Sentencia Social Nº 1015/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6724/2015 de 15 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 6724/2015

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 16 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1015/2016

En el recurs de suplicació interposat per Transports de Barcelona, S.A. a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 20 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 646/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Indalecio , ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 12 de juny de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Que estimando la demanda formulada por DON Indalecio , frente TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A., en reclamación de CANTIDAD, debo condenar y condeno a la empresa demandada a abonar al actor la cantidad de 1013,43 € brutos; mas el 10% de interés por mora a partir del 10-06-2013. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor que se dirá en la parte dispositiva de la sentencia ha prestado sus servicios por cuenta y orden de la empresa TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A.; con las circunstancias laborales de antigüedad, categoría profesional y salario que se indican en el encabezamiento de la demanda, hechos que se tienen por reproducidas a todos los efectos; hecho de conformidad por las partes.

SEGUNDO.- Reclama en la demanda le adeuda la empresa la diferencia entre lo abonado en la nómina de febrero del 2013 solo se le abono la cuantía de 394,85 € brutos, por lo que le adeudan la cantidad de 1013,43 € brutos, más el 10% de interés por mora.

TERCERO.- Se celebró el previo acto de conciliación ante el CMAC por el concepto de cantidad, con el resultado de intentado sin Avenencia; habiendo presentado la papeleta de conciliación en fecha 10-06-2013.

CUARTO.- Que se acredita que al actor le fue descontado en la nómina de febrero del 2013 la cuantía de 620,87 €, más 232,15 €, 67,07 € y 93,34 €, sin que conste los conceptos en la nómina los conceptos por los que le descuentan dichas cantidades, en total le descuentan la cantidad de 1013,43 € brutos y le abonan en bruto 1164,45 € y en neto 221,62 €; así mismo, consta que en la nómina de enero le fue descontado al actor unos 800 euros; nóminas aportadas por la empresa y la de febrero por el actor.

Que se acredita conforme a la testifical, que al actor le fue concedido permiso de entrar una hora antes al trabajo por permiso de lactancia por su jefe de línea y un auxiliar, constando en los cuadrantes horarios de ese periodo de permiso de lactancia la entrada del actor una hora después.

Que al folio 68, consta reconocido por el actor ' he disfrutado de mas tiempo (permiso lactancia) por error ajeno a mi'; al solicitar le abonen los 800 euros de diferencia en la nómina de enero del 2013 que no le fueron abonados.

No obstante conforme al Convenio Colectivo (aportado por la empresa) se establece muy claramente (folio 71 vuelto) el permiso de lactancia que trabajadores y trabajadores tienen (artículo 26 ) derecho a disfrutar: 'a 1 hora de ausencia del trabajo, que podrán dividir en dos fracciones...'

QUINTO.- Que por la empresa demandada se alega la compensación de las cantidades percibidas por el actor al disfrutar un permiso de lactancia de una hora, entrando a trabajar una hora antes, cuando debía haber sido solo de media hora.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda plantejada per reclamació de quantitat, que xifra en 1.013,43 euros, més el 10% per mora, presenta recurs de suplicació l'empresa, que ha estat impugnat per la part actora.

Amb caràcter previ s'ha de valorar la al legació de la part impugnat del recurs, en el sentit que no és admissible el recurs de suplicació, d'acord amb el tenor literal de l' art. 191.2.g) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , que determinen que no procedeix recurs de suplicació contra la sentència dictada en reclamació de quantitat igual o inferior a 3000 euros. Així ho indicava la sentència del jutjat social, en el fonament jurídic tercer, que acordava de manera expressa que no hi cabia recurs en contra, malgrat la qual s'ha tramitat el recurs de suplicació.

L' article 191.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , disposa que no és procedent el recurs de suplicació en els processos relatius a les matèries següents: g) Reclamacions la quantia litigiosa de les quals no excedeixi els 3.000 euros.- Per altra banda, a efectes de determinació de la quantia del procés, l'article 192 de la mateixa llei adjectiva, estableix que si són diversos els demandants o algun demandat fa reconvenció, la quantia litigiosa als efectes de la procedència o no del recurs, la determina la reclamació quantitativa més alta, sense interessos ni recàrrecs per mora. Quan la reclamació versi sobre prestacions econòmiques periòdiques de qualsevol naturalesa o diferències sobre aquestes, la quantia litigiosa als efectes de recurs ve determinada per l'import de la prestació bàsica o de les diferències reclamades, totes dues en còmput anual, sense tenir en compte les actualitzacions o millores que hi puguin ser aplicables, ni els interessos o recàrrecs per mora. La mateixa regla s'ha d'aplicar a les reclamacions de reconeixement de drets, sempre que tinguin traducció econòmica.

Tal com disposa la interlocutòria del TS, de 08 de setembre de 2015 (ROJ: ATS 7727/2015 - ECLI:ES: TS:2015:7727A) Recurs: 3683/2014 i la sentència del TS de 23 de juny de 2015 (ROJ: STS 3306/2015 - ECLI:ES: TS:2015:3306) Recurs: 1940/2014 , les normes de competència són d'ordre públic processal, i poden ser examinades d'ofici pel tribunal. En el mateix sentit es pot citar la sentència del TS de 2/03/2015, recurs 296/2014 . Així s'ha resolt també per la jurisprudència en sentències del TS de 29-06-2015 (ROJ: STS 3671/2015- ECLI:ES:TS:2015:3671)recurs:1626/2014 ; 26-05-2015,(ROJ:STS2817/2015- ECLI:ES:TS:2015:2817) recurs:2915/2014 ; 27-04-2015(ROJ: STS 2358/2015- ECLI:ES:TS:2015:2358)recurs:1654/2014 ; 8-07-2015(ROJ: STS 3956/2015- ECLI:ES:TS :2015:395 6).Aquesta darrera recordava , ' Como ya señaló esta Sala en Sentencias de 6 de octubre y 21 de noviembre de 2005 ( recursos 5834/03 y 2648/01 ) y en la de 22 de Mayo de 2006 (recurso 4124/04 ), entre otras, 'la cuestión relativa al acceso al recurso de suplicación -cual es la que ahora se discute- pertenece al ámbito de la competencia funcional de los órganos jurisdiccionales y, por ello, puede ser apreciada incluso de oficio, como se dijo en las Sentencias de 31 de enero de 2002 (recurso 31/2001 ), 30 de octubre de 2002 (recurso 244/2002 ), 26 de octubre de 2004 (recurso 3278/2003 ), 12 de enero de 2005 (recurso 6239/2003 ) y 9 de febrero de 2005 (recurso 5047/2003 ), `sin necesidad de que esté cubierto en este particular el requisito de contradicción de sentencias? ( STS de 26 de octubre de 2004 y, en el mismo sentido, las SSTS de 12 de enero y 9 de febrero de 2005 , todas ellas ya citadas)'.

D'acord amb la jurisprudència i la doctrina esmentades, no seria procedent l'admissió del recurs de suplicació, que la mateixa sentència denegava, per raó de la quantia del procediment, inferior a 3000 euros, ja que aquesta Sala té atribuïda aquesta competència.

SEGON.No obstant, ja que un primer motiu del recurs es presenta per la via de l' article 193 a) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant que s'acordi la nul litat de la sentència 'por incongruencia extra petita'i 'por error manifesto en la valoración de la prueba practicada que ha generado indefensión', al.legant vulneració de l' art. 97-2 de la LRJS , i 209 i 218-1 de la Llei 1/2000, de 7 de gener (LEC) i art. 24.1 de la CE , es aplicable al cas l'apartat d) de l'article 191-3, de la mateixa Llei adjectiva, que disposa que procedirà en tot cas el recurs de suplicació, quan el recurs tingui per objecte subsanar una falta essencial del procedimento la omissió de l'intent de conciliació o de mediació obligatòria prèvia, sempre que s'hagi formulat la protesta en temps i forma i s'hagi produït indefensió.

Ja que aquest és el cas que ens ocupa, doncs el recurs invoca la nul litat de la sentència, que ha generat indefensió, s'ha d'admetre que la Sala si té jurisdicció per entrar en l'examen del recurs correctament admès, si bé amb els límits que el mateix article 191-3 d) disposa, és a dir, ja que el fons de l'assumpte no està compres dins els límits de la suplicació, la sentència pot resoldre només sobre el defecte processal invocat i el motiu de nul litat, sense que pugui entrar en la resta de motius plantejats, ja que excedeixen de la competència funcional d'aquesta Sala.

En aquest punt s'ha de recordar que la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924 , 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 4510 ) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 EDJ 1990/4038 ) que « es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial EDL 1985/198754 (, 2635 y y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley EDL 1985/8754 respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo EDL 1985/8754 , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 EDJ 1992/2023 ). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 EDJ 1991/10309 ) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril EDJ 1988/3255 y 16 mayo 1988 EDJ 1988/4192 ( y )',' o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 EDJ 1989/9180 )». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha dit també que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 ); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 EDJ 1989/1852 , 101/1991 EDJ 1991/5025 , 6/1992 EDJ 1992/270 y 105/1995 EDJ 1995/3109 ),...» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 juny EDJ 1997/4030 ).

TERCER.Entrant doncs en la valoració del recurs presentat, aplicant la doctrina abans exposada, la base de la incongruència extra petita denunciada es raona indicant que la sentència s'ha apartat de la pretensió o dels fonaments de la pretensió formulada en la demanda, causant indefensió a l'empresa demandada.

S'ha de partir de què la demanda reclamava la diferència de quantitat derivada del dret a gaudir de l'hora de permís de lactància, que li ha estat compensada en part en les nòmines, doncs es pretenia per l'empresa que se li havia concedit per error i per tant el dret al seu exercici per la part demandant, que inicialment s'admet que tenia permís per entrar una hora més tard a la feina. La sentència valora com a fet provat que a l' actor li havia estat concedit el permís d'entrar una hora més tard, per el seu cap de línia, i a més, es reforça aquest dret, condemnant a l'empresa a abonar els descomptes que se li havien practicat en la nòmina, atenent a què el Conveni Col lectiu de l'empresa establia el dret a l'exercici de la hora de lactància , sense necessitat de fraccionar el seu exercici al llarg de la jornada laboral. La valoració de que existeix incongruència pel fet que la demanda no es referís al Conveni sinó únicament a la condició més beneficiosa que li havia estat reconeguda, pel Cap de Línia, no pot ser atesa en cap cas. El suposat error de la gestió empresarial d'haver fet la concessió, que l'empesa revoca posteriorment, no pot prosperar doncs el Conveni Col lectiu no és norma disponible per les parts i l'empresa ha de conèixer el seu contingut, sense que la demanda del procés laboral ordinari tingui com un dels requisits la fonamentació jurídica. La incongruència i la indefensió pel fet que la magistrada a quo apliqui les normes jurídiques aplicables al cas, que ha d'aplicar d'ofici, no és acceptable en el procediment laboral, en què ni tan sols és preceptiva l'assistència lletrada de les parts, ni cal al legar normes jurídiques en la demanda. La incongruència extra petita s'ha de referir a la pretensió de la demanda i no a la fonamentació jurídica que no és exigible que la demanda tingui aquesta fonamentació en el procés ordinari (veure els requisits de l' art. 80 LRJS ). Per altra banda, és del tot insòlit que una empresa -qualsevol, però més una com l'entitat demandada- pugui al legar indefensió pel fet de desconèixer el contingut del conveni col lectiu que aplica la magistrada del jutjat social. En el cas que ens ocupa, és del tot evident que la sentència estima la mateixa pretensió que es formula en la demanda, condemnant a la demandada al pagament de les quantitats reclamades, segons els conceptes reclamats (hora de lactància exercitada pel demandant, que l'empresa a posteriori descompta de les nòmines) i per tant cap classe d'incongruència es pot valorar, ja que la sentència no concedeix res més que el que pretenia la part actora en la seva demanda. No es constata en la sentència cap irregularitat formal causant de possible indefensió a la part demandada, ni limitació real de les seves possibilitats de defensa. Per tant, el recurs de suplicació, en l' únic punt en què pot entrar aquesta Sala, que és l'apartat a) de l' art. 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , ha de ser desestimat.

Pels motius exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. contra la sentència del Jutjat Social número 13 dels de Barcelona, dictada en data 20 de juliol de 2015 , en el procediment número 646-2013 seguit a instància de Indalecio contra la citada recurrent, en reclamació de quantitat. Confirmar la sentència impugnada i condemnar a la part recurrent a què aboni les costes a la part actora, que xifrem en 500 euros per a la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.