Sentencia Penal Nº 540/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 818/2014 de 06 de Octubre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 818/2014

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 217/2013

JUTJAT PENAL Nº 5 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 540/2014

Il lms. Srs.:

PRESIDENTA:

FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO

MAGISTRATS:

SONIA LOSADA JAÉN

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, sis d'octubre de 2014.

VISTen aquesta Sala el recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 1/4/2014 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 5 de Girona, en la Causa nº 217/2013 seguida per un delicte d'homicidi per imprudència greu; essent part recurrent el senyor Jaime , defensat pel lletrat senyor Josep Mª. Ferrer i Puig i representat per la procuradora Sra. Anna Juandó i Agustí, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'QUE DEBO CONDENAR Y CONDENO al acusado Jaime , con Dni NUM000 , como autor responsable de un delito consumado de homicidio por imprudencia grave, en concurso ideal con una falta de lesiones en grado de tentativa, con la concurrencia de la circunstancia atenuante analógica de alcoholemia, a la pena de 1 año de prisión e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por igual tiempo por el delito, y 30 días de multa con cuota diaria de 3 euros por la falta.

QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a al acusado Jaime , con Dni NUM000 del un delito de robo con violencia.

QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a al acusado Rogelio , con Dni NUM001 , del delito de obstrucción a la Justicia.

El penado, en concepto de responsabilidad civil, es condenado a indemnizar a Carlos Ramón en la cantidad de 163.269 euros; y a Mariola 9.070 euros, además de los intereses legales del art 576 Lec .

Se imponen al acusado las costas procesales que hubiere, incluida las de la acusación particular.'

SEGON.-El recurs del senyor Jaime va interposar-se mitjançant escrit del dia 12/5/2014, i contra la sentència de data 1/4/2014 , basant- se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat a les altres parts, el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació el dia 23/7/2014; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 23/9/2014.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant senyor Jaime fonamenta el seu recurs en un únic motiu: un suposat error en la valoració de la prova per part de la jutgessa a quo tant respecte de la causalitat de la mort de la senyora Ángeles -doncs considera que no s'ha provat suficientment que fos conseqüència de l'empenta que el recurrent li va donar- com, en cas de considerar aquella degudament provada, en la valoració de la entitat de la conducta imprudent desenvolupada pel recurrent, que estima com a lleu i no greu per causa de la seva suposada afectació alcohòlica. Pel que demana que els fets s'estimin, eventualment, com una falta de homicidi per imprudència lleu, i no pas un delicte d'homicidi per imprudència; tot això pels motius que al seu escrit de recurs figuren, i que per brevetat processal donem per reproduïts.

Unes al legacions que impugna el Ministeri Públic, invocant per a fer-ho els propis fonaments de la sentència i afegint-hi els arguments que al seu escrit es desenvolupen; els quals també donem per reproduïts.

SEGON.- 1-Cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2-En el cas present disposem per a fer la valoració de la prova de la documental i de la gravació íntegra del judici; i, de les declaracions allà escoltades, no cap en cap cas inferir que la conclusió a que ha arribat la jutgessa a quo sigui il lògica o absurda. En essència, la jutgessa arriba a la conclusió de que la empenta que el senyor Jaime va donar a la senyora Ángeles va ser la causa de la seva mort atenent a tres dades: 1) que el propi condemnat admet haver-la donat, a més de que tres testimonis (el senyor Rogelio i les senyores Landelino i Raúl ) així ho van confirmar; 2) que els mateixos testimonis asseguren que la senyora Ángeles , de constitució molt feble, va rebre un cop molt fort al cap en caure d'esquena a terra, i va quedar semi inconscient; 3) que, després d'aquell primer cop i fins a que va ser assistida a l'hospital, no consta que la difunta patís cap altre cop al cap; i 4) que tant l'informe hospitalari (folis 84 a 87 de les actuacions) com el d'autòpsia (folis 110 a 119) atribueixen la seva mort a les complicacions -una contusió hemorràgica parenquimatosa temporal dreta- derivades del cop al cap que va rebre.

3-El recurrent, tanmateix, al lega al seu recurs que la senyora Ángeles va patir no una, sinó dues caigudes: la derivada de l'empenta que li va donar el senyor Jaime i 'l'altra, a l'endemà, que accidentalment va caure a casa seva, al pati'senyora Landelino , i que impediria saber si va ser el primer cop, o el segon, el que va causar l'hemorràgia mortal. Afegint també que el cop que va causar la mort es trobava a la zona temporal dreta del cap, i no pas a la nuca; essent la declaració dels testimonis coincident en que la senyora Ángeles , després de l'empenta del senyor Jaime , es va colpejar a la nuca, i no pas al costat dret del cap.

La Sala, tal com ja va fer la jutgessa a quo, no pot acceptar aquestes hipòtesis, doncs no altra cosa són. En primer lloc, la senyora Landelino va dir només (1h 12' 50'' del primer disc) que va trobar a la senyora Ángeles 'tirada en el suelo', no pas que aquesta hagués caigut; i també va explicar que li va preguntar si es trobava be, i que la finada li va dir que no amb el cap. És a dir, consta que es trobava conscient, fins al punt de que la van convèncer, i acompanyar, a dutxar-se; i, tanmateix, ella no va dir en cap moment a les acompanyants que hagués caigut a terra. Menys encara que hagués sofert un altre cop al cap; i, en tot cas, la senyora Landelino no el va apreciar, doncs no va dir a la seva declaració que la senyora Ángeles es queixés d'un altre cop, o en presentés senyals.

Pel que fa a la segona hipòtesi -sobre la situació del cop- la Sala, sense ser experta en medecina, només precisa del sentit comú per a descartar-la. Ja que, essent induviat que la senyora Ángeles va rebre un fort cop al cap com a conseqüència de l'empenta que li va donar el senyor Jaime , la teoria del segon cop -fortuït i mortal- requeriria que el cadàver de la senyora Ángeles presentés almenys dos contusions importants, una a la nuca, per exemple, i l'altra a l'àrea temporal dreta. I no és així, doncs només en te una, i en aquesta darrera zona; un extrem que la sentència ja contempla, doncs el que es declara provat és que el senyor Jaime 'le pegó un fuerte empujón que la hizo caer de espaldas al suelo sin posibilidad de reacción, golpeándose en la cabezay quedando semiinconsciente' . No pas 'en la nuca'.Una dada que es deriva de que l'únic que va dir que la senyora Ángeles 'se desnucó' va ser el propi senyor Jaime ; doncs els demés testimonis només recorden que la víctima va caure cap enrere, i que es va colpejar el cap, però no en quin lloc concret del crani ho va fer.

4-Vista, doncs, l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar la jutjadora a quo, i la racionalitat i suficiència de les dades que sustenten aquelles conclusions, la impugnació dels fets declarats provats ha de decaure sense més anàlisi.

TERCER.-1-Pel que fa al segon argument del recurs del senyor Jaime , referit a la suposadament escassa entitat qualitativa de la seva conducta imprudent, cal començar per recordar la doctrina jurisprudencial relativa a la manera de determinar la gravetat de la imprudència punible. Al respecte, la STS de 15/3/2007 ens recorda que 'Tanto la doctrina científica como la jurisprudencia de esta Sala han coincidido al señalar que el Código Penal de 1.995 ha simplificado la anterior división tripartita de la gravedad de la imprudencia en temeraria, simple con infracción de reglamentos y simple sin infracción de normas reglamentarias, sustituyéndola por dos únicas categorías: imprudencia grave e imprudencia leve, diferencia de entidad que, en el caso de resultado de muerte, determina que el hecho sea calificado respectivamente como delito o como falta.

A este respecto, hemos establecido el criterio -pacífico y reiterado en numerosos precedentes- que para determinar la gravedad de la imprudencia a fin de integrarla en una de estas dos categorías, debe atenderse: a) a la mayor o menor falta de diligencia mostrada por el agente en la acción u omisión desencadenante del riesgo, atendidas las circunstancias concurrentes en cada caso; b) a la mayor o menor previsibilidad del evento que constituye el resultado; y c) la mayor o menor grado de infracción por el agente del deber de cuidado según las normas socioculturales vigentes (véanse SS.T.S. de 18 de marzo de 1.999 y 1 de diciembre de 2.000 , entre otras).

Es ese deber de cuidado el que debe ser examinado en cada caso como elemento esencial de la imprudencia, deber de cuidado que ha de observarse en toda actividad humana y que equivale en Derecho 'a la cautela o precaución requerida para la protección o salvaguardia de los bienes jurídicos'.Es muy importante subrayar que esa cautela o precaución tendrá un nivel máximo de exigibilidad cuando el bien jurídico protegido que se pone en riesgo sea de especial relevancia, como es la vida de las personas, de manera que en esos supuestos la omisión del especial deber de cuidado que requiere la actividad desarrollada por el agente será determinante para la gradación de la gravedad de la imprudencia. Así lo declara nuestra sentencia de 30 de noviembre de 2.001 al destacar que 'la gravedad de la imprudencia está directamente en relación con la jerarquía de los bienes jurídicos que se ponen en peligro y con la posibilidad concreta de la producción del resultado lesivo. En otros términos: cuando la acción del autor genera un peligro para un bien jurídico importante en condiciones en las que la posibilidad de producción del resultado son considerables, la imprudencia debe ser calificada de grave'.

2- En el cas present, la jutgessa qualifica de greu la imprudència del senyor Jaime atenent sobretot a la ' debilidad de Ángeles por su condición física famélica y su estado de drogadicción evidente, que afectaba a sus reflejos y estabilidad ' informes mèdics que consten a la causa, i que el senyor Jaime havia de constatar sense cap dubte, doncs eren evidents per a qualsevol observador. No hi ha dubte de que donar ' una forta empenta'per davant a una persona és una infracció del deure de cautela que s'ha d'observar en tota activitat humana; doncs pot provocar una caiguda que, per ser d'espatlles, resulta desprotegida, i per això posa en perill la integritat física del subjecte passiu. Però quan la víctima es troba desprevinguda, i en les condicions que es declaren provades -drogoaddicta i de constitució famèlica, fins al punt de la caquèxia que va ser apreciada pels forenses- es tracta, com a mínim, d'una infracció greu d'aquell deure de precaució; infracció que deriva necessàriament en una imprudència també greu, i que no pot ser excusada per un suposat estat etílic del senyor Jaime , dons cap testimoni el va apreciar, i no va ser declarat provat. I diem 'com a mínim' perquè el fet de que la jutgessa a quo declari també provat que el senyor Jaime va donar la empenta ' con ánimo de atentar gravemente contra la integridad física' de la senyora Ángeles podria potser, de haver estat una altra la qualificació de les acusacions, haver sustentat una condemna per delicte dolós, a títol de dol eventual o inclús directe. El que diem com a mer obiter dictum, doncs aquest extrem en concret no ha estat objecte de recurs.

En conseqüència, la Sala no pot sinó dir, al igual que en el cas anterior, que la conclusió a que ha arribat la jutgessa a quo no és il lògica ni absurda, i respon plenament a les regles de la lògica i de la experiència; pel que la qualificació dels fets com a delicte de homicidi per imprudència greu, i no com a falta d'homicidi per imprudència lleu, ens sembla del tot ajustada a Dret; essent, per tant, obligat desestimar també el motiu subsidiari del recurs interposat.

QUART.-Procedeix declarar les costes d'ofici, emparant-se en l' article 240.1 LECrim .

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Desestimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Jaime contra la sentència de data 1 d'abril de 2014, dictada pel Jutjat Penal nº 5 de Girona en la Causa nº 217/2013 de la que aquest Rotlle dimana, confirmemíntegrament la resolució apel lada; declarantd'ofici les costes d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament