Sentencia Penal Nº 475/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 75/2007 de 01 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel.lació nº 75/07-C

Judici de Faltes nº 892/06

Jutjat d' Instrucció nº 1 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, ú de setembre de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, el

present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 892/06 procedent del Jutjat d Instrucció nº 1 de Terrassa en tràmit davant d'aquest

tribunal de segona instància en virtut dels recursos d'apel.lació interposats pels denunciats recíprocs Mariana i Ernesto , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 20 de desembre de 2006 per

una falta d' amenaces i una d'injúries verbals.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut següent: "Que debo condenar y condeno a Ernesto como autor responsable de una falta de amenazas a la pena de 14 DIAS de MULTA a razón de una cuota diària de 8 euros (total 112 euros), con responsabilidad personal subsidiária de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, previa declaración de insolvencia, y con imposición de las costas del juicio. Condeno a Mariana como autora de dos faltas de injúrias a la pena de 10 DÍAS de MULTA por cada una de ellas, con cuota diaria de 5 euros (total 100 euros), y subsiguiente responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, con imposición de las costas del juicio".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució van interposar recurs -dins de termini legal- ambdues parts denunciades. Admesos a tràmit per provisió de 2.2.07, prèvia impugnació recíproca de cada part apel.lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància. Per diligència d'ordenació de 9.10.07 es va designar magistrat ponent a l'Il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco d'acord amb el torn prefixat. Per provisió de 18.2.08 es va suspendre el termini per a dictar sentència atea la càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. El proppassat 14.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a jutge en actiu de l'anterior, i ha estat designat l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL. No s'ha convocat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, el qual es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

Estudi del recurs interposat per la defensa de la denunciada Sra. Mariana .

I.- La recurrent sol·licita en primer lloc que la Sala admeti i practiqui una prova testifical en aquesta segona instància, i tot seguit, que es revoqui la condemna dictada pel jutge penal com autora d'una falta d'injúries de l' art. 620.2 CP , a l'empara del que permet l' art. 962 en relació al 790 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , en un escrit d'al·legacions on planteja els següents epígrafs: 1) Vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva derivat de denegació injustificada de prova adient proposada en el judici oral. 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 620.2 del Codi Penal .

En relació al primer apartat, argumenta en síntesi que el testimoni Alberto va presenciar tot l'incident familiar, i que la seva incompareixença al judici de Faltes va estar motivada per una malaltia, segons acredita amb el certificat que adjunta a l'escrit de recurs. Atès que en l'acta del plenari ja consta la petició de suspensió de la vista oral, i la preceptiva protesta formal per la denegació, sol·licita que la Sala d'apel·lació convoqui al testimoni i l'escolti abans de resoldre el recurs. La petició ha de ser desestimada.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional ( entre d'altres la STC 232/98 ) ha matisat que la garantia constitucional del dret a la prova només empara als supòsits en que la proposada e inadmesa sigui determinant per a demostrar la innocència o culpabilitat de l'acusat, atès que només llavors es pot produir indefensió efectiva. I no cal dir que una declaració testifical no és -per se- mai una prova autèntica, atès que està sotmesa al judici d'inferència i credibilitat del jutge que l'escolta. En l'afer ara analitzat, no se supera el criteri de necessarietat de l'esmentada prova testifical puix que altres persones han declarat sobre la mateixa qüestió, i el document sobre el que la defensa pretén justificar la incompareixença del testimoni en el judici oral, és dubitat. El presumpte error en la data que -hipotèticament- conté el primer certificat i que ara intenta esmenar el segon document adjuntat amb l'escrit del recurs, faria imprescindible que també fos cridat a declarar el responsable de la residència Nord Egara que signa ambdós documents, i aquesta és una opció que la llei no permet adopti d'ofici el tribunal d'apel·lació. En conseqüència, escau considerar que la decisió de rebuig de l'ajornament de la vista adoptada pel jutge "a quo" estava plenament justificada , d'acord amb els criteris taxats que recull l' art. 746 de la Lecrim .

II.- El segon motiu de recurs, planteja l'error del jutge penal en la valoració de les proves aportades al plenari, i subseqüent aplicació indeguda de l' art. 620.2 del Codi . Argumenta l'apel·lant que s'ha atorgat una credibilitat injustificada al denunciant Sr. Ernesto , atès que la seva versió està òrfena de prova objectiva que permeti verificar-la. Alhora li imputa la provocació de tot l'incident verbal succeït en l'àmbit familiar, raó per la qual, mereix menys credibilitat que la paraula de l'avui recurrent. Conclou demanant al tribunal que revoqui la condemna dictada i l' absolgui de tota responsabilitat penal.

Cal recordar, que la jurisprudència només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'aporten pel recurrent elements objectius fefaents d'haver-se incorregut en error manifest i flagrant en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. Aquest error manifest no existeix, doncs entre dues versions antagòniques el jutge penal ha escollit atorgar credibilitat parcial a totes elles, imposant condemna a ambdues parts per les ofenses i amenaces recíproques, i en la sentència motiva les raons d'aquesta opció alternativa, d'acord amb el deure que li imposa l' art. 120.3 CE .

L' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i imparcialitat les proves, les valorarà amb motivació raonada i en farà extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo", criteris d'interpretació jurídica que han estat respectats en la sentència d'instància, on es motiven de forma acurada quines han estat les dades cabdals sobre les que es fonamenta el judici d'inferència i credibilitat. En efecte, l'estudi integral de les diligències practicades, de l'acta del judici oral i de la sentència dictada en la primera instància, posen de manifest que en el judici de faltes es va practicar prova de càrrec consistent en les declaracions dels implicats. No és cert doncs que no s'hagi aportat al plenari cap prova testifical , atès que aquesta és la naturalesa jurídica de les esmentades declaracions.

Com ens recorda la STS 30.4.97 , la valoració de la prova personal recau sobre la percepció subjectiva que el jutge "a quo" tingui de la major o menor sinceritat d'un i altres implicats en l'afer. Una vegada escoltats en debat contradictori, el jutge penal ha atorgat credibilitat objectiva parcial a ambdós denunciants en aparèixer la seva respectiva versió revestida de coherència en el relat en tot allò que incrimina a l'adversari, per la qual cosa el tribunal de segona instància no té cap motiu per a dubtar del seu encert, puix ell és l'únic que ha gaudit del principi d'immediació propi del judici oral.

El Tribunal Suprem, en sentència de 8 de febrer de 1999 , ha matisat que (sic) "la credibilidad del testigo está siempre sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual de quien declara, sin perjuicio de su adecuada documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que efectivamente existió actividad probatoria, pero no autoriza en sí misma una nueva valoración de la credibilidad de ese testimonio". Les sentències de 28 d' octubre de 2000 i 41/03 recullen idèntic límit en ordre a les facultats revisores del tribunal d'apel·lació.

Cal concloure doncs, que no s'ha vulnerat pas el dret constitucional a la presumpció d'innocència que reclama l' apel·lant i garanteix l' art. 24.2 de la Carta Magna .

En quan a la tipicitat penal de la conducta imputada, acreditada més enllà de tot dubte raonable l'autoria culpable, només ens queda confirmar que les frases pronunciades ( recollides en el relat de Fets provats) contenen els elements objectius i subjectius escaients per a integrar la infracció prevista en l' art. 620.2 del Codi Penal , doncs dir a hom (sic) " chorizo, mangante, cabrón, puta, ladrona y zorra", és manifestament injuriós vers la persona destinatària. No apreciem per tant cap infracció de normes de dret positiu, en ser plenament ajustada a dret l'aplicació de la falta que conté la sentència apel·lada.

Estudi del recurs interposat per la defensa del denunciat Sr. Ernesto .

III.- Argumenta l'apel·lant que la Sra. Mariana va ser la iniciadora de l'incident, i que ell es va limitar a defensar legítimament l'honor de la seva parella sentimental. Planteja doncs, una circumstància eximent de l'antijuridicitat de la conducta, a l'empara de l' art. 20.4t del Codi Penal .

La tesi auto exculpatòria ha de ser rebutjada atès que no compleix cap dels requisits normatius que la jurisprudència exigeix. En primer lloc, perquè el denunciat no ostenta legitimació per a defensar l'honor de la Sra. María Angeles , puix no consta que aquesta estigui incapacitada per a exercir personalment la seva dignitat individual. En segon lloc, atès que la hipotètica ofensa verbal hauria d'haver estat en tot cas precedent i prou greu com per a justificar una reacció intimidatoria com la que va tenir el Sr. Ernesto . No hi havia pas cap necessitat d'amenaçar amb una lesió greu ( "si te pillo sola te rajo el cuello") a l'autora dels insults. I com ens recorda la STS de 18 de desembre de 2003 , la proporcionalitat entre acció i reacció ha de ser sempre prou mesurada.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en els recurrents.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Que amb desestimació dels recursos d'apel.lació formalitzats pels denunciats recíprocs Ernesto i Mariana , contra la sentència dictada el dia 20 de desembre de 2006 pel jutjat d'instrucció nº 1 dels de Terrassa , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució condemnatòria, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.