Sentencia Social Nº 1085/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5408/2015 de 18 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5408/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1085/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 28 d'abril de 2015 dictada en el procediment núm. 789/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Marí Juana , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 22-7-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

Estimo la demanda presentada per Marí Juana contra L'Institut Nacional de la Seguretat Social, sobre incapacitat permanent, declaro la part actora en situació de incapacitat permanent en grau d' ABSOLUTA derivada de malaltia comuna, amb dret de percebre una pensió mensual per import del 100% de la base reguladora de 1.527,05 euros mensuals més revaloritzacions, mínims i increments legals i millores que legalment s'estableixin, des de la data d'efectes de 19.04.13 i condemno a l'INSS a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la prestació indicada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

I.- La part demandant Marí Juana amb DNI núm. NUM000 va ser declarada en situació de incapacitat permanent en grau de total derivada de malaltia comuna per a la seva professió habitual de 'diseñador de sofás' per resolució de 25.11.11. Les lesions causants de la declaració de incapacitat permanent total van ser: 'Trastorno depresivo crónico con hipoglucemias y pérdida de peso en contexto de polialgias'.

II.- Va sol.licitar la revisió per agreujament en data 18.03.13. Després de ser examinada per l'ICAM, aquest va dictaminar que patía les lesions següents: 'Trastorno depresivo. Fibromialgia. Osteoporosis. Episodios de hipoglucemia.'.

III.- Per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 18.04.13 es va denegar la revisió del grau de incapacitat perque les lesions seguien constituint el mateix grau de incapacitat permanent reconegut en el seu dia.

IV.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia que va ser desatesa per l'INSS, la qual cosa esgota la via administrativa.

V.- La base reguladora de la prestació es de 1.527,05 euros mensuals i la data d'efectes en cas d'estimar-se la demanda es 19.04.13.

VI.- La part demandant pateix en l'actualitat: 'Trastorno ansioso depresivo. Fibromialgia, dolor miofascial generalizado de años de evolución con 18/18 puntos dolorosos. Astenia importante y trastorno del sueño. Osteoporosis con fracturas en L1 y L4. Antecedentes de cirugia bariàtrica en el 2001 por obesidad mórbida. Anemia ferropénica crónica. Episodios de hipoglucemia con pérdida de conciencia y caídas al suelo. '.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima reconèixer la situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de la incapacitat permanent total reconeguda al treballador demandant l'octubre de 2011, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El ens gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament manté que la demandant no acredita que pateixi una psicopatologia descompensada ni agreujada i únicament presenta un trastorn depressiu ansiós. Sobre la fibromiàlgia estableix que presenta un únic diagnòstic, sense que constin controls ni seguiments. Conclou que no acredita cap mes limitació funcional que les ja reconegudes.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el sisè fet provat de la relació fàctica no atacat, en relació a les patologies diagnosticades a l'any 2011 que consten en el primer fet provat de la sentència, suposa un empitjorament i un quadre de limitacions funcionals consistent en ' Trastorn ansiós depressiu . Fibromiàlgia, dolor miofascial generalitzat d'anys d'evolució amb 18/18 punts dolorosos. Astènia important i trastorn de la son. Osteoporosi amb fractures a la L1 i L4. Antecedents de cirurgia bariàtrica a l'any 2001 per obesitat mòrbida. Anèmia ferropènica crònica. Episodis de hipoglucèmia amb pèrdua de consciència i caigudes al terra.'

La Sala considera que el conjunt de la patologia si be important i extensa, ara per ara i sense perjudici del tractament i control mèdic pal liatiu que puguin requerir algunes de les patologies, no impedeixen desplegar qualsevol activitat lleugera , sedentària o semisedentària, doncs no s'aprecia entitat severa ni de la patologia psiquiàtrica ni de la neurològica ja que no consta la limitació funcional que suposa la fibromiàlgia segons els graus d'incidència en la salut de la persona afectada. Les patologies de trastorn de la son si be obliguen a reforçar el tractament farmacològic, no s'estableix el nivell de discapacitat que suposa. De la mateixa manera que els episodis de hipoglucèmia amb pèrdua de consciència i caigudes al terra no especifica la freqüència dels episodis ni de la pèrdua de consciencia. Si be la sentència de la instància afirma en el Tercer Fonament de Dret amb valor fàctic que les patologies i limitacions actuals de la part demandant són de caràcter greu, permanent i cronificat, sense ser susceptibles de millora, que no discutim, no treu que en el seu conjunt la seva entitat i incidència funcional permeti desplegar activitats sedentàries o semisedentàries com hem, sense perjudici de l'evolució que algunes d'elles presentin en un futur, que siguin susceptibles de revisió.

Pel raonat, la demandant no reuneix els requisits exigits per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual estimem el Recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social , amb revocació de la sentència de la instància i absolució del recurrent.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 28 d'abril de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona en el procediment núm. 789/2013, que revoquem, amb absolució del Ens gestor de la pretensió.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.