Sentencia Social Nº 139/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8875/2008 de 14 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 14 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 139/2010

En el recurs de suplicació interposat per Carmela a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 4 de juliol de 2008 dictada en el procediment núm.

568/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part inss T i tgss T, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 20 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por Dª Carmela en reclamación de invalidez permanente absoluta, y subsidiariamente total, contra el INSS y la TGSS debo ABSOLVER y ABSUELVO a los expresados demandados de las pretensiones formuladas en su contra y debo confirmar y confirmo la resolución del INSS de fecha 19/05/05" .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora Dª Carmela , nacida el 25/01/1961 y provista de DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, con el número NUM001 .

SEGUNDO. Su profesión habitual es la de oficial 2ª de carpintería.

TERCERO.- Iniciado expediente de incapacidad permanente la trabajadora fue examinada por el ICAM que emitió dictamen médico el 29/01/2008, que dio lugar a ulterior propuesta de la CEI de fecha 14/02/2008 en la que concluye que concluye proponer que la trabajadora no está afectada de de incapacidad permanente por no presentar reducciones anatómicas o funcionales que disminuyan o anulen su capacidad laboral, haciendo constar el siguiente cuadro residual: " síndrome fatiga crónica, fibromialgia no limitaciones funcionales. Sensibilidad química múltiple. Síndrome depresivo.Eutimica." En fecha 14/03/08, el INSS resuelve que la trabajadora no está afectada de ningún grado de incapacidad permanente.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa por la trabajadora en fecha 8/4/2008 interesando una incapacidad permanente en el grado de total la CEI en sesión de 15/5/08 propuso que se desestimara por cuanto de los documentos aportados por el interesado, no se aprecian dolencias ni limitaciones que no fueran tenidos en cuenta y debidamente valorados cuando se efectuó la propuesta de fecha 14/02/08, desestimándose por el INSS en resolución de 19/05/08 por considerar que no han variado las causas que motivaron la resolución impugnada, ni haber sido desvirtuada la correcta aplicación de los fundamentos legales en que se basó.

QUINTO.- La actora está afecta de las siguientes secuelas: " síndrome fatiga crónica, fibromialgia no limitaciones funcionales. Sensibilidad química múltiple. Síndrome depresivo.Eutimica."

SEXTO.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente total es de 929'70 euros y la fecha de efectos 8/1/08.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La treballadora demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril.

Segon. En primer lloc postula la revisió del fet provat cinquè en el qual consta les lesions que pateix. Proposa un text alternatiu que digui que pateix : " Síndrome de fatiga crònica grau III ( sever). Fibromiàlgia grau II ( moderat). Síndrome depressiva eutímica. Sensibilitat química múltiple." Basa la modificació en els diversos informes mèdics que cita emesos pels serveis especialitzats en aquestes alteracions neurològiques de l'Hospital Clínic de Barcelona que l'han estat tractant de forma sostinguda i continuada des de fa anys.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació del fet provat cinquè que postula la part es basa en documents que si be la titular judicial va valorar de amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , entenem que són determinants perquè són dels especialistes dels serveis públics de salut de Departaments específics d'aquestes patologies neurològiques de gran prestigi com el Servei de l'Hospital Clínic de Barcelona, que ha anat seguint el procés patològic des de 2006 amb antecedents des de 2003, contràriament al raonament general referit a aquest fet provat que consta en el primer fonament de dret de la sentència. Entenem, com hem dit en altres ocasions ( STSJ de Catalunya de 27 de gener o de 7 de juny de 2004 les dues, rec. 3751-03, veure'n més, per totes), que aquests informes mèdics tenen rellevància perquè han seguit i tractat el procés patològic i les repercussions neurològiques i psiquiàtriques amb les proves mèdiques corresponents de forma regular i constant durant mes de dos anys, tenint en compte que l'ens gestor no aporta cap pericial mèdica i la proposta de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques s'ha hagut de basar en els mateixos diagnòstics mèdics continguts en els documents que cita la recurrent, que, d'acord amb el criteri doctrinal seguit per aquesta Sala Social del TSJ. de Catalunya, ja des de les SS de 27 de juny de 1996 i de 6 de març de 1997 en aplicació de la doctrina del TS. ( SSTS. de 2 de desembre de 1985, 3 de març de 1987, 16 de gener i de 23 de febrer de 1990), impliquen un coneixement major de l'estat patològic de la pacient i consegüentment tenen un valor de prova major al informe emès en una única exploració, sobre tot si es tracta de certificats mèdics de metge especialista d'un centre de Salut, Hospital, facultat de medicina, de reconegut prestigi en el camp de la ciència mèdica concreta. En el cas present els certificats mèdics que cita la part recurrent són de metges que han seguit l'evolució de la pacient, especialistes en la matèria i de Departaments neurològics de prestigi notori reconegut com és L' Hospitals Clínic de Barcelona.

En conseqüència hem d'estimar aquest objecte del recurs i tenir el fet provat cinquè en la redacció postulada.

Tercer. El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article núm. 137. 1 i núm. 137.2 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb la doctrina i criteri jurisprudencial que cita. Argumenta que la professió de fusteria comporta estar en contacte amb verrnissos, pintures i altres elements als quals te especial sensibilitat amb irritació de la mucosa facial, cefalees amb confusió mental , així com esforços moderats i mínims dels quals no es recupera normalment degut a la fatiga crònica severa i a la fibromiàlgia associada moderada. Manté que la fatiga crònica afecta l'esfera física i també cognitiva amb pensament lent, bloquejos, manca de memòria i dificultat de concentració. La fibromiàlgia provoca dolor muscular generalitzat que disminueix la força muscular i provoca impotència en gestos reiterats o repetitius. L'estat depressiu reactiu potencia el dolor i afecta el descans nocturn amb somnolència diurna i migranyes i fatiga. A aquest quadre s'ha d'afegir la sensibilitat química. Conclou que em relació al conjunt del quadre patològic te impedides les fonamentals tasques de la seva professió habitual de fustera oficial 2ª.

L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions, en aquest cas físiques, que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article núm. 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem que cita la recurrent ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta o total suposa respectivament la impossibilitat relativa de no poder portar a cap una professió o de no poder executar les tasques fonamentals del propi treball habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en posar-se en relació amb les exigències de qualsevol treball encara que sigui sedentari o del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva impossibilitat o la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que consten en la relació fàctica modificada consisteixen en fatiga crònica grau III severa, fibromiàlgia grau II moderada, síndrome depressiva eutímica i sensibilitat química múltiple Aquestes limitacions són objecte de valoració en la motivació i fonamentació segona de la sentència de la qual dissentim respecte a la limitació que comporta la fatiga crònica i la fibromiàlgia, perquè aquestes patologies suposen la impossibilitat de fer esforços normals i importants propis de la seva professió de fuster, força constant i concentració, a més de tractar amb substàncies irritants. Hem de tenir en compte la professió d'oficial de fusteria comporta aquestes exigències juntament amb completa mobilitat física a més de força i esforç, concentració i relació interpersonal per dur a cap les ordres i encàrrecs.

Per tant considerem que és d'aplicació l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual hem d'estimar la pretensió del recurs i declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió d'oficial de fustera amb dret a percebre la prestació del 55% de la base reguladora de 929,70 euros mensuals amb efectes des de el dia 8 de gener de 2008, amb condemna a l'Institut Nacional de la Seguretat Social al seu pagament més les millores i revaloritzacions que corresponguin

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Carmela contra la Sentència de 4 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Reus en el procediment núm. 568/2008 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra la Tresoreria General de la Seguretat Social i l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que revoquem. Declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió d'oficial segona fustera i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la prestació del 55 % de la base reguladora de 929,70 euros mensuals amb efectes des del dia 8 de gener de 2008, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.