Sentencia Penal Nº 116/2016, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 28/2016 de 15 de Febrero de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 28/2016

JUDICI DE FALTES Nº 1893/2014

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 1 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 116/2016

Il lm. Sr.

MAGISTRAT:

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, 16 de febrer de 2016.

VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 16/12/2014 pel Sr. Jutge del Jutjat d'Instrucció nº 1 de Girona, en el Judici de Faltes nº 1893/2014 seguit per una presumpta falta d'amenaces; essent recurrent la senyora Rebeca , representada per la procuradora senyora Eva Mª. Campanón Pintiado i defensada per la lletrada senyora Josefa Cabrera Aguilera; i impugnant el recurs tant el Ministeri Fiscal com el senyor Lucio , assistit de la lletrada senyora Carmen .

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'Que debo absover y absuelvo libremente y con todos los pronunciamientos favorables de los hechos de que deriva esta causa a Lucio .'

SEGON.-El recurs va interposar-se mitjançant escrit de la senyora Rebeca de data 5/1/2016, i contra la sentència de data 16/12/2014 , basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Tot seguit el senyor Lucio i el Ministeri Públic van impugnar el recurs, mitjançant sengles escrits raonats de dates 21 i 27/1/2016; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 10/2/2016.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant senyora Rebeca fonamenta el seu recurs en un únic motiu, doncs sol licita la nul litat del judici i de la sentència per entendre que, a la vista dels documents que va aportar al seu inici, no procedia celebrar judici de faltes, sinó que calia suspendre'l i obrir diligències prèvies.

El senyor Lucio i el Ministeri Públic impugnen el recurs per considerar que la sentència resulta degudament motivada, i els fets efectivament prescrits.

SEGON.-A la vista de les actuacions el primer que constata la Sala és que la decisió de convertir el procediment a judici de faltes es va adoptar per interlocutòria de data 18/8/2014; i, sobretot, que l'esmentada interlocutòria no va ser objecte de recurs per cap de les parts, doncs l'escrit que va presentar la senyora Rebeca en data 16/9/2014 no era un recurs, sinó només una petició de rectificació del que anomenava un 'error material manifest'. Petició que va ser desestimada en data 30/9/2014, sense que aquesta decisió fos tampoc objecte de cap recurs; el que va fer que, cinc dies després, esdevingués ferma la transformació a judici de faltes ordenada.

Tal transformació, en ser ferma, va tenir un efecte immediat: provocar la prescripció dels fets denunciats. El que diem perquè el Tribunal Suprem, en Acord no Jurisdiccional de la Sala Segona de de 26/10/2010, assenyala que 'Para la aplicación del instituto de la prescripción, se tendrá en cuenta el plazo correspondiente al delito cometido, entendido éste como el declarado como tal en la resolución judicial que así se pronuncie. En consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador. Este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta. En los delitos conexos o en el concurso de infracciones, se tomará en consideración el delito más grave declarado cometido por el Tribunal sentenciador para fijar el plazo de prescripción del conjunto punitivo enjuiciado' . I, sobretot, perquè la causa va estar paralitzada entre els dies 20/9/2012 (informe del Ministeri Fiscal, foli 210 d'autes) i 18/7/2013 (provisió ordenant unes diligències, foli 211 d'autes); el que, assenyalant l' article 131.2 CP un termini de prescripció de sis mesos per a les faltes, va provocar inexorablement aquella, doncs van passar nou mesos i vint-i-vuit dies sense que es duguessin a terme no ja actuacions amb capacitat de interrompre la prescripció, sinó senzillament cap mena d'actuació.

Així les coses, en el moment de la vista oral era ja impossible enjudiciar els fets, doncs es trobaven prescrits almenys des del dia 20/3/2013; i d'altra banda les parts havien consentit la transformació a faltes del procediment, pel que la petició de 're-transformació' (per a dir-ho d'alguna manera) a diligències prèvies era, a més a més d'extemporània i legalment inviable, una sol licitud que anava contra un acte propi de la sol licitant.

En conclusió: tant la decisió de declarar prescrits els fets investigats, com la de no reobrir diligències prèvies, han de ser sens dubte recolzades per la Sala.

TERCER.- 1-La qüestió és, tanmateix, diferent si el que s'analitza és la recusació del Magistrat, plantejada també per la recurrent a l'inici de la vista, i desestimada in vocepel jutjador. I això perquè la regulació de l'incident de recusació continguda a la LOPJ parteix d'un principi de lògica elemental, com és que el mateix jutge o tribunal que ha estat recusat no pot resoldre sobre la seva recusació. I, òbviament, tampoc li correspon a ell la decisió sobre si s'admet o no a tràmit la recusació, doncs si fos ell qui decidís sobre aquesta admissió podria, no admetent-la a tràmit, impedir que un altre jutge o tribunal entrés a conèixer sobre el fons de la qüestió plantejada; en altres paraules, faria inútil la previsió de que sigui un tercer imparcial qui resolgui l'incident.

En base a aquests principis, la LOPJ estableix que, formulada recusació, el jutge o tribunal recusat donarà trasllat a les altres parts per a informe i, un cop fet això, 'el recusat haurà de pronunciar-se sobre si admet o no la causa o causes de recusació formulades' ( article 223.3 LOPJ in fine). Però tant si la/les admet com si no, haurà d'instruir-se un incident de recusació, essent aquesta una tasca que correspon al jutge o magistrat competent segons l' article 224 LOPJ , sempre diferent del recusat; i que consisteix, per començar, en comprovar si l'incident pot o no ser admès a tràmit (és a dir, si compleix els requisits dels apartats 1 i 2 de l'article 223 LOPJ , i del 225.2). I a continuació, si segons el seu criteri la sol licitud compleix aquells requisits, admetre-la a tràmit; fet el qual la llei preveu que l'instructor 'ordenarà la pràctica, en el termini de 10 dies, de la prova sol licitada que sigui pertinent i la que estimi necessària i, tot seguit, remetrà les actuacions al tribunal competent per decidir l'incident' ( article 225.3 LOPJ ). Essent aquest òrgan decisor el que, en cada cas, assenyala l' article 227 LOPJ .

Un cop resumides les normes generals, i pel que fa al supòsit que aquí ens ocupa -el judici de faltes-, cal recordar que la llei preveu una norma particular a l'apartat 1 de l' article 226 LOPJ : 'si el jutge recusat no acceptés en el acte com a certa la causa de recusació, passaran les actuacions al que correspongui instruir l'incident, mantenint-se mentrestant en suspens l'afer principal. L'instructor acordarà que compareguin les parts a la seva presencia el dia i hora que fixi, dins dels cinc següents, i, escoltades les parts i practicada la prova declarada pertinent, resoldrà mitjançant providència en el mateix acte sobre si hi ha o no hi ha lloc a la recusació'. Essent també aplicable en ocasions l'apartat 2 d'aquell article, que ordena seguir la tramitació prevista als articles 190 a 192 LEC quan es tracti d'una recusació de jutges o magistrats feta després de l'assenyalament de la vista; el que, pel que fa a aquest supòsit, no és el cas, doncs es refereix a la recusació de jutges o magistrats nomenats desprès d'assenyalar-se la vista. Tot i que, per resoldre-la, es segueix un règim similar: 'Si es formulés la recusació a que fa referència l'apartat anterior, es suspendrà la vista i es tramitarà l'incident segons el que disposa aquesta Llei, fent-se el nou assenyalament un cop resolta la recusació'( article 190.2 LEC ).

2-La normativa exposada, regles particulars incloses, fa evident una primera conclusió: quan un jutge o magistrat es veu recusat per una de les parts ha de suspendre la tramitació per part seva del procediment, estigui aquest en la fase que estigui. I, també, una segona: en cap cas el jutge o magistrat recusat podrà resoldre, per si mateix i només davant seu, sobre l'admissió a tràmit de la recusació; i encara menys sobre el fons de la qüestió, és clar, però com hem dit no admetre a tràmit la impugnació ja és, encara que indirectament, una forma de pronunciar-se sobre aquella en sentit denegatori.

En el cas que ens ocupa el jutge a quo,un cop va ser formulada la seva recusació pel lletrat de la denunciant, va obrar correctament al donar trasllat a les altres parts; i també al pronunciar-se sobre la causa de recusació, en el seu cas no acceptant-la. Inclús es pot admetre que també era correcte fer tot això oralment, per més que la LOPJ assenyali que s'ha de fer per escrit ( articles 223.2 i 225.1 LOPJ ); doncs en el procediment de faltes, per la seva immediatesa, sembla admissible abreviar els tràmits. Però el que el jutge a quono podia fer mai era, un cop feta aquesta tramitació inicial, resoldre ell mateix sobre la admissió de l'incident, i menys encara seguir endavant amb el judici; però això és el que precisament va fer, segurament perquè era evident -com ho és per a la Sala- que la recusació no tenia fonament legal, a la vista de la jurisprudència. Però, des d'un punt de vista formal, cal admetre que va infringir normes essencials del procediment, en particular l' article 226.1 LOPJ .

3-La conclusió anterior, tanmateix, no implica la nul litat del judici, o de la sentència; doncs l' article 238.3 LOPJ estableix que seran nuls de ple dret aquells actes processals en els que s'hagi prescindit de normes essencials del procediment, però només quan, per aquella causa, s'hagi pogut produir indefensió. I al respecte la STS de 18 de setembre de 1998 assenyala que la indefensió es aquella situació que sorgeix quan es priva a l'interessat -no només al justiciable, sinó a qualsevol dels que intervenen en el procés com a part- d'algun dels instruments que l'ordenament posa al seu abast per a la defensa dels seus drets, amb el perjudici consegüent ( STC, entre d'altres, 145/90 , 106/93 i 366/93 ); o quan es situa a l'interessat al marge de poder al legar i defendre en el procés els seus drets ( STC 290/93 ). La indefensió, doncs, requereix de la privació, almenys parcialment, a una de les parts de exercir la seva potestat d'al legar i, en el seu cas, justificar els seus drets per que li siguin reconeguts.

En el cas present, com abans hem dit, els fets objecte del judici de faltes es trobaven prescrits des de molt abans de celebrar-se la vista; el que implica que la infracció formal comesa -en no tramitar correctament la recusació- no podia, en cap cas o forma, privar a la denunciant d'algun dels seus drets, doncs l'únic segur és que, per la prescripció, ja no li era legalment possible sostenir l'acusació formulada. Ni davant del jutge a quo, ni davant de qualsevol altre que el podés substituir; el que feia a la pràctica inútil la recusació intentada per ella, i ens impedeix ara apreciar que la decisió del jutge a quola situés en indefensió.

El recurs ha de ser, doncs, desestimat.

QUART.-Cal declarar les costes d'ofici.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per l representació de la senyora Rebeca contra la sentència de data 15 de desembre de 2014, dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 1 de Girona al Judici de Faltes nº 1893/2014 del que aquest Rotlle dimana, confirmo íntegramentla resolució apel lada, declarant d'oficiles costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.