Sentencia SOCIAL Nº 1460/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6761/2016 de 27 de Febrero de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8021403

JSP

Recurs de Suplicació: 6761/2016

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 27 de febrer de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1460/2017

En el recurs de suplicació interposat per Silvio a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 25 d'abril de 2016 dictada en el procediment núm. 460/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA FRATERNIDAD-MUPRESPA i IBERIA LAE, SA OPERADORA, SU, ha actuat com a ponent la Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 20 de maig de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 d'abril de 2016 , que contenia la decisió següent:

' Que estimando la excepción de falta de acción alegada por la empresa demandada.

Que desestimando la demanda interpuesta por Silvio frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA LA FRATERNIDAD-MUPRESPA E IBERIA LAE SA, OPERADORA SU, en materia de determinación de contingencia de incapacidad Temporal.

Debo declarar y declaro que la contingencia de la que deriva la incapacidad temporal es por enfermedad común.

Debo absolver y absuelvo a todos los demandados de los pedimentos en su contra formulados. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º. La actora, Silvio , nacida el NUM000 .63, con DNI Nº NUM001 , inicio su prestación de servicios en fecha 11.06.86 por cuenta y orden de la empresa IBERIA LINEAS AEREAS DE ESPAÑA, S.A. OPERADORA,SU, con categoría profesional de agente administrativa y base reguladora diaria de 107,95 euros.

2º. En el año 2007, la trabajadora inicio situación de IT con el diagnostico de trastorno ansioso depresivo y se reincorporó a su puesto de trabajo.

3º. En fecha 20.03.13 inició situación de IT derivada de contingencia común, con el diagnóstico de trastorno depresivo mayor recurrente.

4º. La trabajadora fue dada de alta médica en fecha 08.10.14.

5º. IBERIA LAE S.A. OPERADORA, SU tenía concertada hasta el 31.07.13 sólo las contingencias profesionales y, a partir de 01.08.13 tiene concertada la cobertura de accidente de trabajo y contingencias comunes mediante documento asociativo con Mutua La Fraternidad-Muprespa, encontrándose al corriente del pago de sus cuotas. No es empresa colaboradora.

6º. La actora alega que las circunstancias que la llevaron a la situación de IT fueron por acoso laboral en el trabajo.

7º. El informe de fecha 03.09.13 de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona concluyó que los hechos 'podían' ser considerados factores causales del trastorno depresivo con ansiedad diagnosticado en marzo de 2013 y que motivaron la IT.

8º. En fecha 13.01.14, la actora solicitó a la Mutua la recalificación de la contingencia, doc nº 1 p.demandada Mutua.

La Mutua desestimó la petición en Resolución de fecha 16.01.14, doc nº 2 p. demandada.

9º. La actora, en fecha 14.02.14 solicitó al INSS la determinación de la contingencia de IT.

10º. En fecha 09.07.14 Inspección de Trabajo emitió informe 'requiriendo a la empresa que, antes de la reincorporación de la trabajadora tras su alta médica, el servicio de prevención valorase sus condiciones psicofísicas en relación a los riesgos del puesto de trabajo...para adaptar su puesto de trabajo a dichas condiciones. La evaluación de riesgos aportada no cumple, especialmente en relación a la valoración de riesgos ergonómicos, de ruido y psicosociales, las normas preventivas de aplicación. Por ello, se remite requerimiento a la empresa para que proceda a la revisión de dicho documento de forma inmediata'.

En fecha 24.10.14 se emitió un segundo informe haciéndose constar que la solicitud principal de la trabajadora a la empresa era un cambio de puesto de trabajo, éste le fue ofrecido y fue rechazado por no estar en condiciones de aceptarlo.

11º. Citada a reconocimiento el ICAM en fecha 23.12.14 diagnosticó que la actora sufría un trastorno de ansiedad inespecífico. Se remitió propuesta a la CEI que en fecha 05.02.15 determinó que la contingencia era de etiología común.

12º. En Resolución de fecha de fecha 05.02.15, el INSS declaró que el proceso de IT iniciado el 20.03.13 era derivado de la contingencia de enfermedad común, siendo la entidad responsable del pago de la prestación el INSS hasta el 31.07.13 y desde el 01.08.13 la Mutua.

13º. La actora interpuso reclamación previa entendiendo que derivaba de accidente de trabajo.

La Mutua presentó alegaciones.

El INSS en Resolución de fecha 06.02.15 desestimo la reclamación previa interpuesta.

14º. En fecha 09.03.15 en procedimiento de extinción contractual a instancias del trabajador( art 50ET ), se llegó a una conciliación ante el juzgado de lo social nº 1 de Barcelona, por el cual la actora solicitó acogerse a la baja incentivada prevista en el ERE nº NUM002 , la empresa le abonó la indemnización prevista en el ERE por importe de 75.600 euros, quedando extinguida la relación laboral en fecha 16.03.15.

15º. La actora solicita que se declare que el proceso de IT deriva de la contingencia de accidente de trabajo.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el varen impugnar las codemandadas MUTUA FRATERNIDAD i la Cia. IBERIA LAE. S.A. . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda promoguda en reclamació de contingència del procés d'incapacitat temporal, presentada recurs de suplicació la part actora que ha estat impugnat per la Mútua d'accidents de treball demandada.

SEGON.El primer motiu del recurs es presenta per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant la revisió del fet provats 12è, amb l'addició de tres paràgrafs, amb el redactat que s'exposarà.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies que consten en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Aplicant els criteris exposats al cas concret, i evidenciant-se que el que es completa és el fet provat setè i no el dotzè, per suposat error de transcripció, es valora que:

a) Proposa incloure que la Unitat de Salut Laboral de Barcelona, va ampliar l'informe indicant en data 3-09-2013, que l'actora estava exposada a baix suport operatiu i emocional per part dels seus superiors i companys de feina que prenien forma de conductes hostils sistemàtiques cap a la treballadora des de l'any 2007 i fins a l'inici de la IT.

L' addició que proposa, es basa en la conclusió de l'informe de Salut laboral de Barcelona, que certament és un document a tenir en compte (folis 242 - 244) per valorar el cas concret.

Ja que el fet provat es refereix al mateix informe, sense incloure elements a tenir en compte per la valoració jurídica, és evident que es pot tractar d'un error per omissió i ha de ser integrat amb el contingut que es proposa, si bé només en part, ja que les conductes hostils haurien d'haver estat objecte de prova testifical o per altres mitjans documentals no mèdics, que reflectien únicament la versió de la demandant. El que si que es dedueix clarament de l'esmentat informe és la situació d'afectació psíquica de la demandant vinculada a una problemàtica laboral molt llarga i no resolta, de la que no es pot extreure la conclusió que la culpa és dels seus companys de feina, però si una relació causa-efecte entre la situació del treball i la malaltia, que resulta indubitada, si es llegeixen els múltiples informes de diferents metges i centres que han atès a la demandant al llarg dels anys. S'incorpora doncs al fet provatque la demandant estava exposada a baix suport operatiu i emocional en el treball,conclusió que resulta indiscutible de l'informe de SLB.

b) L' addició al mateix fet provat de l'informe de la psiquiatra de l'ICAM, Dra. Antonieta , que consta als folis 245-248, no pot ser atesa doncs únicament pretén la inclusió de dues frases extretes de l'indicat informe, que desnaturalitzen i donen una versió sesgada del seu contingut.

Per altra banda, ja està inclòs en la sentència, dins dels fonaments jurídics, quan es fa referència a tal informe indicant que 'ella no se sap imposar, tampoc se sent recolzada pels superiors, això li genera angoixa, sensació d'impotència i tendència a l'aïllament... '. També es desestima la modificació.

c) L' addició de la frase que finalment proposa, en el sentit quela simptomatologia - de l'actora - es reactiva a una situació ambiental contraria (problemàtica laboral de llarga evolució), també ha de ser admesa, doncs es dedueix dels informes que es citen, que consten als folis 249, 251, 255, 257 i 258, documents públics, tan dels metges especialistes de l'ICAM com del Servei de Salut mental públic del Guinardó que ha fet el seguiment a la demandant.

tampoc pot prosperar, doncs el fet que sigui reactiva a la situació laboral la malaltia de la demandant, ha de resultat d'una valoració conjunta dels informes mèdics,

TERCER.El segon motiu del recurs, per la via de l' article 193 c) de la de la Llei reguladora de la jurisdicció social , denuncia la infracció de l' article 115.2-e) de la Llei General de la Seguretat Social , RD Llei 1/94, quan defineix com accident de treball, aquelles patologies no incloses com a professionals, que contragui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia tingui com a causa exclusiva l'execució del mateix. Cita també com a infringit l' art. 15 de la CE , i l' art. 4.2.e) de l'E.T ., com a garants de la protecció del dret a la salut. També es refereix a les característiques de l'assetjament laboral, segons ha estimat la doctrina dels tribunals.

La censura jurídica ha de ser atesa, doncs dels fets provats resulta que la demandant va patir un llarg procés de malaltia psíquica, que durant anys va ser tractada en centres de salut mental especialitzats, i de tots els informes resulta la valoració de la connexió de la situació laboral amb la seva malaltia. Així resulta de l'informe de 2013 de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona, que indica que els fets que es relaten podien ser els factors desencadenants del procés d'ansietat diagnosticat el maig de 2013, motiu de la baixa per incapacitat temporal. L'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, de 09-07-2014, va requerir a l'empresa que valorés les condicions psicofísiques en relació als riscos del lloc de treball, per adaptar el lloc de treball a les condicions. Per altra banda, els informes dels centres de salut reiteren que la patologies és reactiva a una situació ambiental contraria, problemàtica laboral de llarga evolució.

D'aquesta valoració no es dedueix que l'actora hagi estat objecte d'assetjament laboral, ja que no s'ha provat l'existència d'accions concretes, reiterades en el temps, que evidenciessin que havia estat objecte de persecució laboral, d' aïllament, difamació, denigració de la seva fama, marginació dels companys, o altres anàlogues accions dirigides a vulnerar la seva integritat moral o psíquica.

El que si s'ha provat, no obstant, i evidencien la gran quantitat d'informes mèdics coincidents, és que l'actora va patir un procés de malaltia psíquica que es vincula directament amb la situació laboral, que va donar lloc a una baixa mèdica, i va precisar d'un tractament específic, fins que la demandant, a petició pròpia i després d'instar una acció de l'art. 50, va ser inclosa en l'ERO d'extinció de contractes causant baixa a l'empresa en data 16-03-2015, en el procés de conciliació de la demanda presentada per extinció indemnitzada del contracte. La baixa mèdica per trastorn d'ansietat inespecífic va durar des del dia 20-03-2013 al 08-10-2014, i es va remetre proposta a la CEI que el 05-02-2015, va determinar que la contingència, no obstant, era etiologia comuna.

Considerem que té raó el recurs quan vincula la contingència amb la descripció de la causa de la malaltia, atès el que s'ha acreditat, doncs no és únicament la malaltia psíquica derivada de l'assetjament laboral la que ha de ser inclosa en la presumpció d'accident laboral, sinó que també pot ser valorada, com és el cas concret, un procés patològic vinculat llargament al treball, que no sigui causat per una persecució acreditada. Els el processos d'ansietat o depressió vinculats a l'exercici del treball poden ser deguts a molts altres factors, tals com l'excés de feina, la mala organització, falta de supervisió, o qualsevol altra raó, que hauria de ser convenientment avaluada en el pla de prevenció de riscos psicofísics del treball. La necessitat d'aquesta avaluació, ja consta que va ser recomanada per la ITSS a l'empresa en l'informe que s'emet a instància de la treballadora, és conforme amb la previsió de l' art. 14 de la Llei de prevenció de riscos laborals . El fet que la ITSS no arribi a la conclusió de què la demandant és víctima de mobbing no elimina la conclusió que es dedueix dels mateixos fets provats de la sentència, amb les mínimes modificacions que han estat incorporades en via de recurs.

En síntesi, l'argument de la sentència de què no acreditat el mobbing ja no es pot considerar existent la patologia laboral no és admissible per tot el que s'ha argumentat anteriorment, doncs és reduir les causes de les malalties psíquiques vinculades al treball a una persecució - assetjament de tercers - quan la doctrina científica ha resolt moltes situacions diferents causants de patologies mentals que si s'acrediten, com és el cas, que causen la baixa per incapacitat de la persona afectada, eliminant altres factors estressants o influents, ha de ser aplicada la presumpció de l' art. 115-2 c) de la LGSS , actual art.156.2.E) de la LLGSS.

En el cas concret, s'ha acreditat la relació causa-efecte entre la situació generada en el treball i la malaltia psíquica de la demandant (trastorn d'ansietat) durant el període d'incapacitat temporal que és objecte del litigi, i tenint en compte els agents avaluats per la USL, que consten en el fet provat setè, al que ens remetem, sense que hagin intervingut altres factors estressants o indicatius de ser causant de la afectació psíquica patida per l'actora, aliens al treball. Si, en canvi s'han provat les circumstàncies laborals que consten també expressades en l'informe de psiquiatria de l'ICAM transcrit en la sentència ('...ella no se sap imposar, tampoc se sent recolzada pels superiors, això li genera angoixa, sensació d'impotència i tendència a l'aïllament...'). Per tant, no pot ser qualificada la contingència més que d'accident de treball, d'acord amb la norma que cita el recurs, que ha de ser estimat.

QUART.En el sentit exposat assumim la doctrina que s'exposa en la sentència del TSJ del País Basc, relativa a la aplicació de l' article 115.1 i 11.2.e) de la LGSS, de 1994 , en supòsits de malalties de caràcter psíquic, en la sentència del STSJ, del 20 de setembre de 2016 ( ROJ: STSJ PV 2660/2016 - ECLI:ES: TSJPV:2016:2660 ) Sentència: 1799/2016 Recurs: 1631/2016 ,quan diu:

'El artículo 115.1 LGSS de 1994 ¿ actual art. 156 de la LGSS de 2015 ¿ prevé que son accidentes de trabajo las lesiones que sufra la persona trabajadora por ocasión o como consecuencia del trabajo por cuenta ajena. Por su parte, el también denunciado artículo 115.2.e) LGSS de 1994 ¿ actual art. 156.2.e) - dispone que tendrán también la consideración de accidentes de trabajo las enfermedades no incluidas en el artículo siguiente (enfermedades profesionales) que contraiga el trabajador con motivo de la realización de su trabajo, siempre que se pruebe que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo.

Como se ha visto, en la regulación vigente que hemos reseñado, las enfermedades comunes que contraiga la persona trabajadora con motivo de la realización de su trabajo, no incluidas en la lista de enfermedades profesionales, tienen, a los efectos que ahora nos interesan, la consideración de accidentes de trabajo. La calificación como accidente de trabajo de este tipo de enfermedades viene siendo admitida por la jurisprudencia, siempre y cuando se acredite fehacientemente la relación causa/efecto entre la realización de un trabajo y la aparición posterior de la enfermedad. Así, si la enfermedad se manifiesta en el lugar y durante el trabajo, le es de aplicación la presunción de laboralidad del artículo 115.3 LGSS , invirtiéndose así la carga de la prueba, de manera que es el empleador -o entidad subrogada- quien tiene la carga de demostrar que la lesión, trauma o defecto no se produjo a consecuencia de la realización de la tarea ( STS de 18 de marzo de 1999 , RJ 3006).

Conviene matizar, de un lado, que el hecho de que una enfermedad de etiología común se revele exteriormente con ocasión del ejercicio del trabajo no dota a la misma, sin más, de la característica jurídica de accidente de trabajo, en tanto en cuanto no se demuestre la efectiva influencia de aquel trabajo en la aparición de la patología ( STS de 24 de mayo de 1990 , RJ 4498), y que únicamente tienen esa calificación cuando se demuestre que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo ( Sentencia de nuestra Sala del TSJ del País Vasco de 22 de febrero de 2000 , AS 5763).

Mayores problemas se producen al analizar y calificar las lesiones anímicas o psíquicas. En este sentido recordaremos que esta Sala ya ha venido calificando de accidente de trabajo algunos episodios psíquicos, como la depresión producida por una modificación de condiciones de trabajo decidida por la empresa, ( nuestra Sentencia de 9 de mayo de 2000 , AS 3289), o un crisis nerviosa debida al stress profesional ( nuestra Sentencia de 7 de octubre de 1997 , AS 3163), o el conocido como síndrome de desgaste personal o de burn-out ( nuestra Sentencia de 2 de noviembre de 1999 , AS 4212), el estado de ansiedad generalizado al derivar de una situación de conflicto laboral en la empresa, sin concurrencia de ninguna otra causa determinante del mismo ( nuestra Sentencia de 29 de diciembre de 2006, Rec. 2374/06 ) o los trastornos psíquicos de un ertzaina ( STS de 18 de enero de 2005 , Rec. 6590), y como otras Salas también han determinado, como para un caso de síndrome depresivo reactivo a acoso sexual ( STSJ de Galicia de 24 de enero de 2000 , AS 60, o del TSJ de Cantabria de 23 de noviembre de 2006, Rec. 919/06 ), o en otros supuestos en los que se ha razonado que, cuando la causa del trastorno de ansiedad y depresión tienen su origen en el conflicto laboral, aun cuando no exista acoso moral o mobbing, la situación de incapacidad temporal que se deriva es considerada accidente de trabajo ( STSJ Madrid de 12 de julio de 2004, Rec. 1958/04 ).

A ello hemos de añadir que, según la letra f) del apartado 2.del artículo 115 LGSS , se califican como accidente de trabajo las enfermedades o defectos padecidos con anterioridad en los que el accidente actúa como elemento desencadenante de la enfermedad padecida por el trabajador, agudizándola o sacándola de su estado latente, porque si trabajaba normalmente antes del accidente hay que entender que todos los resultados derivan de éste, y a éste imputados. Pero, en estos casos, ha de existir nexo causal entre la enfermedad, el trabajo ejecutado y la agravación de la dolencia, sin que el hecho de que una enfermedad de etiología común se revele exteriormente con ocasión del ejercicio de la ocupación laboral no dota a la misma, sin más, de la característica jurídica de accidente de trabajo , en tanto en cuanto no se demuestre la efectiva influencia de aquel ejercicio laboral en la aparición de la patología de referencia ( STSJ de Navarra de 8 de septiembre de 1999 , AS 3057), por no estar amparado en ninguna presunción. '

En el mateix sentit, sentències de:

STSJ, 29 d' abril de 2016 ( ROJ: STSJ GAL 3082/2016 - ECLI:ES:TSJGAL:2016:3082 ) Sentència : 2549/2016 Recurs : 3119/2015 .

STS, Social de 18 de gener de 2005 ( ROJ: STS 115/2005 - ECLI:ES: TS:2005:115 ) Recurs: 6590/2003

CINQUÈ.Aquesta Sala, no pot obviar, tot i que no hagi estat denunciat en via de recurs per la part actora, que l'absolució de l'empresa en la instància, que acull la sentència resulta contrària a la situació litisconsorcial que s'exigeix en el procés de determinació de la contingència de les prestacions, doncs es demani o no directament la condemna de l'empresa, del resultat del litigi es poden derivar altres responsabilitats per la patronal, pels efectes de cosa jutjada que es poden derivar dels fets provats. Per tant, la resolució que absol a l'empresa en la instància s'ha de revocar, aplicant la jurisprudència estima la possibilitat d'aplicar d'ofici inclús la decisió de nul litat de les resolucions per apreciar el litisconsoci passiu necessari, ja que afecta a la tutela judicial efectiva de terceres persones físiques o jurídiques que podrien resultar directament perjudicades per la decisió judicial. Aquesta posició processal és incompatible amb la absolució a la instància, doncs la situació litisconsorcial obliga, inclús al jutjador, a suspendre el judici per tal que sigui demandada, si observa la seva afectació.

En aquest sentit trascribim el raonament que s'exposa extensament en la sentència de la Sala Social del TSJ Aragó, de 25 de novembre de 2016 ( ROJ: STSJ AR 1589/2016 - ECLI:ES:TSJAR:2016:1589 ) Sentència: 778/2016 Recurs : 752/2016 :

'Estamos, en realidad, ante un caso de falta de litisconsorcio pasivo necesario , que, como constante doctrina jurisprudencial ha determinado, en el seno del orden social de la jurisdicción, resulta apreciable de oficio.

Inveterada doctrina jurisprudencial establece que es imprescindible, para la correcta constitución de la relación procesal, llamar al procedimiento a cuantos pudieran estar interesados o afectados, en uno u otro sentido, en la relación jurídica debatida, con el consiguiente acarreo de debidas y correspondientes responsabilidades que pudiera conllevar, evitándose con ello la eventual indefensión de las personas que no hayan podido ser oídas; debiéndose estimar el litisconsorcio no sólo en el supuesto en el que las personas no llamadas al proceso intervinieran en la misma relación jurídico-material, sino que es suficiente que, aún sin haber intervenido en la misma relación, pudieran tener un interés legítimo que deba ser tenido en cuenta y/o pueda ser perjudicado por una resolución judicial recaída en un proceso en el que no han sido oídos todos los interesados.

Asimismo -como dice la sentencia del Tribunal Supremo, Sala Cuarta, de 16.7.2004 rcud. núm 4165/2003 , reproducida por las de 19 de junio del 2007 (recursos núm. 4562/2005 y 543/2006 ) y la de 30.1.2008 rcud núm 2543/2006- el litisconsorcio pasivo necesario, figura que tiene ya hoy configuración legal ( art. 12.2 y 116.1.3º LECiv ) de creación jurisprudencial ( sentencias, entre otras muchas, de 26.9.1984 , 3.6.1986 , 1.12.1986 , 15.12.1987 , 17.2.2000 , 31.1.2001 y 29.7.2001 de esta Sala IV y de 3.7.2001 y 1.12.2001 de la Sala I ) obedece a la necesidad de integrar en el proceso a cuantos sean titulares de la relación jurídico-material controvertida, bien porque su llamamiento venga impuesto por una norma legal, bien porque dicha necesidad se desprenda de la propia relación jurídica material que da soporte al litigio. Ello exige que el juzgador la aprecie de oficio antes de admitir la demanda a trámite aplicando la previsión del art. 81 LPL en relación con el art. 80.1.b); y si en ese momento le ha pasado inadvertido el defecto deberá, en el momento en que tome conciencia de el o le sea señalado por las partes, anular las actuaciones para que se subsane la demanda y se constituya correctamente la relación jurídico-procesal.

La necesidad de esa actuación judicial de oficio encuentra su razón de ser en que el litisconsorcio pasivo necesario o, en otro términos, la correcta configuración de la relación jurídico-procesal, es una cuestión que por afectar al orden público ( STC 165/1999 ) queda bajo la vigilancia de los tribunales y obliga al juzgador a preservar el principio de contradicción y el derecho a la tutela judicial efectiva sin indefensión de quienes deben ser llamados al proceso como parte.

El Tribunal Constitucional recuerda en sus sentencias 335/1994 y 22.4.1997 que «la jurisprudencia social viene sosteniendo, en general, que el juzgador, de oficio y a través de este cauce, debe velar por la correcta constitución de la relación jurídico-procesal en las situaciones de litisconsorcio pasivo, a fin de conseguir, salvaguardando el principio de audiencia bilateral, que la cosa juzgada material despliegue sus efectos y de evitar que se dicten eventuales fallos contradictorios sobre un mismo asunto ( SSTS de 15 de diciembre de 1987 ; 14 de marzo , 19 de septiembre y 22 de diciembre de 1988 ; 24 de febrero , 17 de julio y 1 y 11 de diciembre de 1989 y 19 de mayo de 1992 )». Y también que «no se trata de una mera facultad, sino de una autentica obligación legal del órgano judicial» ( SSTC 118/1987 , 11/1988 , 232/1988 , 335/1994 , 84/1997 , 165/1999 y 87/2003 ).

Así se ha pronunciado, también, esta Sala en sentencias de 13.4.2005 , 21.7.2009, rec núm 544/2009 .

Y la STS/IV de 25.4.2012, reco. 140/2011 , mantiene firme tal doctrina, con parcial reproducción de la de la misma Sala de 2 de marzo de 2007 (rcud 4602/2005), señalando que:

A falta de normativa específica, la Sala Cuarta de este Tribunal creó un cuerpo de doctrina jurisprudencial acerca de la figura del litisconsorcio pasivo necesario, de la que dan noticia las sentencias de 26.9.1984 , 3.6.1986 , 1.12.1986 , 15.12.1987 y 27.7.2001, así como las sentencias de la Sala Primera de 3.7.2001 y 1.12.2001 , pero el nuevo texto de la Ley de Enjuiciamiento Civil -Ley 1/2000, de 7 de enero-, facilita en el artículo 12.2 los materiales precisos para apreciar la esencia de esta figura, al establecer que 'Cuando por razón de lo que sea objeto del juicio la tutela jurisdiccional solicitada sólo pueda hacerse efectiva frente a varios sujetos conjuntamente considerados, todos ellos habrán de ser demandados, como litisconsortes, salvo que la ley disponga expresamente otra cosa', lo que implica la necesidad de llamar al proceso a cuantos puedan resultar afectados en sus derechos e intereses por la resolución que se dicte, bien porque tal llamamiento venga impuesto por mandato legal, bien porque, dada su relación con el objeto de controversia, sean titulares de la relación jurídico-material controvertida; se trata, en definitiva, de evitar la indefensión a que se refiere el artículo 24.1 de la Constitución si el interesado llegara a verse afectado por la resolución judicial dictada en un litigio al que no fue llamado. Precisamente la garantía constitucional aludida apunta la posibilidad de la apreciación de oficio del litisconsorcio y así se dice de manera explícita en la sentencia de esta Sala de 16 de julio de 2.004 (Recurso 4165/2003 ), al proclamar que 'ello exige que el juzgador la aprecie de oficio antes de admitir la demanda a trámite aplicando la previsión del artículo 81 de la LPL en relación con el artículo 80.1 b); y si en ese momento le ha pasado inadvertido el defecto deberá, en el momento en que tome conciencia de él o le sea señalado por las partes, anular las actuaciones para que se subsane la demanda y se constituya correctamente la relación jurídico-procesal. La necesidad de esa actuación judicial de oficio encuentra su razón de ser en que el litisconsorcio pasivo necesario o, en otros términos, la correcta configuración de la relación jurídico-procesal, es una cuestión que por afectar al orden público ( STC 165/1999 ) queda bajo la vigilancia de los tribunales y obliga al juzgador a preservar el principio de contradicción y derecho a la tutela judicial efectiva sin indefensión de quienes deben ser llamados al proceso como parte'; esa misma doctrina late también en las sentencias del Tribunal Constitucional 118/1987 , 11/1988 y 87/2003 , añadiendo que no se trata de una mera facultad, sino de una auténtica obligación legal del órgano judicial . '

En el mateix sentit les sentències del TSJCLM 17 d' octubre de 2016 ( ROJ: STSJ CLM 2770/2016 - ECLI:ES:TSJCLM:2016:2770 ) Sentència: 1342/2016 Recurs: 1742/2015 i d'aquesta Sala de 22 de setembre de 2016 ( ROJ: STSJ CAT 8364/2016 - ECLI:ES:TSJCAT:2016:8364 ) Sentència: 5278/2016 Recurs: 3739/2016

D'aquí, que, encara que el recurs no insti la revocació de la excepció processal de manca d'acció, al legada per l'empresa ha de ser revocada, atès que tot i no ser responsable del pagament de la prestació, l'empresa havia de ser cridada al procés ja que podria derivar-li altres conseqüències la decisió, tal com es va fer, en aquest procediment. No és obstacle a tal conclusió el fet que la relació laboral amb l'empresa quedés extingida per aplicació de l'ERO, ja que el procés d'incapacitat del que es discuteix la contingència laboral és anterior a la extinció que no va tenir efectes fins l'any 2015. La sentència de instància per tant, ha de ser revocada en aquest punt també, per congruència amb la exigència processal del litisconsorci passiu necessari.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Revocar d'ofici la decisió d'estimació de la excepció processal de manca d'acció de l'empresa demandada, ja que havia de ser demandada per motiu de l'existència de litisconsorci passiu necessari.

Estimar en part el recurs de suplicació presentat per Silvio , contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 16 dels de Barcelona, en data 25 d'abril de 2016 , en el procediment número 460-2015, dirigit contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA FRATERNITAT - MUPRESPA I IBERIA LAE, S.A., OPERADORA, S.U., i revocar la sentència dictada, declarant que el procés de baixa per incapacitat temporal de 20-03-2013 al 08-10-2014, deriva d'accident de treball, condemnant a la Mútua demandada al pagament de la prestació, amb la base reguldora que s'acrediti en execució de sentència, i a les codemandades a estar i passar per aquesta declaració, amb les conseqüències legals a ella inherents.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala , amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.