM007 (minuts 39 a 42), NUM008 (minuts 43 a 46) i NUM009 (minuts 47 a 49), i dels agents del cos de Mossos d'Esquadra amb carnets professionals núm. NUM010 (minuts 50 a 54), NUM011 (minuts 56 a 58) i NUM012 (minuts 59 del segon arxiu a 1 del tercer arxiu de la gravació); 4) pericial medicoforense (minuts 1 a 2); i 5) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 14).

A la vista d'aquestes proves cap retret es pot fer a la valoració que de les mateixes efectuà la jutgessa a quo, en relació amb els fets succeïts el 4 de febrer de 2019, perquè les declaracions testificals de l'acusadora particular, de Cecilio i de Berta resultaren netament incriminatòries envers l'acusat, i cadascú d'eixos tres testimonis no només relatà els fets dels quals va ser víctima ell mateix, sinó també aquells dels quals va ser víctima un altre i ell testimoni directe, de manera que no només es pot afirmar que al plenari es produí prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència que interinament emparava l'acusat, prova de caràcter personal, sinó que no hi ha cap motiu per qualificar d'absurda, il·lògica o arbitrària la valoració que d'aquesta prova efectuà la jutgessa a quo, i que reflecteix el fonament de dret segon de la sentència apel·lada, i és conegut que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i que la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il· lògica o arbitrària. A més a més, i tot i que la realització dels tipus punitius previstos als apartats 1 i 2 Cp no requereixen que el maltractament d'obra produeixi lesió, que les lesions als menors Cecilio i Berta es produïren ho confirmen els informes mèdics d'assistència que consten als folis 34 i 35, així com els informes medicoforenses (folis 43 i 44) ratificats al plenari pel facultatiu emissor, el qual exposà que res no tenia d'incongruent no haver observat que Cecilio presentés l'hematoma reflectit a l'informe d'assistència, perquè donat el tempos transcorregut entre ambdós reconeixements ja hauria desaparegut. Igualment, encara que no constés informe mèdic sobre lesions observades per facultatiu a l'acusadora particular, això no seria obstacle per afirmar que es van produir, doncs el nostre sistema d'enjudiciament criminal és de prova lliure, no pas de prova taxada, de manera que també les lesions poden acreditar-se mitjançant prova testifical, i el mateix metge forense (foli 45) admeté que la simptomatologia referida per l'acusadora particular a nivell ocular era compatible amb 'la posibilidad de la presencia de lesiones a nivel de retina o anejos del globo ocular'; però és que, a més a més, sí consta informe mèdic d'assistència d'urgències a Patricia, incorporat a les actuacions amb posterioritat del reconeixement medicoforense, informe immediatament posterior als fets del dia 4 de febrer i al qual es fa constar que l'explorada presentava 'contusions, erosions, ferides, contusions facials amb repercussions oto-oculars' (foli 342).

Més problema pot plantejar la prova en relació als fets succeït amb posterioritat al 4 de febrer, perquè ho hi ha prova directa dels que van ser imputats i objecte de condemna a la sentència apel·lada. Ara bé, la jutgessa a quo feu un examen acurat de la prova, respectuós amb la presumpció d'innocència, i els fets que declarà provats, als quals ens hem de cenyir en aquest recurs, tenen un sòlid suport probatori, de naturalesa indiciària, i com ningú pot ignorar, perquè és doctrina constitucional consolidada des de l' STC 174/1985, ' a falta de prueba directa de cargo también la prueba indiciaria puede sustentar un pronunciamiento condenatorio, sin menoscabo del derecho a la presunción de inocencia'.

La prova indiciària requereix d'una pluralitat de fets bàsics acreditats mitjançant prova directa (no dels fets constitutius de la infracció penal, sinó dels fets indiciaris) i d'un raonament que condueixi a considerar que aquests fets indiciaris només trobem explicació lògica dins l'actuació criminal que, per això, es declara provada.

En el cas examinat van restar acreditats els següents fets bàsics, mitjançant prova de caràcter personal: 1) certs objectes als què farem referència ací (càmera GoPro, capsa amb arracades, un anell i targetes de crèdit) eren a l'habitatge situat al carrer CALLE000, núm. NUM001, de DIRECCION002, quan es produïren els fets de 4 de febrer de 2019, referits a l'apartat segon d'aquest fonament (fet no controvertit, afirmat per l'acusadora particular i admès pel propi acusat des del moment en que declarà que en marxar del pis desprès d'aquells fets s'endugué els objectes sense voler, perquè eren casualment dins d'una bossa de Mercadona que feu servir per introduir la seva jaqueta, que sí volia endur-se); 2) els objectes no se'ls va endur l'acusat llavors, contràriament al que aquest declarà al plenari, i això per tres raons coincidents en la conclusió: la primera, perquè els testimoniatges de Patricia i de Cecilio deixaren palès que aquell marxà de l'habitatge sense endur-se ni cap bossa, ni res més que diners, i amb la jaqueta posada; la segona, perquè, com declarà l'acusadora particular, les coses no eren dins de cap bossa de plàstic tipus Mercadona, com digué l'acusat, sinó en llocs diferents de l'habitatge, les targetes de crèdit, concretament, en unes bosses de senyora que estaven guardades a l'armari de l'habitació d'aquella; i la tercera, perquè de ser certa la versió de l'acusat, això és, que agafà la bossa de plàstic on casualment eren els objectes per introduir-hi la jaqueta, i desprès posà la bossa, un cop tragué la jaqueta, dins la maleta de la moto amb què marxà i allà la deixà tot el temps, totes les coses haurien estat al maleter de la moto quan agents de policia l'escorcollaren, i això no va ésser així; 3) d'aquells objectes, la càmera GoPro, la capsa amb arracades i un anell, els va trobar l'agent de la Policia Municipal de DIRECCION000 amb carnet professional núm. NUM007 a la maleta de la moto quan escorcollà aquesta a les dependències policials, i les targetes de crèdit les duia l'acusat a la butxaca del pantaló que vestia quan va ésser detingut la matinada del dia 16 de febrer, i li van ésser intervingudes a l'escorcoll personal que li practicà l'agent de la Policia Municipal de DIRECCION000 amb carnet professional núm. NUM008, a presència de l'agent del mateix cos amb carnet núm. NUM009; 4) abans dels fets del 4 de febrer, i a causa d'incidents previs, l'acusadora particular havia desposseït l'acusat de les claus de l'habitatge, i així ho testificaren tant ella com Cecilio, de manera que l'acusat no disposava legítimament de claus d'accés a l'habitatge quan al pis succeïren fets posteriors als del 4 de febrer; 5) amb posterioritat a aquests fets del 4 de febrer, i amb anterioritat a les 14 hores del dia 15 de febrer, una a més persones entraren a l'habitatge i agafaren del seu interior, entre altres, els objectes abans expressats (càmera GoPro, capsa amb arracades, un anell i targetes de crèdit); i 6) en la porta d'accés al pis, per obrir-la, i en altres objectes que hi havia a l'interior, es causaren desperfectes, fets acreditats testificalment i documental (folis 108 a 117 i 250), com s'expressa ben clarament a la sentència impugnada.

Doncs bé, la conjugació d'aquests indicis només permeten una conclusió raonable, a saber, que potser hi va haver més d'una persona que entrà a l'habitatge i feu destrosses, però segur que una d'aquestes persones va ser l'acusat, perquè d'altra manera no hagués tingut al seu poder els objectes intervinguts el 16 de febrer, objectes què hi havia i restaren al pis quan ell marxà el dia 4 de febrer, i que no es va endur llavors, contràriament al que afirmà al plenari, i per accedir a l'habitatge no va emprar claus que legítimament posseís, sinó que ho feu com raona la jutgessa a quo, havent restat completament desacreditada, insistim, la hipòtesi que planteja l'apel·lant al final de l'al·legació tercera del recurs per oposar-se al raonament indiciari de la jutgessa a quo, a saber, que el fet que l'acusat 'tuviera en su poder esos objetos tiene explicación lógica (al hallarse en la bolsa que se llevó)' quan marxà de l'habitatge el 4 de febrer.

Conseqüentment, escau desestimar el motiu principal de recurs, relatiu a la valoració de la prova respecte de tots els delictes dels què se'n fa esment.

Quart.El motiu subsidiari del recurs de Jaime també l'hem de desestimar, perquè a banda no concretar l'apel·lant a quina de les substàncies de les expressades a l' article 20.2n Cp es refereix quan al·lega actuació a causa de greu addicció ( article 21.2a Cp), la prova practicada al plenari no permet considerar acreditat que l'acusat, al temps de cometre els delictes, i a causa de l'al·legada greu addicció, tingués significativament minvades llurs facultats superior com per no conèixer amb claredat què feia i/o actuar voluntàriament d'acord amb el coneixement de la il·licitud dels seus acte, i és conegut que els fets constitutius de circumstàncies eximents o atenuants de la responsabilitat criminal han d'estar tan provats com els fets constitutius de les infraccions penals, amb la diferència que la prova d'aquests pertoca a l'acusació que els imputa, i la d'aquells a la defensa que els al·lega.

Per provar les patologies al·legades, la defensa proposà prova pericial medicoforense (prova proposada a l'escrit de defensa -foli 469-), però el resultat d'aquesta prova no potser més contrari als seus interessos, ja que el pèrit ratificà al plenari tots els informes emesos amb anterioritat, entre els quals el que consta als folis 425 i 426, on si bé es parla de ' DIRECCION003', com a orientació diagnòstica, es conclou que a l'explorat, això és, l'acusat, 'el trastorno en el que se encontraba podía producir un pobre control de los impulsos primarios, pero conservando unas capacidades cognitivas y volitivas dentro de la normalidad'.

I aquesta conservació de les facultats superiors no pot negar-se ni per les opinions de les víctimes dels actes de l'acusat, ni per les percepcions dels agents de policia sobre l'estat del mateix al temps de la detenció, o els informes mèdics sobre el seu estat en aquest moment.

L'opinió de les víctimes no pot desautoritzar el criteri pericial, perquè determinar patologies psiquiàtriques i llur afectació sobre les facultats superiors del pacient requereix de coneixements especialitzats dels quals gaudeix el pèrit i no aquelles, a banda ser difícilment comprensible que una persona què, no obstant una certa patologia, conserva dintre de la normalitat llurs capacitats cognitives i volitives, pugui desconèixer la il·licitud del fet d'agredir la dona i els menors fills d'aquesta, o, coneixent la il·licitud, no pugui dominar-se i actuar conforme a la norma coneguda.

I la percepció dels agents sobre l'estat de l'acusat al temps de la detenció i l'informe mèdic posterior a la detenció tampoc no poden suportar la conclusió que predica l'apel·lant perquè, d'una banda, l'informe mèdic el que diagnostica és 'abús de cocaïna sense dependència' (foli 91), i d'altra banda ni l'informe ni la percepció del agents sobre si el detingut estava sota influència de begudes, no en condicions normals, etc. donen raó de l'estat d'aquest quan va cometre tots i cadascun els delictes, que són els moments rellevants per poder apreciar la circumstància al·legada.

Cinquè.Atès que desestimem els dos recursos d'apel·lació, cada recurrent haurà de suportar les costes d'aquesta alçada causades a la seva instància, i la resta les declarem d'ofici.

Fallo

1. Desestimem els recursos d'apel·lació expressats a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. De les costes del recurs, cada recurrent abonarà les causades a la seva instància, i declarem la resta d'ofici.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.