Sentencia Social Nº 1000/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 604/2006 de 06 de Febrero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de febrer de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1000/2007

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 16 DE JUNY DE 2005 dictada en el procediment

núm. 16/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Rocío , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 8 de gener de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juny de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por DOÑA Rocío contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL sobre Invalidez Permanente en grado de Absoluta para todo trabajo o, subsidiariamente, en grado de TOTAL para la profesión habitual y declaro que la actora se halla en situación de Invalidez permanente en grado de absoluta para todo trabajo por lo que condeno a la demandada a reconocer y pagar al actor una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 1.316,00 Euros con efectos desde la fecha que resulta a tenor del fundamento jurídico 5º y ello en la forma legal y reglamentariamente establecida."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, nació el día 13 de mayo de 1959, y su última profesión trabajada es la de EDUCADORA DE E.E.B.B.-Educadora de Guardería.-La base reguladora de la prestación es la de 1.315,00 Euros mensuales ( Folios 24).

SEGUNDO.- La contingencia determinante de la Invalidez solicitada es la de Enfermedad Común. ( Folio 37).

TERCERO.- La actora sufre las dolencias y limitaciones siguientes ( folios 38,95,97,90 y ampliación de la prueba pericial practicada en el acto de juicio).

Discopatía L5-S1, MÍNIMA RETROLISTESIS L4-l5. FIBROMIALGIA CON POSITIVIDAD DE 16 DE LOS 18 PUNTOS. Fibromialgicos que la limita para la realización de tareas de la vida cotidiana. Trastorno de pánico con agorafobia intensa. Trastorno depresivo mayor y trastorno histriónico de la personalidad. Las dolencias psiquiátricas han empeorado debido a la progresión de la fibromialgia y a la ausencia de respuestas satisfactorias a su tratamiento. La medicación psiquiátrica que se administra a la actora tienen efectos secundarios consistentes en hipersomnia, disminución de la actividad, lentitud del razonamiento, disminución de la capacidad de atención y retención de líquidos todo lo cual hace desaconsejable la conducción de vehículos.

CUARTO.- La actora consta de lata desde el 26-09-03 en el Patronato Municipal de Escoles Bressol. (Folio 52.)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la modificació del fet probat tercer, en el sentit de substituir el paràgraf "transtorno de pánico con agorafobia intensa. Transtorno depresivo mayor", pel següent: "trastorno de ansiedad moderado". Fonamenta la petició en els documents núms. 38 a 41 i 115 a 120 de les actuacions.

Aquesta pretensió s'ha de desestimar, perquè és recolza en l'informe mèdic de l'ICAM, en l'informe del seu perit mèdic i del seu psiquiatra, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació del jutge d'instància, i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

SEGON.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè l'actora té una fibromiàgia que no és greu i que està acompanyada d'un transtorn d'ansietat de caràcter moderat.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificar el fet provat tercer, les lesions que pateix la part actora, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, sobretot per la Fibromialgia que actualment està qualificada com severa i, a més, pateix un trastorn depressiu major crònic i greu. Tal com correctament afirma el jutge d'instància, una malaltia d'aquest tipus comporta una sèrie de trastorns en la personalitat de les persones afectades que els produeix un fatiga crònica, ansietat, insomni, etc., que els fa molt difícil realitzar fins hi tot les feines més necessaris per la vida i, en conseqüència, estan incapacitades de forma absoluta per exercir cap professió.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers, en data 16 de juny de 2.005, que va recaure en les Actuacions 16/2004 , en virtut de demanda presentada per Doña. Rocío contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.