En tràmit d'al·legacions l'actor s'afirmà i es ratificà en la seva demanda, si bé va rectificar l'error material patit en relació a l'antiguitat postulada, sent la correcta la de 13/06/2022.
Es practicaren a continuació les proves proposades i admeses. En conclusions la part actora sol·licità que es dictés sentència de conformitat amb les seves pretensions, quedant després les actuacions vistes per a sentència.
PRIMER. El Sr. Benedicto, amb NIE núm. NUM000, va prestar serveis per a l'empresa Sr. Camilo, amb DNI núm. NUM001, amb una antiguitat del dia 13/06/2022, mitjançant un contracte de treball indefinit a temps complet, amb la categoria professional de peó, i salari de 1.532,10 euros bruts mensuals amb prorrata de pagues extres (contracte i nòmina, docs. 2 i 3 de l'expedient electrònic, en endavant EE).
SEGON. En data 07/10/2022 el mencionat ocupador va donar de baixa a l'actor en la Tresoreria General de la Seguretat Social, del que va tenir constància el demandant en data 10/10/2022 (vida laboral, doc. 4 EE).
TERCER. No consta que l'actor ostenti, ni hagi ostentat durant l'any anterior a l'acomiadament, la qualitat de representant legal o sindical dels treballadors.
QUART. L'empresa Sr. Camilo deu a l'actor la suma total de 5.496,50 euros, que es desglossa en els següents conceptes i quantitats (docs. 2 a 4 EE i ficta documentatio):
- Salari dels mesos de juliol, agost, setembre i octubre (7 dies) de 2022: 4.262,70 euros.
- Part proporcional de les pagues extraordinàries: 822,53 euros.
- Part proporcional de les vacances no gaudides: 411,27 euros.
CINQUÈ. S'intentà la conciliació administrativa prèvia amb el resultat d'intentada sense efecte, per incompareixença de la part no sol·licitant, havent-se presentat la papereta de conciliació en data 28/10/2022 i havent-se celebrat el referit acte el 17/11/2022 (acta de conciliació, doc. 5 EE), sense haver comparegut l'empresa a l'acte de conciliació davant la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat, tot i estar degudament citada.
Fundamentos
PRIMER. En compliment de l'exigit a l' art. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (en endavant LRJS), s'ha de fer constar que l'anterior declaració de fets provats es resultat de la crítica valoració de la prova practicada en l'acte del judici, singularment de la documental que s'ha consignat entre parèntesis en cadascun dels fets provats, per a major claredat expositiva; i de l'omissió de la presentació de la documental requerida a la part demandada, el que coadjuva per a estimar provades les al·legacions fetes per l'actora en relació amb aquesta prova ( art. 94.2 de la LRJS). Pel que fa a la prova d'interrogatori de la demandada no compareguda en l'acte de judici, no fou admesa, en no haver-se sol·licitat la corresponent diligència de citació a tal fi en el termini establert a l' art. 90.3 de la LRJS. A l'anterior cal afegir que l'actor ha provat els fets en els que fonamenta la seva petició a través de la documental aportada, complint amb la càrrega de provar els fets constitutius de la seva pretensió, que li imposa l'art. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
SEGON. Qualificació de l'acomiadament. En aquest cas, en data 07/10/2022 l'ocupador va donar baixa a l'actor a la Tresoreria General de la Seguretat Social. El demandant al·lega, en síntesis, que aquest fet és constitutiu d'un acomiadament tàcit, incomplint l'empresa amb el disposat a l' art. 55.1 de l'Estatut dels Treballadors (en endavant ET), havent-se de qualificar els fets com un acomiadament improcedent -segons el disposat a l' art. 55.4 de l'ET en relació amb l' art. 108 de la LRJS-, en mancar de les formalitat legals, i amb els efectes establerts a l' art. 56 de l'ET en relació amb l' art. 110 de la LRJS. Tractant-se en aquest cas d'una relació indefinida s'ha de concloure que va haver-hi un acomiadament, i que aquest es va produir amb efectes a partir del dia 10/10/2022, doncs a la demanda s'afirma que va tenir constància de l'acomiadament aquell dia, el que s'acredita amb la vida laboral, en la que apareix que l'informe era d'aquella data. En conseqüència, en atenció al manifestat a la demanda, i tenint en compte que l'acomiadament és un acte receptici que, per tant i com a norma general, no pot causar efecte fins que el treballador en té noticia del mateix, la data d'efectes s'ha de fixar en el mencionat dia 10/10/2022. Aquest acomiadament s'ha de considerar com a tàcit, ja que aquesta consideració té el fet de donar de baixa a la persona treballadora a la Seguretat Social (en aquest sentit i per totes, STSJ CAT núm. 6625/2018 de 14/12, FD 3r). Acomiadament tàcit que obliga a la qualificació de la seva improcedència, per la pròpia naturalesa d'aquest tipus d'acomiadament, apartada de tota formalitat legal.
TERCER. Efectes de l'acomiadament improcedent. La qualificació de l'acomiadament improcedent comporta les conseqüències que regula l' art. 56 de l'ET, en quins tres primers punts estableix que:
" 1. Cuando el despido sea declarado improcedente, el empresario, en el plazo de cinco días desde la notificación de la sentencia, podrá optar entre la readmisión del trabajador o el abono de una indemnización equivalente a treinta y tres días de salario por año de servicio, prorrateándose por meses los periodos de tiempo inferiores a un año, hasta un máximo de veinticuatro mensualidades. La opción por la indemnización determinará la extinción del contrato de trabajo, que se entenderá producida en la fecha del cese efectivo en el trabajo.
2. En caso de que se opte por la readmisión, el trabajador tendrá derecho a los salarios de tramitación. Estos equivaldrán a una cantidad igual a la suma de los salarios dejados de percibir desde la fecha de despido hasta la notificación de la sentencia que declarase la improcedencia o hasta que hubiera encontrado otro empleo, si tal colocación fuera anterior a dicha sentencia y se probase por el empresario lo percibido, para su descuento de los salarios de tramitación.
3. En el supuesto de no optar el empresario por la readmisión o la indemnización, se entiende que procede la primera."
Per tant, s'ha de reconèixer a l'empresa el dret d'opció. Sent el salari regulador de 1.532,10 euros bruts mensuals, a ell s'ha d'estar a efectes indemnitzatoris.
QUART. Quant a la reclamació de quantitat enfront de l'empresa Sr. Camilo, estableix l' art. 4.2.f) de l'ET que els treballadors tenen dret: " A la percepción puntual de la remuneración pactada o legalmente establecida." Disposa el primer paràgraf de l' art. 29.1 del citat ET que: " La liquidación y el pago del salario se harán puntual y documentalmente en la fecha y lugar convenidos o conforme a los usos y costumbres. El periodo de tiempo a que se refiere el abono de las retribuciones periódicas y regulares no podrá exceder de un mes." Així mateix, estableix el primer paràgraf de l' art. 49.2 de l'ET que: "El empresario, con ocasión de la extinción del contrato, al comunicar a los trabajadores la denuncia, o, en su caso, el preaviso de la extinción del mismo, deberá acompañar una propuesta del documento de liquidación de las cantidades adeudadas."
En el present cas, en atenció als anteriors preceptes, havent quedat acreditada l'existència de la relació laboral que vinculava a les parts, sense que per la indicada demandada s'hagi qüestionat la susdita relació laboral, ni la meritació de les quantitats que el treballador reivindica, s'ha d'estimar el principal reclamat.
CINQUÈ. Com a conseqüència de l'estimació del principal peticionat, i conforme al sol·licitat, també s'ha d'estimar la imposició del pagament d' interessos de demora i sense perjudici dels interessos processals, que s'apliquen d'ofici. En aquest cas es demana l'aplicació d'un interès moratori del 10 % en atenció a l'establert al conveni, el que està en consonància amb l'establert a l' art. 29.3 de l'ET, segons el qual: " El interés por mora en el pago del salario será el diez por ciento de lo adeudado." Per tant, sobre la quantia salarial reclamada en la demanda i estimada en la present resolució, s'haurà d'aplicar el 10 % d'interès per mora establert a l' art. 29.3 de l'ET, des de la interposició de la papereta de conciliació (28/10/2022) fins la data d'aquesta sentència ( STS de 17/06/2014); i l'anterior, sense perjudici de l'aplicació del disposat en l' art. 576 de la LEC sobre la quantitat que hauria de resultar de sumar el principal i la que correspongui per aplicació de l'interès de demora, des de la data de la sentència fins al seu complet pagament. Consegüentment, sobre la quantitat de 5.496,50 euros s'han generat (des del 28/10/2022 al 22/05/2023: 207 dies) 311,72 euros, i no pas els 550 euros reclamats en la demanda. En aquest sentit cal recordar que, per exemple, ja a la STS de 09/02/1990 (rec. 159/1986, FD 8è) es va establir que el 10 % establert a l' art. 29.3 de l'ET ha de calcular-se en còmput anual i en proporció al temps de demora, i que a la citada STS de 17/06/2014 (rec. 1315/2013) es va clarificar la posició de la Sala en torn als interessos de mora, efectuant un anàlisis de la seva postura al respecte i recollint, entre d'altres, la STS de 23/01/2013 (rec. 1119/2012), en la que es recull la doctrina jurisprudencial relativa a que els deutes en favor els treballadors generen interessos des de la interpel·lació judicial o extrajudicial (en consonància amb el fixat, entre d'altres, a la STS Ple de 30/01/2008, rec. 414/2007). Per tant, la demanda s'ha d'estimar en part.
SISÈ. Procedeix també, a la vista de l'expressat en el fet provat 5è i en consonància amb el sol·licitat per la part actora, fer aplicació de l' art. 66 LRJS per a l'empresa demandada doncs, conforme l'apartat 3r d'aquesta norma, la falta de compareixença de la part no sol·licitant, degudament citada, a l'acte de conciliació comporta que es tingui "[...] la conciliación o la mediación por intentada sin efecto, y el juez o tribunal impondrán las costas del proceso a la parte que no hubiere comparecido sin causa justificada, incluidos honorarios, hasta el límite de seiscientos euros, del letrado o graduado social colegiado de la parte contraria que hubieren intervenido, si la sentencia que en su día dicte coincidiera esencialmente con la pretensión contenida en la papeleta de conciliación o en la solicitud de mediación." Precepte que s'ha de posar en relació amb el que es disposa en el segon paràgraf de l' art. 97.3 LRJS, que estableix que: "[...] En el caso de incomparecencia a los actos de conciliación o de mediación, incluida la conciliación ante el secretario judicial, sin causa justificada, se aplicarán por el juez o tribunal las medidas previstas en el apartado 3 del artículo 66." En el present cas, entenent que la jurisprudència reiterada i unificada del TS (per exemple, STS de 07/05/2010), ha de seguir sent vàlida després de la modificació normativa, ja que el legislador ha establert de forma expressa i clara en l' art. 66.3 LRJS la conseqüència sancionadora en cas d'incompareixença, reforçant així l'obligatorietat d'assistència a la conciliació, la falta de compareixença de l'empresa demandada a les mencionades conciliacions, unida a la falta de justificació de la mateixa, ha de comportar la seva condemna al pagament de les costes del procés. En aquest cas, atenent al supòsit i a l'acompliment, s'entén adequada, la imposició dels honoraris de la direcció lletrada de l'actor en 200 euros més IVA.
SETÈ. En virtut del que es disposa a l' art. 191 de la LRJS, contra aquesta sentència es pot interposar recurs de suplicació, del que s'advertirà a les parts.
Vistos els articles citats i demés de general i pertinent aplicació,
Fallo
ESTIMO EN PART la demanda promoguda pel Sr. Benedicto enfront del Sr. Camilo, DECLARO IMPROCEDENT l'acomiadament sofert per l'actor en data 10/10/2022, i CONDEMNO a l'empresa Sr. Camilo a OPTAR en el termini de cinc dies per una de les següents alternatives:
1) Readmetre al demandant en el seu lloc de treball i en les mateixes condicions que regien amb anterioritat a l'acomiadament, abonant-li només en aquest cas els salaris deixats de percebre des del dia de l'acomiadament fins la notificació d'aquesta sentència a l'empresa, a raó de 50,37 euros diaris, amb els descomptes legalment previstos.
2) Extingir la relació laboral indemnitzant a l'actor en la quantitat de 554,07 euros, sense salaris de tramitació.
Si, en el termini de cinc dies a comptar des de la notificació d'aquesta sentència, l'empresari presenta un escrit manifestant que opta per l'apartat 2), l'extinció del contracte, o be simplement compareix en el Jutjat manifestant-ho, no es generaran salaris de tramitació i només haurà d'abonar-se la indemnització. Cas de no fer-ho, i si el demandant ho sol·licita al·legant no haver estat readmès, es citarà a les parts a una altra vista després de la qual, si s'hagués acreditat la falta de readmissió, s'ampliarà la indemnització i es fixaran salaris de tramitació, per tot el període des de l'acomiadament fins la data de la resolució, a raó del salari diari abans indicat, el pagament del qual la part demandada podrà evitar simplement presentant el citat escrit, que no requereix el pagament immediat de la indemnització.
Així mateix, per la reclamació de quantitat, CONDEMNO al Sr. Camilo a abonar a l'actor la suma de 5.496,50 euros, més 311,72 euros en concepte d'interessos per mora en el pagament.
També CONDEMNO al Sr. Camilo al pagament de les costes del procés, inclosos els honoraris, de 200 euros més IVA, de la direcció lletrada del demandant.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts, i feu saber que s'hi pot interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, anunciant-lo davant aquest Jutjat per compareixença o per escrit en el termini dels cinc dies hàbils següents al de la notificació de la present sentència.
De conformitat amb el que disposen els arts. 229 i 230 de la LRJS , per a poder recórrer és indispensable que la part que no ostenti el caràcter de treballador o drethavent seu, beneficiari de la Seguretat Social o que no gaudeixi del benefici de justícia gratuïta, a l'anunciar el recurs acrediti haver consignat l'import de la condemna en el compte de Dipòsits i Consignacions d'aquest Jutjat, obert al Banc Santander número 0466 0000 65 0936 22 (en cas de realitzar-se l'ingrés mitjançant transferència bancària s'haurà de fer en la compte del Banc Santander número IBAN ES55 0049 3569 92 0005001274, fent constar en observacions l'indicat número de compte del procediment amb els seus 16 dígits), podent substituir la consignació en metàl·lic per l'assegurament mitjançant aval solidari de duració indefinida i pagador a primer requeriment emès per entitat de crèdit i, així mateix, a l'anunciar el recurs deurà acompanyar resguard acreditatiu d'haver efectuat el dipòsit de 300 euros en el compte indicat.
Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.
PUBLICACIÓN. - Leída y publicada la anterior resolución, en el día de su fecha, por el Juez que la ha dictado, estando celebrando audiencia pública, doy fe.