Sentencia Penal Nº 756/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 144/2018 de 01 de Octubre de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 144/2018 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 41/2018

Data sentència recorreguda: 09.03.18

SENTÈNCIA NÚM. 756/2018

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 144/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat penal 1 Barcelona en data 09.03.18, en procediment Abreujat núm. 41/2018. Han estat parts el Ministeri Fiscal com apel.lant i Olegario representat pel Procurador Sr. Franquet Martín, com apel.lat . D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas .

Barcelona, u d'octubre de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El dia 9 de març de 2018 el Jutjat del Penal núm. 1 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Olegario como autor responsable de un delito de robo con intimidación en local abierto al público con uso de arma, de menor entidad, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia y la circunstancia atenuante de drogadicción, a la pena de PRISIÓN DE DOS AÑOS Y SEIS MESES, con la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo, y al pago de las costas procesales causadas en esta instancia.

En concepto de responsabilidad civil Olegario deberá indemnizar a Irene en la cantidad de 450 €, más los intereses legales del art. 576 LEC .

Conforme a lo dispuesto en el fundamento jurídico quinto, si la sentencia fuera recurrida, se decidirá mediante auto sobre la prórroga de la prisión preventiva.

Una vez la sentencia sea firme, acuerdo la suspensión de la ejecución de la pena de prisión impuesta por tiempo de tres años, bajo la condición que durante el citado período el condenado no cometa nuevos hechos delictivos, pague la responsabilidad civil impuesta y siga el tratamiento de deshabituación iniciado, y con la advertencia que de no cumplir las citadas condiciones se revocará el beneficio concedido dándose cumplimiento a la pena de prisión impuesta.'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: ' ÚNICO. Probado y así se declara que el acusado Olegario, mayor de edad, ejecutoriamente condenado en sentencia firme de fecha 21/04/2008 por el Juzgado de lo Penal nº 2 de Manresa (causa 421/2007) a la pena de 3 años y 6 meses de prision, por un delito de robo con violencia o intimidación -cuya fecha de extinción no consta-, (ejec. 503/2008); en sentencia firme de 7/05/2015 del Juzgado de lo Penal nº 4 de Tarragona (PA 288/12) por delito de robo con fuerza en casa habitada, a la pena de 6 meses de prisión -extinguida en fecha 21/11/2016- (ejec. 207/15); y sentencia firme de 31/01/2005 del Juzgado de lo Penal nº 2 de Granolleres (PA 262/2004), por delito de robo con fuerza en casa habitada, a la pena de 1 año de prisión -extinguida en fecha 21/11/2016- (ejec. 1/2005), y en prisión provisional por estos hechos desde el 11 de noviembre de 2017, sobre las 16.55 horas del día 8 de noviembre de 2017, movido por la intención de obtener un lucro ilícito, entró en la farmacia sita en la calle Ramón de Penyafort nº 3 de Barcelona, donde se dirigió a la propietaria Irene y mientras le decía: 'esto es un atraco' y le exigia la entrega de todo el dinero que tuviera, sacó y le mostró una navaja, sustrayendo el dinero que había en la caja resgistradora y ascendía a 450 €, marchando del lugar.La titular de la farmacia reclama por estos hechos.El acusado es policonsumidor de sustancias tóxicas: cocaína desde los 19 años de edad y heroína desde los 26 años, inhalada, fumada y parenteral en ambos casos. Estuvo vinculado al CAP Montcada i Reixach en tratamiento con metadona, con alguna recaida en el consumo de drogas. Desde su ingreso en el Centro Penitenciario de Brians 1 el 13 de noviembre de 2017 se ha vinculado al Programa de Mantenimiento de Metadona, manteniéndose abstinente del consumo de drogas. '.

Segon.Formulat recurs d'apel lació pel Ministeri fiscal, el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de l'acusat ha sol licitat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.El Ministeri fiscal, com a part apel lant, impugna la sentència dictada en primera instància adduint bàsicament aquests motius: 1. Infracció de precepte legal per inaplicació indeguda de l' article 242.4 del Codi penal; i, 2. Infracció de precepte legal per aplicació indeguda dels articles 80.5 del Codi penal i 787.6 de la Llei d'enjudiciament criminal i inaplicació indeguda de l' article 794 de la citada Llei processal.

Segon.El primer motiu del recurs no pot ser estimat, per raons formals i de fons. Així, en primer lloc, el recurs està mal enunciat, atès que, és diu que s'ha produït una infracció de precepte legal per 'inaplicació indeguda' de l' article 242.4 del Codi penal, quan en realitat el que ha fet el jutjat del penal és 'aplicar' i no inaplicar el citat precepte, és a dir que, en tot cas, suposem que el que vol dir el Ministeri fiscal és que s'ha produït una 'aplicació indeguda' i no una 'inaplicació indeguda' de la referida norma. Dit això, el primer motiu també ha de ser desestimat per raons de fons, ja que, atesa la via impugnadora triada pel recurrent, és a dir, la infracció de precepte legal, el relat de fets provats recollit en la sentència impugnada ha de ser mantingut de forma inalterable i, si partim del citat relat i el posem en relació amb l'argumentació exposada per la jutgessa d'instància, en el fonament jurídic segon de la seva sentència, podem arribar fàcilment a la conclusió que és perfectament possible integrar la conducta del condemnat en el subtipus penal atenuat, previst en l' article 242.4 del Codi penal, ja que, per justificar aquesta apreciació la jutgessa d'instància no utilitza criteris irracionals, arbitraris o il lògics sinó que fa servir un argumentació, en relació a les circumstàncies del fets, de la qual es pot discrepar, però en tot cas no es pot dir que sigui il lògica o irracional, ja que, la intimidació utilitzada per l'autor dels fets, la simple exhibició d'una navalla en un establiment obert al públic, tal com consta relatat en la narració de fets provats, sense la realització de cap altra conducta intimidatòria directa sobre la víctima i sense la materialització de cap altre acte de violència, pot ser perfectament qualificat, sense necessitat de gaires explicacions com de robatori atenuat per l'escassa entitat de la intimidació utilitzada per l'autor dels fets, tal com correctament ha determinat la jutgessa d'instància i ha estat admès per la jurisprudència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, per exemple en la seva sentència núm. 127/2014, de 25 de febrero, en la qual es diu el següent: 'Esta previsión legal ha sido interpretada en el sentido de que, del propio texto de la ley, se desprende, de un lado, que la atenuación debe basarse en aspectos relativos a la antijuricidad del hecho y no a las condiciones relativas a la culpabilidad del autor, que encuentran otras vías para su análisis y reconocimiento de efectos ( STS nº 610/1998, de 30 abril ); y de otro lado, que el criterio principal y de examen prioritario es el relativo a la menor entidad de la violencia o intimidación ejercidas, que se constituye así en presupuesto de la aplicación de la norma, aunque hayan de valorarse 'además' las restantes circunstancias del hecho.

Una vez que se ha considerado compatible el uso de armas o instrumentos peligrosos con una menor entidad de la violencia o intimidación, como ya hemos señalado, esta Sala ha excluido la aplicación de la atenuación en aquellos casos en los que el autor utilizando un arma blanca o un instrumento similar, superando la mera exhibición,considerada jurisprudencialmente como uso ( STS nº 355/2000, de 28 febrero ), llega a colocarla sobre el cuerpo de la víctima, incrementando de manera notable el riesgo para los bienes jurídicos protegidos por la previsión legal que contempla el uso de armas como supuesto de agravación. (Colocar un cuchillo en el 30 abdomen, STS 341/2011, de 5 de mayo ; o colocar una navaja a la altura del cuello, STS nº 659/2008, de 24 septiembre ).

Per tant, la simple exhibició d'una navalla en un lloc obert al públic, com passa en el cas que ens ocupa, sense cap altra activitat intimidadora pot encaixar perfectament en el subtipus penal atenuat previst en l' article 242.4 del Codi penal i, conseqüentment, com hem dit abans, el primer motiu del recurs ha de ser del tot desestimat, ja que, entenem que la jutgessa d'instància ha justificat de forma raonable i lògica, en base als fets declarats provats, l'aplicació del esmentat subtipus atenuat.

Tercer.El segon motiu del recurs també ha de ser completament desestimat, ja que, el Ministeri fiscal sembla desconèixer la reforma legal de l' article 82 del Codi penal, realitzada per la Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, ja que, el Ministeri públic cita altres preceptes legals que no han estat aplicats per la jutgessa d'instància, la qual, clarament diu, en el fonament de dret vuitè de la resolució impugnada, que està aplicant el citat article 82 del Codi penal, en el qual, s'estableix clarament la regla general que, sempre que sigui possible, es resoldrà en sentència sobre la suspensió o no de la pena privativa de llibertat imposada i, per tant, les al legacions que es fan en el recurs sobre la manca de competència per acordar la esmentada suspensió per part del jutjat del penal, que ha dictat la sentència, son del tot punt infundades i acrediten un evident desconeixement per part del recurrent del contingut vigent del abans citat article 82 del Codi penal, per la qual cosa, com que en base al citat precepte legal, el jutjat del penal sentenciador és plenament competent per acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat imposada en la seva sentència, el recurs formulat pel Ministeri fiscal en sentit contrari ha de ser del tot desestimat i, lògicament, la sentència impugnada ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Quart.Com sigui que el recurrent és el Ministeri Fiscal, s'han de declarar d'ofici les costes d'aquesta alçada, que altrament s'haurien d'imposar a l'apel lant.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.