Sentencia SOCIAL Nº 1030/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7290/2016 de 10 de Febrero de 2017

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 7290/2016

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de febrer de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1030/2017

En el recurs de suplicació interposat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a la interlocutòria del Jutjat Social 24 Barcelona de data 30 de maig de 2016 dictada en el procediment Demandes núm. 612/2002 en el qual s'ha recorregut contra les parts Clemente , Inés , Imanol i Virtudes , ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En fase d'execució de sentència i en data 15 de març de 2016 es dictà interlocutòria per la qual s'estimava la sol licitud que es va plantejar per les parts actores, Clemente i 3 més.

SEGON.Contra aquesta interlocutòria la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona va interposar recurs de reposició, impugnat pels actors i realitzats els tràmits legals pertinents, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 30 de maig de 2016, la qual va desestimar el dit recurs.

TERCER.Contra aquesta interlocutòria la part demandada, la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La interlocutòria impugnada va estimar la sol.licitud de liquidació d'interessos processals previstos a l' art. 576 de la LEC , presentada per la part actora en data 19.6.2015 i condemnà l'empresa a abonar-los, les quantitats que consten en l'antecedent de fet primer de la dita resolució. Els dits interessos corresponien a l'execució de la sentència de data 11.12.2006 , aclarida per la interlocutòria de 2.2.2007 , que és ferma. Posteriorment, la part actora va sol.licitar que, en execució de sentència es procedís a quantificar la rendibilitat o actualització financera reconeguda en la dita sentència i per interlocutòria de data 6.10.2010 es va estimar en part l'esmentada sol.licitud i es va condemnar a la Caixa a abonar a cada un dels actors diverses quantitats. La dita resolució també va adquirir fermesa, en ser ratificada per aquesta Sala.

Posteriorment, per escrit de data 19.1.2011, la part actora va sol licitar que es practiqués la taxació de costes meritades en les presents actuacions, el que va ser practicada per diligència de data 11.3.14, per un total de 77.721,19€, que també ha adquirit fermesa.

SEGON.El recurs contra d'un únic motiu, emparat en l'apartat a) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que consta de tres apartats. En el primer es denuncia la vulneració del que disposa l'art. 575.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil i al.lega, en síntesi que segons el dit article, la interlocutòria que va despatxar l'execució hauria d'haver-se despatxat pel principal de la condemna i interessos moratoris vençuts, així com fixar prudencialment els que es poguessin meritat durant el procediment d'execució i en el cas present la part actora no va sol.licitar la liquidació d'interessos processals en demanar l'execució de la sentència, motiu pel qual tampoc no es va acordar pel jutjat i, en conseqüència, ens trobem davant la fermesa d'una resolució judicial, per la qual cosa la interlocutòria ara impugnada infringeix de forma clara una norma essencial del procediment i deixa a aquesta part en una situació d'indefensió en haver-se modificat una resolució que ja era ferma.

Sol licita, en conseqüència, es declari la nul.litat d'actuacions des del moment previ a dictar-se la interlocutòria impugnada.

L' article 191 a) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social reconeix a les parts la possibilitat de sol.licitar en Suplicació la nul.litat de les resolucions impugnades dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que«es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, la pretensió s'haurà de desestimar, perquè en cap cas la resolució impugnada ha vulnerat la normativa processal denunciada, ni ha situat a la recurrent en situació d'indefensió. En contra del que afirma la recurrent, cal dir que no s'exigeix en cap norma legal que en la primera petició que es formula en fase d'execució, s'articulin totes les peticions que hagi de formular la part, sinó més aviat el contrari, perquè l' art. 269.1 i 2 de la LRJS es diu que la 'liquidación de intereses podrà formularse al tiempo que se realice la tasación de costas....', amb el que s'està admetent de forma implícita, que es pot fer el que pretén denunciar com extemporani la recurrent.

És a dir, que es pot sol.licitar la liquidació d'interessos processals al final de l'execució, atès que no es pot oblidar que les costes només procedeix demanar-les en fase d'execució i precisament per aquest motiu, només té sentit demanar-les al final d'aquesta, que és quan es pot quantificar els tràmits realitzats i, per tant, si la liquidació d'interessos es pot demanar al final de l'execució segons la pròpia LRJS, no existeix cap problema per no haver-los demanat al començament de l'execució.

Però és que, a més, en el present litigi aquesta petició era impossible, tal com correctament afirma la part executant en el seu escrit d'impugnació del recurs, perquè en la primera petició de la part actora, posterior a la fermesa de la sentència que s'està executant, el primer que va sol.licitar la part executant va ser liquidar un concepte no líquid de la sentència, que tenia un període de liquidació temporal que anava des la data d'extinció de la relació laboral dels actors, fins la fermesa de la sentència, per la qual cosa no era possible sol.licitar cap interès processal respecte d'una quantitat que no era líquida, perquè encara no estava declarada en cap resolució i, per tant, no s'havia ni tan sols iniciat la generació d'uns interessos processals que potser inclús podien no generar-se, ja que la recurrent podia haver abonar de forma immediata les quantitats líquides als actors.

TERCER.En el segon apartat es denuncia la infracció de l' art. 184 de la Llei de Procediment Laboral (aplicable, segons afirma, al present procediment d'execució) i al.lega que contra la interlocutòria de data 6.10.2010 que va acordar l'execució determinant per primera vegada la quantitat líquida de condemna es podia interposar recurs de reposició per la part actora, el que no va fer, per la qual cosa va esdevenir ferm, i, en conseqüència, afirma que la interlocutòria impugnada és una revisió de la resolució que va despatxar l'execució i vulnera també el principi de seguretat jurídica, per la qual cosa se li ha causat una evident indefensió.

Cal dir, en primer lloc, que la llei de Procediment Laboral no és d'aplicació a la present execució, d'acord amb el que estableix la Disposició transitòria tercera de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la qual assenyala que la dita llei serà d'aplicació a l'execució de les sentències 'y demàs títulos que lleven aparejada ejecución, incluidas las que se encuentren en trámite, siendo vàlides las actuacions, incluidas las medidas cautelares, realizadas al amparo de la legislación anterior', per la qual cosa a partir de l'entrada en vigor de la Llei esmentada l'execució de la sentència dictada en el present procediment s'ha de regir per les disposicions de la llei citada.

Tampoc es pot estimar la present al.legació, tenint en compte la desestimació de l'al.legació anterior, perquè com hem dit anteriorment, en la interlocutòria inicial de 6 d'octubre de 2010 era impossible liquidar els interessos processals que es discuteixen en el present recurs, per la qual cosa és evident que no es pot acceptar que la part executant hagués d'haver de recórrer la dita interlocutòria amb la finalitat d'intentar que s'incloguessin uns interessos processals que en aquell moment no eren liquidables i d'altra banda, com hem dit anteriorment, l' art. 269.2 de la LRJS permet sol.licitar la liquidació dels interessos processals en el moment final de l'execució, juntament amb la taxació de costes.

QUART.Per últim, es denuncia la infracció de l' art. 241.3 de la Llei de Procediment Laboral perquè en el moment en que l'actora va sol.licitar la liquidació d'interessos de forma cautelar, l'obligació estava ja totalment complerta, és a dir, quan ja havia finalitzat el procediment d'execució de la sentència, sense que a l'inici del present procediment s'apreciés l'existència dels dits interessos, vulnerant el principi de seguretat jurídica i posant a la recurrent en una situació d'indefensió.

Cal dir que l' art. 241.3 de la Llei de Procediment Laboral establia que 'Iniciada la ejecución, no se interrumpirá la prescripción mientras no esté cumplida en su integridad la obligación que se ejecute, incluso si las actuaciones hubieren sido archivadas por declaración de insolvencia provisional del ejecutado', precepte que amb idèntica redacció està recollit actualment en l' art. 243.3 de la LRJS .

Doncs bé, aquest precepte no ha estat infringit per la resolució impugnada, perquè en el present cas en cap cas s'ha al.legat la prescripció de l'acció executiva i, tal com hem dit abans, els interessos es poden sol.licitar posteriorment a l'inici del procediment d'execució, especialment en un cas tan específic com el que s'està examinant en la present resolució, tal com abans hem argumentat.

CINQUÈ.D'altra banda i pel que fa al fons de l'assumpte, tal com posa de relleu la part actora, en el seu escrit d'impugnació del recurs, la qüestió que es debat en el present recurs ha estat ja decidida pel Tribunal Suprem en les recents sentències de dates 10 de desembre de 2013 (R. 554/2013 ), 9 de febrer de 2015 (R. 2054/2014 ), 8 de juliol de 2015 (R. 2712/2014 ) i 11 de maig de 2016 (R. 3982/14 ), en sentit desfavorable als arguments de la recurrent, per la qual cosa la mateixa decisió s'ha de prendre en el present litigi.

Concretament en la sentència de data 8 de juliol de 2015, el Tribunal Suprem fonamenta la seva decisió en els arguments següents:

'Partiendo, pues, del carácter de sentencia de condena ejecutable que tiene el titulo -contenido en la sentencia de instancia que hemos reproducido- la consecuencia es ineluctable: resulta de aplicación el artículo 576.1 de la LEC , en cuya virtud deberá abonar el ejecutado los intereses procesales establecidos en dicho precepto desde la fecha de la citada sentencia de instancia hasta el momento de la liquidación de la ejecución, por lo que no se produce solapamiento alguno con la actualización del fondo interno al 5,63 % establecido en el fallo de dicha sentencia en el que, con toda claridad, se dice que ese incremento corresponde al período que va 'desde la fecha de la extinción de la relación laboral hasta la fecha de la sentencia', puesto que, a partir de dicha extinción de la relación laboral, el fondo interno adeudado al trabajador ya no experimentó ningún crecimiento y quedó en poder de la Caixa, que obtuvo de él la rentabilidad correspondiente, que ahora deberá abonar al trabajador. Nada que ver con los intereses procesales devengados a partir de la sentencia de instancia, que se producen durante el tiempo en que los sucesivos recursos de la Caixa -sin éxito- han demorado el momento en que el trabajador podrá al fin ingresar en su peculio lo que es suyo.

(...) La doctrina que acabamos de exponer es coincidente con la contenida en la sentencia de esta Sala Cuarta del TS de 5/11/2012 (RCUD 390/2012 ), en cuyo FD Segundo in fine se afirma lo siguiente: 'La sentencia cuantifica el derecho consolidado y a partir de ella se deberán los intereses por mora procesal del artículo 576-1 de la L.E.C ., intereses con los que se actualiza el importe de la condena a partir de la sentencia. La recurrente incurrió en mora cuando rechazó el rescate de derechos, su deuda quedó fijada en sentencia y a partir de esta se devengan los intereses por mora procesal que con carácter general marca el art. 576-1 de la L.E.C ., al no existir norma legal o fraccionada al efecto'. Y no se trata de un obiter dicta, como afirma el escrito de impugnación de este recurso, puesto que en el fallo se dice con toda claridad que 'a partir de la sentencia de instancia no procede actualizar los derechos consolidados en el plan, sino el abono de intereses por mora procesal'. Por cierto, las sentencias de este TS de 4/7/2013 (RCUD 2192/2012 ) y de 11/7/2013 (RCUD 2145/2012 ) parten de la situación contraria a la recurrida en autos: el título ejecutivo ya incluía la actualización del fondo 'hasta que se hicieran efectivos los derechos de rescate y movilización', es decir, hasta el momento final de liquidación de lo adeudado, por lo que, como exponen esas sentencias, si el actor lucrara además los intereses procesales por el período transcurrido entre la constitución originaria del título (la sentencia de instancia) y dicha liquidación final, ello 'podría significar un enriquecimiento injusto' pues, como ya afirmaba el Auto de ejecución, 'el rendimiento financiero derivado de la actualización que incluía el pronunciamiento de condena resarce sobradamente al demandante, pues durante todo el tiempo el importe a su favor reconocido ha sido productivo'. No es éste el caso de autos en el que, como ya dijimos, no se produce tal solapamiento ni tal enriquecimiento injusto'.

SISÈ.La desestimació del recurs comporta, d'acord amb el que estableix l' article 235.1. de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del Lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 600€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit i consignacions efectuades en el moment de recórrer, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 204.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 30 de maig de 2016, que va recaure en les Actuacions 612/2002, en virtut de demanda presentada pels Srs. Clemente , Inés , Imanol i Virtudes contra l'esmentada empresa en reconeixement de quantitat, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, entre les quals s'inclourà la Minuta del Lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 600€. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositades i consignades, a les quals es donarà el seu destí legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala , amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.