Sentencia Social Nº 1539/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6985/2015 de 08 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 6985/2015

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 8 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1539/2016

En el recurs de suplicació interposat per Jose Miguel i per l' Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 18 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 687/2013, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 25 de juny de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de març de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Estimo la pretensió subsidiaria de la demanda presentada per Jose Miguel contra L'Institut Nacional de la Seguretat Social, sobre incapacitat permanent, i declaro la part demandant en situació de incapacitat permanent absoluta, tanmateix declaro el dret de la part actora a rebre la prestació corresponent en quantia del 55 % de la base reguladora de 2.715,78 euros des del 22.04.13 i conseqüentment condemno l'ens gestor a pagar a l'esmentada part actora aquesta prestació amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents '

En data 13 d'abril de 2015 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu textualment.. ' Decideixo rectificar la declaració de la sentència dictada en aquest procediment en el sentit següent: On diu '... incapacitat permanent absoluta...'ha de dir'....incapacitat permanent total...'.Pel que fa a la resta de pronunciaments, els mantinc sense cap rectificació.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

I.- La part demandant Jose Miguel amb DNI núm. NUM000 consta afiliat la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada al règim general per a la seva professio habitual de ' director consultoria-administrativo.'

II.- En la data de la sol.licitud de la incapacitat permanent percebia la prestació de desocupació i despres de ser examinat per l'ICAM que va emetre informe el 22.04.13 per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 10.05.13 es va denegar el dret a la prestació .

III.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia desatesa per resolució expressa de 6.06.13, la qual cosa esgota la via administrativa.

IV.- En cas d'estimar-se la demanda base reguladora de la prestació de Incapacitat Permanent es de 2.715,78 euros i la data d'efectes de 22.04.13

V.- La part demandant pateix: 'Trastorno depresivo mayor crónico y resistente al tratamiento, con intensidad de los síntomas hipotimia, abulia. Espondiloartrosis cervical y lumbar con raquialgias. Gonartrosis con condropatia rotuliana grado I y meniscectomia parcial . Gonalgia . '

Tercer.Contra aquesta sentència la part ambdues parts va interposar sengles recursos de suplicació, que va formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i l'actora impugnà el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part i declara al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, presenten les dues parts recurs de suplicació.

SEGON.Els dos recursos es fonamenten amb un únic motiu, per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , amb denuncia de infracció de l' article 137-5 de la Llei general de la Seguretat Social , la part actora, que interessa la declaració del grau d'absoluta i, l'art. 137-4, la demandada, que demana la revocació del grau de total que ha estat declarat.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles que concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament, no comportin cap grau d'incapacitat, sí que es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137 - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari, amb el que disposa l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 -, s'ha de considerar referida a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament - entre d'altres, les SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 - en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió director de consultoria-administratiu, es declara provat que pateix :'Trastorno depresivo mayor crónico y resistente al tratamiento, con intensidad de los síntomas, hipotimia, abulia. Espondiloartrosis cervical y lumbar con raquialgias. Gonartrosis con condropatia rotuliana grado I y meniscectomina parcial. Gonalgia'. La magistrada d' instància valora que les malalties actuals limiten a l'actor per a les tasques essencials de la seva professió, ja que la professió del demandant exigeix una la realització de tasques que exigeixen integritat de les funcions cognitives i intel lectuals, que no té capacitat per a portar a terme. No obstant, es valora que les limitacions que pateix si que li permeten realitzar una professió que no exigeixi especial requeriments de concentració i intel lectuals. Aquesta valoració es compartida per aquesta Sala, posant en relació la professió del demandant amb les patologies psíquiques descrites, de les que no deduïm que al demandant no li resti capacitat per a dur a terme les tasques bàsiques de qualsevol professió u ofici, però si les essencials de la seva professió. Aquesta conclusió ha de comportar, en conseqüència, la desestimació dels dos recursos de suplicació i la confirmació íntegra de la sentència del jutjat social.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que en el procediment seguit a instància de Jose Miguel , per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, desestimem els dos recursos interposats per l'actor i per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, contra la sentència dictada pel Jutjat Social 25 dels de Barcelona, en el procediment número 687-2013, aclarida per interlocutòria de data 13 d'abril de 2015, i confirmem íntegrament la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.