Sentencia Social Nº 1009/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6691/2015 de 15 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 6691/2015

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 16 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1009/2016

En el recurs de suplicació interposat per Esther a la sentència del Jutjat Social 2 Girona (UPSD social 2) de data 20 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 335/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Pura i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 10 d'abril de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Que debo desestimar y desestimo la demanda formulada por Doña Esther frente a Doña Pura .'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña Esther , con DNI NUM000 y NASS NUM001 , ha prestados servicios profesionales por cuenta, y bajo el ámbito de organización y dirección de la empresaria DOÑA Pura , en virtud de contratos temporales celebrados entre el 17-3-11 y el 30-9-11, con prórroga del 1-10-11 al 31-10-11 y desde el 1-11-11 al 31-1-12, con prórroga del 1-2-12 al 30-6-12; con jornada laboral de 20 horas semanales, con categoría profesional de dependienta, antigüedad de 17-3-11 y salario bruto diario de 42,95 euros con prorrateo de pagas extraordinarias. (Folio 52-64).

SEGUNDO.- A la finalización de cada contrato laboral, la empresa abonó a la trabajadora la indemnización correspondiente a finiquito por fin de contrato, en el último de ellos, ésta ascendió a 321,51 euros. (Folio 64).

TERCERO.- La parte demandante presentó papeleta de conciliación ante el servicio público de empleo que se resolvió en virtud de resolución de 1-3-13 con el resultado de intentado sin efecto. (Folio 5).

CUARTO.- Doña Esther no ostenta ni ha

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, i absol a la part demandada, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat.

El recurs s'interposa el recurs amb tres primers motius, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant la modificació de fets provats següents:

1- Del fet provat primer, al qual proposa incorporar la data d'un contracte verbal anterior, incrementant l'antiguitat des del 22-05-2009, i que feia una jornada laboral de 40 hores i no de 20 hores setmanals, com consta. Fet que basa en els documents 14 a 16 folis 52-64, i dels 17 a 22, folis 110 a 114 del ram de la part actora.

Per valorar les modificacions proposades, s'ha de partir de que l' article 193 b) de la LRJS s'exigeix, per tal que pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits del recurs: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, indicant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió. I pel que fa a la forma de realitzar la revisió, s'ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; c) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Aplicant la doctrina al cas jutjat, és evident que la part recurrent cita una documentació que ha estat explícitament valorada per la magistrada del jutjat social, tal com es raona en la sentència i tenint en compte els altres mitjans de prova practicats, especialment la testifical de dos testimonis, als que no es dona credibilitat, per les circumstàncies concretes, que aplicant la sana crítica, esmenta la jutjadora. Per tant, no es pot atendre el motiu de revisió, que ha de ser rebutjat, doncs l'antiguitat que postula i la jornada completa i continuada que pretén, segons diu la sentència ni resulta de la declaració dels testimonis, que valora la magistrada, ni dels documents que no han estat admesos per la part contrària i que són confeccionats per la mateixa demandant. No s'adverteix cap error de la jutjadora i per tant el motiu s'ha de rebutjar.

2- Del fet provat primer, reiterant la modificació abans instada. Aquest motiu ja ha estat valorat i rebutjat més amunt.

3- Afegir un nou fet provat cinquè, amb un redactat que digui que la part demandant va sol licitar l'aportació de documentació determinada, que va ser admesa i requerida pel jutjat, i que arribat l'acte del judici, no es va aportar, i es va justificar únicament dient que s'havia cremat la documentació.

La redacció que es proposa no és de cap fet provat, sinó del curs del procés, que consta en els antecedents de fet de la sentència i que no pot ser objecte de revisió per la via de l' art. 193 b) de la LRJS , sense perjudici de què, constant el que diu l'actora en les actuacions mateixes, podés ser valorat, si tingués una transcendència per al legar un defecte processal, determinant de la decisió.

SEGON.Per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , el recurs planteja el recurrent un quart motiu, d'infracció jurídica, en el que al lega que la sentència ha vulnerat l'art. 94-2 de la citada Llei processal, ja que va sol licitar l'aportació per la demandada de documentació respecte a l'objecte del litigi, que va ser admesa i requerida pel jutjat, i que arribat l'acte del judici, no es va aportar, ni es va justificar de cap manera la manca d'aportació, indicant que la sentència no va aplicar la conseqüència de tenir per acreditats els fets que es postulaven.

En aquest punt s'ha de recordar, en primer lloc, que la via de l'art. 193 c) és per infracció de normes substantives, mentre que el recurs cita la infracció d'una norma processal. Per altra banda, la lectura que fa el recurs de l'art. 94-2 no es dedueix de la literalitat del precepte, ja que la norma citada indica que el jutge podrà tenir per acreditats els fets de la demanda, vinculats amb els documents que no aporta la part demandada, malgrat el requeriment formulat i sense justificació. Per tant, no s'imposa una conseqüència objectiva de la manca d'aportació dels documents, sinó que la sentència, tenint en compte el conjunt de les proves practicades, ha de valorar també la càrrega de la prova que corresponia a les part, i l'actitud rebel de la part requerida.

Per tant, la conseqüència de tenir per provats els fets és una facultat del jutjador, que no deixa sense efecte els principis generals de la càrrega de la prova de l' art. 273 de la LEC , tal com ha valorat la magistrada de instància, imposant a la part demandada la càrrega d'acreditar els fets constitutius de la seva acció, concretament tot el que fa referència a la categoria professional, a l'antiguitat, a la jornada completa, postulades, en contradicció amb els documents dels contractes signats per l'actora, que donaven l'aparença de què la relació entre les parts era d'acord amb la durada dels diferents contractes escrits, de duració determinada, amb un pacte de jornada parcial, a la que es corresponien les altes a la Seguretat Social i les nòmines.

Les declaracions dels testimonis, per les crítiques que expressa la sentència, no han convençut a la jutjadora, que raonablement així ho fa constar, explicant la manca de credibilitat d'unes declaracions que no van concretar ni els horaris, etc. Aquesta Sala entén que la manca d'atribució de les conseqüències de l' art. 94, que faculta a qui jutge a tenir per provats els fets per no aportació de la prova, s'ha raonat correctament i per tant, no ha infringit la sentència l ' art. 94-2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social ( SSTS de 9 de juny de 1988 i 7 i 25 de març de 1991 expressen que 'la fuerza probatoria de la confesión no es superior a la de los demás medios probatorios y debe, por tanto, apreciarse en combinación con los restantes ' y que es 'facultad discrecional del juzgador tener o no por confeso, según entienda que la restante prueba practicada le ofrece o no elementos de juicio suficientes para formar su convicción sobre los hechos constitutivos, impeditivos o extintivos, determinantes del proceso que ha de fallar' (...) 'en función de las resultancias fácticas y jurídicas imperantes en el caso'- STSJ del Pais Vasco de 11 de abril de 2006 ; en referència a STS de 3 d'abril de 1990 EDJ 1990/3728 i sentències del Tribunal Constitucional 14/92 EDJ 1992/1213 y 26/93 EDJ 1993/456)'

TERCER.Finalment, s'ha de destacar que no respecta l'escrit del recurs de suplicació els requisits formals del recurs de suplicació, continguts en l' art. 196 de la citada Llei processal laboral , que literalment indica:

' 1. L'escrit pel qual s'interposi el recurs de suplicació s'ha de presentar davant el jutjat que va dictar la resolució impugnada, amb tantes còpies com parts objecte de recurs hi hagi.

2. En l'escrit d'interposició del recurs, juntament amb les al legacions sobre la seva procedència i sobre el compliment dels requisits exigits, s'han d'expressar, amb suficient precisió i claredat, el motiu o els motius en què s'empari, i s'han de citar les normes de l'ordenament jurídic o la jurisprudència que es considerin infringides. En tot cas s'ha de raonar la pertinència i fonamentació dels motius..'

Les valoracions anteriors comporten desestimar el recurs que ni inclou de forma adequada una proposta de revisió dels fets provats, ni cita cap norma legal substantiva infringida, i per tant no inclou la mínima fonamentació jurídica que és un requisit bàsic d'aquest recus especial.

De la qual cosa és dedueix que la interpretació que ha fet la sentència és conforme a dret i ha de ser confirmada.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Esther contra la sentència dictada pel Jutjat Social 2 dels de Girona, en data 20 de juliol de 2015 , en el procediment seguit per declaració de dret i quantitat amb el número 335/2013, contra Pura i el FONS DE GARANTIA SALARIAL i confirmar en tots els seus punts la sentència dictada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.