Sentencia Penal Nº 626/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 231/2016 de 30 de Junio de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 231/2016 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 TERRASSA

Procediment Abreujat núm. 12/2015

Data sentència recorreguda: 22/01/2016

SENTÈNCIA NÚM. 626/2016

Magistrat/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 231/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 3 TERRASSA en data 22/01/2016 , en procediment Abreujat núm. 12/2015. Han estat parts l'apel lant, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, trenta de juny de dos mil setze.

Antecedentes

Primer. El 22 de gener de 2016 el Jutjat penal núm. 3 de Terrassa dictà sentència amb la decisió següent:'Condeno a D. Pedro Miguel como autor criminalmente responsable de un delito de malos tratos en el ámbito familiar del artículo 153.1 y 153.3 del Código Penal , sin concurrir circunstancia agravante de responsabilidad criminal, a la pena de diez (10) meses de prisión, con inhabilitación del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por un periodo de 2 (dos) años, y a la pena de prohibición de aproximarse a Dña. Teresa en un radio de 500 metros, y a su domicilio, lugar de trabajo u otro frecuentado por la víctima, así como comunicarse con la misma por cualquier medio, directo, indirecto o por terceras personas, durante un período de dos (2) años; así como a pagar a Dña. Teresa , en concepto de indemnización por responsabilidad civil, en la cantidad de 90 (noventa) euros, cantidad que se incrementará en los intereses del art. 576 de la LEC hasta su completo pago, todo ello con abono de la mitad de las costas procesales.

Absuelvo a D. Pedro Miguel del delito de lesiones del art. 147 del CP , del que fue acusado en el presente procedimiento.

Para el cumplimiento de la pena impuesta será de abono al condenado la totalidad del tiempo que, en su caso, haya permanecido cautelarmente privado de libertad por esta causa.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'Se estima probado, y así se declara, que sobre las 21:30 horas del día 23 de enero de 2015, D. Pedro Miguel mantuvo una discusión con su esposa Dña. Teresa en el domicilio familiar sito en carrer de DIRECCION000 nº NUM000 , NUM001 , de la localidad de Terrassa, cuando, en el curso de la misma, y con intención de atentar contra la integridad física de la Sra. Teresa , le propinó varios puñetazos, le tiró del pelo, y la tiró de la cama al suelo.

Estos hechos fueron presenciados por la menor de edad Macarena , que se halla bajo la tutela de la Sra. Teresa , y que se interpuso para que el acusado no la siguiera golpeando.

Como consecuencia de esta agresión, Dña. Teresa sufrió lesiones consistentes en policontusiones, las cuales precisaorn para su sanidad de una única primera asistencia facultativa, con un período de curación de tres días no impeditivos para sus ocupaciones habituales.

No se estima probado que el acusado, aceptando el riesgo de menoscabar la integridad física de la menor, hubiese empujado a Macarena para apartarla, golpeándose ésta contra la pared. No se estima probado que Macarena hubiese sufrido, como consecuencia, policontusiones y fractura del tercio distal de la clavícula derecha.

Se estima probado que por estos hechos se dictó por el Juzgado de Instrucción nº 1 de Terrassa en fecha 25 de enero de 2015, auto de orden de protección que prohibía al acusado acercarse a Dña. Teresa , a su domicilio, lugar de trabajo, y a cualquier lugar donde la misma se encuentre a una distancia inferior a 1000 metros y comunicarse con ella por cualquier medio.'.

Segon. Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Pedro Miguel el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel lació i demana la confirmació de la sentencia impugnada.

No s'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Es declara provat que: 'El dia 21 de gener de 2015, al voltant de les 21.30 hores, l'acusat Pedro Miguel major d'edat, va mantenir per causes desconegudes una discussió amb la seva esposa Teresa en el domicili familiar, situat al carrer DIRECCION000 num. NUM002 NUM001 de Terrassa. Al domicili hi havia a mes dels fills de l'acsaut i la seva esposa, que no van presenciar els fets, la menor Macarena , que va presenciar una part de la discussió.

Es manté el relat de fets provats a partir de 'No se estima......' fins el final.

Fundamentos

Primer. L'apel lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com primer motiu de recurs la vulneració del dret a un procés amb totes les garanties, per quan la testimoni i denunciant Teresa en el moment de l'acte del judici va manifestar la seva intenció d'acollir-se al dret a no declarar tal com preveu l' article 416.1 de la LECrim . i la Jutge d'instància li va denegar, argumentant la recent jurisprudència del Tribunal Suprem , lligat al fet de que la testimoni a l'iniciï de la causa havia esta personada com acusació particular. Aquesta vulneració ha suposat la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, doncs la condemna de l'acusat te com fonament la declaració de la testimoni. Examinades les diligencies, resulta que la Sra. Teresa va formular denuncia davant la policia i va comparèixer el jutjat, on va ser degudament informada del seu dret a no declarar ( art. 416.1 LECrim ). va fer la petició de designa d'advocat i procurador d'ofici per poder estar personada a la cusa com acusació particular, realitzant el jutjat la designa d'advocat i procurador, segons consta al foli 65 (25 de gener de 2015 ). Iniciada la tramitació de les diligencies com Diligencies Urgents, es va celebrar l'acte de continuació del procediment, demanant el Ministeri Fiscal i l'acusació la continuació dels tràmits previstos a l' article 800 de la LECrim . El Ministeri Fiscal va formular acusació, no constant cap escrit de l'acusació particular, que en l'acte del 27 de gener de 2015 va manifestar la seva adhesió al Ministeri Fiscal. Consta a les diligencies, compareixença de Doña. Teresa de data 11 de febrer de 2015 on comunica que retira la denuncia i que no vol seguir exercint l'acusació particular. contra Pedro Miguel . el Jutjat en provisió de 28 d'abril de 2015 es te per apartada del procediment com acusació particular a Doña. Teresa . La sentencia impugnada, amb cita de la STS de 14 de juliol de 2015 , que estima aplicable al supòsit present, quan en realitat el que valorava i examinava la dita ST son quines podien ser les conseqüències de l'omissió d'informar a la víctima en qui concorre la condició legal establerta, del seu dret acollir-se a la dispensa a no declarar, tal com estableix l' article 416 1º de la LECrim , per arribar a la conclusió de que al haver estat compareguda com acusació particular, ja ha decaigut el dret acollir-se a la dispensa de declarar. Aquesta Sala, ha mantingut de forma reiterada desprès de l'Acord del Ple no jurisdiccional del TS de data 24 d'abril de 2013, i complint amb els estrictes termes literals de l'indicat acord, que en el cas en que la víctima o testimoni pugui legalment acollir-se a la dispensa a no declarar, segons l' article 416.1 de la LECrim , aquets dret nomes decau en el cas en que en el moment de la celebració de l'acte del judici mantingui la condició d'acusació particular, tal com diu l'indicat Acord quan senyala les excepcions a l'exempció de l'obligació declarar de l'article 416.1 diu 'A) .....B) Supuestos en que el testigo esté personado como acusación en el proceso'

Per tant, valorant que en el present supòsit, si be, la Sra. Teresa va manifestar dos dies desprès de denunciar els fets que volia ostentar la condició d'acusació particular i va demanar la designa d'advocat i procurador d'ofici, aquesta condició va ser realment efímera, doncs sense que consti cap actuació individual i concreta de l'acusació, la Sra. Teresa va comparèixer el jutjat el dia 11 de febrer de 2015 ( 19 dies desprès dels fets denunciats) i va manifestar que retirava la denuncia i que renunciava a l'acusació particular, el que implica que va estar compareguda amb tal condició 17 dies, això no pot determinar la pèrdua per part de la persona del seu dret a la dispensa, encara mes si tenim en compte que l'exempció de l'obligació de declara de l' article 416.1 te naturalesa constitucional, tal com es desprèn de l ' article 24.2 últim apartat de la CE , quan diu'La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos'i per tant la negació d'aquest dret ha de ser sempre interpretada de forma restrictiva.

En definitiva, conclou la Sala que la Sra. Teresa tenia dret acollir-se a la dispensa a declarar que estableix l'article 416 . 1 de la LLECrim, i per tant la conseqüència en cap cas e pot ser la nul litat del judici celebrat, però si la possibilitat de valorar com prova de càrrec les declaracions de la Sra. Teresa .

Segon. La sentencia impugnada en el seu fonament de dret segon, on fa una valoració de la prova practicada a l'acte del judici, considera com única prova de càrrec directa la declaració de Teresa , quan diu 'Lo cierto es que Dña. Teresa declaró que sí recibió puñetazos del acusado, que le tiró del pelo y la tiró a la cama....', mes endavant en el mateix fonament de dret diu 'Corroboran el testimonio de la víctima las declaraciones testificales de los agentes de Mossos.....'. Certament, si la declaració de la Sra. Teresa fos valorable com prova de càrrec, les manifestacions dels agents i l'informe d'assistència mèdica, serien les corroboracions perifèriques d'uns fets sobre els que s'ha declarat a l'acte del judici de forma contradictòria per part de l'acusat i de la testimoni i per tant, podrien corroborar una de les dos versions, però sense la manifestació de la Sra. Teresa , aquets elements perifèrics no tenen en si mateixos cap valor com prova de càrrec contra l'acusat.

Per tot l'exposa't, s'ha d'estimar el recurs d'apel lació

Tercer. D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , es declaren d'ofici les costes processals.

Fallo

1. Estimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Revoquem la sentencia dictada pel Jutjat Penal num. 3 de Terrassa en el Procediment Abreujat 12/2015 el dia 22 de gener de 2016 i en el seu lloc absolem l'acusat del delicte de maltractaments en l'àmbit familiar pel que havia estat condemnat, declarant d'ofici les costes processals de la primera instancia.

Es manté el pronunciament absolutori respecte el delicte de lesions.

Es deixen sense efecte, des de la data d'aquesta resolució, les mesures cautelars que s'haguessin adoptat en qualsevol moment anterior a aquesta sentencia.

3. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència es ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.