Sentencia Social Nº 1514/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7751/2008 de 22 de Febrero de 2010

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1514/2010

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 9 de juliol de 2008 dictada en el procediment

núm. 880/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mercadona, S.A. i Ofelia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 11 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por MUTUA ASEPEYO contra I.N.S.S. (Instituto Nacional de la Seguridad Social), T.G.S.S. (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mercadona, S.A. y la trabajadora Ofelia , sobre declaración de lesiones permanentes no invalidantes derivada de accidente de trabajo debo absolver y absuelvo a las partes demandadas de las pretensiones en su contra deducidas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. La trabajadora Ofelia , nacida en fecha 8 de abril de 1963, se halla afiliada al Régimen General de Seguridad Social y en situación de alta.

Segundo. El día 29 de marzo de 2005 sufrió un accidente de trabajo cuando prestaba sus servicios por cuenta de la empresa demandada Mercadona, S.A..

Tercero. La profesión habitual de la trabajadora al producirse el accidente era de cajera supermercado.

Cuarto. La citada empresa demandada Mercadona, S.A. tiene cubierto el riesgo derivado de accidente laboral de sus trabajadores con la mutua actora MUTUA ASEPEYO y no existe informe de que la misma se encuentre al descubierto del pago de cuotas.

Quinto. La trabajadora demandada fue dada de alta médica el 18 de marzo de 2007 con propuesta de secuelas definitivas.

Sexto. Se inicio la vía administrativa ante la Dirección Provincial del I.N.S.S. quien por resolución de 27 de julio de 2007 resolvió declarar a la trabajadora en situación de Invalidez Permanente en grado de Parcial para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo.

Séptimo. Fue emitido dictamen médico Por el ICAM en 16 de mayo de 2007, teniéndose su contenido por reproducido.

Octavo. Se ha agotado la vía administrativa previa a la jurisdicción social por resolución del INSS de 7 de noviembre de 2007 que confirmó el pronunciamiento inicial.

Noveno. La base reguladora de la prestación de Invalidez Permanente Parcial es de 1.440,49 euros/mes.

Décimo. Las lesiones que padece la trabajadora son las siguientes:

- Artropatía postraumática de la muñeca derecha, intervenida. Movilidad conservada con pérdida de la capacidad de fuerza de la mano derecha en un 50%, limitación significativa para la realización de manejo reiterada de cargas pesadas. Dolor a la movilización de la muñeca y atrofia muscular. Cicatriz quirúrgica.

Undécimo. La trabajadora es diestra.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la Mútua ASEPEYO en reclamació de que es deixés sense efecte la resolució de l'INSS de data 27 de juliol de 2007, en la qual es declarà la treballadora codemandada en situació d'Incapacitat Permanent Parcial derivada d'accident de treball, s'interposa per la part actora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. Mitjançant el primer motiu del recurs, amb emparament processal correcte en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , sol.licita el recurrent la modificació del fet provat desè, en el sentit de que consti que la pèrdua de la capacitat de força de la mà dreta és inferior al 33% i no d'un 50% com es diu en el citat fet i que es tregui la frase "limitación significativa para la realización de manejo reiterada de cargas pesadas". La pretensió es fonamenta en els folis 58-60, que és un informe de biomecànica aportat per la recurrent i en l'afirmació que la frase abans citada suposa una predeterminació de la decisió.

Aquesta Sala ha posat de relleu, amb reiteració, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, aplicant aquests criteris al present supòsit, el motiu ha de ser desestimat. Pel que fa a la pèrdua de força de la mà dreta, perquè es fonamenta en una prova que ja ha estat valorada per la jutgessa d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquesta i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l'article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

Tampoc es pot accedir a la supressió de la frase referent a la limitació significativa per moure càrregues pesades que pateix l'actora, atès que aquesta no suposa una predeterminació de la decisió, sinó que únicament es deixa constància d'un fet com és el que l'actora, degut a la pèrdua de força de la mà dreta, no pot moure càrregues pesades, la qual cosa és una conseqüència necessària de la citada pèrdua de força, ja que en tot cas serà en els fonaments de dret de la sentència on s'haurà de raonar si la patologia que pateix la treballadora, amb les limitacions funcionals que aquesta li comporta, la limita per portar a terme els requeriments del seu lloc de treball, tal com ha fet la magistrada d'instància.

TERCER. També amb emparament processal correcte, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia l'aplicació indeguda de l'article 137.3 i 150 de la Llei General de la Seguretat Social -que, en la seva anterior redacció, defineix la Incapacitat Permanent Parcial-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la Sra. Ofelia no la incapaciten parcialment per la seva professió habitual de caixera de supermercat, atès que en aquesta professió no cal moure reiteradament càrregues pesades, ni fer moviments extrems i cal tenir en compte que no s'ocupa de tasques de reposició de mercaderies.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior.

L'esmentat article 137.3 de la Llei de Seguretat Social de 30 de maig de 1974 , defineix la incapacitat permanent parcial com la situació del treballador que, per malaltia o accident, presenta unes alteracions en la seva salut, de caràcter permanent, que li produeixen una disminució del seu rendiment en la seva professió habitual, superior en un 33%, sense arribar a impedir-li la realització de les tasques essencials d'aquesta.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. S'ha de valorar, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, l'al.legació s'ha de desestimar, perquè en no haver-se modificat els fets provats, la Sala entén que les limitacions que afecten la Sra. Ofelia són prou importants com per limitar-la, com a mínim en un 33%, per realitzar la seva tasca habitual de caixera de supermercat. En efecte, les lesions que consten en el fet desè, que li han deixat com a seqüeles dolor i pèrdua de força en la mà esquerra en un 50%, és evident que li suposen la limitació abans citada, perquè es tracta d'una professió en la qual cal realitzar importants esforços amb les extremitats superiors, per tal d'agafar les mercaderies dels compradors i passar-les per caixa pel seu cobrament i cal recordar que algunes d'aquestes poden tenir un pes important (els paquets de llet, d'aigua, de refrescos, etc.,) i això durant tota la jornada laboral.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Mútua ASEPEYO contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona, en data 9 de juliol de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 880/2007, en virtut de demanda presentada per la citada Mútua, contra Sra. Ofelia , l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i MERCADONA, S.A., en reclamació per Invalidesa Permanent Parcial i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.