Sentencia Penal Nº 307/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 77/2020 de 18 de Junio de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 77/2020 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 186/2019

Data sentència recorreguda: 14/11/2019

SENTÈNCIA NÚM. 307/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 77/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 14/11/2019, en procediment Abreujat núm. 186/2019. Han estat parts l'apel.lant, Mónica, representada pel Procurador Anthony Angelo Sabattini i assistida pel Lletrat Antonio Jodar Heredia; l'apel.lat, Juan Miguel, representat per la Procuradora Mª Teresa Mansilla Robert i assistit per la Lletrada Berta Molina Lorenzo, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, divuit de juny de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 14 de novembre de 2019 el Jutjat Penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo condenar y condeno a Juan Miguel como autor penalmente responsable de la siguiente infracción penal en grado de consumación.

1º- Un delito de maltrato en el ámbito familiar previsto y penado en el art.153.1 y 3 CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal por el que se le impone la pena de 60 días de TBC y 2 años de privación del derecho a la tenencia y porte de armas.

Se impone como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art.57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , la prohibición de aproximarse a la persona de Mónica, a una distancia inferior a 1000 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de 2 años.

2º-Un delito leve de daños previsto y penado en el art 263.1 párrafo 2º CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal por el que se le impone la pena de 1 mes de multa con una cuota diaria de 3uros día y RPS del art 53.1 en caso de incumplimiento.

Medidas Cautelares. Continúan vigentes las dictadas en el DP 102/18 de fecha 24/07/18 dictadas por el juzgado de Instrucción nº 6, hasta la firmeza de la sentencia y consiguiente inicio de la ejecución y que se abonaran para la pena.

Responsabilidad Civil.- El Sr Juan Miguel abonara a la Sra. Mónica la cantidad de 224 euros por las lesiones y 78 euros más iva por el móvil, salvo renuncia expresa de esta y con los intereses del art 576 LEC . En caso de que la responsabilidad pecuniaria no se haya abonado.

Costas procesales. Se condena a Juan Miguel al pago de las costas del presente procedimiento con inclusión de la parte proporcional generada por la acusación particular. En el caso de que tuviera reconocido en esta causa el derecho a la asistencia jurídica gratuita previsto en la Ley 1/1996, de 10 de enero, de asistencia jurídica gratuita no le resultarán exigibles salvo que en el plazo de tres años viniera a mejor fortuna ( art.36 Ley 1/1996 de 10 de enero )'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Juan Miguel, mayor de edad, DNI NUM000 y sin antecedentes penales, sobre las 21.45 horas del 21/07/18 en el domicilio de su ex pareja Mónica, nacida el NUM001/2003, sito en la AVENIDA000 nº NUM002, con ánimo de menoscabar su integridad física, se abalanzo sobre ella y le pego un empujón, agarrándola fuertemente por el cuello y diciéndole que estaba loca, de manera que cuando esta intento llamara su madre, el acusado con ánimo de menoscabar su integridad física, la volvió agarrar fuertemente de las muñecas.

Consecuencia de los hechos, a Sra. Mónica sufrió cervicalgia, lesiones que requirieron para su sanidad una primera asistencia facultativa y tardaron 7 días en sanar; el teléfono móvil de la Sra. Mónica Huawei P8 Lite de esta resulto dañado en la pantalla sufriendo daños de 78 euros sin iva. La madre de la Sra. Mónica como legal representante reclama por ellos.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Mónica, el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Juan Miguel.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància per dos motius: el primer, 'por aplicación incorrecta del artículo 66 del vigente código penal en relación al artículo 153.1 y 153.3 en la determinación de la pena', i el segon, 'por aplicación incorrecta del artículo 263.1'; pel primer motiu demana la imposició de la pena d'11 mesos de presó, i pel segon que la pena de multa sigui de 3 mesos i a raó de 10 euros de quota diària.

Segon.El primer motiu de recurs s'ha de desestimar, perquè la pena imposada per la jutgessa a quo es pena legal imposable, i al final del fonament jurídic segon de la sentència apel·lada s'exposen els motius pels quals aquella, en l'exercici de llurs facultats legals, optà per la pena de treballs en benefici de la comunitat.

Efectivament, l' article 153.1 del Codi penal (Cp) estableix per al delicte de maltractament en l'àmbit familiar que tipifica penes alternatives: presó de sis mesos a un any o treballs en beneficis de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies, i l'elecció de la classe de pena és una facultat del jutge, que l'ha d'exercir motivadament, com l'exercí la jutgessa a quo quan optà per la pena de treballs en benefici de la comunitat, pena menys aflictiva per la qual, a més, cal inclinar-se quan no hi ha motius que justifiquin optar per la més aflictiva, de presó, motius que no poden ser els que ja la llei preveu que determinen la imposició de la pena en la meitat superior, i ens referim, òbviament, a la comissió del delicte en el domicili de la víctima, fet declarat provat a la sentència apel·lada i al qual fa esment l'apel· lant al recurs, ja que l' article 153.3 Cp disposa que les penes previstes a l'apartat 1 s'han d'imposar en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri en el domicili de la víctima, de manera que en aquest cas la pena imposable és de nou mesos a un any de presó o treballs en benefici de la comunitat de cinquanta-sis a vuitanta dies, i dintre d'aquests marges es podia moure la jutgessa a quo, ja que no concorrien circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal ( article 66.1.6a Cp).

Així, doncs, la pena imposada a la sentència recorreguda pel delicte de maltractament en l'àmbit familiar era pena imposable, i l'opció punitiva de la jutgessa a quo, en l'exercici de llurs facultats legals, no va ser absurda, capritxosa o arbitrària, i ha d'ésser mantinguda.

Tercer.Tampoc ha de prosperar el segon motiu de recurs, perquè la pena imposada a la sentencia apel·lada pel delicte lleu de danys, un mes de multa, és pena imposable, com també és imposable la quota imposada, 3 euros diaris.

La recurrent pretén la imposició de la pena legal en la màxima extensió (3 mesos de multa) amb l'argument de 'que fue la rotura del móvil de mi defendida en su vivienda habitual y tras intentar ahogarla', argument inacceptable, perquè, d'una banda, suposa valorar doblement un element perjudicial en el marc de la mateixa escena, com és la comissió del delicte en l'habitatge de la víctima, pres en consideració respecte de l'agressió en el decurs de la qual es produí el trencament del terminal; i d'altra banda, s'aparta dels fets declarats provats a la sentència, als quals no es diu que l'acusat intentés ofegar l'acusadora particular, el que constituiria un delicte de temptativa d'homicidi, quan la recurrent sap que no pot apartar-se del relat fàctic de la sentència, i fa referència en aquest sentit a sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

I pel que fa a la quota de multa, no és admissible que l'apel·lant demani que es modifiqui a l'alça la fixada a la sentència recorreguda (3 euros diaris, superior a la quota mínima legal), i és fixi en 10 euros, amb l'argumentació anteriorment rebutjada en relació amb l'extensió de la multa i que 'en ningún momento se acredita una situación de indigencia', sense la més mínima justificació sobre la capacitat econòmica de l'acusat, desconeixent que l' article 50.5 Cp disposa que l'import de la quota s'ha de fixartenint en compte per a això exclusivament la situació econòmica del reu.

Quart.L' article 239 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que en les interlocutòries o les sentències que posin terme a la causa o a qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i com sigui que en aquest cas no es dona cap dels supòsits en que, segons l'article següent, escau imposar-les a una part, cal declarar d'ofici les causades en la substanciació del recurs.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.