Sentencia Social Nº 1424/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8136/2006 de 14 de Febrero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 14 de febrer de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1424/2008

En el recurs de suplicació interposat per Benedicto a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 6 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 927/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part FOGASA, ALBA AGS SA i

Antecedentes

Primer. En data 02.12.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO la excepción de prescripción, debo absolver y absuelvo a las demandadas sin entrar a resolver sobre el fondo del asunto."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada desde el 08.01.2001, con la categoría profesional de Oficial 1a y salario bruto mensual con prorrata de pagas extras de 1.347,74 euros.

SEGUNDO.- El actor venía prestando sus servicios para la empresa ALBA AGC S.A, siendo que la empresa CADERNERA S.L se subrogó en la unidad productiva autónoma dedicada a la construcción, con fecha de efecto 01.04.2003, subrogándose el actor en las mismas condiciones que tenía la empresa originaria (documento n° 14 de la actora)

TERCERO.- El actor finalizó su contrato en fecha 25.09.2003 (documento n° 15 de la actora).

CUARTO.- El actor reclama en concepto de indemnización por finalización de contrato la cantidad de 2.035,33 euros según detalle que consta en el ordinal octavo de la demanda, el cual se da íntegramente por reproducido

QUINTO.- El actor interpuso demanda por despido improcedente siendo la misma desestimada por el Juzgado de lo Social n° 1 de Sabadell de fecha 26.01.2004, siendo la misma confirmada por la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 23.11.2004 (documento n° 5 de la actora).

SEXTO.- Intentada la conciliación previa, se celebró el acto en fecha 04.10.2005 con el resultado de "intentado sin efecto".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Es desprèn pacíficament de les presents actuacions que el contracte entre les parts finalitzà en data 25.09.2003. Contra la dita extinció contractual es formulà demanda per acomiadament, en entendre's que havia existit un doble frau de llei contractual. La dita demanda fou desestimada per sentència del Jutjat del Social número 1 dels de Sabadell de 26 de gener de 2004, confirmada per la nostra sentència 8345/2004, de 23 de novembre , Posteriorment, en data 19.09.2005 formulà nova demanda -la que aquí analitzem- en la què postulava el pagament de les quantitats relatives a la indemnització per fi de contracte convencionalment establerta. Al legada la prescripció per la demandada, la sentència d'instància ha estimat aquesta pretensió, en considerar que des de la data de l'extinció fins al moment de reclamar la dita indemnització havia transcorregut amb escreix el termini contemplat a l' art. 59 TRLET , negant eficàcia a la prèvia demanda d'acomiadament als dits efectes, atès que això no impedia interposar la reclamació de quantitat, sense perjudici d'una possible litispendència.

S'alça ara en suplicació el treballador a través d'un únic motiu en el què denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 59.2 i la no aplicació de l'art. 24 del conveni rector .

El recurs ha de ser estimat, per aplicació d'allò previst a l' art. 1969 CC . Volem recordar en aquest sentit, que segon la més recent doctrina cassacional no existeix entre la demanda d'acomiadament i la de quantitat per extinció del contracte litispendència, doncs per bé que concorre identitat subjectiva i una evident connexió entre ambdós plets, per a que sigui d'aplicació la dita institució processal fa falta la concurrència simultània de les clàssiques identitats de subjecte, objecte i causa de demanar, sense que es pugui aplicar la més recent doctrina en matèria de cosa jutjada, posterior a la LEC 2000 (per totes, SSTS 23.11.1994, 30.09.1995 i 17.04.2007)

D'aquesta manera, en el supòsit de que el demandant hagués formulat l'acció sense que la prèvia demanda hagués guanyat fermesa es donaria l'absurd de que no existiria cap precepte legal que obligués a la suspensió, amb l'evident possibilitat de que concorressin alhora dos pronunciaments diferenciats: un -hipotètic- declarant la improcedència de l'acomiadament i fixant la indemnització legal ex art. 56 TRLET (i amb possible readmissió empresarial) i una altra que condemnés a l'empresa al pagament de la indemnització per fi de contracte convencionalment establerta.

És obvi, per tant, que la possibilitat d'interposar aquesta segona demanda que aquí tractem estava sotmesa al resultat de la primera, sense que des de la fermesa del nostre pronunciament fins al moment d'interposició de la conciliació prejudicial s'hagi ultrapassat el termini de l' art. 59.2 TRLET .

Conforme a l' art. 1969 CC el "dies a quo" del còmput de la prescripció era el de la fermesa de la nostra sentència. D'aquí que haguem d'estimar el recurs, per bé que hem de deixar la qüestió de fons imprejutjada, en no constar a la sentència d'instància cap valoració jurídica de fons al respecte, per tal que la jutjadora del primer nivell dicti un nou pronunciament en el què entri en el coneixement del dret postulat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Benedicto contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Sabadell en data 6 de març de 2006, recaiguda en les actuacions 927/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra ALBA AGS SA, CADERNERA, SL i el FONDO DE GARANTIA SALARIAL en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem íntegrament la dita resolució, amb la conseqüència de devolució de les actuacions a l'esmentat jutjat per a que es dicti nova sentència en la què, rebutjant la prescripció del dret, entri en el coneixement de la resta de pretensions processals de les parts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.