Sentencia Social Nº 1140/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5649/2011 de 13 de Febrero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SRA.LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de febrer de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1140/2012

En el recurs de suplicació interposat per Nestle España, S.A., Lactalis Nestle Productos Lacteos Refrigerados Iberia, SA, L.N.P.L.R. Viladecans S.L., Adolfo , Benigno i Ángeles a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 14-3-2011 dictada en el procediment núm. 410/2010 , en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, -Ministerio Fiscal- i Comité de empresa de la L.N.P.L.R. Viladecans, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27-4-2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre tutela de drets fonamentals, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14-3-2011 que contenia la decició següent:

'Que no dando lugar a las excepciones procesales alegadas por las demandadas y estimando en parte la demanda instada por D. Adolfo , D. Benigno , y Dª Ángeles contra L.N.P.L.R VILADECANS S.L., LACTALIS NESTLÉ PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS IBERIA S.A., NESTLÉ ESPAÑA S.A. y COMITE DE EMPRESA de la sociedad L.N.P.L.R VILADECANS S.L. y FONDO DE GARANTIA SALARIAL, con citación al Ministerio Fiscal, en reclamación por tutela de derechos fundamentales,

Declaro que el diferente trato empresarial en materia retributiva respecto al complemento por antigüedad entre los trabajadores indefinidos a 31.12.2000 y los trabajadores temporales y que ingresaron en la empresa con posterioirdad a esa fecha, vulnera el derecho de los demandantes a la igualdad de trato en materia retributiva que tutela el artículo 14 de la Constitución Española .

Condeno a las demandadas de forma conjunta y solidaria a la reparación del daño causado, aplicando a los demandantes el mismo sistema de retribución de antigüedad que el que ostentan los trabajadores fijos a 31.12.2000 , cesando en la aplicación de las modificaciones introducidas en los sucesivos convenios de Nestle España S.A. por el pacto de 24 de abril de 2.001 .

Condeno a las demandadas a indemnizar a los actores por los perjuicios derivados de la vulneración de sus derechos, a Adolfo en la cantidad de 414,62 euros , a D. Benigno en la cantidad de 236,64 euros y a Dª Ángeles en la cantidad de 191,53 euros.

Se tiene a D. Hermenegildo y a Dª Josefa por desistidos de su demanda. '

En data 23-3-2011 es va dictar Interlocutòria d'Aclaració amb la decisió següent :

'Dispongo que procede la aclaración de la sentencia dictada en fecha 145/11 dictada en fecha 14/03/11 , en el sentido que el Hecho probado Noveno y Decimomiquinto quedan redactados de la manera que sigue:

HECHOS PROVADOS.

...NOVENO .-.En fecha 18 de diciembre de 2.008 la sociedad L.N.P.L.R. VILADECANS SL remitió comunicado al Comité de Empresa comunicando que a fecha 31 de diciembre de 2.008 expira la Vigencia del Convenio Colectivo Nestlé de Viladecans, que regula las condiciones de muchos de los trabajadores de la fábrica como consencuencia de la subrogación empresarial, al haber continuado los empleados procedentes de Nestle sujetos a dicho convenio hasta la finalización de su vigencia y les indica que a partir del 1 de enero de 2009 el nuevo Convenio Colectivo que regulará lads condiciones laborales de toda la plantilla de Lactalis nestlé P.L.R. Viladecans S.L. será el Sectorial de ámbito nacional de Industrias Lácteas, Convenio Colectivo Estatal de Industrias Lácteas.(folio 597)...'

....'DECIMO QUINTO.-En 9 de abril de 2.010 se reunió la representación empresarial y el Comité de Empresa para tratar sobre aplicación del Convenio. El Comité de empresa entiende que el convenio Nestlé Fca. Viladecans está en ultractividad según sentencia del Juzgado social de Barcelona y solicita a su vez que se repongan los importes reales establecidos en dicho convenio.( folios 628 y 629)... '

y permaneciendo invariada el resto de la resolucion de como fué dictada. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Adolfo , presta servicios para la demandada L.N.P.L.R VILADECANS S.L con una antigüedad reconocida de 19 de marzo de 2.001 , con categoría profesional de Oficial 1ª y salario mensual bruto con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 2.104,01 euros. ( folios 74 a 88 y 422 a 437)

Según informe de vida laboral el demandante prestó servicios para la ETT , IMAN TEMPORING ETT S.L., de 11 de diciembre de 2.000 a 15 de marzo de 2.001 . (informe vida laboral folio 89 y 90)

En NESTLE ESPAÑA S.A. de 19 de marzo de 2.001 mediante contrato temporal que fue prorrogado y posteriormente mendiante contratos de interino hasta el 13 de enero de 2.002 que pasó a tener la condición de indefinido, permaneciendo en dicha sociedad hasta el 30 de noviembre de 2.006, para LACTIS PRODUCTOS LACTEOS IBERIA S.A de 1 de diciembre de 2.007 a 31 de diciembre de 2.006 y para L.N.P.L.R VILADECANS S.L. desde 1 de enero de 2.008. ( Informe vida laboral folios 89 y 90 y folios 420 y 421)

SEGUNDO.- D. Benigno , presta servicios para la demandada L.N.P.L.R VILADECANS S.L con una antigüedad reconocida de 2 de octubre de 2.000, con categoría profesional de Oficial 1ª y salario mensual bruto con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 2.476,37 euros. ( folios 109 a 130 y 468 a 484 )

Según informe de vida laboral el demandante prestó servicios para la ETT, SELECT RECURSOS HUMANOS ETT S.A. en fecha 2 de mayo de 2.000 a 29 de septiembre de 2.000. ( informe vida laboral folios 107 y 108)

En NESTLE ESPAÑA S.A. de 2 de octubre de 2.000 mediante contrato temporal que fue prorrogado y posteriormente mediante contrato de interino hasta el 14 de enero de 2.002 que pasó a ser indefinido, hasta el 30 de noviembre de 2.006, para LACTIS PRODUCTOS LACTEOS IBERIA S.A de 1 de diciembre de 2.006 a 31 de diciembre de 2.007 y para L.N.P.L.R VILADECANS S.L. desde 1 de enero de 2.008. (informe vida laboral folios 107 y 108 y 466 y 467)

TERCERO.- Dª Ángeles presta servicios para la demandada L.N.P.L.R VILADECANS S.L con una antigüedad reconocida de 14 de junio de 2.002 , con categoría profesional de Oficial 2ª y salario mensual bruto con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 2.404,85 euros. ( folios 150 a 167 y 504 a 521 )

Según informe de vida laboral la demandante prestó servicios para LABORMANN TRABAJO TEMPORAL ETT S.A. de 18 de febrero de 2.002 a 8 de marzo de 2.002, de 20 de marzo de 2.002 a 12 de abril de 2.002 de 22 de abril de 2.002 a 7 de mayo de 2.002 y SELECT RECURSOS HUMANOS ETT S.A. en fecha 18 de mayo de 2.002 a 11 de junio de 2.002 , para NESTLE ESPAÑA S.A. de 14 de junio de 2.002 a 31 de agosto de 2.002 y de 1 de septiembre de 2.002 a 31 de octubre de 2.002, LABORMAN TRABAJO TEMPORAL ETT S.A. de 18 de noviembre de 2.002 a 30 de noviembre de 2.002, RANDSTAD EMPLEO S.A. ETT de 15 de enero de 2.003 a 15 de enero de 2.003, para NESTLE ESPAÑA S.A. de 2 de diciembre de 2.002 a 12 de enero de 2.003, 30 de noviembre de 2.006, para LACTIS PRODUCTOS LACTEOS IBERIA S.A de 1 de diciembre de 2.006 a 31 de diciembre de 2.007 y para L.N.P.L.R VILADECANS S.L. desde 1 de enero de 2.008. SELECT RECURSOS HUMANOS ETT S.A de 16 de enero de 2.003 a 18 de enero de 2.003. NESTLE ESPAÑA S.A. de 21 de enero de 2.003 a 16 de j ulio de 2.003, de 17 de julio de 2.003 a 16 de enero de 2.004, de 17 de enero de 2.004 a 23 de septiembre de 2.004, de 24 de septiembre de 2.004 a 29 de septiembre de 2.004, vacaciones retribuidas, de 27 de septiembre de 2.004 a 29 de octubre de 2.004 y 30 de octubre a 1de noviembre de 2.004, vacaciones retribuidas. SELECT RECURSOS HUMANOS ETT SAU de 30 de octubre de 2.004 a 30 de octubre de 2.004. NESTLE ESPAÑA S.A. de 22 de noviembre de 2.004 a 30 de noviembre de 2.006, para LACTIS PRODUCTOS LACTEOS IBERIA S.A de 1 de diciembre de 2.006 a 31 de diciembre de 2.007 y para L.N.P.L.R VILADECANS S.L. desde 1 de enero de 2.008. ( informe vida laboral folios 14 8 a 149 y folio 522)

CUARTO.- La Fábrica de Viladecans, donde prestan servicios los demandantes fue su titular NESTLE ESPAÑA S.A. hasta 30 de noviembre de 2.006 . En fecha 1 de diciembre de 2.006 NESTLE vendió toda la rama de actividad de productos lacteos, de yogures, y quesos frescos que se desarrollaba en la fábrica de Viladecans, todo ello junto con los inmuebles y demás activos a favor de la empresa LACTARIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS IBERIA S.A., (folios 286 a 388)

La subrogación fue comunicada verbalmente. El Comité de Empresa interpuso denuncia ante la Inspección de Trabajo, reconociéndose la subrogación y la licitud de la comunicación por ser el sistema utilizando y constando la subrogación en las actas. Se produjo la subrrogación del art. 44.1. del E.T . ( folios 187 a 190 y 389 a 343)

En el Centro de Trabajo de Nestle España S.A. en Viladecans se aplicaba el Convenio Colectivo de Empresa Nestlé España S.A. El Convenio Colectivo fue prorrogado por acuerdo de fecha 28 de julio de 2.006 y vigencia hasta 31 de diciembre de 2.008. ( folios 554 a 558)

A los trabajadores subrogados se les continuó aplicando el Convenio Colectivo de Empresa Nestlé España S.A ( fábrica de Viladecans)

QUINTO.- En fecha 27 de diciembre de 2.007 LACTARIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS IBERIA S.A. transmitió a L.N.P.L.R. VILADECANS S.A. la rama de actividad, inmuebles y activos de la fábrica de Viladecans asumiendo todo el personal de dicha factoría con efectos de 1 de enero de 2.008, permaneciendo los Administrativos y Comerciales en la plantilla de LACTARIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS IBERIA S.A. ( folios 395 a 588)

Se produjo con la subrogación una escisión de la plantilla del centro pasando el personal de la fábrica de Viladecans L.N.P.L.R. VILADECANS S.A. y el personal Administrativo y Comercial permanecieron en LACTARIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS IBERIA S.A.

A los trabajadores subrogados se les siguió aplicando el Convenio Colectivo de Empresa Nestlé España S.A ( fábrica de Viladecans)

SEXTO.- El personal técnico y Administrativo de NESTLE ESPAÑA S.A. estaban excluidos del ámbito temporal del convenio respecto de la retribución devengando la antigüedad por cuatrienios. El personal obrero percibía bienIos, hasta el máximo de 15. En 1994 se acordó entre empresa y comité de empresa cogelar los bienios y el incremento de los cuatrienios según convenio. (folios 530 a 532)

SEPTIMO.- En fecha 24 de abril de 2.001 se suscribió acuerdo por la comisión Negociadora del convenio de Nestle España S.A. ( Fábrica de Viladecans) y a fin de resolver el problema de la congelación de la antigüedd del personal obrero se sustituyó el artículo 18 del anterior convenio, y se añadió al convenio una disposición transitoria, quedando el art. 18 de Convenio Colectivo con la siguiente redacción : 'Art. 18. Complemento años de servicio. 1. Los aumentos períodicos por año de servicio (CAS) se abonarán a todo el personal que preste sus servicios a jornada completa a razón de 3606 pesetas brutas mensuales por cuatrienios, sin distinción de categorías. 2. Los importes correspondientes al complemento años de servicio se percibirán única y exclusivamente en las doce mensualidades y en las cuatro gratificaciones extraordinarias. Por ello, no se percibirá este concepto en los complementos de trabajo penoso y nocturno ni en las horas extraordinarias, así como en ningún tipo de complementos salarial. La disposición transitoria establece: ' El personal obrero fijo el 31 de diciembre de 2.000 mantiene la antigüedad con 2.228 pesetas brutas por bienios, por jornada completa, en cada una de las 12 mensualidades y 4 gratificaciones extraordinarias, pero abonada en dos conceptos: Complemento por años de servicio (CAS) según el artículo 18 del Convenio. Diferencia antiguo bienio, con el importe de la diferencia anual entre ambos sistemans. El importe de la antigüedad se ha de incrementar anualmente en el mismo porcentaje que el CAS . Estas cantidades se devengarán a partir del 1 de enero del año en que se cumplan los años de servicio. (folios 532 a 558).

OCTAVO.- Los demandantes han reclamado a la empresa el complemento ex - bienio que se contempla en la tabla de antigüedad del del convenio de la fábrica Lactalis-Newstle PLRL S.A. de Viladecans, por entender que se aplica doble tabla salarial. Adolfo en 15 de noviembre de 2.007 y 30 de octubre de 2.008, Benigno en 21 de noviembre de 2.007 y 12 de noviembre de 2.008 y Ángeles en fecha en octubre de 2.007. ( folios 523 a 529)

NOVENO.-. En fecha 18 de diciembre de 2.008 la sociedad LACTARIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS remitió comunicado al Comité de Empresa comunicando que a fecha 31 de diciembre de 2.008 expira la Vigencia del Convenio Colectivo Nestlé de la Fábrica de Viladecans, que regula las condiciones de muchos de los trabajadores de la fábrica como consecuencia de la subrogación empresarial , al haber continuado los empleados procedentes de Nestle sujetos a dicho convenio hasta la finalización de su vigencia y les indica que a partir del 1 de enero de 2.009 el nuevo Convenio Colectivo que regulará lads condiciones laborales de toda la plantilla de Lactalis nestlé P.L.R. Viladecans S.L. será el Sectorial de ámbito nacional de Industrias Lácteas, Convenio Colectivo Estatal de Industrias Lácteas. ( folio 597)

DECIMO.- Se interpuso demanda de conflicto colectivo sobre la modificación de condiciones de trabajo y el derecho a la aplicación del convenio convenio colectivo de Nestlé España S.A., demanda que fue turnada al Juzgado Social nº 33 de los de Barcelona, habiéndose dictado sentencia en fecha 16 de febrero de 2.010 declarando nula la decisión adoptada por la empresa LACTALIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS VILADECANS S.L a partir del 1 de enero de 2.009 y notificada el 18 de diciembre de 2.008, de aplicar el Convenio Colectivo estatal de industrias lácteas y sus derivados, suscrito en fecha 11 de noviembre de 2.008 y publicado en el BOE de 22 de enero de 2.009 y declara el derecho de los trabajadores que con anterioridad a 1º de diciembre de 2.006 prestaban serviciois contratados por Nestle España S.A. en el centro de trabajo de Viladecans, a la aplicación del convenio colectivo de Nestlé España S.A. centro de trabajo de Viladecans, hasta la entrada en vigor de un nuevo convenio colectivo de trabajo que resulte de aplicación a la entidad económica transferida. Condenando a la demandada a estar y pasar por dichos efectos. ( folios 180 a 186 y 733 a 746) En fecha 31 de mayo de 2.010 se dictó auto de aclaración de sentencia ( folios 747 a 749) Frente a la anterior sentencia se anunció por la demandada recurso de suplicación ( folio 750 y 751)

DECIMO PRIMERO.- En fecha 31 de julio de 2.007 se presentó demanda en reclamación de cantidad por dos trabajadores de la demandada LACTALIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS VILADECANS S.L sobre la percepción del complemento por años de servicio, sobre aplicación del doble cálculo de la antigüedad en función de la condición de fijo o no a fecha 31 de diciembre de 2.000 que fue turnada al Juzgado de lo Social nº 3 de los de Barceloa y en fecha 27 de diciembre de 2.007 se dictó sentencia declarando el derecho de los demandantes a percibir el complemento años de servicio condenando a la empresa a su abono. La anterior sentencia fue aclarada por auto de fecha 18 de enero de 2.008 ( folios 191 a 198 y 630 a 644 y 645 y 646)

Presentado recurso de suplicación contra la misma se dictó sentencia por el T.S.J. de Catalunya en fecha 11 de mayo de 2.009 confirmando la setencia de instancia. ( folios 199 a 203 y 647 a 654)

La empresa Lactalis Nestlé Productos Lacteos RefrigeradosIberia S.A. ha interpuesto recurso de casacion para la unificación de doctrina en fecha 16 de julio de 2.009 ( folios 655 a 680)

DECIMO SEGUNDO.- En fecha 5 de junio de 2.009 se presentó demanda por vulneración de derechos fundamentales por parte de trabajadores de la sociedad LACTALIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS VILADECANS S.L contra las demandadas en este procedimiento que fue turnada al Juzgado de lo Social nº 19 de los de Barcelona . En fecha 14 de enero de 2.010 se dictó sentencia estimando en parte la demanda instada por los trabajadores condena a las demandadas a estar y pasar por tal declaración y solidariamente a las mercantiles demandadas a estar y pasar por los siguientes pronunciamientos: Declaro que el diferente trato empresarial en materia retributiva respecto al complemento por antigüedad entre los trabajadores indefinidos a 31.12.2000 y los trabajadores temporales y que ingresaron en la empresa con posterioridad a esa fecha, vulnera el dererecho de los demandantes a la igualdad de trato en materia retributiva que tutela el art. 14 de la Constitución Española y condena a las demandadas a la reparación del daño causado, aplicando a los demandante el mismo sistema de retribución de la antigüedad que el que ostentan los trabajadores fijos a 31-12-2000 y cesando en la aplicación de las modificaciones introducidas en los sucesivos convenios de Nestle España S.A., así como a la indemanización a los actore por los perjuicios causados en las cantidades que se indican. ( folios 204 a 224 y 681 a 701) Se dictaron en fecha 9 de febrero y 23 de febrero de 2.010 autos de aclaración de la sentencia. ( folios 702 a 707

Frente a la anterior demanda se ha formalizado por los actores y demandados recurso de suplicación ante el T.S.J. de Catalunya ( folios 244 a 252 y 708)

DECIMO TERCERO.- En fecha 2 de diciembre de 2.009 se presentó demanda por vulneración de derechos fundamentales por trabajadores de la sociedad LACTALIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS VILADECANS S.L contra las sociedades demandadas en este procedimiento que fue turnada al Juzgado de lo Social nº 2 de los de Barcelona y en fecha 30 de abril de 2.010 se dictó sentencia estimando en parte la demanda y se declara que el diferente trato empresarial dado por las empresas demandadas a los actores al aplicar el acuerdo de 21 de abril de 2.000 y art. de los convenios en que se incluye vulnera el principio de igualdad de trato de los demandantes del art. 14 de la C.E . Declara la nulidad radical de la conducta de las empresas demandadas al aplicar el acuerdo de 21 de abril de 2.000 y artículos de los convenios posteriores en los que se ha incluido, ordenando el cese inmediato de su aplicación, reponiendo a los actores en su derecho a la percepción del concepto de antigüedad en las mismas condiciones que los trabajadores fijos a fecha 31.12.2000 y a la sociedad LNPLR Viladecans S.L. al pago a los actores de las cantidades que se indican. ( folios 225 a 243 y 709 a 727) Se dictó auto de aclaración de sentencia en fecha 18 de mayo de 2.010. ( folios 728 y 729) Frente a la anterior sentencia se ha anunciado por la demandada la interposición de recurso de suplicación ( folios 730 a 732)

DECIMO CUARTO.- En fecha 17 de marzo de 2.010 se reunió el Comité de la empresa LACTALIS NESTLE PRODUCTOS LACTEOS REFRIGERADOS VILADECANS S.L al amparo de la resolución del Juzgado de lo social nº 33 de primera instancia, respecto ala ultractividad del convenio de empresa Nestle y se acuerda trasladar a la dirección de la empresa la peticiónde que aplique inmediatamente dicho convenio a los trabajadores subrogados de Nestlé y que reponga las cantidades adeudadas a etos derivadas de dicho convenio. ( folio 627)

DECIMO QUINTO.- En 9 de abril de 2.010 se reunió la representación empresarial y el Comité de Empresa para tratar sobre aplicación del Convenio . La empresa entiende que el convenio Nestlé Fca. Viladecans está en ultractividad según sentencia del Juzgado social de Barcelona y solicita a su vez que se repongan los importes reales establecidos en dicho convenio. ( folios 628 y 629)

DECIMO SEXTO.- El importe reclamado por diferencias de antigüedad ( bienios-cuatrienios) dejado de percibir por los actores según cálculos de la parte actora que se acompañan como anexo a la demanda asciende para Adolfo a 2.989,45 euros, para Benigno a 1.957,95 euros y para Ángeles a 1.327,26 euros.

DECIMO SEPTIMO.- Solicitan los demandantes en concepto de daño emergente y daños materiales la cantidad de 3.000 euros para cada uno de ellos. En concepto de honorarios de letrado solicitan la cantidad de 3.000 euros.

Tercer.Contra aquesta sentència van interposar un recurs de suplicació les demandants Adolfo , Benigno i Ángeles i les demandades Nestle España S.A, Lactilis Nestle Productos Lacteos i L.N.P.L.R. Viladecans S.L. , que van formalitzar dins del termini. Dels esmentats recursos es va donar trasllat a totes les parts i les demandants van impugnar el interposat per les demandades, també recurrents, i les dites demandades van impugnar el interposat per les actores. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.L'objecte del recurs de les mercantils demandades contra la Sentència que declara l'existència de tracte diferent empresarial en el complement d'antiguitat per raó de la data d'ingrés i les condemna de forma solidària a la reparació de la infracció del dret fonamental a la igualtat i a aplicar als demandants el mateix sistema d'antiguitat que als treballadors fixes a 31 de desembre de 2000 i a indemnitzar-los als imports que consten, és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 b ) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

Al seu torn, els treballadors demandants recorren la sentència per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en el mateix article 191 c) de la Llei processal laboral .

Segon. El primer motiu del recurs de les mercantils demandades es per modificar el setè fet provat de la sentència a fi que s'addicioni en la primera frase del text i després de ( Fàbrica de Viladecans) ' per a l'any 2001, i entre d'altres temes convinguts', a fi de resoldre...i segueix la frase. Basa la modificació en els documents que cita, consistent en el mateix text dignat el 24 de gener de 2001i en el preacord de 19 d'abril de 2000.

També postula que s'addicioni un text que digui: ' Aquesta regulació del complement d'antiguitat a raó de quatriennis es va mantenir en els convenis col lectius successius fins el 31 de desembre de 2008. També es va mantenir la Disposició Transitòria dels convenis citats.' Basa l'addició en els documents que cita consistents en els posteriors convenis de Nestlé Viladecans que regulaven el complement a raó de quatriennis en l'article núm. 19 i conservaven la Disposició Transitòria.

Igualment postula la modificació del fet provat novè per addicionar que ' A partir de la data de 1 de gener de 2009 els demandants han percebut el complement d'antiguitat a raó de quinquennis consistents en el 5% del salari base que preveu l'article núm. 26 del conveni col lectiu estatal de les Indústries làcties per als anys 2008 a 2012 ( BOE. 22 de gener de 2009).' Basa la modificació en els documents que cita consistents en els rebuts salarials dels tres treballadors demandants corresponents als anys 2009 i 2010.

Postula finalment la modificació del fet provat desè a fi que s'addicioni a la fi del text que es refereix al recurs de suplicació de la recurrent davant la sentència del Jutjat Social núm. 33 de Barcelona sobre el Conflicte Col lectiu relatiu a la modificació de condicions de treball referides al conveni col lectiu a aplicar a la fàbrica de Viladecans, ' ... que ha set estimat per Sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia núm. 3196 de 9 de maig de 2011 ( Rotllo 7.237/2010), el qual revoca la sentència de la instància , desestima la demanda de la pretensió de declaració de nul litat o subsidiàriament injustificada la modificació de condicions de treball operada el dia 18 de desembre de 2008 amb efectes de 1 de gener de 2009 en relació a l'aplicació del Conveni col lectiu d'Indústries Làcties als treballadors subrogats i que desestima la pretensió declarativa del dret dels treballadors que amb anterioritat a 1 de desembre de 2006 prestaven serveis contractats per Nestlé Espanya SA centre de treball de Viladecans i que van ser subrogats ... a que els sigui d'aplicació el conveni col lectiu de Nestlé Espanya SA. centre de treball de Viladecans fins a l'expiració o entrada en vigència d'altre conveni nou que resulti d'aplicació a la entitat econòmica transmesa, amb absolució de LNPLR Viladecans, SL..'

Basa l'addició en el document que cita, que aporta de nou d'acord amb l'article núm. 231 de la Llei de Procediment Laboral, consistent en la Sentència de la Sala de 9 de maig de 2011, coneguda amb posterioritat a la vista oral i a la sentència de la instància, en relació amb l'article núm. 270.1, 1er. de la Llei d'Enjudiciament Civil. Acceptem incorporar la nostra sentència com a element documental perquè compleix els requisits legals de les normes citades. Igualment en base als mateixos fonaments legals, acceptem la incorporació del escrit del Comitè d'Empresa preparant el recurs de cassació contra aquella nostra Sentència que aporten els treballadors impugnants del recurs de les mercantils demandades perquè completa la situació real i puntual de la fermesa de la sentència dictada en el Conflicte col lectiu.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir la revisió de fets sense rellevància perquè no porten a cap efecte diferent.

En el cas present considerem que les addicions al fet provat setè són intranscendents ja què es refereixen a qüestió d'estil, ja què la continuïtat de l'article núm. 18 del Conveni col lectiu d'empresa d'aplicació i la Disposició Transitòria fins a 2008 es recull en el fet provat quart de la sentència. De la mateixa manera, considerem irrellevant per variar el sentit de la decisió judicial de la instància fer constar que a partir de gener de 2009 els demandants han percebut el complement d'antiguitat en aplicació del Conveni sectorial estatal que l'ocupadora els va aplicar a partir del 1 de gener de 2009, decisió que ha set objecte dels litigis judicials que consten recollits en la relació fàctica de la sentència.

Finalment tampoc considerem procedent recollir el fet provat desè en la forma proposada, ja que la nostra Sentència de 9 de maig de 2011 ( rec. 7237/2010) dictada en el procediment de conflicte col lectiu conegut pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona , procediment 1237/2009, és document públic, la part dispositiva del qual no cal transcriure perquè no pot ser objecte de fet provat que reflecteixi la convicció judicial de la instància d'un fet controvertit en aquest procediment a partir de la valoració de la prova practicada i els elements de convicció aportats per les parts al procés en empara de l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral. Admetem no obstant completar el fet provat desè de la sentència recorreguda afegint a la fi del text: ' En data de 9 de maig de 2001 la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència en el rotllo 7237/2010, estimant el recurs de l'ocupadora amb revocació de la sentència de la instància i desestimació íntegra de la pretensió de declaració de nul litat o subsidiàriament de modificació empresarial injustificada de condicions de treball de 18 de desembre de 2008 i efectes de 1 de gener de 2009, en relació a l'aplicació del Conveni col lectiu d'Indústries Làcties als treballadors subrogats contractats per Nestlé España SA. que prestaven serveis amb anterioritat al 1 de desembre de 2006 en el centre de treball de Viladecans. Contra aquesta sentència el Comitè d'Empresa va preparar recurs de cassació,i actualment la sentència és ferma atés que la part no va interposar el recurs de Cassació per Unificació de doctrina en el T.S., com menciona el Decret dictat per la Secretària de la Sala esmentada en data 30-9-2011.

En conseqüència, sense perjudici d'introduir la puntualització precedent, desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer.L'altre objecte de suplicació de les mercantils demandades és per a denunciar la infracció dels articles núm. 59.2 del Estatut dels Treballadors i art. 177.2 de la Llei de Procediment Laboral i doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem en les sentències que cita. Parteix de què el sistema de retribució de l'antiguitat a raó de quatriennis acordat entre la part social i empresarial el dia 24 l'abril de l'any 2001, juntament amb la Disposició Transitòria referits a l'article núm. 18 del Conveni col lectiu de l'empresa Nestlé España d'aplicació, es va complir per part de l'ocupadora demandada fins el 31 de desembre de 2008, i a partir de 1 de gener de 2009 va aplicar el conveni sectorial d'Indústries Làcties que estableix el complement en quinquennis del 5% del salari base. Mantenen que consegüentment el tracte desigual va cessar el 31 de desembre de 2008. Atès que la demanda es va presentar el dia 27 d'abril de 2010, ja havia transcorregut un any des que va cessar aquesta pretesa distinció de tracte per raó de la data d'ingrés. Recorda que la doctrina jurisprudencial que cita manté que, si be els drets fonamentals són imprescriptibles, les accions que s'exercitin davant la seva vulneració estan sotmeses als terminis de caducitat o prescripció d'acord amb l'article núm. 177.2 de la Llei de Procediment Laboral. Conclou que en aquest cas el termini de prescripció d'un any previst en l'article núm. 59.2 del Estatut dels Treballadors havia transcorregut amb escreix. Invoca criteri jurisprudencial per concloure que encara que en aquest cas no és una lesió puntual sinó continuada en el temps, aquesta lesió continuada va cessar el 31 de gener de 2008.

Atenint-nos al fet provat setè no modificat consta que als treballadors de l'ocupadora subrogats de Nestlé España SA i Lactalis que eren fixes a 31 de desembre de 2000 se'ls aplica la Disposició Transitòria del Acord de 24 d'abril de 2001. Aquests conserven a títol personal el complement d'antiguitat en dos conceptes: Complement per anys de Servei per quatriennis en els imports corresponents i Diferències anuals antic o ex-bienni . Els demandants ataquen la pervivència d'aquest tracte desigual degut a la data d'ingrés diferent, que persisteix en l'actualitat amb independència de que a partir del 1 de gener de 2009 s'apliqués el Conveni sectorial d'Indústries Làcties i no el de l'empresa Nestlé Espanya d'aplicació anterior, doncs els treballadors fixes a 31 de desembre de 2000 segueixen percebent des de l'Acord de 2001 i la disposició Transitòria el Complement d'antiguitat anomenat 'ex biennis' , incrementat anualment, també desprès de l'aplicació a 1 de gener de 2009 del nou Conveni col lectiu d'Indústries Làcties. Aquest complement destinat exclusivament als treballadors que tenien la condició de fixes de plantilla abans de 31 de desembre de 2000, estableix dos sistemes de retribució en funció de la data d'ingrés l'empresa i de la condició de fixes de plantilla en aquella data. Aquest sistema dual ha constituït un tracte diferent que ha romàs durant el temps i fins a la data de la reclamació dels demandants, amb independència del sistema de quatriennis o darrerament de quinquennis del càlcul de l'antiguitat que simultàniament ha abonat l'ocupadora . Rebutgem conseqüentment que el sistema dual cessés a 1 de gener de 2009 com argumenta la part demandada recurrent.

Partim de que no tots els drets poden quedar perjudicats pel termini de prescripció perquè existeixen drets imprescriptibles ( STC. 59/1993 ), sense perjudici de que les conseqüències de l'exercici del dret quedin limitats en funció del moment en que es plantegi l'acció per a fer-los valer. Ens remetem a la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem que cita la sentència de la instància ( SSTS. de 17 de maig de 2005 i de 20 de juny de 2000 ) en relació amb la STC. 7/1983 , per recordar que els drets fonamentals són permanents i imprescriptibles, fet que és compatible amb la circumstància de què l'ordenament jurídic limiti temporalment la vida de la corresponent acció contra la seva lesió o vulneració en connexió amb els àmbits normatius ( SSTC. núm. 15/1985 i núm. 7/1989 ), com en aquest cas l'article núm. 59 del Estatut dels Treballadors. L'acció restitutòria i de rescabalament del dret fonamental vulnerat s'ha d'interposar d'acord amb l'article núm. 177.2 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb la interpretació del Tribunal Constitucional de què l'adequació del procediment ha d'afavorir l'efectivitat del dret fonamental a obtenir un pronunciament sobre el fons del dret vulnerat, tenint en compte les circumstàncies i característiques del dret fonamental vulnerat. La doctrina constitucional i jurisprudencial contempla que en cas de cessar la conducta lesiva amb anterioritat a la interposició de l'acció, la sentència no podrà contenir el pronunciament íntegre establert en l'article núm. 180.1 de la Llei processal laboral consistent en ordenar el cessament immediat de la conducta lesiva del dret fonamental que únicament és aplicable en cas de que persisteixi en el moment de la sentència reparadora, encara que s'ha de pronunciar sobre l'existència de la vulneració denunciada i sobre la reparació de les conseqüències derivades del acte, inclosa la indemnització que pugui correspondre, compatible amb altres drets indemnitzadors del treballador, com en el cas d'extinció o modificació del contracte de treball en els casos previstos en l'Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995).

Conseqüents amb el fonamentat, rebutgem aquest motiu del recurs.

Quart.Sobre el fons de la controvèrsia l'empresa denuncia la interpretació errònia del que disposa l' article 14 de la CE i infracció per inaplicació del que disposen els articles 37.1 de la CE i l' article 82.1 de l'ET , així com el que disposa l' article 9.1 de l'ET . L'empresa recurrent argumenta que els demandants no poden pretendre una indemnització per diferència de tracte des del moment que en data 01-01-01 no tenien consolidat un bienni d'antiguitat i per tant no podien consolidar la diferència consistent en el complement exbienni, que va ser atès per altres treballadors. Considera que la conclusió de la sentència que estima l'existència de una diferència injustificada de tracte, vulnera l' article 37-1 de la CEi l ' article 82-1 de l'ET i 9.1 de l'ET , ja que les parts negociadores van ser les qui van acordar una diferència de pagament de l'antiguitat, i van plasmar una manera de abonar-lo segons quadriennis per tot el personal i és aquesta la norma que es va aplicar als demandants, sense cap diferència de tracte per raó del seu contracte temporal o fix. Així doncs la tesi de la recurrent és que els demandants no acreditaven dret a percebre complement per antiguitat (biennis) a data 31.12.2000 i en conseqüència la modificació del sistema de biennis a quadriennis no els suposà cap minoració salarial, per tan no hi hauria vulneració del dret a la igualtat i en canvi la decisió de declarar nul i per tan inaplicable l'acord de 24.4.2001 vulneraria el dret a la negociació col lectiva. Hipotèticament, si es considera que hi ha un tracte desigual entre els treballadors, s'hauria d'haver declarat la nul litat de la disposició transitòria de l'acord, de forma que es faria una igualació per sota, però no es podia estendre un complement 'diferència ex biennis' destinat a compensar els treballadors que percebien antiguitat per biennis, als treballadors que mai han percebut aquesta modalitat d'antiguitat, perquè es perpetuaria la desigualtat.

Amb la nostra Sentència de 8 de juny de 2011 , partim dels fets provats següents: Fins al 31 de desembre de 2000, l'empresa retribuïa al personal obrer l'antiguitat per biennis, mentre que el personal tècnic i administratiu el retribuïa per quadriennis. Per acord entre el comitè i l'empresa es va pactar congelar el valor dels biennis del personal obrer a partir de 1995, amb el paral lel increment dels quatriennis. Mitjançant l'Acord de 24-04-01, entre el Comitè i l'empresa Nestle España, S.A., es va acordar resoldre al problema de la congelació de l'antiguitat del personal obrer, i per això es va substituir l' article 18 del conveni, i amb efectes del 01-01-01, entre altres conceptes, es va instituir amb caràcter generalitzat per a tot el personal el sistema de quadriennis, que va comportar la modificació de l ' article 18 del Conveni Col lectiu d'Empresa. Es va afegir al citat conveni una disposició transitòria amb el text que consta recollit en el fet provat setè de la sentència. El nou sistema de quadriennis ( article 19 dels successius convenis d'empresa des de l'any 2003) i la DT es van mantenir durant els anys 2001 fins al 2008, inclusiu, per què a partir de l'any 2009, l'empresa comunica que passa a aplicar a tot el personal el Conveni Estatal de Industries Làcties , segons consta en el fet provat novè. Consten les sentències dictades en el conflicte col lectiu sobre la modificació de condicions de treball derivada de l'aplicació del conveni sectorial d'Indústries làcties i el dret a l'aplicació del Conveni de Nestlé España SA. així com d'altres reclamacions, amb aplicació del conveni sectorial a partir de 1 de gener de 2009, així com altres reclamacions judicials de quantitat, i dos anteriors demandes per vulneració del dret fonamental de l'article núm. 14 de la Constitució Espanyola en base als mateixos fets sobre el sistema d'abonament del complement d'antiguitat del Jutjat Social núm. 2 i núm. 19 de Barcelona, que han set confirmades per aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Catalunya en sentència ja citada de 8 de juny de 2011 ( rec. 154/2011 ) i en sentència de 22 de juliol de 2011 ( rec. 1340/2011 ).

En aquesta darrera sentència en cas idèntic sobre el tracte diferenciat entre els treballadors de les recurrents pel Pacte d'abril de 2001 del 'personal fix a 31 de desembre de 2000 ' , en seguiment també del nostre criteri en Sentència de 11 de maig de 2009 , diem que les recurrents obvien en la seva argumentació que la regulació que fa del complement d'antiguitat l'Acord de 24.4.2001 descrit al fet provat setè de la sentència d'instància, 'estableix el complement 'ex bienni' per al personal fix de plantilla a 31.12.2000 i per tan distingeix els treballadors fixos en data de 31.12.2000 dels temporals i eventuals i dels que es van incorporar posteriorment, per tan el complement d'antiguitat anomenat 'ex biennis' no consolida un complement anterior (d'antiguitat pel sistema de biennis) sinó que estableix dos sistemes retributius en funció de la data d'ingrés a l'empresa (anterior o posterior a 2001) i de la condició de treballadors fixes de plantilla a aquella data. Per altra part cal aclarir que el reiterat complement ex biennis que inicialment es va establir en 2228 pessetes per bienni (fet provat vuitè), no s'ha mantingut en els successius convenis, sinó que s'ha anat incrementant a través dels anys successius, de forma que s'ha establert una escala de retribució per antiguitat distinta pels treballadors que acreditaven ser fixes de plantilla a 2001, fins i tot més enllà de que entra en aplicació el conveni sectorial d'indústries làctiques el 2009 (fet provat 15e). Ens trobem doncs davant d'una veritable doble escala salarial, de forma que els treballadors de l'empresa perceben, o no, un complement salarial en funció de la data en que van ser fixes de plantilla a l'empresa. Simplement, els que eren fixes abans del 2001 perceben el complement 'ex biennis' i els seus increments anuals, i els que van ser fixes posteriorment no el perceben.

Les dobles escales retributives que provenen de la negociació col lectiva, llevat els casos en que responguin a un fet que objectivament i proporcionalment les justifiqui, vulneren el dret a la igualtat, ja que perpetuen en una norma jurídica aplicable erga omnes un tracte diferent entre iguals de forma injustificada. .../... no es tracta de la congelació del complement d'antiguitat per biennis en un determinat moment sinó de l'establiment d'un nou sistema retributiu de l'antiguitat que suposa una minoració per als treballadors incorporats com a fixes a partir de 2001, per tan no es tracta de respectar determinades condicions dels treballadors fixes abans de 2001 sinó d'erigir la condició de fixes anteriors a 2001 com un fet diferencial que comporta una distinta retribució. La sentència que ho ha entès així fa una aplicació correcte del principi d'igualtat de l' article 14 de la Constitució , no vulnera com pretenen les recurrents el dret a la negociació col lectiva que obviament no empara la creació de normes que perpetuïn desigualtats i en definitiva ha de ser confirmada per la Sala. A la sentència d'aquesta Sala del TSJ de Cataluña de 16.11.2001 (núm 8970/2001 ) que cita les anteriors de 15.6.98 (rec 370/98) i de 28.10.96 (sent.12/96 ) ja varem establir que la desigualtat retributiva mai es pot justificar en funció de la data d'ingrés, ja que aquesta circumstància és irrellevant i no ha de legitimar diferències de tracte entre treballadors que fan la mateixa feina. En conseqüència l'acord impugnat estableix una desigualtat perversa ja que estableix diferències que no tenen una justificació objectiva i raonable entre situacions que es poden considerar iguals. El Tribunal Suprem (Sala IV s 18-12-1997, rec. 175/1997 ) va establir que 'Con respecto al principio de igualdad ante la ley son rasgos esenciales de la doctrina elaborada por el Tribunal Constitucional los siguientes, según se recoge en la sentencia de esta Sala de 22 de Enero de 1996 . 1) La desigualdad con relevancia constitucional viene determinada por la introducción de diferencias carentes de una justificación objetiva y razonable entre situaciones que pueden considerarse iguales, y 2) para que la diferenciación sea constitucionalmente licita no basta con que lo sea el fin que con ella se persigue, sino que es indispensable, además, que las consecuencias jurídicas que resultan de tal distinción sean adecuadas y proporcionadas a dicho fin, de manera que la relación entre la medida adoptada, el resultado que se produce y el fin pretendido 'superen un juicio de proporcionalidad en sede constitucional, evitando resultados especialmente gravosos o desmedidos'. Aplicando esta doctrina, la sentencia citada de esta Sala de 22 de Enero de 1996 , estima que establecer una diferencia de retribución por razón de un dato tan inconsistente a tal fin cual es la fecha de contratación rompiendo el equilibrio de la relación entre retribución y trabajo respecto de determinados trabajadores quiebra el principio de igualdad, sino existe una justificación suficiente que de razón de esta desigualdad'.

Quan a la denunciada vulneració del dret a la negociació col lectiva, el pacte de 24.4.2001 participa en efecte de la naturalesa col lectiva en tan que signat entre les parts legitimades per a la negociació i en tant que pacte sorgit de l'autonomia col lectiva, per tan te en el nostre ordenament valor normatiu i eficàcia general, de forma que s'insereix en el sistema de fonts i en aquest sentit es equivalent a un instrument públic de regulació, precisament per això les diferències de tracte en les condicions de treball establertes en l'esmentat pacte han de ser raonables, i si ho fossin no seria contrari al principi d'igualtat una regulació diferent de condicions de treball, per exemple si anés referida a distintes activitats i respongués a les peculiaritats de les condicions contractuals i a les conseqüències jurídiques que en resultin i siguin adequades i proporcionades, però el que es declara nul no és la capacitat de les parts per a negociar aquestes condicions, sinó que s'hagi establert una diferència de retribució en funció d'una dada tan inconsistent com és la data de la contractació, i que s'hagi trencat l'equilibri de la relació entre retribució i treball respecte de determinats treballadors i treballadores, la qual cosa trencat el principi d'igualtat i crea una doble taula retributiva, que en tan que és creació d'un pacte col lectiu i no d'un acord privat o d'una decisió empresarial aïllada, conculca el constitucional principi d'igualtat i esmicola l'equilibri de la relació entre retribució i treball respecte de treballadors i treballadores que pateixen un tracte menys favorable en relació als seus companys més antics per raó d'una dada tan inconsistent com és la data de la contractació [ sTS 3.10.2000 (rec. 4611/1999 )]. Ja a la nostra sentència d'11.5.2009 (Recurs 5984/2008) varem tenir ocasió de pronunciar-nos en aquest mateix sentit en reclamació individual de dos treballadors sobre aquesta mateixa clàusula col lectiva.'

Concloem amb aquella sentència que el que és reprobable des del punt del dret a la igualtat és que es va establir per al futur un complement del que s'excloïen els treballadors incorporats a l'empresa amb posterioritat a 31 de desembre de 2000, en conseqüència cal anul lar és aquesta exclusió, tal com es demana a la demanda i com estima correctament la sentència d'instància, d'acord també amb l'amplia jurisprudència ( sentència del T.S. de 17-07-2008, recurs 4321/2007 ), dictada en un supòsit molt similar, diferenciant el que seria una condició més beneficiosa i una diferència injustificada de tracte, o la més recent sentència del TS, Social del 09 de Febrer del 2011 ( ROJ: STS 1327/2011), Recurs: 238/2009, que declara la nul litat de la clàusula de doble escala salarial no justificada, amb cita dels diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional sobre el principi d'igualtat ( SSTC. 2/1998 , 119/2002 y 27/2004 ) i del Tribunal Suprem de 3 -10 - 2000 , 17 -6- 2002 , 20 -9- 2002 , 1 - 4- de 2003 , 26-4 - 2004 , 28-5- 2004 o 20-4- 2005, i assenyala que «establecer una diferencia de retribución por razón de un dato tan inconsistente a tal fin cual es la fecha de contratación rompiendo el equilibrio de la relación entre retribución y trabajo respecto de determinados trabajadores quiebra el principio de igualdad, si no existe una justificación suficiente que dé razón de esta desigualdad» ( sentencia de 3 de octubre de 2000 )'(...) ' No se han infringido, por tanto, losarts. 4.2.c) y 17.1 del ET ,porque la fecha de ingreso en la empresa no es un factor de discriminación de los que enumeran estos preceptos. Pero sí se ha vulnerado el principio de igualdad desde el momento que la fecha de ingreso se ha convertido en un factor que determina un tratamiento peyorativo que no está justificado a efectos delart. 14 de la CEy vulnera la garantía establecida en elart. 44 del ET, perjudicando el derecho de los trabajadores afectados a la promoción ( art. 24 del ET ). El tratamiento peyorativo se produce desde el momento que a efectos de promoción por antigüedad y a efectos económicos no se toma en cuenta el tiempo de servicios acreditado en las empresas absorbidas, sino sólo el tiempo de prestación de servicios posterior a 1 de julio de 2006, coincidiendo con la absorción. De esta forma, se desconoce la garantía delart. 44 del ET, que impone la subrogación del nuevo empresario en los derechos y obligaciones del anterior, lo que supone la conservación de la antigüedad acreditada en la anterior empresa, que no puede ser eliminada, ni reducida y que desplegará los efectos que le son propios en el régimen de la nueva empresa en el caso de que no se conserve en el régimen profesional de la anterior, que es lo que aquí ha ocurrido. Así lo ha declarado la Sala en numerosas resoluciones, entre las que puede citarse las de 28 de febrero de 2000 y 2 de junio de 2003, en las que se afirma que 'una vez integrados los demandantes' en la nueva entidad y 'aplicado el convenio colectivo, dicha aplicación ha de ser completa, como lo ha sido en todos los conceptos, salvo en el aquí discutido' y por ello 'si la antigüedad para los trabajadores' de la entidad de integración 'se calcula de forma única, a razón de un tanto por trienio acumulado, la misma fórmula ha de aplicarse a los reclamantes'.

Pel fonamentat, desestimem aquest motiu del recurs.

Cinquè.Les recurrents denuncien la infracció per aplicació indeguda de l' article 181.1 LPL . En referència a l'Acord de 24 d'abril de 2001 que va modificar l'article núm. 18 del Conveni d'empresa aplicable i la seva Disposició transitòria, que va superar el control de legalitat per l'Autoritat laboral al quedar incorporats en els successius convenis fins a l'aplicació del sectorial. Conclou que no van incórrer en cap arbitrarietat sinó en el que disposava l'article 18, després núm. 19 dels successius Convenis d'empresa. Aquest fet és motiu suficient per no ser condemnada a la indemnització pretesa pels demandants, tenint també en compte que la indemnització per vulneració de dret fonamental no és automàtica segons doctrina jurisprudencial que cita.

Amb caràcter subsidiari pretén en base a la mateixa norma denunciada unes indemnitzacions inferiors en funció de l'antiguitat de cada treballador, que fa variar la quantificació, partint també de que a partir del 1 de gener de 2009 l'empresa va deixar de pagar els complements d'antiguitat per quatriennis i el complement diferència ex bienni, i va començar a pagar quinquennis. Conseqüentment manté que la sentència no podia determinar abonar cap indemnització per lucre cessant. Cita també els càlculs que efectua per determinar una indemnització inferior per al demandant Adolfo .

Ens remetem al que hem dit en la nostra Sentència de 22 de juliol de 2011 sobre els mateixos motius de recurs per part de les recurrents de que la primera argumentació 'ha de ser rebutjada de ple ja que la indemnització no es fixa en atenció a la intencionalitat de perjudicar que tingui el comportament empresarial ni a l'arbitrarietat, sinó en funció del perjudici causat als treballadors per aplicació de la norma o pràctica que s'anul la. Aquest és el sentit de l' article 180 LPL que estableix que la sentència dictada en aquesta modalitat processal de tutela s'orienta a la reparació de les conseqüències de la vulneració del dret fonamental i per tan no té caràcter sancionador ni ha de fixar-se en funció de la major o menor perversió del comportament empresarial sinó en funció del dany causat.'

Igualment respecte de la denúncia subsidiària de la mateixa norma diem que es tracta d'una petició subsidiària que impugna el import de les indemnitzacions atorgades a la sentència

La sentència impugnada explica en el Fonament de dret novè el raonament que condueix a fixar el import de les indemnitzacions i explica que no s'atén al perjudici particularitzat sinó a les bases de càlcul aportades pels demandants que es concreten en el dany emergent i dany moral que xifren sense motivació i en conseqüència rebutja, al lucre cessant que quantifica en les diferències del concepte d'antiguitat els salaris deixades de percebre limitades al any i desestima de forma motivada la reclamació corresponent a honoraris de lletrat. Els recurrents no aporten càlcul alternatiu sinó la manifestació de no procedir cap indemnització per lucre cessant i subsidiàriament una referència a la indemnització de demanant Don. Adolfo del qual no s'ha impugnat cap circumstància laboral fàctica. En aquest sentit estem a la quantificació de la sentència impugnada per remissió als fonaments de dret sisè i setè.

Sisè. Finalment la part recurrent denuncia de forma subsidiària la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 44.3 del Estatut dels Treballadors. Comat la solidaritat en la condemna i diu que la sentència hauria infringit l'article 43 de l'Estatut dels treballadors perquè no poden respondre del pagament d'unes indemnitzacions que es decideixen o constitueixen amb posterioritat i no amb anterioritat a les successives transmissions, de manera que la única mercantil que ha de respondre és l'ocupadora actual.

Tal com hem fet en les Sentències anteriors de la Sala sobre el cas, i en concret en la de 22 de juliol de 2011 , ens remetem a la realitat del tracte desigual que es perpetua a través dels distints convenis successius des del Acord de 24.4.2001 que és a l'origen de la postergació salarial dels treballadors incorporats com a fixes de plantilla a partir de 31.12.2000, de manera que el tracte desigual instaurat per Nestlé España SA, no l'afecta solament a ella sinó també a les successives companyies que assoleixen la plantilla de la fàbrica de Viladecans segons es relata a fets provats ( aquí quart a novè) de la sentència impugnada. És cert que el deute es constitueix a través de la sentència que concedeix l'empara i que a la data de la dita sentència l'empresa ocupadora és Lactalis Nestlé Productos Lacteos Refrigerados Viladecans, però la responsabilitat s'ha d'estendre a les ocupadores anteriors que estan també en l'origen de la norma que ha quedat sense efecte i que ha causat perjudici que cal indemnitzar. Per tan no es tracta de qui sigui l'empresari en el moment de concedir la tutela, sinó de qui ha participat en l'aplicació de les normes contràries als drets fonamentals i que ha causat el dany que s'indemnitza.'

En conseqüència també desestimem aquest motiu del recurs.

Setè.Finalment correspon examinar el motiu del recurs dels demandants que denuncien l'aplicació indeguda de l'article núm. 59.1 del Estatut dels Treballadors al rescabalament indemnitzador que aplica la sentència per limitar el import del lucre cessant a les diferències del concepte d'antiguitat al any anterior a la reclamació. Rebutgen que sigui d'aplicació la regla general de l'any de prescripció de l'article núm. 59 citat, que es refereix als drets derivats del contracte de treball i dels salaris, perquè, d'acord amb els articles núm. 180 i 181 de la Llei de Procediment Laboral, el que s'ha de compensar són els danys i perjudicis per la conducta infractora del dret fonamental contra la que els demandants accionen, no com a treballadors sinó com a ciutadans que denuncien la vulneració de l'article núm. 14 de la Constitució Espanyola. Citen i transcriuen criteri d' aquesta Sala Social, amb cita de la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de juliol de 1966 , en Sentència del TSJC. de 15 de febrer de 2008, AS 2008/1106 , que transcriu en part així com la d'aquesta Sala de 1 d'abril de 2009 , AS 2009/1853, en el mateix sentit, sobre que la restitució ha de ser íntegra, per concloure interessant els imports postulats en la demanda en base a dany emergent, danys morals, honoraris de lletrat i lucre cessant.

Per resoldre aquesta qüestió ens remetem al que hem dit en cas idèntic però de diferents treballadors demandants afectats, en la nostra Sentència de 8 de juny de 2011 ( rec.154/2011 ), en quin procediment la sentència de la instància estimava la reparació del lucre cessant en forma analògica al termini de l'any de prescripció establert en l'article núm. 59 del Estatut dels Treballadors.

Dèiem en el onzè Fonament de Dret d'aquella sentència que: 'En aquest punt s'ha de dir que és evident que la naturalesa de la retribució que es reclama no té, en aquest procediment, un caràcter salarial sinó indemnitzatori, ja que es tracta de una demanda de tutela de drets fonamentals i tal com és planteja és en concepte de reparació del dany i perjudici causat per la diferència de tracte realitzada per la companyia demandada, consistent en deixar de pagar el complement de bienni d'antiguitat, i per tant té raó la part recurrent que no seria aplicable el termini de prescripció dels salaris de l' article 59-2 del ET . Però no obstant, la reparació o indemnització del dany causat en una demanda de tutela de drets fonamentals, s'ha de valorar atenent als diferents factors que es valorin que ha causat la vulneració (dany emergent, lucre cessant, dany moral, etc.) i la jurisprudència ha estimat que és el magistrat del jutjat social qui, atenent als criteris que valori, ha de modula el valor de la indemnització que preveu l' article 180 de la LPL ., sense que sigui revisable en suplicació a no ser que el valor no quedi raonablement establert en la sentència, sigui desmesurada o li manqui una justificació. En el cas jutjat, la sentència estima que la reparació que correspon al lucre cessant per molt que no sigui aplicable la prescripció, es pot tenir en compte de forma analògica, basant-se en la jurisprudència dictada al respecte, concretament per la sentència del TS. de 15-12-2008 , que així ho determina, indicant que:'Es verdad, como reconoce la sentencia impugnada, que el de libertad sindical, como cualquiera de los fundamentales, es un derecho imprescriptible. Pero ello no es óbice para que, como reconoce la jurisprudencia constitucional desde su sentencia 7/1983, de 14 de febrero , la naturaleza permanente e imprescriptible de los derechos fundamentales resulte compatible con que 'el ordenamiento limite temporalmente la vida' de las acciones concretas que derivan de las lesiones infligidas a tales derechos. Es más, el propioart. 177.2 de la LPLque ambos recurrentes denuncian como infringido, establece expresamente que la demanda de tutela 'habrá de interponerse dentro del plazo general de prescripción o caducidad de la acción previsto para las conductas o actos sobre los que se concrete la lesión a la libertad sindical'. 'Así, pues, (según declara nuestra sentencia de 26 de enero de 2005, R. 35/03 , dictada por el Pleno de la Sala ), dichas acciones prescriben y se agotan, sin que se extinga por ello el derecho fundamental, 'que el ciudadano podrá continuar ejerciendo y que podrá hacer valer en relación con cualquier otra lesión futura'. La propiaSTC 7/1983declara que corresponde al legislador, a la hora de regular los distintos derechos fundamentales, la determinación del período de tiempo dentro del cual se podrá reaccionar frente a supuestas o reales vulneraciones de los mismos' ( STS 26-1-2005, R. 35/03 ). Con respecto al plazo de prescripción, esa misma sentencia de la Sala, en decisión unánime de su Pleno, se inclinó por la aplicación analógica del plazo de un año que establece elart. 59.2 del ET'.

Com en aquella sentència que va resoldre idèntica controvèrsia , amb remissió als raonaments de la magistrada de la instància, ens remetem a què les conseqüències econòmiques de la vulneració es poden limitar de forma analògica al termini de prescripció aplicat, encara que no hagi prescrit l'acció contra la vulneració del dret fonamental mentre aquesta es mantingui en el temps, com passa en aquest cas. Aquest criteri mantingut en la instància ha de ser confirmat per la Sala.

En conseqüència també desestimem el recurs dels demandants de forma que confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per les demandades condemnades LNPLR Viladecans, SL., Lactalis Nestlé Productos Lácteos Refrigerados Iberia, SA. i Nestlé España, SA. i també desestimar el recurs dels treballadors demandants Adolfo , Benigno Y Ángeles contra la Sentència de 14 de març de 2011 dictada pel Jutjat social núm. 1 de Barcelona en el procediment núm. 410/2010 , que confirmem. Doni's el dipòsit i assegurament econòmic el curs legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.