Sentencia Social Nº 1543/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 611/2009 de 23 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1543/2010

En el recurs de suplicació interposat per Angustia a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 6 de novembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 771/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 16-9-2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de novembre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por Doña Angustia debo absolver y absuelvo libremente al INSS de las peticiones formuladas en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Doña Angustia , nacida el día 02.06.54 con DNI nº NUM000 está afiliada a la Seguridad Social en el Régimen general y en situación de alta, siendo su profesión habitual la de cocinera-bar.

2.- Inició un proceso de incapacidad temporal el día 20.10.07 y el 24.04.2008 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente. Tras el oportuno reconocimiento médico y dictamen emitido por ICAM en fecha 24.04.08, se dictó resolución por el INSS el 31.07.08, en la que se resolvió procedía declarar a la trabajadora en situación de incapacidad permanente en grado de total, derivada de enfermedad común, con los emás pronunciamientos inherentes y que, en aras a la brevedad, damos por enteramente reproducidos.

3.- Formulada reclamación previa en vía administrativa, la misma fue desestimada por resolución definitiva de fecha 31.07.08, quedando agotada la vía administrativa.

4.- La parte demandante posee el período de carencia exigido.

5.- La base reguladora de la pensión es la de 1.114,16 euros mensuales. Efectos 24.04.2008.

6.- La parte actora acredita las siguientes lesiones: Rizartrosis bilateral moderada avanzada de predominio izquierdo con limitación funcinal. Cervicoartrosis moderada. Lumboartrosis moderada a avanzada con signos clínicos de afectación radicular. Artrosis avanzada MTTF del 1er dedo pie izdo. Coxartrosis moderada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la modificació del fet provat sisè que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa una addició al text per a què a la fi consti que pateix: " Tensinovitis dels tendons del peroné. Discopatia degenerativa L5-S1 amb expansió global, ansotròpia d'articulacions sacroil líques amb malaltia degenerativa articular en l'articulació sacroíl lica. Flebitis. Hèrnia discal postero medial C5-C6. Artrosi lumbar. Lumbàlgia. Coxàlgia bilateral. Metatarsàlgia bilateral i artrosi a les dues mans." Basa l'addició amb els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part es basa en informes i proves mèdiques que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí, sense que s'hagi d'incloure en la relació fàctica les lesions o patologies conformes encara que no presentin limitacions per a la professió habitual i per tant no siguin transcendents. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, de manera que, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- En aquest objecte del recurs, denuncia la no aplicació de l'article núm. 137, 5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ) i de la doctrina jurisprudencial que cita. Fa referència al concepte legal i contingut doctrinal de la incapacitat permanent absoluta i conclou que no es pot interpretar i aplicar la norma de forma literal i rígida, sinó de forma flexible quan la persona afectada no presenta aptitud per l'activitat laboral amb rendiment i eficàcia exigible en una relació de treball habitual i continuada o sostinguda, com és el cas.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, confirma un conjunt de limitacions físiques de grau moderat avançat com la rizartrosi bilateral de mans i a l'artrosi lumbar així com al MTTF del primer dit del peu esquerre, i moderat quant a l'artrosi cervical. Lesions que són objecte de tractament pal liatiu i conservador i que considerem en el seu conjunt patologies limitadores per a la sobrecàrrega manual i lumbar, no comporta ni impedeix dur a terme tasques que comportin o permetin alterar la positura corporal i evitin la sobrecàrrega manual mantinguda i constant. Ara per ara el conjunt de lesions no són incapacitants de forma absoluta, sense perjudici dels brots que pateixi sotmesos al tractament puntual oportú. Sent així, en el cas present no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat per Doña. Angustia contra la Sentència de 6 de novembre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 9 de Barcelona en el procediment núm. 771/2008 , que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.