Sentencia Penal Nº 808/20...re de 2015

Última revisión
21/09/2016

Sentencia Penal Nº 808/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 43/2015 de 25 de Noviembre de 2015

Relacionados:

Tiempo de lectura: 10 min

Orden: Penal

Fecha: 25 de Noviembre de 2015

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: ABELLANET GUILLOT, FRANCISCO

Nº de sentencia: 808/2015

Núm. Cendoj: 08019370222015100791


Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle procediment abreujat núm. 43/2015

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 2 ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Diligències Previes núm. 1203/2001

SENTÈNCIA NÚM. 808/2015

Magistrats:

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

Ignasi de Ramón Forns

Barcelona, 26 de novembre de 2015

Vista, en audiència pública celebrada els dies 10 i24 de novembre de 2015 , la causa penal seguida amb el nombre de P:A 43/2015-A del Jutjat d'Instrucció Nº 2 d'Esplugues de Lllobregat, en virtut de denúncia criminal interposada contra els acusats Leonardo i Porfirio de qui la resta de dades i circumstàncies personals es troben en les actuacions. Han intervingut com a acusació pública el Ministeri Fiscal i per defensa dels acusats la lletrada Cristina Sala Donado, essent ponent de la mateixa Francesc Abellanet Guillot, apareixen els següents:

Antecedentes

Primer .-Que pel jutjat d'instrucció n º 2 de Esplugues de Llobregat es va iniciar el present procediment es dictà la corresponent interlocutòria d'obertura de judici oral contra els acusats pel presumpte delicte d'estafa agreujada dels arts. 248 , 249 i 250 1º . 6ª del Cp .

Segon.-El Ministeri Fiscal va formular escrit d'acusació i en l'acte del judici oral en les seves conclusions definitives exposà , en la primera el relat de fets , en la segona va considerar que els fets són constitutius d'un delicte d'estafa agreujada I continuada dels arts. 248 , 249 i 250 1º . 6 ª i 74 del Cp . En la tercera considera l'autoria les acusats. En la quarta va apreciar la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal de dilacions indegudes del art. 21.6 del CP . En la cinquena va demanar d'imposició per cadascun dels acusat de la pena de QUATRE ANYS i TRES MESOS DE PRESÓ i accessòria de inhabilitació especial pel exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i DEU MESOS DE MULTA en raó de 10 euros al dia amb responsabilitat personal subsidiària en cas d'impagament d'acord amb l' article 53 del Cp i costes. Com a responsabilitat civil els acusats indemnitzaran conjunta y solidàriament a CENTRO LEVANTINA DE BEBIDAS CARTBÓNICAS PEPSICO S.L en la quantitat de 63.372,62 euros , quantitat que s'incrementarà amb l'interés conforme al article 576 de la LEC .

La defensa dels acusats en el mateix tràmit de conclusions definitives va negar els fets i va demanar la lliure absolució, va proposar com qualificació alternativa i subsidiària referint-se a que els fets són constitutius d'un delicte d'estafa agreujada dels arts. 248, 249 i 250 1º . 6ª. amb la concurrència de l'atenuant de dilacions indegudes com a molt qualificada. En la cinquena va demanar l'absolució dels acusats i en forma alternativa i subsidiària imposar als acusats la pena de TRES MESOS DE PRESÓ i multa d'un mes en raó de 3 euros de quota diària.

Evacuats els informes en suport de les seves respectives pretensions es va concedir l'ultima paraula als acusats, i es declara el judici vist per sentència.

Tercer.- Que en la tramitació de les presents actuacions s'han seguit les prescripcions legals.


Es considera provat i així es declara:

L'acusat Leonardo , major d'edat, de nacionalitat espanyola, del que no consten antecedents penals i l'acusat Porfirio , major d'edat, de nacionalitat espanyola, del que tampoc consten antecedents penals actuant el primer d'ells com administrador únic i el segon com apoderat de la entitat mercantil, propietari de un 2% de la empresa, denominada ASENSIO NAVARRO,S.A en els mesos de juliol i d'agost de l'any 2001 va demanar i posteriorment adquirir de CENTRO LEVANTINA DE BEBIDAS CARBÓNICAS PEPSICO S.L en quatre sol· licituds diferents , concretament en tres, onze, dinou i vint-i-cinc de Juliol i en data de 1 d'agost de 2001, mercaderies que eren de begudes no alcohòliques per un import de 6.765,59, 6.765,59, 23.684,60 i 20.740,45 euros respectivament corresponents a les quatre demandes facturades per la proveïdora per el total import de 57.956,23 euros amb la idea de revendre-les a clients de la societat que manaven per un preu cert. Posteriorment la entitat ASENSIO NAVARRO,S.A va impagar els subministraments efectuats perquè van haver-hi impagaments per part de clients d'aquesta societat fins que es va determinar que la citada mercantil fos declarada en situació de fallida voluntària, donada la impossibilitat d'atendre els pagaments als creditors.

En data 1 d'agost de 2001 la mercantil denominada BFF BANYOLES , S.L per intermediació de l'acusat Porfirio va comprar, en un sol comandament, a CENTRO LEVANTINA DE BEBIDAS CARBÓNICAS PEPSICO S.L mercaderies per un import de 5.416,39 , quantitat que també va resultar impagada.


Fundamentos

Primer.Els fets que s'han constatat en el relat fàctic de la sentència han quedat acreditats per les proves que s'han practicat en el curs de l'acte de judici oral i en les actuacions, consistents en les manifestacions dels dos acusats, la del denunciant Sr. Daniel , la dels testimonis que han deposat també en l'acte de judici , i la documental designada per les parts que obre a les actuacions.

Segon.-El delicte d'estafa requereix, com s'ha dit en multitud de sentencies, la concurrència , entre d'altres, de un engany suficient i capaç de produir error i moure la voluntat del subjecte passiu del delicte que l'indueixi a fer un desplaçament patrimonial en el seu perjudici i amb benefici del subjecte actiu del delicte o de tercer. En el nostre cas si be es pot afirmar que ha existit un perjudici patrimonial per la entitat denunciant , ja que va deixar de cobrar una quantitat de diners producte de la facturació corresponent a unes demandades efectuades per la societat ASENSIO NAVARRO , S.A de la que l'acusat Leonardo era administrador únic i Porfirio apoderat, no es pot dir que el desplaçament patrimonial fet per CENTRO LEVANTINA DE BEBIDAS CARBÓNICAS PEPSICO, S.L, consistent en el subministrament de begudes no alcohòliques , fos com a conseqüència causal i directe d'un engany suficient i capaç de moure la voluntat d'aquesta per a desprendre's dels productes que venia subministrant a ASENSIO NAVARRO, S. A. La qüestió rau en que es considera que els artificis emprats pels acusats de no pagar no es poden considerar adients per comportar l'existència d'un engany bastant i suficient per atribuir- els -hi la comissió del delicte d'estafa.

En aquest sentit és completament consolidada la doctrina i la jurisprudència del T.S:

'El engaño elemento intencional esencial del delito de estafa ha quedado exteriorizado mediante un revestimiento material exterior necesario para la constatación de dicho elemento; es lo que se denomina por la doctrina o materialización externa de la maniobra fraudulenta que puede consistir en el uso de hechos falsos o la supresión de hechos ciertos ( STS de 19.3.1993 ; 16.10,92 entre mas). En definitiva el engaño ha consistido en una acción u omisión anterior determinante del error bastante que causaliza el desplazamiento patrimonial, entendiéndose por tal acción concluyente, la que no de un modo expreso, sino implícito lleva consigo la falta afirmación de un hecho ( STS 10.11.1978 ; 15.VI 81 , entre otras).

En aplicació d'aquesta doctrina al supòsit que en ocupa no es pot donar la existència d'un engany suficient en el comportament dels acusats ja que , si be és cert que van fer els ' pedidos' i el gènere es va subministrar per la denunciant 'ex novo' doncs abans del fets objecte d'acusació no hi va haver cap subministrament per part de la denunciant a la societat dels acusats com consta per la documental practicada, ni conseqüentment cap pagament. Així ho van dir els acusats i es dedueix de les manifestacions d'alguns dels testimonis.

No es pot considerar que els fets objecte d'acusació siguin constitutius de delicte d'estafa ja que , en definitiva, la operació realitzada es tracta del impagament d'un deute que per si mateixa comporta, evidentment, un risc de impagament del deute per la qual cosa el denunciant ha d'assumir el risc d'impagament més essent que el denunciant és una persona amb un nivell cultural i avesada amb operacions de subministrament de mercaderies . En definitiva constitueix un deute que s'ha de dilucidar com a qüestió civil en la jurisdicció pertinent.

En relació al comportament dels acusats hem de dir que ambdós van reconèixer les demandes, els subministraments facturats , en definitiva , el deute al proveïdor. Van reconèixer i així consta en les actuacions els càrrecs que ambdós tenien a la empresa. L'un com a administrador únic i l'altra com apoderat y partícip en un 2% en la societat . No es pot afirmar que ambdós actuessin de mutu acord perquè sembla que ni tan sols es coneixen.

Per la prova testifical del denunciant Don. Daniel , apart que les seves manifestacions en la denuncia presentada i les fetes en el plenari són dispars contradictòries i inversemblants , fetes amb judicis de valor que no venen al cas, el testimoni va insistir en què els acusats havien venut les mercaderies subministrades, en grans demandes , a baix preu cosa que va desmentir Jaume Sangrà en la testifical practicada doncs va dir en el plenari: que venia les begudes a preu de cost. El testimoni també es va referir a que hi va haver subministrament per endavant i que van paralitzar la entrega de mercaderies , cosa que no ha quedat acreditada com s'ha dit abans. Va dir també que d'entrada no van verificar la solvència de Asensio Navarro, S.A sinó que després se'n van donar compte.

La prova testifical practica no aporta res de nou doncs la majoria de testimonis no sabien quasi res, apart del negoci de la carn de Bernardo i del lloguer del local d'aquest a Asensio Navarro , S.A.

Per la documental aportada s'acredita la fallida voluntària de l'entitat Asensio Navarro, S:A per impagaments al creditors ( fols. 593 a 597). Interlocutòria del jutjat de 1ª Instància 57 de Barcelona.

Per tot el que s'ha dit entenem que no es pot apreciar comés el delicte d'estafa objecte d'acusació per ser la conducta dels acusats atípica en relació al article 248 i ss del Cp per no donar-se l'element essencial del delicte , en aquest cas l'engany suficient i eficaçper produir errada en el subjecte passiu i com a conseqüència d'aquesta causalment pe el perjudici patrimonial.

Tercer.-Essent la sentencia absolutòria les costes es declaren d'ofici d'acord amb els arts 239 i 240 de la LEcrim ..-

Fallo

Absolem als acusats Leonardo I Porfirio del delicte de estafa agreujada de que venien acusats amb tots el pronunciament favorables.

Declarem les costes d'aquest procediment d'ofici

Aquesta sentència no és ferma i contra ella es poden interposar recurs de cassació per infracció de llei i per trencament de forma, preparant-los mitjançant escrit presentat en aquest Tribunal dins del termini de cinc dies següents al de la darrera notificació.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.