Sentencia Social Nº 126/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7968/2007 de 12 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 126/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 2 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 75/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Flor , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 31 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda presentada per Doña. Flor , contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i declaro a la part demandant en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot tipus de treball, derivada de malaltia comuna, i en conseqüència condemno a l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL que aboni a la part demandant una pensió vitalícia equivalent al 100 % de la seva base reguladora de 1.299,26 euros mensuals, catorze vegades a l'any, i amb efectes jurídics des del dia 18.10.06, més les millores i mínims que siguin procedents".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- Flor , amb D.N.I. núm. NUM000 , amb núm. afiliació a la S.S. NUM001 , data de naixement 18.03.45, està d'alta en el Règim General com a conseqüència de la seva activitat com auxiliar de laboratori fotogràfic.

SEGON.- La part actora va presentar sol·licitud d'Incapacitat Permanent i instruït el corresponent expedient administratiu, l'Institut Català d'Avaluació Mèdica va emetre el seu preceptiu informe en data 18.10.06 proposant la no qualificació d'incapacitat permanent, senyalant com lesions les següents: "TRASTORNO DEPRESIVO EN TTO., ACTUALMENTE CON PERSISTENCIA SIGNIFICATIVA DE LA CLÍNICA". Aquesta proposta va ser acceptada pel director provincial del citat òrgan gestor, i en resolució de data 06.11.06 va desestimar la declaració d'Incapacitat Permanent. Efectuada reclamació prèvia va ser desestimada per resolució expressa de data 15.12.06.

TERCER.- La base reguladora de la prestació reclamada és de 1.299,26 euros mensuals.

QUART.- Les lesions que presenta la part demandant són les següents: Trastorn depressiu major; trastorn bipolar tipus II.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- El recurrent proposa la modificació del fet provat cinquè de la sentència que recull les malalties que presenta la part demandant, a fi de què es digui que "Les lesions que presenta la part demandant són: trastorn derpessiu en tractament." Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article núm. 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present no es pot estimar el motiu del recurs perquè el recurrent basa la modificació en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes i pericials mèdiques que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

Tercer.- El segon objecte del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial que cita. L'ens gestor recurrent considera que la patologia psíquica que pateix no ha esgotat totes les possibilitats terapèutiques perquè l'agreujament respon a fests estressants, estant en tractament en l'actualitat. Per altra banda considera que la patologia no és severa ni greu ni crònica, de manera que no es troba limitat per a tasques de caràcter sedentari. Cita doctrina jurisprudencial.

Quart.- Hem de partir de la relació fàctica no atacada que en el fet provat quart estableix les seqüeles que pateix la demandant, consistents en Trastorn depressiu major; trastorn bipolar tipus II.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el fet provat quart citat reflecteix un conjunt de patiments psíquics greus que inhabiliten la treballadora per a tasques que impliquin un cert grau d'esforç , i sobre tot perquè tenen incidència important i amb entitat determinant de la incapacitat permanent absoluta, degut a les alteracions severes de l'esfera cognitiva com l'atenció, la memòria, la concentració, amb aïllament social i anhedonia. Aquestes limitacions redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme una activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable, fins el punt que li impedeixen també qualsevol feina amb un mínim d'eficàcia, continuïtat i disciplina normal exigible.

Per altra banda, tal com raona la sentència de la instància, el quadre psiquiàtric es va iniciar ja fa quatre anys, i es considera de caràcter crònic si es manté durant dos anys, període superat en aquest cas. Entenem que en cas de remetre el quadre sever actual, l'ens gestor recurrent pot instar la revisió per millora que preveu l' article núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social .

Conseqüentment concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent desestimar aquest recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 2 de maig de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Barcelona en el procediment núm. 75 de 2007 i seguit a instància de Doña. Flor contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.