Sentencia SOCIAL Nº 1292/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5743/2019 de 06 de Marzo de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 5743/2019

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 6 de març de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1292/2020

En el recurs de suplicació interposat per COMISION LIQUIDADORA DE MANIFACTURAS TEXTILES SALVADOR CASACUBERTA, SA a la interlocutòria del Jutjat Social 23 Barcelona de data 6 de novembre de 2018 dictada en el procediment Execucions núm. 429/1987 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos Antonio, Carlos Daniel, Luis Manuel, Josefa, Julia, Laura, Jesús María, Jose Luis, Jesús Carlos, Juan María, Jose Francisco, Juan Antonio, Juan Alberto, Manuela, Carlos Ramón, Pedro Enrique, Carlos Miguel, Marco Antonio, Urbano, Pablo Jesús, Adolfo, Natividad, Noelia, Alexis, Jose Antonio, Alvaro, Anibal, Antonio, Argimiro, Remedios, Rocío, Rosana, Sabina, Benigno, Alejandro, Bernabe (APODERADO), Bruno, Tamara, Casiano, Ceferino, Arcadio, Cesar, Jesús María i Eduardo, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.En fase d'execució de sentència i en data 18 de maig de 2018, es dictà interlocutòria la part dispositiva de la qual és com segueix:

'Desestimo la oposición de la tramitación de la presente ejecución alegada por el representante legal de la Comisión Liquidadora de Manufactura Textiles Salvador Casacuberta, S.A., debiéndose continuar la misma a todos los efectos. '

Segon.Contra aquesta interlocutòria la Comisió Liquidadora de l'executada Manufacturas Textiles Salvador Casacuberta, S.A. va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents , van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 6 de novembre de 2018 , la qual va desestimar el dit recurs.

Tercer.Contra aquesta interlocutòria la Comisió Liquidadora de l'entitat Manufacturas Textiles Salvador Casacuberta, SA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per interlocutòria núm. 65/2018 dictada pel Jutjat del Social núm. 23 de Barcelona de data 6.11.18 es desestimà el recurs de reposició interposat contra la interlocutòria núm. 65/2018, de 18.5.18, que desestimà l'oposició a la continuació de la tramitació de l'execució 429/1987, per prescripció del dret substantiu dels executants.

Interposa recurs de suplicació la Comissió Liquidadora de Manufacturas Textiles Salvador Casacuberta,SA, que denuncia l'infracció de normes del procediment, així com l'examen del dret aplicat. El recurs ha estat impugnat pels executants.

SEGON.-El primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193. a) LRJS , denuncia la recurrent la infracció de l' art. 238 LRJS, que disposa que ' Las cuestiones incidentales que se promuevan en ejecución se sustanciarán citando de comparecencia, en el plazo de cinco días, a las partes, que podrán alegar y probar cuanto a su derecho convenga, concluyendo por auto o, en su caso, por decreto que habrán de dictarse en el plazo de tres días.'

En síntesi, denuncia la recurrent que, havent interessat la compareixença prevista a l' art. 238 LRJS, la no celebració de la mateixa l'ha privat d'acreditar l'abandonament del dret per parts dels executants en no acudir al procés declaratius tramitat davant del Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Madrid.

La interlocutòria de 18.5.18 -que desestimà l'oposició a la continuació de la tramitació de l'execució núm. 429/1987 per prescripció del dret substantiu dels executants- raona, en el seu primer fonament jurídic, que els successius escrits de la part executada de data 7.12.17 i 5.4.18 no insten, en rigor, un incident d'execució que hagi de ser tramitat per l' art. 238 LRJS, sinó que invoca una causa legal d'oposició a la continuació de l'execució, per raons estrictament jurídiques, que ha de ser tramitada per la via de l' art. 239-4 LRJS, sense necessitat -per tant- d'acreditar determinades circumstàncies, sinó -exclusivament- la de resoldre la qüestió jurídica plantejada per la pròpia empresa.

Aquest primer raonament processal, que -per si sol- fa inviable la denúncia de la recurrent (en determinar com a via processal de resolució de la pretensió d'oposició a l' art. 239-4 LRJS enlloc de la del art. 238 LRJS), no és objecte d'específica crítica per la recurrent.

Em segon lloc, la recurrent tampoc no concreta ni identifica en quina forma la manca de celebració de la compareixença l'ha privat d'introduir o modificar -a la declaració de fets provats de la interlocutòria inicial- determinades circumstàncies de fet que, al seu entendre, donarien suport al seu motiu d'oposició.

I es que, en definitiva, el fet provat segon dona exhaustiva referència de la incidència en el procés d'execució del procés declaratiu tramitat davant del Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Madrid i, significativament, la recurrent tampoc formula motiu específic per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS respecte del mateix, cosa que posa de manifest que, tal com encertadament ha entès la magistrada d'instància, el motiu d'oposició es fonamenta en una qüestió estrictament jurídica.

Raons totes elles que determinen que s'hagi de desestimar, per tant, aquest primer motiu de recurs.

TERCER.-També per la via de l' art. 193. a) LRJS) LRJS denuncia la recurrent la infracció de l' art. 239.3 LRJS, que disposa que 'Iniciada la ejecución, la misma se tramitará de oficio, dictándose al efecto las resoluciones necesarias'.

Raona la recurrent, en síntesi, que per interlocutòria de 27.2.91 s'acordà l'arxivament de l'execució fins que, en data 14.6.07, el Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Madrid remeté un ofici demanant informació respecte l'estat de l'execució, i que, tant abans i després d'aquest moment, el desinterès i l'aquietament dels executants ha estat manifest, per un termini superior a quinze anys, cosa que determina que s'hagi de declarar la caducitat de l'execució.

Aquest motiu ha de ser rebutjat ja d'entrada, atès que el que planteja -la qüestió de fons, en definitiva- en absolut es correspon amb l'objecte de la via processal utilitzada, l'apartat a) de l' art. 193 LRJS: 'Reponer los autos al estado en el que se encontraban en el momento de cometerse una infracción de normas o garantías del procedimiento que haya producido indefensión.'

S'invoca, també, l' art. 239 LEC, per remissió de l' art. 237.1 LRJS, que disposa que ' Las disposiciones de los artículos que preceden no serán aplicables en las actuaciones para la ejecución forzosa. Estas actuaciones se podrán proseguir hasta obtener el cumplimiento de lo juzgado, aunque hayan quedado sin curso durante los plazos señalados en este Título,però sense especificar en quina forma algun o els tres preceptes processals invocats - art. 237.1 i 239.3 LRJS i art. 239 LEC- hauria estat infringit i hauria generat la necessària indefensió per tal de justificar la seva denúncia per la via de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS, incompliment l'exigència argumental de l' art. 196-2 LRJS que obliga a motivar el fonament jurídic dels motius del recurs.

Per tant, aquest inadequat encaix processal de la denúncia, i la manca de fonamentació de la mateixa obliga a la desestimació d'aquest segon motiu.

TERCER.-Per mitjà del tercer motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia la recurrent la infracció de l' art. 1964 del Codi Civil.

La recurrent al.lega que si per interlocutòria de 27.2.91 s'acordà l'arxivament de l'execució, a data 14.6.07, quan el Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Madrid remeté un ofici demanant informació respecte l'estat de l'execució, havia transcorregut més de 16 anys , raó per la qual i de conformitat a l' art. 1964 del Codi Civil, en la seva redacció anterior a la Llei 42/2015, hauria prescrit no només el dret substantiu dels executants, sinó també l'acció per demanar la reanudació de l'execució. Tot i acceptar que iniciada una execució la mateixa no caduca ni prescriu l'acció fins la plena satisfacció del deute, sosté que -acordat l'arxivament i si no es demana la seva reanudació pel executant- pot invocar-se i declarar-se la prescripció del dret.

La denúncia, ja s'avança, ha de ser desestimada en haver estat resolta la mateixa qüestió plantejada, respecte a la mateixa empresa, a la nostra anterior sentència de 10.7.18, num. 4170/2018 de 10 juliol, encertadament invocada pels executants al seu escrit d'impugnació, en els següents termes:

'Sobre la pregunta de si se puede aplicar la institución de la prescripción de la acción al proceso de ejecución laboral cuando la parte ejecutante durante más de quince años no ha solicitado que se desarchiven las actuaciones y, por tanto, ha mantenido la ejecución paralizada: la respuesta, la encontramos en la sentencia de 24 de diciembre de 2014 (RJ 2015, 1260) (Recud 2999/2013 ), que bien conoce la parte impugnante al ser citada en su escrito, pero eso si parcialmente e interesadamente interpretada.

El fundamento de derecho segundo, que aquí reproducimos de forma literal señala (lo subrayado y en negrita es nuestro): 'Como principios básicos a tener en cuenta para resolver la cuestión planteada en el presente recurso de casación unificadora, debe partirse de los siguientes:

a) La LRJS (RCL 2011, 1845) , al igual que la precedente LPL (RCL 1995, 1144, 1563) , preceptúa que la ejecución se inicie a instancia de parte, con la salvedad de la iniciación de oficio tratándose de procedimientos de oficio (arg. ex artículos 239.1 y 150.2.e LRJS );

b) Una vez instada la ejecución la misma continuará de oficio; constituyéndose como principio básico de la ejecución social el de la actuación de oficio del órgano judicial ejecutor social (entre otros, arg. ex arts. 239.3 -principio general- o 259 - mejora, reducción o alzamiento de la traba-, LRJS ), siendo este principio consecuencia de la naturaleza no estrictamente privada de los intereses a tutelar en el proceso de ejecución social, a diferencia del principio dispositivo que rige en la ejecución civil (arg. ex arts. 590 , 598.3 , 612 , 629.1 , 640.1 , 641.1 o 645.1 LEC (RCL 2000, 34, 962 y RCL 2001, 1892) );

c) La LRJS ha precisado el momento inicial a partir del cual se puede instar la ejecución definitiva, y, distinguiendo entre títulos constituidos con o sin intervención judicial (arg. ex art. 237.1 LRJS ), ha establecido la regla general consistente en que ' La ejecución podrá solicitarse tan pronto la sentencia o resolución judicial ejecutable haya ganado firmeza o desde que el título haya quedado constituido o, en su caso, desde que la obligación declarada en el título ejecutivo fuese exigible ... ', con la matización lógica -en atención a las circunstancias temporales o de otra índole que deban concurrir tras la constitución del título para la exigibilidad de la concreta obligación, en todo o en parte-, de que en otros supuestos deberá solicitarse ' desde que la obligación declarada en el título ejecutivo fuese exigible ' (arg. ex art. 239.2 LRJS ).

d) En cuanto al plazo para solicitar la ejecución, el art. 243.1 y 2 coincide íntegramente (con la mera variación de las remisiones legislativas) con el derogado art. 241.1 y 2LPL y en lo esencial coinciden también los números 3 de ambos preceptos, si bien la LRJS efectúa una mejora técnica en la redacción de dicho número atendiendo a la crítica doctrinal que argumentaba que, a pesar de su confusa redacción,significaba que las normas relativas a la prescripción de acciones ejecutivas tienen sentido respecto de acciones no ejercitadas, pues las que lo fueron ya escapan a toda prescripción.

e) Por ello, con mas claridad el art. 243.3 LRJS preceptúa que 'Iniciada la ejecución, podrá reiniciarse en cualquier momento mientras no esté cumplida en su integridad la obligación que se ejecute, incluso si las actuaciones hubieren sido archivadas por declaración de insolvencia provisional del ejecutado' ( art. 243.3 LRJS ). En definitiva, sea cual fuere la naturaleza de la obligación cuya ejecución se inste,una vez iniciada la ejecución ya no entra en juego la prescripcióno, como señala el precepto referido, 'podrá reiniciarse en cualquier momento mientras no esté cumplida en su integridad la obligación que se ejecute ". Cumplida en su integridad la obligación, lógicamente, la acción para exigirla se extingue.

d) Lo anterior comporta que, como regla, las resoluciones en que se acuerde el archivo de lo actuado en un proceso de ejecución tendrán mero carácter provisional, pudiendo instarse en cualquier momento ulterior el desarchivo , siempre que hubieren variado las circunstancias que motivaron aquél, no esté cumplida en su integridad la obligación que se ejecute y sea factible obtener el cumplimiento pretendido. En suma que, como se ha destacado doctrinalmente, las normas relativas a la prescripción de acciones ejecutivas tienen sentido respecto de acciones no ejercitadas, pues las que lo fueron ya escapan a toda prescripción.

e) La norma procesal social es concordante con los preceptos procesales civiles relativos a la ' exclusión de la caducidad de la instancia en la ejecución ', pues una vez ya iniciadas estas actuaciones ejecutivas pueden proseguir indefinidamente, a la posible espera de la mejor fortuna del ejecutado o de la completa averiguación de sus bienes, ' hasta obtener el cumplimiento de lo juzgado, aunque hayan quedado sin curso durante los plazos señalados en este Título ' ( art. 239 LEC ), así como con el art. 570 LEC , en el que, sobre el ' final de la ejecución ', se dispone que ' la ejecución forzosa sólo terminará con la completa satisfacción del acreedor ejecutante '.

Por tanto, la vista de ello, y aplicando la doctrina que nos precede, debemos estimar el recurso, por cuanto despachada la ejecución contra los bienes del deudor, el archivo de las actuaciones, salvo en aquellos supuestos que la LRJS de forma expresa lo indique, no opera la institución de la prescripción, ni mucho menos cuando, como aquí se pretende, la causa de la inactividad se le imputa a la parte ejecutante, en una ejecución que de acuerdo a lo que más arriba hemos relatado, el impulso le corresponde al Juzgado y no a la parte ejecutante, claro está sin perjuicio de que esta pueda solicitar la práctica de nuevas diligencias, o el desarchivo de las mismas si en esta situación se encontrasen.

S'ha de desestimar, per tant, aquest tercer i darrer motiu de recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació.

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per la Comissió Liquidadora de Manufacturas Textiles Salvador Casacuberta,SA contra la interlocutòria dictada pel jutjat del social número 23 dels de Barcelona en data 6.11.18, a l'execució núm. 429/87 i hem de confirmar i confirmem íntegrament l'esmentada sentència, i condemnar la recurrent a l'abonament de les costes de la part recorreguda en l'import de 400€.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala , amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.