Sentencia Social Nº 13/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4777/2013 de 07 de Enero de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 7 de gener de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 13/2014

En el recurs de suplicació interposat per Juan María a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 12 de desembre de 2012 dictada en el procediment núm. 583/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 13-6-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2012 , que contenia la decisió següent:

Que DESESTIMO INTEGRAMENTE la demanda que da origen a estas actuaciones, promovida por D. Juan María contra el COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA, y en consecuencia, debo declarar y declaro la procedencia del despido disciplinario del que fue objeto la demandante, absolviendo a la entidad demandada de cuantas pretensiones se han formulado en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, D. Juan María , provisto de DNI nº NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta y dentro del ámbito de organización y dirección del COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA, con antigüedad desde el 31/01/2000, ostentando la categoría profesional de arquitecto en el departamento de visados (SN5) y salario bruto mensual incluida prorrata de pagas extras de 2.927,33€. (docs. 1 al 20 ramo prueba actora; testifical Dña. Emilia ).

SEGUNDO.- El Convenio Colectivo aplicable es el del sector de oficinas y despachos de Catalunya. (doc. 52 y 53 ramo prueba demandada)

TERCERO.- La jornada de trabajo inicialmente convenida fue de 35 horas semanales de lunes, miércoles, jueves y viernes de 7,30 a 11,30h y martes de 13 a 17h, si bien el pasado 1/10/08 el demandante disfrutaba de una reducción de jornada para el cuidado de su hija menos de 8 años. Tras el nacimiento de su segundo hijo en NUM001 de 2010, el actor solicitó ampliar la reducción de su jornada para el cuidado de si hijo, comenzando a gozar de tal reducción el 01/10/10 con una jornada laboral de 8 a 15 horas los miércoles y jueves y de 8 a 11,30h los lunes. (hecho no controvertido; doc. 45 ramo prueba actora)

CUARTO.- En fecha 30/04/12 la dirección empresarial procedió al despido del demandante haciéndole entrega de carta de despido de idéntica fecha de efectos, que se da por íntegramente reproducida, en virtud de la cual se extingue unilateralmente la relación laboral por motivos disciplinarios al amparo de lo establecido en el art. 54.2.d) del ET y art. 69.2 Convenio Colectivo de aplicación con base en una flagrante y continua transgresión de la buena fe contractual y un abuso de confianza por su parte al mantener una conducta desleal respecto al COEC al venir aprovechando la reducción de jornada del COAC por cuidado de sus hijos menores para prestar servicios como profesor y jefe de estudios de la Fundación Privada Elisava Escola Universitaria, por lo que hace un uso inadecuado de la reducción de jornada solicitada, y ello supone un quebranto de la confianza que la demandada había depositado en el actor. (carta de despido)

QUINTO.- El Convenio Colectivo del sector de oficinas y despachos de Catalunya considera que tienen la consideración de muy graves 'el fraude, deslealtad o abuso de confianza en las gestiones encomendadas'. ( art. 69.2 Convenio Colectivo )

SEXTO.- Ha quedado acreditado que durante el periodo de tiempo en que disfrutaba de una reducción de jornada por cuidado de hijos menores concedida por el COEC y con ocasión de la misma, el actor prestaba servicios como profesor y jefe de estudios del Grado de Ingenieria de Edificación y de la Diplomatura en Arquitectura Tecnica en el centro ELISAVA. (doc. 1 ramo prueba demandada; testifical D. Lázaro ; doc. 50 ramo prueba actora).

SEPTIMO.- Consta acreditado los extremos afirmados en la carta de despido de que el pasado 27/02/12 (lunes), tras salir del COEC a las 15,04h llego sobre las 15,17h a ELISAVA, donde permaneció hasta las 18,49h; que el 28/02/12 (martes), entró en ELISAVA a las 8,00h donde permaneció hasta las 14,13h regresando a las 15,23h donde permaneció toda la tarde; que el 29/02/12 (miércoles) tras salir del COEC a las 14,53h se dirigió a ELISAVA donde permaneció hasta las 19,38h; que el 30/02/12 tras salir del COEC a las 14,32h se dirigió a ELISAVA donde permaneció hasta las 19,02h; que el 02/03/12 (viernes) se dirigió a primera hora de la mañana a ELISAVA donde permaneció hasta las 14:10h.

OCTAVO.- Que el actor presta servicios para ELISAVA desde el 01/10/04 suscribiendo a tal efecto un contrato de trabajo con categoría de profesor. La jornada de trabajo del actor con ELISAVA durante el periodo en que gozaba de reducción de jornada en el COEC era notablemente superior a la inicialmente pactada de 2,25 horas diarias de lunes a viernes, sin que conste que el COEC conociera dicha colaboración durante el periodo en que redujo jornada ni previamente, ni que dicha colaboración fuera notoria. (doc. 1 ramo prueba demandada; testifical D. Lázaro y D. Victorino ; doc. 48 ramo prueba actora respecto a la jornada inicialmente pactada; interrogatorio Dña. Asunción )

NOVENO.- La parte actora solicita la nulidad del despido llevado a cabo el 30/04/12.

DECIMO.- El demandante no ostenta ni ha ostentado la representación legal ni sindical de los trabajadores. (hecho no controvertido)

UNDECIMO.- El preceptivo acto de conciliación celebrado ante el organismo administrativo competente concluyó con el resultado de 'intentado sin efecto' (acta conciliación CMAC de fecha 22/06/12).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència de 12 de desembre de 2012 que desestima la demanda d'acomiadament disciplinari improcedent de 30 d'abril de 2012, és revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 193 b ) i c) de la vigent Llei 36/2011 de 10 d'octubre Reguladora de la Jurisdicció Social ( BOE 11 d'octubre).

L'ocupadora presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-se als arguments que consten en els dos motius.

Segon. Postula la modificació del fet provat sisè, el qual fa constar que durant el període de reducció de jornada per cura de fill menor prestava serveis com a professor i cap d'estudis al centre docent Elisava. Proposa el text alternatiu següent: ' El demandant des de 1d'octubre de 2004 fins a l'actualitat ha estat treballant en situació de pluriocupació pel COAC i per a Elisava exercint en aquesta darrera ocupadora de professor i cap d'estudis de Grau de Enginyeria d'Edificació i de Diplomatura d'Arquitectura tècnica.' Basa la modificació en els documents que cita, consistents en la coincidència de treballadors del COAC a Elisava com el recurrent, en la contractació mercantil del demandant al COAC fins al 11 de gener de 2006, data en que va ser donat d'alta al Règim General de la Seguretat Social com a treballador laboral indefinit a jornada completa de 35 hores setmanals, i per tant amb posterioritat a la contractació a Elisava, i en la compaginació horària de les dues ocupacions, sense que existís cap ocultació, així com en la necessària eliminació dels termes del text fàctica ' i amb ocasió de la mateixa' referida a la reducció de jornada, perquè considera que resulta predeterminant.

També postula la modificació del fet provat vuitè de la sentència referida a la seva relació laboral amb Elisava des del 1 d'octubre de 2004 i a la jornada que efectuava respecte de la parcial pactada inicialment, sense que en tingués coneixement el COAC ni abans ni en el període de reducció de jornada. Proposa un text alternatiu que digui: ' El demandant prestava serveis per Elisava des del 1 d'octubre de 2004, fet del qual el COAC en tenia ple coneixement i era públic i notori , i compatibilitzava des del inici els dos treballs, sense incrementar la seva jornada a Elisava amb ocasió de la reducció de jornada per cura de fills menors.' Basa la modificació en el documents que cita consistent en certificació del centre docent sobre els horaris i hores lectives anual impartides des de la seva contractació en relació amb el contracte de treball de 1 d'octubre de 2004 i de 30 de setembre de 2005, en els quals es va pactar la jornada parcial anual de 95 hores de docència i de 352 d'activitats complementàries.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 191 b) i núm. 194.3 de la Llei de Procediment Laboral, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny . Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació de la doctrina constitucional i jurisprudencials citada, admetem que en el fet provat sisè no consti l'afirmació judicial que és predeterminant del sentit de la decisió judicial que dona a entendre que amb ocasió de la situació de reducció de jornada per cura de fills en el Col legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC.) prestava serveis a l'empresa Elisava, quedant la resta del fet provat en la seva redacció, atès que és pacífic i per tant conforme que va ingressar en el centre docent Elisava l'octubre de 2004, compatibilitzant la docència amb la prestació de serveis al Col legi d'Arquitectes de Catalunya des del inici d'aquella relació i en règim de pluriocupació laboral des de la contractació laboral al COAC l'any 2006, tal com consta també en el octau fet provat, de forma que la redacció alternativa en aquest aspecte resulta reiterativa.

Respecte de la modificació del fet provat octau, admetem la modificació en els termes següents: ' El demandant presta serveis per al centre docent Elisava com a professor des del 1 d'octubre de 2004. La jornada laboral pactada en els contractes de 2004 i 2005 era de 95 hores de docència i 352 hores d'activitats complementàries a l'any equivalent a 2,25 hores diàries i inferior a quatre hores diàries.' Considerem que la manifestació genèrica del fet provat conforme durant el període de reducció de jornada al COAC la efectuada a Elisava era superior a la pactada inicialment sense concretar-la per comparació constitueix una valoració impròpia de la relació fàctica, atès que en el fet provat setè no atacat consten les jornades dels dies imputats, de forma que l'excés de jornada en el centre docent estant en situació de reducció de jornada per cura de fill menors en el COAC. haurà de ser valorat judicialment en l'altre motiu per decidir la qüestió en controvèrsia de si el recurrent va utilitzar la reducció de jornada en frau de llei, sense donar-li la fi que persegueix la norma que és la cura dels fills menors i no la dedicació a altres ocupacions. El desconeixement de la pluriocupació del demandant per part del COAC. és intranscendent tal com raona el magistrat de la instància, ja que la situació de pluriocupació no és motiu de sanció, sinó que l'objecte de la falta disciplinària es basa en la major dedicació al treball en el centre docent, fins el punt de quedar desdibuixada la reducció de jornada per cura de fills menors establerta en el COAC..

En conseqüència, estimem en part aquest objecte del recurs de la demandant, sense perjudici de la valoració en relació al dret a aplicar que en fem.

Tercer. En l'altre motiu de suplicació el demandant denuncia la interpretació errònia dels articles 54.2 d) i 55 del Estatut dels Treballadors i l'article núm. 69.2 del Conveni col lectiu d'Oficines i Despatxos de Catalunya. Cita doctrina jurisprudencial sobre la bona fe que ha de ser objectiva i no subjectiva i la seva infracció requereix gravetat i culpabilitat segons l'article núm. 54.1 del Estatut dels Treballadors, devent analitzar cada cas individualment als efectes de tipificar la falta disciplinària i la seva entitat. Nega que hagi comès cap falta en el treball, perquè es troba en situació de pluriocupació coneguda i no ocultada compatibilitzant el treball a Elisava i en el COAC que la consentia, ja que des del inici dels contractes mercantils amb el Col legi qui el contractava era una companya que també treballava a Elisava, com el mateix ex degà i altres professors. Afegeix que en aquesta situació el contracte laboral amb el COAC es posterior al de Elisava i per aquesta raó el horari i jornada pactada amb el col legi s'ajustava a les necessitats de treball a Elisava. En aquest centre docent ha seguit efectuant la mateixa dedicació que sempre des del curs 2006-2007 sense disminució de jornada per cura de fills menors, compatibilitzant igualment els horaris durant la reducció de jornada en el COAC. Conclou que la mesura disciplinària es injustificada i discriminadora respecte de les persones que no es troben en les circumstàncies de guarda legal de menor amb menys jornada.

De la relació fàctica i fets conformes consta que el recurrent va estar col laborant des de 31 de gener de 2000 amb el Col legi d'Arquitectes de Catalunya través de contractes mercantils, i que des de febrer de 2009 va quedar ubicat en l'oficina del Departament de Visats ( SN5) de la demarcació de Barcelona en la seva condició d'arquitecte. Que en data de 11 de gener de 2006 les parts van signar un contracte laboral indefinit a jornada completa de 35 hores setmanals distribuïdes inicialment en jornada de 8 a 15 hores de dilluns a divendres. Que en data de 1 d'octubre de 2008 se li va reduir la jornada laboral, passant a efectuar la jornada i horari que consta en el fet provat tercer de la sentència.

En data de 1 d'octubre de 2010 va ser-li reconegut pel COAC el dret al 50% de reducció de jornada per cura de segon fill menor, o sigui una jornada de 17,30 hores setmanals distribuïda en l'horari els dimecres i dijous de 8 a 15 hores i els dilluns de 8 a 11,30 hores.

El COAC es regia inicialment per conveni d'empresa que establia una jornada completa de 35 hores setmanals, i en 1 de novembre de 2012 va passar a regir el Conveni col lectiu d'Oficines i Despatxos de Catalunya, que te una jornada de 40 hores setmanals.

No consta que amb el COAC es pactés clàusula de plena dedicació o de no concurrència ( Art. 21, 3 ET .)

També queda provat que des del 1 d'octubre de 2004 prestava serveis com a professor per a la Fundació Privada Elisava Escola Universitaria, nutrida amb professors arquitectes companys del demandant. El curs 2010-1011 va impartir hores lectives i va efectuar activitats complementàries, havent canviat la dedicació anterior de Director de postgrau de vivenda coeficient a Cap d'estudis.

Quart. Quant als càrrecs imputats per procedir al acomiadament de 30 d'abril de 2012 que consten en el setè fet provat no atacat, partim de la jornada reduïda de 17,30 hores distribuïda en l'horari dels dimecres i dijous de 8 a 15 hores i els dilluns de 8 a 11,30 hores.

El dia 27 de febrer de 2012 ( dilluns) no consta l'hora d'inici de la jornada del recurrent en el COAC., però si la sortida a les 15,04 hores , sense perjudici que l'horari assignat als dilluns era fins a les 11,30 hores. Entra a Elisava a les 15,17 fins a les 18,49 hores.

El 28 de febrer de 2012 ( dimarts) no prestava serveis al COAC.. Va iniciar la jornada a les 8h. Fins a les 14.13, tornant a l'empresa a les 15,23 sense que hagués sortit de l'empresa a les 18,30 hores.

El dia 29 de febrer dimecres, es desconeix a quina hora va iniciar la jornada laboral al COAC. si be en va sortir a les 14,53 hores, i arriba a Elisava a les 15,03, on hi resta fins a les 19,38 hores.

El dia 1 de març , dijous, es desconeix a quin hora inicia la jornada laboral al COAC, si be el recurrent surt a les 14,32 hores i arriba a Elisava a les 14,40 hores d'on en surt a les 19,02 hores.

El dia 2 de març 2012, divendres, no està previst que presti serveis al COAC. . Es desconeix a quina hora concreta arriba a Elisava i en surt a les 14,10 hores.

Com hem dit, la controvèrsia rau en determinar si l'activitat del demandant en l'ocupació a la Fundació Elisava va excedir-se de la jornada parcial pactada de 2,25 hores diàries mentre gaudia del benefici de disminució de jornada per cura de fills menors en el COAC., i en concret en el període de dies que van ser objecte de seguiment pels detectius que van declarar en el judici.

Per a la majoria de la Sala resulta incontestable que el Sr. Juan María tenia pràcticament tota la jornada laboral ocupada entre el treball al COAC. inclús en jornada reduïda i l'activitat docent a Elisava, que excedia de la jornada anual pactada, i en la setmana de febrer imputada representa mes de 25 hores de treball i dedicació a Elisava, en horaris extensos incompatibles amb la cura de fills menors. Aquesta jornada consisteix en pràcticament el doble de la jornada pactada. A aquesta jornada s'ha d'afegir les hores de treball al COAC., de forma que la jornada laboral total supera les 40 hores setmanals ordinàries legals, malgrat la reducció de jornada del 50% al Col legi d'Advocats.

En aquest cas no podem coincidir amb la Sentència de 8 d'octubre de 2009 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ( rec. 436/2009) en cas semblant d'acomiadament en situació de pluriocupació i en de jornada reduïda per cura de fill menor , perquè en aquell cas la reducció de jornada, que per si mateixa compleix amb les funcions de la seva finalitat de tenir mes temps per prestar atenció als fills menors de 8 anys protegint la família d'acord amb l'article núm. 39 de la Constitució Espanyola, era mínima i es podia compatibilitzar amb l'altra activitat de la pluriocupació.

La STS de 20 de juliol de 2000 manté que la protecció de la família y la infància es la finalitat que ha de prevaldre i servir d'orientació per a solucionar qualsevol dubte d'interpretació de la utilització adequada de la reducció de la jornada regulada en l'article núm. 37.5 del Estatut dels Treballadors ( R Decret Legislatiu 1/1994).

En el cas present, la reducció de la jornada per cura dels fills és al 50% , o sigui molt important. Aquesta disminució no reverteix en la finalitat que persegueix, sinó que permet al recurrent una major dedicació important a l'altre activitat fins el punt que en el període imputat les dues activitats superen la màxima jornada legal ordinària.

En aquest sentit considerem que efectivament la disminució de jornada no compleix la finalitat sinó que reverteix en l'altre ocupació, i és per aquest motiu que el treballador la utilitza de forma fraudulenta i amb abús de dret, que constitueix una falta disciplinària greu contemplada en l'article núm. 54.2 d) del Estatut.

La decisió d'acomiadament no es deu a la pluriocupació, que com hem dit era existent abans de la reducció de jornada i resulta indiferent si el COAC coneixia la seva existència o no, tot i que per la prova documental queda constància que és molt probable que en tenia coneixement. En no existir pacte d'exclusivitat establert en l'article núm. 21 del Estatut dels Treballadors, la compatibilitat de les dues ocupacions era totalment legal. Perquè els horaris i funcions efectuades pel demandant en cada una de les dues institucions no comportaven cap ingerència o concurrència. Per altra banda, en règim de pluriocupació si la jornada efectuada en cada activitat no depassa la jornada laboral ordinària en cada una d'elles, cada una de les entitats ocupadores han de cotitzar pels conceptes retributius computables. En el cas de superar el conjunt de les retribucions el topall màxima de cotització,( art. 110.2 LGSS ), és quan es requereix la distribució proporcional entre les dues empreses, que es pot dur a cap a petició d'alguna d'elles, del treballador o d'ofici. Aquesta qüestió no és objecte de consideració en aquest cas.

Allò que és objecte de sanció doncs, és l'ús inadequat de la reducció de jornada per cura dels fills menors, a costa del COAC. per a una finalitat diferent a la que persegueix la norma, de forma que resulta abusiu i antisocial per ser contrari al be jurídic que protegeix la norma específica, l'article núm. 37.5 del Estatut, tal com estableix l'article núm. 6.4 i núm. 7.2 del Codi Civil.

Cinquè. El recurrent invoca l'aplicació de la doctrina jurisprudencial sobre l'anomenada Teoria Gradualista. És facultat de l'empresa sancionar o no alguna conducta laboral contrària a la norma en un moment puntual i segons unes circumstàncies concretes, en la facultat de direcció ordinària que li atorga l'article núm. 20 de l'Estatut dels Treballadors.

Els fets imputats són objecte de falta disciplinària segons la normativa convencional i estatutària, de forma que a l'ocupadora li assisteix la facultat de imposar la sanció que consideri sense perjudici de la revisió judicial sobre la seva correcció. En aquest cas hem de concloure com la instància que la sanció màxima d'acomiadament és proporcional a la falta molt greu de transgressió de la bona fe contractual, que és consubstancial a la relació de treball perquè no solament constitueix un deure del treballador establert en l'article núm. 5 a) i núm. 20 de l'Estatut dels Treballadors, perquè el càrrec i la feina del demandant exigeix mantenir la confiança mútua entre les parts, sent la fidelitat mútua entre empresari i treballador una exigència de comportament ètic jurídicament protegit i exigible, i la deslleialtat implica una conducta contrària, de forma que si el treballador és conscient de què actua de manera contrària als deures bàsics del contracte, incorre en la falta de transgressió de la bona fe contractual segons l'article núm. 54.2 d) de l'Estatut i l'article núm. 69.2 del Conveni d'Oficines i Despatxos de Catalunya.

No podem per tant aplicar la doctrina jurisprudencial anomenada 'teoria gradualista', que manté que cada cas s'ha d'individualitzar tenint en compte la conducta del treballador, la seva antiguitat, la formació i altres circumstàncies en relació amb la conducta infractora, devent per tant obtenir la proporcionalitat corresponent entre les faltes disciplinàries imputades i la sanció imposada. En el cas present considerem que els fets revesteixen la gravetat proporcional amb la màxima sanció d'acomiadament perquè comporten una actuació conscient i insistent de la contravenció de les normes amb culpabilitat suficient, de manera que no és d'aplicació ( STS. de 16 de febrer de 1983 , RJ. 1983660; STS. de 12 de setembre de 1986 , RJ. 19864961), tal com hem dit en anteriors ocasions ( STSJC. de 19 de febrer de 2008, rec. 8512/2007 per totes) quan els fets imputats constitueixin una falta molt greu de transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança.

Per tant desestimem també aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els raonament i fonaments legals precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sr. Juan María contra la Sentència de 12 de desembre de 2012 dictada pel Jutjat social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 583/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.