Sentencia Social Nº 1081/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5313/2015 de 17 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5313/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1081/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 26 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 575/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Manuel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 12-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por Jose Manuel contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que el actor se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión inicial equivalente al 100 por 100 de la base reguladora de 2.784'63 euros mensuales más los incrementos legales y revalorizaciones procedentes, y con efectos económicos desde el 25 de noviembre de 2013, condenando al Instituto demandado a estar y pasar por dicha declaración y en consecuencia a hacer efectiva al demandante la mencionada pensión en la cuantía y forma señaladas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Jose Manuel , nacido el NUM000 de 1952, en situación de alta o asimilada al alta en el régimen general de la Seguridad Social, tiene como profesión habitual la de enfermero.

SEGUNDO.- Inició situación de IT el 1 de marzo de 2013

.

TERCERO.- Mediante resolución del INSS de 22 de enero de 2014 se declaró a la parte actora en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada derivada de enfermedad común, con efectos desde el 25 de noviembre de 2013.

Interpuesta reclamación previa por la parte demandante se desestimó por resolución de 9 de mayo de 2014.

CUARTO.- Según dictamen del ICAM de 25 de noviembre de 2013 la parte actora presenta las siguientes lesiones: 'cervicoartrosis avanzada C4 a C6. Hernia discal C4-C5. Lumbartrosis izda. Omalgia bilateral (roturas parciales ambos tendones supraespinosos). Gonalgia bilateral de predominio dcho (condromalacia rotuliana grado III-IV, esclerosis subcondral femorotibial int. Degeneración CPMI, cambios degenerativos), con limitaciones funcionales. Trastorno ansioso depresivo recurrente y trastorno de la personalidad mixto (cluster B y C), sin clínica incapacitante en la actualidad' y la conclusión 'alta propuesta IP'.

QUINTO.- El demandante padece las lesiones recogidas en el citado dictamen del ICAM de 25 de noviembre de 2013 a nivel orgánico, junto con un trastorno depresivo mayor recurrente en la actualidad severo, en contexto de personalidad premórbida y en tratamiento desde el año 1991, refractario al tratamiento antidepresivo, ansiolítico y antipsicótico-sedante prescrito.

SEPTIMO.- El demandante por resolución del ICASS de 22 de enero de 2015 tiene reconocido un grado de discapacidad del 80%, más un 2% por factores sociales complementarios.

OCTAVO.- Para el caso de estimación de la demanda, la base reguladora de la prestación es de 2.784'63 euros mensuales y la fecha de efectos 25 de noviembre de 2013, no controvertido.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs que planteja el Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

El beneficiari presenta escrit d'impugnació al recurs del ens gestor, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Denuncia la infracció per aplicació indeguda de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament argumenta que d'acord amb els documents mèdics que cita, el demandant no acredita psicopatologia incapacitant que l'inhabilitin per desplegar qualsevol activitat amb eficàcia i rendibilitat, doncs pot desplegar tasques laborals retribuïdes de caràcter sedentari. Cita doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent total.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La sentència de la instància estima la declaració d'incapacitat permanent absoluta en base a les patologies i limitacions objectivades pel Institut Català d'Avaluacions Mèdiques de 25 de novembre de 2013 , que conten recollides en el quart fet provat de la sentència, i afegeix que juntament amb les patologies físiques recollides pateix en l'actualitat un trastorn depressiu major recurrent sever, en context de personalitat premòrbida, en tractament des de l'any 1991, refractari al tractament antidepressiu , ansiolític i antipsicòtic-sedant prescrit, segons el cinquè fet provat no atacat pel recurrent.

Coincidim amb la motivació de la sentència de la instància que consta en el Tercer Fonament de Dret i sobre la patologia psiquiàtrica tractada per especialista psiquiatra que realitza el tractament i control del demanant juntament amb el tractament i control del Centre de Salut Mental que el porta. El reconeixement pel ICASS del 80% de discapacitat per a les tasques de la vida diària, corrobora la limitació funcional greu i severa que actualment pateix, determinant de la incapacitat permanent absoluta reconeguda per la instància, que confirmem amb desestimació del recurs del Ens Gestor, perquè atesos els fets provats l'estat de salut del demandant en el seu conjunt sever , es troba impedit per desplegar qualsevol activitat laboral.

Concorren, doncs, les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994) per declarar el recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, que la instancia aplica correctament. En conseqüència desestimem el motiu de recurs, i confirmem la sentència recorreguda.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 26 de maig de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona en el procediment núm. 575/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.