Sentencia Social Nº 1192/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6519/2012 de 19 de Febrero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 19 de febrer de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1192/2013

En el recurs de suplicació interposat per CPM Expertus Field Marketing, S.A. a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 1 de juny de 2012 dictada en el procediment núm. 173/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Ángel Daniel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 24 de febrer de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de juny de 2012 , que contenia la decisió següent: ' Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Ángel Daniel contra CPM EXPERTUS FIELD MARKETING S.A. debo DECLARAR Y DECLARO LA NULIDAD DEL DESPIDO operado con fecha 5 de enero de 2012, condenando a la empresa demandada a estar y pasar por esta declaración y CONDENANDO A LA ENTIDAD DEMANDADA A la readmisión del trabajador demandante con el abono de los salarios de tramitación desde la fecha del despido 5 de enero de 2012 hasta la fecha de la presente resolución 1 de junio de 2012 a razón de 43,08 euros diarios, sin expresa condena en costas procesales '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Ángel Daniel con DNI NUM000 inició sus servicios para la empresa demandada CPM EXPERTUS FIELD MARKETING S.A. desde el 22 de noviembre de 2011, (extremo no controvertido entre las partes).

SEGUNDO.- El demandante tiene una categoria profesional de Gestor de Punto de venta y un salario con prorrata de pagas extraordinarias de 43,08 euros brutos diarios, (interrogatorio del actor y documental de la parte demandada consistente en nóminas).

TERCERO.- El demandante en fecha 5 de enero de 2012, fue dado de baja de la empresa demandada (documento número 2 del ramo de prueba de la empresa demandada), siendo entregada al actor comunicación de fecha 1 de febrero, mediante burofax entregado en 2 de febrero de 2012 a las 9,56 horas (documento numero 14, 15 y 16), en la comunicación de fecha 1 de febrero no se acredita motivo alguno del despido y solo se reconoce la improcedencia del mismo.

CUARTO.- El demandante no ha ejercido cargo sindical ni de representación de los trabajadores durante el año anterior a su despido.

QUINTO.- El demandante solicitó la celebración de conciliación ante el SCI del Departament de Treball, que tuvo lugar el día 21 de febrero de 2012 con el resultado de intentado sin efecto, por incomparecencia de la entidad demandada.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impignar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda i declara NUL l'acomiadament, presenta recurs de suplicació la part demandada, que han estat impugnat per l'actor. Se centra el litigi en valorar si és nul l'acomiadament per manca de causa en la comunicació, encara que l'empresa hagi reconegut la improcedència de la extinció del contracte.

SEGON.El primer motiu del recurs es formula per la via de l' article 193 a) de la Llei 36/2011 , reguladora de la jurisdicció social, per demanar la nul litat de la sentència dictada, per tal que se'n dicti una altra amb la expressió d'uns fets provats suficients i complets. Al lega el recurrent que la insuficiència de fets provats suposa la infracció de l' article 97.2 de la LRJS , que estableix el contingut de la sentència. Expressa que la nul litat s'acorda per vulneració d'uns drets fonamentals que no s'han identificat, i que la nul litat d'acord amb l' article 55.5 de l'ET si s'acorda s'ha de referir a drets fonamentals concrets i no per causa oculta, que sembla que és el que empara la pretensió de nul litat que ha resolt la sentència.

Aquest motiu no pot ser atès, ja que certament no existeix cap fet provat relatiu a la causa de l'acomiadament però aquesta absència té raó de ser en la manca de comunicació de causa expressa per l'empresa, de manera que ha generat una indefensió processal al treballador demandant. Per altra banda, la nul litat ha de ser un remei extrem, que únicament s'ha d'atendre quan no procedeix la integració de la resolució, o quan no es pot resoldre el litigi amb els fets provats que consten, que no és el cas, ja que el motiu de fons a valorar és el defecte formal de la notificació de l'acomiadament i les seves conseqüències. En el cas que ens ocupa aquesta Sala considera que és suficient el relat que consta per a resoldre el motiu de fons tenint en compte els altres motiu del recurs Per tant, la pretensió de nul.litat de la sentència ha de ser desestimada.

TERCER.En el segon motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la LRJS , interessa l'empresa condemnada la modificació del fet provat tercer de la sentència. Demana que s'inclogui el text literal següent:

'la empresa procedió a consignar en fecha 1 de febrero de 2012, la indemnización correspondiente al despido improcedente (323,10 e), así como los salarios de tramitación desde la fecha del despido, 5 de enero de 2012, hasta la fecha de la consignación, 1 de febrero de 2012 (865,62 e).'

El recurs no cita quin és el documents o perícia que ha de donar lloc a la integració del relat de fets provats, requisit essencial per a poder integrar la sentència i valorar l'error del jutjador, tal com diu el text literal de l' article 193 b) de la LRJS , per la qual cosa no es pot acceptar la modificació proposada, doncs seria com acceptar que aquesta Sala realitzés d'ofici una alteració dels fets que es declaren provats, cosa vetada per la norma que es cita.

QUART.El tercer motiu del recurs, emparat en la via de l' article 193 de la LRJS , al.lega la infracció de l' article 53 de l'E.T ., i de l' article 55.5 del mateix Estatut dels Treballadors, en relació a l ' article 24 de la CE . Al lega que el demandant va pretendre la declaració de nul litat de l'acomiadament basada en la vulneració de drets fonamentals, mentre que s'acorda aquesta nul litat basada en defecte de la comunicació de l'acomiadament objectiu, en base a l' article 52 ET . Diu que la causa real no podia ser objectiva doncs estaven en presencia de un contracte d'obra o servei per a la promoció d'articles de regal de la marca Dacota Box... durant la campanya de Nadal i rebaixes, que en els centres comercials es contracten promotors per incentivar la venda, i un cop acaben les campanyes es rescindeixen els contractes, per tant, l'acomiadament encara que era verbal, tenia una causa que no era objectiva, sinó disciplinària, segons es dedueix dels correus electrònics que ha aportat, etc. Diu que els motius eren disciplinaris, com a absentisme laboral, engany a l'empresa (...) i que la 'pràctica judicial' ha estat qualificant els acomiadaments verbals com a improcedent si no nuls, per aplicació dels articles 55.4 i 108 de la LPL , cita la sentència d'aquest TSJ Cat de data 5-5-2004. Interessa per tant, que ja que l'acomiadament era disciplinari, havia de ser declarat improcedent ja que era verbal i no nul com s'acorda en la sentència.

La part que impugna el recurs, s'oposa al mateix indicant que no s'ha al.legat cap infracció legal i addueix que la manca de comunicació de la causa de l'acomiadament i la extemporània manifestació de què l'acomiadament va ser disciplinari no li pot beneficiar.

Ja que es parteix dels fets provats que diuen que el demandant va ser donat de baixa de l'empresa, i li va ser lliurat una comunicació en la que no diu cap motiu per l'acomiadament i solament es reconeix la improcedència d'aquesta decisió, la sentència valora que es aplicable l' article 52 de l'E.T ., en relació al 53 del mateix text legal, i d'acord amb la versió vigent en el moment de notificar-se la decisió extintiva, l'acomiadament havia de ser declarat nul, per manca de respecte dels requisits formals de l'acomiadament pel que presumeix que va ser una oculta causa objectiva.

Es cert que tant la decisió d'acomiadament sigui per causa objectiva o disciplinària requereix en el nostre ordenament jurídic que s'expressi amb una carta escrita i motivada, amb expressió clara i concreta de la causa, segons disposen els articles 55-1 i 52-1 a) de l'ET , ja que no està previst l'acomiadament lliure en la nostra legislació positiva. Però té raó el recurrent quan diu que la doctrina jurisprudencial ha considerat que la comunicació d'extinció de la relació laboral sense causa motivada, a no ser que es valori que és amb vulneració de drets fonamentals o altres supòsits (maternitat, etc) protegits especialment per la Llei, o la comunicació per causa objectiva (fins al moment de la reforma operada pel DLlei 3/2012), no ha de donar lloc a la qualificació de nul.litat sinó de improcedència. Així s'ha dit, entre d'altres, en la sentència del TS de 21-09-2005 , recurs 822-2004, expressant que:

' El art. 55.1 ET EDL 1995/13475 , en lo que interesa a los fines del recurso, prescribe que 'el despido deberá ser notificado por escrito al trabajador, haciendo figurar los hechos que lo motivan y la fecha en que tendrá efectos.' A continuación establece la posibilidad de que por convenido colectivo haya otras exigencias formales, la obligatoriedad de expediente contradictorio cuando el trabajador fuera representante de los trabajadores o delegado sindical, y asimismo la necesidad de audiencia previa de los delegados de la correspondiente sección sindical si el trabajador estuviera afiliado a un sindicato y el empresario lo supiera.- El apartado 2 del mismo precepto EDL 1995/13475 establece lo siguiente:'Si el despido se realizara inobservando lo establecido en el apartado anterior, el empresario podrá realizar un nuevo despido en el que cumpliese los requisitos omitidos en el precedente. Dicho nuevo despido, que sólo surtirá efectos desde su fecha, sólo cabrá efectuarlo en el plazo de veinte días, a contar desde el siguiente al del primer despido. Al realizarlo, el empresario pondrá a disposición del trabajador los salarios devengados en los días intermedios, manteniéndole durante los mismos en alta en la Seguridad Social'.

El apartado 4 de dicho art. 55 ET EDL 1995/13475 es del siguiente tenor literal:'El despido se considerará procedente cuando quede acreditado el incumplimiento alegado por el empresario en su escrito de comunicación. Será improcedente en caso contrario o cuando en su forma no se ajustara a lo establecido en el apartado 1 de este artículo EDL 1995/13475 '.- Por su parte el art. 108.1 LPL EDL 1995/13689 prescribe lo siguiente:'En el fallo de la sentencia el Juez calificará el despido como procedente, improcedente o nulo.- Será calificado como procedente cuando quede acreditado el incumplimiento alegado por el empresario en el escrito de comunicación. En caso contrario, o en el supuesto en que se hubieren incumplido los requisitos de forma, establecidos en el número 1 del artículo 55 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores EDL 1995/13475 , será calificado como improcedente'.

(...) Los dos últimos preceptos transcritos, los arts. 55.4 ET EDL 1995/13475 y 108.1 LPL EDL 1995/13689 , no dejan lugar a dudas sobre los efectos de la omisión de los requisitos legales exigidos por el art. 55.1 ET EDL 1995/13475 para el despido, entre los que se halla la omisión de la fecha de efectos: es la declaración de improcedencia del despido. Tal conclusión, como expresión de la voluntad de la ley, se refuerza por el hecho de que hay una expresa previsión legal de subsanación de la omisión de los requisitos de forma, cual es la contenida en el art. 55.2 ET EDL 1995/13475 . Por otra parte ninguna norma condiciona tales efectos a que la omisión lo sea -conjuntamente- de todos o de varios requisitos y no de uno solo de ellos.'

CINQUÈ.Aplicant l'exposada doctrina al cas concret, s'ha d'atendre la pretensió de la part recurrent, i declarar la improcedència de l'acomiadament amb les conseqüències legals d'acord amb el que disposa d' article 56 de l'Estatut dels Treballadors, en la redacció anterior a la donada pel Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer , ja que la extinció va ser anterior a la citada data, 12 de febrer de 2012,

En el moment de l'acomiadament era aplicable l'article 56-2 amb la condemna als salaris de tramitació generats, a no ser que l'empresa reconegués la improcedència de l'acomiadament i realitzès el dipòsit en el jutjat social, a disposició del treballador. Els requisits per fer eficient aquest tall dels salaris de tramitació, també han estat valorats per la jurisprudència, en sentències de 30 de maig de 2006 , 18 de setembre de 2007 recurs 994/2006 i en la més recent de de 3 de novembre 2008, recurs 3566/2007 . La sentència de 30 de maig de 2006 , raonava que l'article 56-2 tenia dues finalitats, concretament: 'promover la evitación del proceso mediante un acuerdo transaccional, con anterioridad incluso a la conciliación, y limitar los costes procesales del despido cuando existe una decisión empresarial que, con las debidas garantías de efectividad, proporciona una plena satisfacción de la pretensión del trabajador, dejando, por tanto, sin objeto la continuación del pleito'. En este sentido, la referida sentencia recuerda que la norma establece la posibilidad de paralizar el devengo de los salarios de tramitación siempre que se cumplan dos condiciones: 'a) que el trabajador tenga conocimiento del ofrecimiento empresarial, pues solo quién conoce los términos de una oferta puede pronunciarse sobre ella; b) que ese ofrecimiento sea susceptible de proporcionar al trabajador una satisfacción plena, tanto en términos de contenido como de garantías, de la pretensión de la impugnación de despido, pues sin esa plenitud de la satisfacción la pretensión no pierde su objeto en los términos previstos en el artículo 22 de la Ley de Enjuiciamiento civil EDL2000/1977463 , ni la consignación libera al deudor. Esto significa que no basta la consignación de la cantidad para paralizar los salarios de tramitación, sino que también es preciso que se haya formulado la correspondiente oferta al trabajador'. En relación con el momento en que debe realizarse la oferta de la indemnización la referida sentencia distingue dos supuestos diferenciados: '1º) Cuando el ofrecimiento se produzca en el momento inicial -es decir antes de que transcurran 48 horas del despido- será posible que la paralización se produzca desde la fecha del despido, aunque la consignación sea posterior al ofrecimiento, pero siempre que esa consignación sea anterior a las 48 horas siguientes al despido y siempre que el ofrecimiento se hubiera producido en el mismo plazo, 2º) si el ofrecimiento y la consignación se producen con posterioridad, aunque siempre antes de la conciliación judicial ( STS de 3 de noviembre de 2008 ), la paralización se producirá pero sólo desde el momento en que se cumplan las dos exigencias -comunicación al trabajador del ofrecimiento y consignación -, bien entendido que en este supuesto la consignación deberá cubrir la totalidad de las obligaciones empresariales derivadas de la improcedencia del despido, pues sólo una oferta de satisfacción plena -indemnización y salarios de tramitación devengados hasta la fecha en que se formula la oferta ( STS de 4 de marzo de 1997 , 30 de diciembre de 1997 , 27 de abril de 1998 , 29 de diciembre de 1998 y 23 de abril de 1999 ) tiene eficacia para excluir el pleito en los términos del artículo 22 de la Ley de Enjuiciamiento Civil EDL2000/1977463 .'

En el cas que ens ocupa, no s'ha acreditat ni la notificació al treballador, ni que la consignació fos adequada respecte als salaris de tramitació, i per tant, correspon atendre la demanda enpart, és a dir, amb la condemna a la opció de l'empresa entre indemnitzar al treballador, per valor de 45 dies per any treballat, amb prorrata mensual dels períodes inferiors a l'any o readmetre'l al seu anterior lloc de treball, amb condemna, en els dos casos, al pagament dels salaris de tramitació. Per tant, la indemnització resultant es valora en 45 dies per any treballat i ha de quedar fixada en un total de 323,10 euros, pel cas que l'empresa opti per la indemnització, i en qualsevol cas, s'han de sumar els salaris de tramitació, a raó de 43,08 euros al dia. De les dues quantitats es podrà compensar la quantitat avançada per l'empresa, si és el cas, que s'haurà d'acreditar en execució de sentència.

SISÈ.En estimar-se en part el recurs de suplicació, s'ha d'acordar la devolució del dipòsit i de l'excés de consignació, si fos el cas, sense costes.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que estimem en part el recurs de suplicació interposat per CPM EXPERTUS FIELD MARKETING, S.A. contra la sentència dictada pel Jutjat Social 33 dels de Barcelona, en data 1 de juny de 2012 , en les actuacions 173-2012, iniciades per demanda presentada per Ángel Daniel contra l'empresa recurrent, en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, revoquem la citada resolució.

Estimem en part la demanda formulada per Ángel Daniel i declarem improcedentl'acomiadament decidit per la demandada amb efectes 5-06-2012, i condemnem a l'empresa demandada a que opti entre la readmissió del demandant en el seu lloc de treball o bé a abonar-li una indemnització per valor de 323,1 euro. Sigui quin sigui el sentit de la opció, haurà d'abonar també l'empresa condemnada els salaris de tramitació, per valor de 43,08 euros al dia, amb possible descompte dels que ha cobrat el treballador si ha estat ocupat en aquest període.

S'adverteix a la demandada que la opció s'haurà de realitzar davant la secretaria del jutjat social, en el termini de 5 dies hàbils, des de la notificació de la sentència, per escrit o per compareixença, i de què en cas de no ser realitzada en el termini indicat, s'entendrà que l'empresa opta, tàcitament per a la readmissió del demandant en el seu lloc de treball, amb pagament dels salaris de tramitació

S'acorda la devolució del dipòsit al recurrent i donar a la consignació la destinació legal, en execució de sentència, sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.