Sentencia Penal Nº 316/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 112/2011 de 19 de Mayo de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 112/2011

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 20 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 597/2010

Data sentència recorreguda: 28.3.11

SENTÈNCIA NÚM. 316/2011

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Francesc Abellanet Guillot

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 112/2011, interposat contra la

Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 20 BARCELONA en data 28.3.11, en procediment Abreujat núm. 597/2010 . Han

estat parts Florian com apel.lant i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del

Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, dinou de maig de dos mil onze.

Antecedentes

Primer. El 28 de març de 2011 el Jutjat del Penal núm. 20 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: " Condeno a Florian como autor criminalmente responsable de un delito de violencia en el ámbito familiar, previsto y penado en el art. 153.1 y 3 del C.P . en concurso de normas del art. 8.3 del CP con un delito de quebrantamiento de condena del art. 468.2 del C.P . sin la concurrencia de circunstancias modificativas a la pena de 10 meses de prisión y privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de dos años y 1 día, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y a la pena accesoria consistente en la prohibición de aproximarse a Eva a una distancia no inferior a 1000 metros, asi como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio por el periodo de 2 años.

Condeno a Florian como autor criminalmente responsable de un delito continuado de quebrantamiento de condena previsto y penado en el art. 468.2 del C.P. en relación con el art. 74 del C.P ., sin la concurrencia de circunstancias modificativas, a la pena de 10 meses de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.

En concepto de responsabilidad civil condeno a Florian a que indemnice a Eva en la cantidad de 30 euros por el día que tardó en curar de sus lesiones con aplicación de lo dispuesto en el art. 576 de la LEC " .

Segon. Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal d' Florian , el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal sol·licità la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.

Tercer.- D' aquesta sentència, que expressa l' opinió unànime d' aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Hechos

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda fent una única rectificació en el sentit de que el núm. de diligències urgents del Jutjat de violència sobre la dona núm. 4 de Barcelona, en les quals fou condemnat el recurrent és el 289/09.

Fundamentos

Primer. L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint bàsicament aquests motius: 1. No se ha advertido al condenado de las repercusiones que el quebrantamiento de condena puede acarrear. 2.- Las lesiones se producen una vez rota la convivencia por lo que no es aplicable el artículo 153 si no el 617 del Código Penal .

Segon. En primer lloc en l' escrit del recurs és fa com a primera al·legació que s' ha produït " vulneración del principio de presunción de inocencia reconocido en el artículo 24.2 de la Constitución española , vulneración del principio in dubio pro reo, error en la apreciación de las pruebas, vulneración de los principios que rigen el proceso penal del plenario, vulneración de la jurisprudencia en cuanto a valoración de la prueba en el plenario y vulneración de la legalidad". Aquest enunciat és completament retòric i buit de contingut ja que no té rés a veure amb els arguments de l' apel·lació desenvolupats posteriorment en el recurs, per la qual cosa no mereix aquesta exposició inicial cap mena de resposta d' aquesta Sala. Un cop aclarit aquest extrem i entrant en l' anàlisi dels dos motius que desenvolupa el recurrent, s' ha de dir en primer lloc que cap dels dos motius qüestiona el relat de fets provats que consten reflectits en la sentència d' instància per la qual cosa aquest són intocables. En relació al primer motiu, és diu que el recurrent no va ser advertit de les conseqüències del trencament de condemna i que, per tant, procedeix l' absolució respecte de l' esmentat delicte. Aquesta tesis és completament inacceptable, ateses les circumstàncies del cas, donat que, el trencament de condemna pel qual és condemnat el recurrent deriva d' una sentència dictada amb la conformitat de l' ara condemnat i és evident que quan aquest es va conformar va ser degudament assessorat pel lletrat que el va assistir en aquella ocasió i era perfectament coneixedor del contingut de les penes que li eren imposades en la sentència amb la qual es conformava. A més a més, consta en les actuacions que el propi acusat ha reconegut en seu judicial , per exemple en el foli 90, que era plenament conscient de l' existència de l' ordre de prohibició i del contingut de la sentència de conformitat que va incomplir. Per tot això, és evident que el recurrent era plenament conscient de que estava incomplint una sentència quan va realitzar els fets que consten com a provats en la sentència d' instància per la qual cosa el seu recurs ha de ser desestimat.

Tercer. En relació al segon motiu del recurs, és a dir, la no aplicació de l' article 153 del Codi penal en base a que la relació sentimental ja estava trencada i no hi havia convivència entre les parts, l' únic que es pot dir és que l' esmentada al·legació demostra un palmari desconeixement de l' article mencionat, donat que, literalment diu aquest article que la víctima " sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia ", o sigui, que amb una simple lectura del precepte legal n' hi ha prou per adonar-se que el recurs no té cap mena de fonament i, per això, ha de ser desestimat íntegrament sense necessitat de més explicacions.

Quart. A la vista dels fets provats que consten en la sentència impugnada i del contingut de les actuacions trameses, es constata l' existència d' un error material a l' hora de fixar el número del procediment penal on fou condemnat el recurrent amb la seva conformitat, ja que, en la sentència d' instància s' esmenta que la referida sentència fou dictada, pel Jutjat de violència sobre la dona núm. 4 de Barcelona, en les seves diligències urgents núm. 560/05, quan és evident que la ressenyada sentència fou dictada en el procediment diligències urgents núm. 289/09, segons consta en el foli 94 de la causa. Advertida aquesta circumstància, procedeix fer d' ofici una rectificació en els fets provats de la sentència impugnada, sense que aquest extrem tingui cap transcendència pràctica respecte al recurs presentat pel condemnat.

Cinquè. D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar a l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Es rectifiquen els fets provats de la sentència d' instància, en el sentit expressat en el fonament jurídic quart d' aquesta resolució.

3. Imposem a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.