Sentencia SOCIAL Nº 1353/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6749/2017 de 26 de Febrero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 44 - 4 - 2015 - 8048052

SAR

Recurs de Suplicació: 6749/2017

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

Barcelona, 26 de febrer de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1353/2018

En el recurs de suplicació interposat per Centro Superior de Estudios Ised, S.L. a la sentència del Jutjat Social nº13 de Barcelona de data 02 de maig de 2017 dictada en el procediment núm. 1062/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Herminia , ha actuat com a ponent Il lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

PRIMER.-En data 02 de desembre de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 02 de maig de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando parcialmente la demanda formulada por DOÑA Herminia frente a CENTRO SUPERIOR DE ESTUDIOS ISED, S.L. Y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, en reclamación por CANTIDAD, debo condenar y condeno a la empresa demandada a que abone a la actora la cantidad de 8000,00 €.'

SEGON.-En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La actora que se dirá en la parte dispositiva de la presente Resolución prestó sus servicio para la empresa demandada CENTRO SUPERIOR DE ESTUDIOS ISED, S.L., domiciliada en BARCELONA; el actor acredita conforme a la documental y no es discutido por las partes las siguientes circunstancias laborales: antigüedad 18-06-2007, categoría profesional Técnico Administrativo (Grupo 5 B) y salario 3156,36 Euros mes con parte proporcional de pagas extras como salario fijo; sin que estos hechos sean controvertido por las partes.

SEGUNDO.-Que la actora fue despedida unilateralmente por la empresa en fecha 08-09-2015, reconociendo la empresa la improcedencia del despido, indicando 'que nada tiene contra la actora y esta es una decisión puramente empresarial', abonándole la indemnización correspondiente sin incluir el Bonus en la misma y sin que la actora impugnara el despido.

TERCERO.-Reclama en la demanda y escrito de aclaración se declare el derecho del actor a percibir la retribución variable pactada por el ejercicio 2014-2015, BONUS pactado conforme objetivos que se fijan anualmente y en la cuantía de 8000 € máximo; sin que la empresa haya fijado los objetivos para el periodo reclamado del ejercicio 2014-2015 y habiéndolos devengado al cierre del ejercicio 2015 (31-08-15); reclama en la cuantía de 8000 €, más la diferencia de indemnización de despido (no impugnado) en la cuantía de 875,19 €; indica no debe tenerse en cuenta la condición de objetivos y fijación de condición que no consta en el pacto, fijada en el ejercicio anterior; indica que esta condición no se incluye en la cláusula pactada y que además ello sería dejar unilateralmente a la empresa la decisión de no percibir el BONUS pese haberlo devengado, con solo el despido, como en este caso, despido en el que reconoció la improcedencia del mismo.

CUARTO.-El actor no ostenta ni ha ostentado en el último año cargos de representación sindical.

QUINTO.-Se ha intentado sin Avenencia el preceptivo acto de conciliación previa ante el CMAC presentando la papeleta de conciliación en fecha 25-11-2013, que fue celebrado el 28-03-2014.

SEXTO.-Que conforme a los documentos presentados por las partes folios 34 vuelta y 69, se acredita que en cláusula adicional al contrato de trabajo y como objetivos, se pacta un BONUS de 8000,00 € brutos anuales en concepto de objetivos.

Estos pendientes de definir. Para el ejercicio 2013/2014 la cantidad a percibir sería de 3333,00 € brutos, parte proporcional por el tiempo transcurrido desde su incorporación al cierre del ejercicio 2014 (31-08-14).

SÉPTIMO.-Que conforme a la la prueba documental aportada por ambas partes folios 41 y 80 se acredita que para el ejercicio 2013/2014, se fijaron objetivos individuales, indicándose queel pago de los objetivos tendría como fecha límite el30-11-2014, siempre que la actora permanezca en la empresa a esa fecha; si se pacta en el pacto anexo al contrato que los ejercicios para el cálculo del BONUS finalizan a 31 de agosto de cada año.'

TERCER.-Contra aquesta sentència la part Centro Superior de Estudios Ised, S.L. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària Herminia que va presentar escrit d'impugnació contra l'esmentat recurs. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es demana revisió de la relació de fets provats i concretament de l'ordinal primer a fi que es modifiquin les dades contractuals a la vista del propi contracte, document identificat a folis 33 i 67 de les actuacions.

La part impugnant no s'oposa a la modificació que pretén corregir un evident error d'apreciació de la prova documental, de forma que, sense més argumentació, la Sala estima aquest motiu de recurs.

El fet provat primer queda amb la redacció següent:

PRIMER.- La actora va prestar els seus servei per a l'empresa demandada CENTRE SUPERIOR D'ESTUDIS ISED S.L., domiciliada a BARCELONA; acredita les següents circumstàncies laborals: antiguitat 07/04/2014, categoria professional directora de delegació i salari 2500 €/mes amb part proporcional de pagues extres com a salari fix.

SEGON.-Es demana una segona revisió de la relació de fets provats, aquest cop referida al fet provat segon. El que pretén l'empresa recurrent és que es digui que no va reconèixer la improcedència de l'acomiadament tot i que va pagar la indemnització corresponent a la dita improcedència i proposa també que s'addicioni que prèviament existia una sanció.

La pretensió primera no serà acceptada per la Sala ja que resulta intranscendent als efectes de la decisió.

Respecte a la pretensió de que es faci constar l'existència d'una sanció prèvia, es tracta d'un fet avalat documental (folis 55 i 81 de les actuacions) i que té transcendència als efectes de la decisió en relació al motiu d'impugnació per infracció de normes que seguidament s'analitzarà.

La Sala doncs, manté el redactat del fet provat segons i afegeix al mateix un paràgraf en el que ha de constar el següent:

'En data 24/07/2015, l'empresa va imposar una sanció a la treballadora per falta greu i va aplicar una sanció de suspensió de sou i feina que no va ser impugnada.'

TERCER.-La recurrent impugna també el fet provat tercer en el sentit de que el seu contingut no reflecteix un fet sinó un antecedent referit al contingut de la pretensió, la qual cosa és certa però no té major transcendència que la d'entendre que es tracta d'un antecedent i no d'un fet provat.

QUART.-També a l'empara de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es demana revisió del fet provat sisè a fi que es transcrigui dins el mateix, el contingut de l'annex del contracte que es refereix a la retribució per objectius.

El Tribunal vol acceptar la proposta de revisió fàctica, en tan que es tracta d'una qüestió documentada, la qual és imprescindible als efectes de determinar el dret reclamat. Nogensmenys el que proposa la recurrent no pot ser acceptat en dos punts, el primer és que pretén una transcripció parcial de les clàusules establertes en el document, la qual cosa és inadmissible en tan que dona una visió desenfocada del contingut del document; El segon punt és que la recorrent pretén que el document de referència és un annex al contracte signat simultàniament a la subscripció del propi contracte, la qual cosa no consta, es tracta d'un document sense data que efectivament es refereix als objectius per al període de setembre 2013 a agost 2014, però que no consta en absoluta que es signés coetàniament amb el contracte, de forma que no es pot establir si es tracta d'un document posterior en el que s'establien condicions per a aquell concret període.

Així doncs, la Sala manté la redacció del fet provat sisè i afegeix un paràgraf al mateix que dirà:

'En data no determinada, les parts van signar un acord sobre objectius per al període de setembre 2013 a agost 2014, en el qual s'establien com a condicions generals per al pagament dels objectius el següent:

El pago de éstos objetivos tiene como fecha límite el 30/11/14, siempre y cuando el trabajador/a al inicio referenciado permanezca en la empresa el 30/11/14, efectuando su actividad laboral a jornada completa.

En el supuesto que el trabajador no ejerza su actividad laboral durante el período referenciado (1/09/13-31/08/14) por: descanso maternal, accidente de trabajo o reducción de jornada ligada al cuidado de un menor, la percepción de los objetivos se prorrateará en función de la actividad laboral real en el período referenciado.

Si el trabajador/a fuera sancionado (cualquiera que sea el motivo o causa) no generará el derecho a la percepción de los objetivos.

La dirección de la empresa se reserva el derecho a modificar el modelo de objetivos (o retribución variable) en los siguientes ejercicios.

La percepción de éstos objetivos son considerados como complemento salarial, no consolidable y de carácter graciable.

Los objetivos indicados son de carácter anual, correspondiendo la parte proporcional en períodos inferiores al año.

Los objetivos anuales serán revisados trimestralmente, con la finalidad de valorar su cumplimiento y, en caso de desviaciones, proponer e implementar medidas correctoras.'

CINQUÈ.-Es formula un nou motiu de recurs emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , i per aquesta via es denuncia infracció de l'article 217 de la Llei d'Enjudiciament civil i dels articles 1257 i 1281 a 1289 del Codi Civil .

L'argumentació de la recurrent és que s'ha interpretat erròniament la clàusula del document de fixació d'objectius que estableix que no es generarà la retribució variable en cas de sanció.

La Sala accepta que el document en que s'acorda la retribució variable, tot i que es refereix al concret període 9/2014 a 8/2015, genera drets per als períodes següents d'acord a una interpretació finalista del mateix i atesa la clàusula quarta en al qual s'estableix una reserva de l'empresa per a modificar els objectius en els següents exercicis.

Però en acceptar aquesta validesa transcendent als exercicis següents, hem d'acceptar també la pròrroga tàcita de totes les condicions establertes per al primer exercici, atès que no es va modificar en res el pacte per a l'exercici següent. En conseqüència pren valor la clàusula 3) en la qual s'estableix que si la treballadora fos sancionada, no generarà dret a la percepció d'objectius. Així doncs, vist que existeix una sanció per falta greu durant el període de generació de la retribució variable i atès que aquesta sanció no va ser impugnada i per tan és ferma, opera la clàusula d'enervació del dret i la sentència impugnada hauria d'haver desatès la demanda en tan que no es donen els supòsits de fet que permeten acreditar el dret a la prima variable.

Contra l'argumentació de la recurrent, que com diem serà acceptada per la Sala, la demandant en el seu escrit d'impugnació oposa que es tractaria d'un frau, en tan que l'empresa hauria construït una sanció prèvia i un acomiadament sense solució de continuïtat pels mateixos motius de forma que genera una aparença distorsionada de la realitat en tan que hi hauria un sol fet sancionable que és el que genera l'acomiadament i la imposició de la sanció no té altre objectiu que el d'enervar el pagament de la retribució variable.

Cal tenir present que el termini de 20 dies a què es refereix l' article 114 en relació al 103 LRJS , havia transcorregut ja al moment de l'extinció del contracte per acomiadament, al qual cosa significa que la sanció era ferma i per tan els seus efectes havien arribat a la plenitud, contra aquesta realitat, no es pot apreciar una presumpció de frau pel fet que l'acomiadament es produís immediatament després de la tornada de vacances, suposat que les vacances fossin a l'agost la qual cosa no consta, ja que el frau no es pot presumir.

Recordem que la doctrina sobre el frau ( ssTS 04/04/1990 , 04/07/1980 , 13/11/1986 , 07/101992 etc) exigeix una actuació dolosa que evidenciï una voluntat d'eludir una norma legal, la qual cosa exigeix prova completa que acrediti el propòsit decidit de transgressió, intencionalitat que en aquest cas no es pot afirmar.

Per altra part, la tesi de la demandant (ara impugnant), passa per afirmar que els motius de la sanció i del comiat són iguals, la qual cosa tampoc consta amb claredat i és difícil d'argumentar des del moment en que la pròpia empresa va acceptar que no hi havia causa d'acomiadament i va oferir la indemnització corresponent i en canvi va mantenir la sanció.

En definitiva doncs, aquest Tribunal estimarà el recurs interposat per l'empresa, declararà que l'existència d'una sanció ferma durant el període enerva el dret a percebre el complement variable i considerarà no acreditat que l'empresa actués fraudulentament en la imposició de la sanció.

SISÈ.-L'última argumentació del recurrent, postula també la revocació de la sentència en tan que no s'ha acreditat l'assoliment dels objectius en el període 2014/2015.

També en això cal donar la raó a l'empresa, el fet que no s'hagi revisat el pacte sobre retribució variable del període anterior, no significa com diu la sentència que la prima variable s'aboni en tot cas amb independència dels objectius, sinó, ben al contrari, que es mantenen els mateixos objectius de l'exercici anterior.

En conseqüència, el fonament jurídic de la sentència d'instància que afirma : '[...] en el ejercicio 2014/2015 debe entenderse que genero el 100%, al no haber fijado objetivos la empresa [...]', no pot ser de cap manera acceptat, els objectius per al període 2014/2015, són nominalment els mateixos de l'exercici anterior per pròrroga tàcita i correspon a la demandant acreditar que s'han assolit aquests objectius.

SETÈ.-Atès l' article 203.1 LRJS correspon la devolució de consignacions i dipòsits. Vist l' article 235 LRJS , no correspon la imposició de costes.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per la representació de CENTRO SUPERIOR DE ESTUDIOS ISED SL i revocar la sentència del Jutjat social número 13 de Barcelona de data 2 de maig de 2017 emesa a les actuacions 1062/2015. Desestimem la demanda presentada per Herminia i absolem la demandada dels pediments de la demanda. Ordenem la devolució de consignacions i dipòsits a la recurrent. No correspon pronunciament sobre costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.