Sentencia Penal Nº 255/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 50/2019 de 19 de Marzo de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 50/2019 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 14 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 214/2018

Data sentència recorreguda: 30.11.2018

SENTÈNCIA NÚM. 255/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Carlos Cerrada Loranca

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincialde Barcelona en recurs d'apel lació núm. 50/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 14 BARCELONA en data 30.11.2018 , en procediment Abreujat núm. 214/2018. Han estat parts com apel lant Ángel Daniel assistit per la lletrada Natalia Cornella Schaefer i representat per la procuradora Ana Salinas Parra, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, dinou de març de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 30 de novembre de 2018 el Jutjat Penal núm. 14 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a Ángel Daniel como autor de un delito de maltrato en el ámbito familiar del artículo 153.1 y 3, a la pena de nueve meses de prisión, la inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el mismo tiempo, la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de dos años y un día, y conforme a los artículos 57 y 48 ambos del Código Penal la imposición de la prohibición de aproximación a menos de 1.000 metros de la Sra. Daniela , a su domicilio, lugar de trabajo o donde se encuentre, por el periodo de 1 año y 9 meses.

Así mismo le indemnizará en la cantidad de 300 euros por las lesiones causadas. Esta cantidad devengará el interés legal del dinero del artículo 576 de la Lec .

Que debo absolver y absuelvo a Ángel Daniel del delito leve de vejación injusta objeto de acusación.

Se le condena al pago de las costas procesales incluidas las de la A. Particular.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'PRIMERO.-Que el acusado, Ángel Daniel y la Sra. Daniela , mantuvieron una relación de pareja estable, con un periodo de convivencia de unos tres años, fruto de la cual tuvieron una hija en común nacida el NUM000 /2016.Esta relación finalizó en el año 2017 viviendo desde entonces cada uno por separado.

SEGUNDO.-El día 28/4/2018, la Sra. Daniela acudió al domicilio del acusado sito en la localidad de DIRECCION000 , en el nº NUM001 de la CALLE000 , acompañada de la hija en común. Habían quedado en pasar la jornada juntos porque venía desde Francia el hermano del acusado.

Pasadas las 18:30 horas, entre ellos se inició una discusión por haber estado jugando la hija con agua, al igual que una sobrina del acusado, también menor de edad. Tras lo cual la Sra. Daniela procedió a ir al baño de la planta superior a bañarla.

Al salir del baño la madre dio varios juguetes a las dos niñas, y el acusado cogió a su hija y la apartó de allí, bajando a la planta baja, lo que trató de ser impedido sin éxito por la madre. La madre llamó al 112, lo que provocó que él subiera al pido primero y se encerrase en su despacho con la niña, que desde que se inició el incidente no paraba de llorar.

La Sra. Daniela llamó a la puerta del despacho para pedirle que abriera y dejara salir a la niña, a lo que finalmente accedió. Abrió la puerta, dejó a la niña en el suelo y fue directamente a por la madre con el ánimo de afectar a su integridad corporal, agarrándola de la muñeca y tirando de ella, trató de darle un golpe con la mano que no la alcanzó, y le pegó una patada que alcanzó la rodilla izquierda de la Sra. Daniela . Tras ello la Sra. Daniela cogió a la menor y salió corriendo en dirección a la calle. Antes de salir el acusado roció con agua procedente de una manguera que tenía instalada en el jardín, empapándola.

La Sra. Daniela una vez estuvo en la calle pidió ayuda a los ocupantes de un vehículo que la trasladaron a casa de unos amigos.

TERCERO.-La Sra. Daniela fue asistida medicamente por una contusión en la muñeca derecha en estiloides del cúbito con hematoma, y eritema con erosión superficial, e inflamación de la rodilla izquierda con erosiones superficiales, necesitando para la curación de una primera asistencia y tardando en hacerlo un total de 10 días sin impedimentos. Reclama.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Ángel Daniel , el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal d' Daniela .

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant un únic motiu d'impugnació: 'error en la apreciación de la prueba', que abasta el subenunciat 'infracción de precepto constitucional ( artículo 24.2 de la Constitución española )', per referencia al dret a la presumpció d'innocència, ja que la valoració de la prova té com a premissa l'existència de prova de càrrec valorable.

Segon.Per donar resposta al motiu de recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta del plenari, i d'aquest examen resulta que en aquest acte es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 4 a 15 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 16 a 35); 3) testifical de María Rosario (minuts 37 a 41), de Patricio (minuts 42 a 45) i de Primitivo (minuts 47 i 48); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 48), prova de la qual destaquen els informes mèdics d'assistència d'urgències i medicoforense relatius a l'acusadora particular (folis 62 i 76, respectivament).

A la vista d'aquestes proves es podrà qüestionar la valoració que de les mateixes feu el jutge a quo, però de cap manera negar l'existència de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència, perquè al plenari es produí la declaració de l'acusadora particular, netament incriminatòria envers l'acusat, declaració que gaudeix de corroboració objectiva perifèrica i no només en els informes mèdics d'assistència i medicoforense que, tot i les observacions posteriors de l'investigador Primitivo , acrediten que aquella, al poc dels fets, presentava hematoma, eritema i erosió superficial en canell dret, i genoll esquerre amb erosions superficials, edema i inflamació, sinó també en els testimoniatges de María Rosario i de Patricio que van veure que l'acusadora particular, només sortir de l'habitatge de l'acusat, tenia el canell dret molt inflamat i el genoll sagnant, lesions que, encara que òbviament podien tenir causes diverses, són compatibles amb la versió dels fets donada per la lesionada. Però és que, a més a més, la versió de l'acusadora particular gaudeix d'una altra corroboració objectiva, a saber, que quan l'acusadora particular sortí de la casa de l'acusat al carrer ho feu amb tota l'esquena de la roba que vestia xopa d'aigua, fet del qual van donar raó aquells testimonis i que és compatible amb la versió de l'acusadora particular, qui l'atribuí a que quan sortia de casa de l'acusat aquest la ruixà amb una mànega, mentre que és incompatible amb la versió de l'acusat, segons la qual és possible que la dona es mullés quan banyà la filla, perquè en aquesta hipòtesi la mare s'hauria mullat pel davant, no pas pel darrere.

És cert que dels fets de violència física pròpiament dits no hi ha cap més prova de càrrec que la declaració de l'acusadora particular, però a hores d'ara no es pot desconèixer que, quan es tracta de delictes comesos en àmbits d'intimitat que no permeten acreditacions externes, com és el cas, atès que a l'escena, a banda acusat i acusadora particular, només consta que hi fos una nena de dos anys, la filla d'aquests, tot i que en un moment inicial previ a actes de violència física també hi havia una altra infant, el testimoniatge de la víctima pot constituir tot sol prova de càrrec que enervi la presumpció d'innocència, ja que 'nadie debe padecer el perjuicio de que el suceso que motiva el procedimiento penal se desarrolle en la intimidad de la víctima y del inculpado, so pena de propiciar situaciones de incuestionable impunidad' ( STS 1367/2011 ).

En aquest sentit, ja recordava l' STS de 20 de juliol de 2001 que ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho 'testis unus, testis nullus', ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10-1990) y habiendo declarado también la doctrina de esta Sala que el testimonio de la propia víctima presenta características de actividad probatoria de cargo, legítima, al no existir en nuestro proceso penal el sistema legal o tasado en la valoración probatoria. Por consiguiente, no se produce la desestimación o rechazo del testimonio único, proceda o no de la víctima (S. 4-5-1990), siempre y cuando no existan razones objetivas que invaliden sus afirmaciones o que provoquen que en el Tribunal de instancia aparezca la duda que impida la formación de la convicción (S. 27-5-1988)'.

Afirmada l'existència de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència i entrant en la valoració de la prova practicada, cal un altre recordatori, a saber, que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i que la valoració de les proves personals feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària. Doncs bé, aquests defectes no es poden predicar de la valoració de les proves personals que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que està raonada i és raonable, i aquesta valoració imparcial del jutge a quo, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Conseqüentment, escau la desestimació del recurs.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , cal imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada.

3. Imposem l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.