Sentencia Penal Nº 158/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 65/2015 de 20 de Abril de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 65/2015 - M

Referència de procedència: JUTJAT PENAL 25 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 241/2014

Data sentència recorreguda: 11/02/2015

SENTÈNCIA NÚM. 158/2015

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 65/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Penal 25 Barcelona en data 11/02/2015 , en Procediment Abreujat núm. 241/2014. Han estat parts Alfredo representat pel Procurador Jaume Guillem Rodríquez com part apel·lant, Palmira representada per la Procuradora Carmina Torres Codina com part apel·lada, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vint d'abril de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.L'11 de febrer d'enguany el Jutjat penal núm. 25 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: ' Condeno a Alfredo como autor responsable de un delito continuado de quebrantamiento de condena, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 10 meses de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena; como autor de un delito de amenazas en el ámbito de la violencia contra la mujer, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, a la pena de 10 meses y 15 días de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y privación del derecho a la tenencia y porte de armas durante el plazo de 28 meses, así como prohibición de acercarse a Palmira , a su domicilio, a su lugar de trabajo o cualquier lugar frecuentado por ésta a una distancia inferior a 1.000 metros, así como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio por un periodo de 30 meses, y como autor responsable una falta continuada de injurias a la pena de 8 días de localización permanente y la prohibición de acercarse a Palmira , a su domicilio, a su lugar de trabajo o cualquier lugar frecuentado por ésta a una distancia inferior a 1.000 metros, así como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio por un periodo de 6 meses, y al pago de las costas procesales, incluidas las de la acusación particular.' .

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Probado y así se declara que Alfredo , mayor de edad, condenado ejecutoriamente en sentencia de fecha 22/11/2013 por el Juzgado de lo Penal nº 23 de Barcelona por un delito de amenazas en el ámbito famliar a la pena de 9 meses y un día de prisión e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por 2 años y 1 día, prohibición de aproximarse a Palmira a una distancia inferior a 1.000 metros durante un período de 1 año, 9 meses y un día, así como de comunicarse con ella por cualquier medio, oral u escrito, por el mismo tiempo, con conocimiento de esta sentencia que le fue notificada el 15/04/2014, efectuándose en esa fecha el requerimiento personal relativo a la prohibición de acercamiento y comunicación en Ejecutoria 163/14 del Juzgado de lo Penal nº 21 de Barcelona, iniciando el cumplimiento ese mismo día 15/04/2014 y finalizando el 10/01/2016, el día 18/05/2014 llamó por teléfono a su exmujer Palmira , con la que tiene una hija en común menor de edad, y con ánimo de amedrentarla, le dejó los siguientes mensajes:

Mensajes de voz:

- 18/05/2014 a las 17.26 horas: 'Me cago en tu put...'

- 18/05/2014 a las 17.47 horas: 'estas gravant?... estas gravant?... doncs grava ben gravat...que aquest divendres vaig a buscar a la meva filla...amb algú... i si me la lies aniré per tu...i en serio...ara ja ho tens gravat, porta-li al jutge...digue-li al jutge que em fas la vida impossible...'

- 18/05/2014 a las 19.31 horas: 'filla de puta...hija de puta...hija de puta'

- 18/05/2014 a las 19.32 horas: 'hija de puta'

Mensajes de texto:

- 18/05/2014 a las 18.05: 'ten dias cot fill.D' (enviado 3 veces); 'digali alt adv q. M c en s muer'; 'Ijalagranputa'; 'Mecago entus,muert ijad'

El día 21/05/2014 a las 13.45 horas se puso en contacto de nuevo con ella enviándole el siguiente mensaje de texto: 'Perdonam. No etmulestare maimes estigas tranquila nomes pugue parla am la nena i que estigui be ya soc felic'.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Alfredo , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia ' error en la valoración de la prueba', perquè, diu, ' no es posible llegar a la conclusión de una sentencia condenatoria únicamente por la reproducción de un cd con los mensajes de voz, como prueba documental, ya que no ha quedado probado que mi cliente fuese el autor de lo grabado en esos mensajes de voz, así como tampoco que el móvil desde el que se llamara fuese el móvil de mi cliente', tot i manifestar conèixer la doctrina jurisprudencial sobre l'aptitud de la declaració de la víctima per enervar, sense cap altra prova, la presumpció d'innocència.

Segon.El primer que cal dir és que el plantejament del recurrent és contradictori, perquè si l'única prova que podia acreditar el càrrec era ' la reproducción de un cd con los mensajes de voz' i els missatges de text, però sempre i quan constés, se suposa que pericialment, que la veu era la de l'acusat i, per altres vies diferents a la declaració de l'acusadora particular, que el telèfon emprat en l'emissió dels missatges de veu i text era el de l'acusat, resultava de tot punt innecessari fer esment a la declaració de la víctima, de la que s'hauria pogut prescindir totalment i absoluta per afirmar els càrrecs; i si pel contrari, la declaració de la víctima té aptitud per enervar, sense cap altra prova, la presumpció d'innocència, resulta innecessari fins i tot ' la reproducción de un cd con los mensajes de voz' o la documentació dels missatges de text.

Però ni era innecessària ' la reproducción de un cd con los mensajes de voz' i de la documentació dels missatges de text, ni era imprescindible l'acreditació pericial sobre que la veu de l'emissor dels missatges orals era la de l'acusat, essent perfectament prescindible la identitat del titular de la línea telefònica emprada, perquè la prohibició de comunicació no està condicionada a la titularitat de la línia. I precisament perquè no hi ha acreditació pericial de la veu, ni determinació del titular de la línia d'origen, no es pot prescindir de la declaració de l'acusadora particular, doncs és el seu testimoniatge el que constitueix pròpiament la prova de càrrec.

Efectivament, no hi ha cap versió alternativa a la de càrrec, doncs l'acusat no va comparèixer al judici oral per donar-ne, i la versió de càrrec es troba acreditada pel testimoniatge de la víctima, que reuneix els requisits de que parla en recurrent al seu recurs, tot i que ' según jurisprudencia consolidada y pacífica, tratándose de determinadas figuras delictivas, el testimonio de la víctima puede constituir medio de prueba de cargo con entidad suficiente para poder enervar el derecho a la presunción de inocencia del acusado, sin que puedan considerarse requisitos necesarios para ello -en todo caso- la 'ausencia de incredibilidad subjetiva', la 'verosimilitud' y la 'persistencia en la incriminación' por parte de la víctima, que no tienen otro carácter que el de constituir unas pautas lógicas para la valoración de dicho testimonio, en el contexto de 'las reglas del criterio humano' a las que alude el art. 386.1 de la LEC , al referirse a las 'presunciones judiciales', mas no unos requisitos de absoluta exigencia, en todo caso, pues la falta de alguno de ellos no excluye necesariamente la veracidad del testimonio de la víctima, que puede desear ardientemente la condena del acusado -como justa vindicación de la lesión de sus derechos-, e incluso personarse en la causa como acusación particular, sin que ello implique como consecuencia obligada que, además, vaya a faltar a la verdad en su testimonio, y de igual modo puede variar de algún modo los términos de su denuncia por distintos motivos comprensibles (piénsese, por ejemplo, en una persona víctima de una violación que, por pudor, o por considerarlo inicialmente perjudicial para su propio interés, da inicialmente una versión atenuada del hecho y luego lo amplía o lo modifica -por propia iniciativa, o por exigencias del interrogatorio a que se ve sometida-, pero manteniendo en lo esencial la veracidad de su testimonio)' ( STS 137/2009 ).

Però, com dèiem, en aquest cas la declaració de la víctima sí acompleix aquells requisits, i llur testimoniatge troba corroboració objectiva en ' la reproducción de un cd con los mensajes de voz' i els missatges de text, relacionats amb la filla comuna, essent aquella declaració la que permet atribuir els missatges a l'acusat, més enllà de tot dubte raonable, en haver reconegut l'acusadora particular la veu del mateix.

Més encara, ' elemento esencial para esa valoración es la inmediación a través de la cual el Tribunal de instancia forma su convicción, no sólo por lo que el testigo ha dicho, sino también por como lo ha dicho, por su disposición, las reacciones que provocan sus afirmaciones, la seguridad que transmite, en definitiva, todo lo que rodea una declaración y que la hace verosímil y creíble, o no, para formar la base de la convicción judicial, aplicando para ello las reglas de experiencia propias de la valoración de la prueba directa' ( STS 355/2013 ), de manera que essent l'òrgan de la primera instància qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària, i aquests defectes no es poden predicar de la valoració de la declaració de l'acusadora particular que queda reflectida al fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que no només està raonada, sinó que és raonable, i aquesta valoració imparcial de la jutgessa penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

El recurs es desestima.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.