Sentencia Social Nº 1470/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 609/2016 de 03 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 609/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 4 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1470/2016

En el recurs de suplicació interposat per Felicisimo a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 30 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 133/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 12-2-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que, desestimando la demanda interpuesta por Don Felicisimo contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver a la demandada de las pretensiones en su contra ejercitadas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Don Felicisimo , nacido el día NUM000 de 1.959 (folio 70), se encuentra afiliado y en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social (folio 71), por sus trabajos como gerente comercial en empresa automovilística.

SEGUNDO.-El actor inició situación de incapacidad temporal en fecha 17 de octubre de 2014 siendo dado de alta médica por la Inspección en fecha 6 de febrero de 2015, presentando solicitud para ser declarado en situación de incapacidad permanente en fecha 31 de octubre de 2.014 donde indicaba que su puesto de trabajo era 'jefe administrativo' (folios 68 y 69), habiendo sido reconocido por el ICAMS en fecha 16 de diciembre de 2.014 indicando en sus observaciones que 'sin presunción de IP' (folio 85 que se da por reproducido); y por resolución de la Dirección Provincial del INSS, fechada el día 12 de enero de 2.015, se resolvió no declarar al solicitante en ningún grado de incapacidad permanente derivado de enfermedad común (folio 16, 17, 32, 33, 71 reverso y 72 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- Interpuesta reclamación previa en fecha 9 de febrero de 2015 (folios 19 a 31, 91 reverso a 97), fue desestimada por resolución de fecha 13 de febrero de 2.015 (resolución obrante a folio 91 que se da por reproducido).

CUARTO.- La base reguladora mensual de las prestación de incapacidad permanente total solicitada, derivada de enfermedad común, asciende a 2.173,17 € (estadillo cálculo base reguladora obrante a folios 18 y 34 que se dan por reproducidos, alegaciones en el acto de juicio).

QUINTO.- El actor padece cardiopatía isquémica crónica con antecedentes de IAM en 2008 y 2012, tratada con ACTP y colocación de 4 stends, actualmente disfunción sistólica leve con FEV1 50% y asintomático desde entonces; accidente vascular cerebral transitorio isquémico, cardioembólico en fecha 17-10-2104 con afasia de expresión y parestesias en mano derecha que perduró unas 3-4 horas, siendo ingresado en centro hospitalario donde se le realizó TAC craneal y Eco doppler transcraneal y de TSA con resultado normal, recuperado, siendo dado de alta en 21-10-2014, sin focalidad neurológica y sin secuelas neurológicas; síndrome de apnea obstructiva del sueño severa, tratable mediante CPAP nasal.

El actor médicamente tiene contraindicado la realización de actividades que comporten tareas de importante esfuerzo físico y estrés continuado (dictamen ICAMS obrante a folio 85 que se da por reproducido; informe médico y pericial aportado por el INSS al acto de juicio folio 106 que se da por reproducido, informes aportados por el actor folios 46 y 47, 35, 36, 40 a 43).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament argumenta que les patologies i limitacions que consten recollides en el cinquè fet provat impossibiliten que pugui desplegar les fonamentals tasques de la seva professió habitual de gerent comercial en empresa automobilística d'assegurança, perquè és altament estressant. Es remet a Sentència de 4 de maig de 2015 dictada per aquesta Sala Social del TSJ . de Catalunya que en la relació fàctica consta que les funcions inherents al lloc de treball del demandant comporten un nivell alt d'estrès ja que treballa per objectius de vendes. Considera que aquesta sentència és ferma i no exigeix posterior ratificació en el procediment present. Es refereix a què la professió li exigeix unes funcions comercials amb assegurament de qualitat i resultat sota supervisió estricta, així com desplaçaments continuats pel territori espanyol, exigència que requereix òptimes condicions psicofísiques que el demandant no presenta ja que es troba limitat per la cardiopatia que pateix i els factors de riscs que presenta, com l'accident vascular patit el 17 d'octubre de 2014, que entén producte de l'estrès, de forma que va ser advertit mèdicament de que no podia continuar desplegant la seva professió. Es remet al propi informe del ICAM. que recomana el canvi de lloc de treball per evitar situacions d'estrès continuat. Amb invocació de sentències de diferents Sales socials de TSJ., conclou que es creditor de la incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna que postula.

Al no haver set atacada la relació fàctica, hem d'estar a l'estat de salut del demandant que consta recollit en el cinquè fet provat en el qual consta que la cardiopatia isquèmica tractada es troba amb disfunció sistòlica lleu amb FEVI1 50% i asimptomàtica. Que l'accident vascular cerebral transitori isquèmic cardioembòlic de 17 d'octubre de 2014 va perdurar unes 3-4 hores, resultant el TAC i Eco doppler transcranial i de TSA amb resultat normal, recuperat, i alta el 21 d'octubre de 2014 sense focalitat neurològica i sense seqüeles neurològiques. Presenta apnea obstructiva de la son severa, tractada. Te contraindicada la realització d'activitats que comportin esforç físic important i estrès continuat.

L'article núm. 136 137 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat permanent total suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual, concepte més ampli que les del lloc de treball, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-la a terme, ha de ser en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en aquella professió, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el demandant recurrent per a ser creditor de la incapacitat permanent total que postula, ens remetem a les limitacions que actualment pateix recollides en el sisè fet provat al qual ens hem referit mes amunt.

Cal puntualitzar que la referència a una anterior sentència confirmada per aquesta Sala Social en matèria d'incapacitat permanent va ser desestimada per la instància i confirmada per la Sala, de forma que efectivament va quedar ferma però en cap cas vincula ni condiciona el recurs present perquè en ella no consta provat de forma expressa que els requeriments de la seva professió comportin un estrès important, i fa constar que la seva tasca és de tipus exclusiu d'oficina, grup de cotització cap administratiu, amb descripció també en el segon fet provat de les concretes funcions, que en cap cas es defineixen ni es valoren com a estressants . Aclariment referit a la nostra Sentència de 4 de maig de 2015 aportat en la prova del INSS., que no te cap efecte sobre la controvèrsia present. Així doncs aquella Sentència no constitueix cap precedent a tenir en compte segons l'article núm. 222.4 de la LEC. com sembla que el recurrent pretén, que ens pugui vincular en el procediment present d'incapacitat permanent total.

La incapacitat permanent es refereix directament als requeriments generals de la professió habitual, no als del concret lloc de treball.

També cal recordar que les sentències que invoca no constitueixen doctrina jurisprudencial segons l'article núm. 1.6 del Codi Civil, independentment que no es pot considerar vinculant la casuística de cada supòsit examinat, atès el caràcter professional de les incapacitats permanents.

Sense negar els patiments seriosos i importants que ha patit i la disposició de risc que presenti el quadre cardiopàtic així com l'apnea, ens remetem també a la motivació del tercer Fonament de Dret de la sentència de la instància que considera que el demandant no ha demostrat que la seva professió habitual de comercial Cap administratiu comporti un estrès continuat o una exigència física d'esforç mantinguda. És la instància única de l'ordre social de la jurisdicció qui te la facultat exclusiva de conèixer, examinar i valorar les proves aportades al judici per les parts, juntament amb els elements de convicció, segons l'article núm. 97.2 de la LRJS., sent el recurs de suplicació un recurs extraordinari i no una segona instància per voluntat del legislador, raó que impedeix a la Sala dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

Així doncs, la conclusió és que el demandant no es troba incapacitat de forma permanent total per a la seva professió de gerent comercial cap administratiu d'empresa d'assegurances automobilística, de manera que no concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994).

En conseqüència desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel demandant Don. Felicisimo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona de 30 de setembre de 2015 , dictada en el procediment núm. 133/2015, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.