Sentencia Penal Nº 380/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 37/2007 de 07 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel·lació núm. 37/07- C

Judici de Faltes núm. 1.101/06 R

Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, set de juliol de dos mil vuit

VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 1101/06 del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Terrassa, en tràmit davant aquest tribunal

de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciat Matías contra la sentència condemnatòria

dictada el dia 22 de setembre de 2007, per amenaces.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que debo condenar y condeno a Matías como autor responsable de una falta de amenazas, a la pena de 20 dias de multa con una cuota diaria de 15 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, imponiéndole asimismo el pago de las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució el condemnat en la instància va presentar -dins de termini legal- el recurs d'apel·lació previst en la llei, tot sol·licitant la nul·litat de la sentència i la celebració de nou judici oral, atès que considera se li ha provocat indefensió. Subsidiàriament, demana la revocació de la condemna. Admès el recurs a tràmit per provisió de 30.11.06, prèvia impugnació del Fiscal i de la part apel·lada, el 8 de maig de 2007 es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 18 de juliol de 2007, es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco d'acord amb el torn preestablert i es va suspendre el termini per a resoldre el recurs atesa la pendència de múltiples causes amb pres -de tramitació preferent per imperatiu legal-. Per provisió de 28.1.08 es va prorrogar l'esmentada suspensió. El proppassat 17.6.08 s'ha procedit a la designa de nou ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal Marsal. El recurs es resol sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

QUART.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.

Fundamentos

I.- La defensa del recurrent fonamenta -en un escrit redactat sense assistència jurídica d'advocat- la petició de nul·litat d'actuacions i repetició del judici oral de faltes en un presumpte trencament de normes i garanties processals, a l'empara de l' art. 24.1 de la CE en relació a l'art. 238.3 LOPJ , i conseqüent infracció de llei dels arts. 962 i 968 de la Lecrim. 38/2002, tot argumentant que el jutjat d'instrucció li ha ocasionat indefensió atès que es va celebrar el judici sense haver estat prèviament informat que podia ser assistit per lletrat defensor. Subsidiàriament, sol·licita es deixi sense efecte la condemna imposada.

El motiu de recurs ha de ser desestimat. No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant en clau de legalitat constitucional u ordinària. Ni s'han vulnerat les normes processals que regulen la tramitació en matèria de judici de faltes, ni s'han infringit les garanties pròpies de l'enjudiciament fins al punt que s'hagi impedit al denunciat articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral.

Escau recordar que l' art. 15 de la Lecrim fixa com a criteri determinant obligatori per a l'enjudiciament de les faltes, la competència excloent i exclusiva en favor del jutge d'instrucció del territori on s'han produït els fets. I atès que en aquesta mena d'afers menors, no hi ha fase d'instrucció ni de conclusions provisionals, significa que la tipificació penal dels fets denunciats és oberta fins al tràmit previst en l' art. 969 Lecrim ., moment en que la persona citada a judici gaudeix del dret d'opció d'acudir per defensar-se a sí mateixa o contractar un advocat que exerceixi en el seu nom el dret de defensa, àdhuc amb la possibilitat -si no en coneix cap de la seva confiança- de sol·licitar del jutge "a quo" el nomenament d'un lletrat del torn d'ofici col·legial.

II.- La jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85 i 41/87 , matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, però que no s'han d'interpretar mai de forma tan absoluta que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans. Així ho recullen també les STC 21/81 i 69/84 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva.

En el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal a la vista del judici de faltes en relació a una denúncia interposada per Julia davant de la caserna de Policia Nacional de Terrassa, on imputa a l'avui recurrent unes amenaces injurioses. En la citació ( model oficial imprès) s' indica que haurà d'acudir a la vista oral amb tots els mitjans de prova que al seu dret s'escaigui, amb especial esment que "podrá acudir asistido de letrado, si bien este no es preceptivo". Rebuda dita citació, era a l' afectat a qui corresponia decidir si contractava o no un lletrat particular que assumís la seva defensa, si en demanava un del torn d'ofici, o si preferia acudir al plenari sense assistència lletrada, doncs la llei recull de forma prou clara i explícita que en aquesta mena d'afers menors no és obligatòria la intervenció de cap professional jurídic.

L'estudi de les actuacions, palesa que el dia i hora senyalats van comparèixer la denunciant i el denunciat, es va celebrar el judici sense cap incidència, i va quedar vist per a sentència. El recurrent no va sol·licitar pas la suspensió de la vista a l'empara del que permet l' art. 746 Lecrim , ni en cap moment va posar en coneixement del jutge que volia fer ús del dret optatiu de designar un advocat, d'altra banda innecessari atès que la part denunciant tampoc havia acudit amb assistència jurídica.

No és sinó fins després de coneguda la sentència i comprovar que és adversa als seus interessos, quan sol·licita per primer cop que se li atorgui aquell dret. Obviament, la petició és extemporània i ha de ser rebutjada "ad limine" per la Sala. La negligència omisiva de la part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 6/1985 , avui reformada per la llei orgànica 19/2003, doncs no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial, com en afers similars ens recorden les STC 1917/93 de 21 de novembre i 150/96 de 30 de setembre .

En quan a la incompareixença a judici dels Agents de la Policia Local de Terrassa que esmenta -genèricament, sense identificar el TIP- la part apel·lant, cal matisar que en l'atestat no consta pas cap intervenció de la Guàrdia Urbana en aquest afer, i que -en qualsevol cas- és a la part denunciada a qui corresponia sol·licitar al jutjat (abans del dia del judici oral) la seva citació, si considerava rellevant la declaració testifical dels Agents per a sostenir la seva tesi auto exculpatòria.

III.- Amb caràcter subsidiari, argumenta el recurrent que la sentència condemnatòria dictada ha incorregut en un error en la valoració de la prova i qualificació jurídica dels fets, atès que la versió explicada per la Sra. Julia i avalada per dos testimonis presencials no mereix credibilitat objectiva, doncs mantenen amb ell una relació prèvia d'enemistat.

La Sala ha de recordar que la nova valoració d'una prova testifical en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge sentenciador, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny, doncs es tracta d'una prova de caire personal la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament, és a dir, el jutge penal "a quo".

La sentència d'instància explica de forma prou raonada els motius pels quals ha atorgat més credibilitat a la versió relatada per la denunciant i els dos testimonis que no pas a la descrita pel denunciat, i aquest tribunal no pot sinó confirmar que és coherent i lògica amb la prova practicada. El principi jurídic "in dubio pro reo" només és aplicable quan les proves esdevenen insuficients per a esbrinar els fets, i per tant, si el propi Sr. Juan Luis confessa que va arrossegar el ciclomotor sense permís del propietari, no cal dir que qualsevol dubte raonable queda definitivament bandejat.

Escau declarar d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat pel denunciat Matías , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència condemnatòria dictada el dia 26 de setembre de 2.006 pel Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Terrassa en el Judici de Faltes nº 1101/06 , i declaro d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.