Sentencia Social Nº 1211/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4747/2011 de 14 de Febrero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de febrer de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1211/2012

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 22 de desembre de 2010 dictada en el procediment núm. 906/2009 , en el qual s'ha recorregut contra la part Piedad , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 9 de setembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2010 , que contenia la decició següent:

'Acceptar la demanda interposada per Piedad en benefici de la filla menor Visitacion , contra Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el dret de la beneficiaria Visitacion , a la prestació d'orfenesa derivada del traspàs del seu pare Gonzalo , i condemno a l'Entitat Gestora demandada a reconèixer i abonar-li una prestació mensual del 20% de la base reguladora de 866,76€ i amb efectes inicials de 31/5/2009, fins que per raó d'edat o altres circumstancies conformes a dret, s'extingeixi la prestació'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primer. La demandant Piedad , es vídua de Gonzalo , traspassat el 30/5/2009, i ambdós progenitors de la beneficiaria de l'acció aquí exercida Visitacion , nascuda el 24/12/1991.

Segon. El causant acredita una cotització efectiva de 5168 dies computables, inclosos els dies assimilats per cotització a temps parcial.

Tercer. El causant patia alcoholisme crònic, amb agreujament des de novembre de 2008, unit a síndrome depressiu i trastorns de conducta que comportaven rebuig de l'assistència medica.

Quart. El causant a partir del 24/12/2008 va deixar d'anar a l'empresa de Olegario en la que prestava serveis, sense que l'empresa pogués notificar-li l'acomiadament disciplinari acordat per fets d'aquell mateix dia, malgrat els reiterats intents er diferents mitjans, donant-lo finalment de baixa a la seguretat social el 29/1/2009.

Cinquè. La base reguladora que en el seu cas correspondria a la prestació interessada es la de 866,76€ mensuals, la prestació del 20% de la base i els efectes des del 31/5/2009.

Sisè. La demandant va sol·licitar la prestació d'orfenesa aquí interessada, la qual li fou denegada per resolució de 19/6/2009 per no haver cobert el causant un període mínim de cotització de 15 anys i no trobar-se al moment del fet causant en situació d'alta o assimilada a l'alta. Disconforme la demandant va interposar reclamació prèvia que fou també denegada per nova resolució de 22/7/2009 per les mateixes causes.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació de la prestació d'orfenesa en benefici de la seva filla Visitacion , s'interposa per l'Entitat demandada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

La qüestió que s'ha de resoldre en el present recurs és si la filla de la demandant té dret a rebre la prestació d'orfenesa, que li fou denegada per l'Entitat Gestora perquè en el moment en que va morir el seu pare, aquest no es trobava en situació d'alta ni en situació assimilada a l'alta, atès que va deixar de treballar de forma voluntària i no havia cotitzat 15 anys a la Seguretat Social. La sentència d'instància va estimar la demanda fonamentant la seva decisió en que es va acreditar que el Sr. Gonzalo , per la seva deteriorada situació física i volitiva, va deixar d'anar a treballar, per la qual cosa l'empresa el volia acomiadar i finalment va decidir donar-lo de baixa de la Seguretat Social, indicant que la baixa era voluntària, i pel mateix motiu tampoc no va tramitar la corresponent prestació d'atur, ja que si així ho hagués fet, es trobaria en el moment de la mort en situació assimilada a l'alta.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recorrent sol.licita la supressió del fet provat tercer, ja que considera que la situació que descriu el citat fet no es desprèn de la documentació aportada a les actuacions i fonamenta la citada modificació en els documents 20, 23 i següents i argumenta que en cap document consta que el marit de l'actora patís problemes amb l'alcohol i que el citat fet es fonamenta en un únic document, el que es troba al foli 20, que -segons s'afirma- no té un valor probatori objectiu, cert i imparcial, atès que es tracta d'un informe elaborat ad hoc, després de la mort del causant i després de que es denegués la pensió d'orfenesa, que no consta que el Sr. Gonzalo hagués rebut cap tipus d'assistència mèdica i tampoc consta la causa del seu traspàs ni que el metge que signa el citat document fos el metge de la família, ni s'indica com coneixia la situació mèdica del causant.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual és consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l' article 191. L'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, s'ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada i c) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present motiu, és evident que aquest no es pot estimar perquè no s'estan respectant alguns dels requisits abans esmentats. Concretament la supressió es fonamenta en la crítica de la valoració que el jutge d'instància ha realitzat del document nº 20, la qual cosa no es pot admetre, atès que com ha posat de relleu la Sala en multitud d'ocasions, que per reiterades fan innecessària la seva cita, la valoració de la prova correspon al Jutge d'instància, d'acord amb les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , en relació amb l' article 329 de la LEC , atès que acceptar els raonaments del recorrent suposaria modificar la valoració objectiva del citat document, feta pel Jutge d'instància, per la subjectiva de la part.

TERCER.En el segon motiu del recurs, correctament fonamentat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Entitat Gestora afirma que la sentència ha infringit el que disposa l' article 175.1 , en relació amb els articles 124.1 i 125 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que per tenir dret a la prestació de mort i supervivència, sense que el causant es trobi en alta o en situació assimilada, cal haver completat el període mínim de cotització de quinze anys i en el present supòsit el Sr. Gonzalo únicament havia cotitzat 5.168 dies, per la qual cosa no complia el requisit abans citat, sense que es pugui aplicar la doctrina de flexibilitat en el compliment del citat requisit, ja que en el present cas el causant va deixar de treballar de forma voluntària, sense inscriure's a l'Oficina d'Ocupació, i sense que s'hagi acreditat la seva impossibilitat per continuar treballant.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en la sentència de data 23 de juliol de 1991 , en la que es citen les Sentències números 7025/1997, de 29 de octubre (rotlle núm. 2471/1997); 2754/1998, de 8 de abril (rotlle núm. 3463/1997); 4389/1998, de 26 de junio (rotlle núm. 6088/1997), y 7386/1998, 7388/1998, y 7389/1998, totes de 23 d'octubre (rotlles núms. 110/1998, 8323/1997 y 8348/1997 ) entre d'altres-, que 'si la Justicia ha de administrarse recta y cumplidamente, no ha de atenderse tanto a la observación estricta y literal del texto de los preceptos legales, como a su indudable espíritu, recto sentido y verdadera finalidad, que solamente pueden estimarse debida y razonablemente atendidos cuando el precepto se aplica de forma tal que permite, utilizándose por el juzgador de una adecuada y justa flexibilidad de criterio, acomodarse a las circunstancias específicas que concurren en cada caso; doctrina legal que se anticipó primero en la jurisprudencia y obedeció después al mandato del número 1 del artículo 3 del Código Civil , precepto que induce al ajuste equilibrado de la norma al caso, según los principios generales del Derecho, para llegar a la real humanización de aplicación singularizada y concreta a una determinada persona, pues sólo así se cumple con la obligación constitucional de otorgar tutela judicial efectiva ( artículo 24.1 de nuestra Constitución '). Aquesta interpretació es fa també en la sentencia de data 12 de desembre de 2.004 d'aquesta Sala i en la Sentencia del Tribunal Suprem de data 27 de maig de 1998 .

És cert, tal com afirma l'Institut recorrent que aquesta doctrina s'ha aplicat pel Tribunal Suprem en supòsits en que s'ha acreditat que el treballador, encara que no es trobés en situació d'alta o assimilada, estava inscrit com demandant d'ocupació en el SPES. Ara bé, no es pot oblidar que també s'ha aplicat la doctrina de valorar la situació d'alta o assimilada en el sistema en altres supòsits. Sobre aquesta qüestió és clarificadora la STS de data 20 de desembre de 2.005 , que transcrivim en part,

'la doctrina de asimilación al alta que esta Sala ha aplicado a otras situaciones en que el alejamiento del sistema se ha producido por similares circunstancias de infortunio o ajenas a la voluntad del causante (cfr, a titulo de ejemplo, las sentencias de 29-5-92 (rec. 1996/91) de Sala General, 1-7-93 (rec. 1679/92), 1-10-02 (rec. 4436/99), 25-10-02 (1/02) y 12-7-04 (rec. 4636/03 ) para la situación de paro involuntario no subsidiado siempre que exista una permanente inscripción como demandante de empleo; las de 10-12-1993 (rec. 1091/92), 24-10-1994, (rec. 3676/93) y 7-2-00, (rec. 109/99) para la antigua invalidez provisional, en la que no existía obligación de cotizar; las de 12-11-96 (rec. 232/96) 19-7-01(rec. 4384/00) y 26-12-01 (rec. 1816/01) respecto de los periodo de internamiento en establecimiento penitenciario; y las de 28-1-98 (rec. 1385/97) y 17-9-04 (rec. 4551/03), para los casos de existencia probada de una grave enfermedad 'que conduce al hecho causante, por la que es fundadamente explicable que se hayan descuidado los resortes legales prevenidos para continuar en alta').

QUART.Doncs bé, aplicant la citada doctrina al present supòsit el motiu s'ha de desestimar, perquè la sentència d'instància no ha infringit els articles citats pel recurrent, sinó que els ha interpretat d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, plasmada en les sentències de dates 28.1.1998 i 17.9.2004 abans citades, en els quals s'examinava situacions semblants a la present.

En efecte, segons el relat fàctic de la sentència, el Sr. Gonzalo va treballar i cotitzar a la Seguretat Social de forma regular fins que el dia 24 de desembre de 2.008 va deixar d'anar a l'empresa en que treballava, motiu pel qual aquesta havia decidit el seu acomiadament, el qual no va ser possible notificar-li, malgrat que ho va intentar de forma reiterada, fins que el va donar de baixa a la Seguretat Social el dia 29.1.2009 (fet provat quart). És cert que en la citada baixa consta que es tractava d'una baixa voluntària, perquè el treballador va abandonar la seva tasca, però si l'empresa l'hagués pogut contactar, s'hauria tractat d'un acomiadament disciplinari, per falta d'assistència al treball i el Sr. Gonzalo hagués tingut dret de cobrar la prestació d'atur i en el moment del seu traspàs hauria estat en situació de desocupació, és a dir, en situació assimilada a l'alta.

D'altra banda s'ha de valorar que segons consta en el fet provat tercer, el causant patia alcoholisme crònic, amb agreujament des del mes de novembre de 2.008, unit a un síndrome depressiu i trastorns de conducta que comportaven rebuig de l'assistència mèdica, malaltia que, sens dubte pot explicar la conducta del Sr. Gonzalo que deixa d'acudir a treballar sense dir res a ningú i sense dret a cobrar cap tipus de prestació, situació que només es pot entendre si es valora la situació patològica que patia en aquells moments. Situació greu, sens dubte, atès que va morir pocs mesos després, concretament el dia 30 de maig de 2.009, només quatre mesos després del seu decidit acomiadament.

Així doncs la Sala comparteix el raonament del magistrat d'instància de que aquesta situació patològica va ser la que va influir de forma decisiva en el comportament del causant i li va impedir que deixés de treballar, amb la conseqüència de no poder gaudir de la prestació de desocupació, especialment tenint en compte el seu rebuig a rebre també qualsevol tipus d'assistència mèdica, motiu pel qual és d'aplicació totalment la doctrina del Tribunal Suprem de que en aquests supòsits el requisit de l'alta o situació assimilada s'ha d'interpretar de forma humanitzadora per tal de no deixar sense protecció als possibles beneficiaris de la prestació, especialment en un supòsit com el present en que el causant en el moment del seu traspàs havia cotitzat 5.168 dies, és a dir, més de 14 anys.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 22 de desembre de 2.010, que va recaure enles Actuacions 906/2009 , en virtut de demanda presentada per Doña. Piedad , en benefici de la seva filla Visitacion contra l'Institut citat, en reclamació de la prestació d'orfenesa, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.