Sentencia Penal Nº 474/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 79/2007 de 02 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel.lació nº 79/07-C

Judici de Faltes nº 1078/05

Jutjat d' Instrucció nº 2 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, dos de setembre de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència

Provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 1078/05 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Terrassa, en tràmit

davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat per la denunciada Lorenza ,

contra la sentència condemnatòria dictada el dia 25 d'abril de 2006 per lesions en agressió.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: "condeno a Lorenza como autora responsable de una falta de lesiones a la pena de 40 DÍAS de multa con una cuota de 6 euros diarios (total 240 euros), y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago. Asimismo, la condeno a indemnizar a María del Pilar en la cantidad de 160 euros por las lesiones causadas, y al abono de las costas generadas en las presentes actuaciones".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- la denunciada. Admès a tràmit per interlocutòria de 21.2.07, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part apel·lada es van remetre les actuacions a aquest tribunal. Per diligència d'ordenació de 11.10.07 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Velasco Salcedo d'acord amb el torn de repartiment prefixat. Per provisió de 18.2.08 es va suspendre el termini per a resoldre el recurs atesa la càrrega de treball pendent amb causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. Per provisió de 14.7.08 s'ha designat nou ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que no la considera necessària el tribunal ni l'ha sol·licitada la part recurrent.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït íntegrament a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- Formalitza la recurrent a l'empara del que permet l' art. 976 en relació al 790 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre , l'apel·lació de la sentència que la condemna a títol d'autora d'una falta de lesions, en un escrit d'al·legacions on planteja dos arguments complementaris: A) Error en la valoració de la prova de càrrec; B) Infracció de precepte constitucional per denegació de la suspensió del judici oral ( art. 24.1 CE ) que li ha provocat indefensió. Evidents raons de jerarquia jurídica obliguen a resoldre en primer lloc aquesta segona qüestió, atès que al afectar a un hipotètic trencament de garanties podria generar la nul·litat del judici.

Malgrat en el "suplico" del recurs no se sol·licita pas la celebració d'un nou judici de Faltes ( requisit de postulació obligatori a l'empara del que recull l'actual art. 240.1 de la LOPJ 19/2003), atès que la defensa planteja la vulneració de l' art. 24.1 CE en seu de tutela judicial efectiva, la Sala donarà breu resposta a la seva queixa. La pretensió revocatoria de la condemna en base a aquest motiu haurà de ser desestimada atès que l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral palesa que la Sra. Lorenza va ser degudament citada, i no va comparèixer tot al·legant que el seu estat de gestació li ho impedia. Tanmateix, com ja recull la sentència apel·lada, l'informe mèdic lliurat al jutjat no fa esment de cap situació d'alt risc sinó únicament que no li convenen les situacions d'estrés. Considerem que assistir a un judici penal per tal de donar la seva versió sobre els fets en un afer menor com el que és objecte d'aquesta causa, no genera cap estat psicofísic que pugui ser perjudicial pel futur nadó, i en conseqüència, no escau admetre cap vulneració del dret de defensa tutelat constitucionalment. La denegació de la suspensió del judici -en no complir els requisits taxats de l' art. 746 Lecrim - va ser doncs plenament ajustada a dret.

II.- Sota l'epígraf d'error en l'apreciació de la prova, planteja la recurrent que el jutge "a quo" ha errat en el judici d'inferència atès que si bé és cert que la denunciant va aportar un informe de les lesions que s'esmenten en la sentència, no existeix prova adient que permeti verificar qui en va ser la persona que les va ocasionar. Cesprés de negar tota intervenció en l'afer, sol·licita es revoqui la condemna i decreti la lliure absolució.

La Sala ha de recordar que la nova valoració de les proves de caire personal en aquesta segona instància és completament inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge sentenciador, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny , doncs es tracta d'un tipus de prova sotmesa al principi d'immediació, la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament, és a dir, el jutge "a quo". Ateses les nostres acotades funcions de Sala revisora de la legalitat i coherència jurídica de la sentència apel·lada, com ens recorden les STC 267/05 de 24 d'octubre i 239/06 de 17 de juliol , és obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en els judicis de faltes ( art. 976 ), només autoritza al tribunal de segona instància a revocar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma fefaent i irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut pel jutge penal en error flagrant i manifest en la imparcial valoració de les proves practicades en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta totes les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques.

Doncs bé, l'estudi de l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que el jutge penal atorga credibilitat a les manifestacions de la denunciant en contra de la versió auto exculpatòria de la Sra. Lorenza atès que: A) La seva descripció en el judici de l'agressió física soferta coincideix en tot allò que és rellevant amb la versió que van explicar inicialment a la policia. B) La denunciada no va acudir ni a la policia ni al jutjat a fi de donar la seva versió dels fets, i és ara -en el recurs- quan per primera vegada nega l'autoria. C) - S'ha aportat informe pericial forense amb prova documental mèdica sobre l'abast de les lesions.

De tot plegat, la conclusió inductiva que n'extreu el jutge "a quo" sobre l'autoria i culpabilitat sembla prou coherent. El jutge ha valorat l'informe d'assistència sanitària i la pericial forense que recullen les lesions lleus i consten incorporats a la causa, i recull també que denunciant i denunciada no es coneixien d'antuvi, raó per la qual conclou que no hi ha indicis d'ànim espuri i que dites proves integren un conjunt d'elements de caire incriminatori prou rellevants per a tancar el silogisme de culpabilitat previst en l' art. 741 Lecrim , d'acord amb la jurisprudència fixada per la STC 174/1985 de 17 de desembre . La Sala ha de compartir el seu encertat criteri d'inferència.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència del jutge sentenciador ( i no de la Sala d'apel·lacions) esbrinar qui de les dues parts enfrontades és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, a l'ensems que les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han declarat. Estem , insistim, davant la valoració d'una prova personal avalada per una documental ( informe de lesions) periférica. La STS de 8 de febrer de 1999 , ja va matisar que (sic) "la credibilidad del perjudicado o testigo, está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudència ha estat recentment reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03 , en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 de la Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat per la defensa de la denunciada Lorenza contra la sentència condemnatòria dictada el dia 25 d'abril de 2006 pel jutjat d'instrucció nº 2 dels de Terrassa , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució. Declaro d'ofici les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.