Sentencia Social Nº 1593/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8770/2007 de 19 de Febrero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de febrer de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1593/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jesús Ángel a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 6 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 560/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part CORREOS Y TELEGRAFOS S.A.,

Antecedentes

Primer. En data 4 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Jesús Ángel , con D.N.I. nº NUM000 , contra SOCIEDAD ESTATAL CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A., debo absolver y absuelvo a la demandada de los pedimentos de la parte actora".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Jesús Ángel , inició prestación de servicios para la empresa demandada SOCIEDAD ESTATAL CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A., el 28-5-1998, ostentando la categoría profesional de Agente/Clasificación 2, percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 1.149,01 euros.

(docum. nº 4 y 5 de la parte actora y docum. nº 1 de la entidad demandada)

SEGUNDO.- El actor en la fecha indicada de 28-5-1998, suscribió un contrato de interinidad por vacante con la demandada, siendo su objeto, la cobertura de un puesto de trabajo hasta que el mismo fuera cubierto por personal fijo por los procedimientos legalmente establecidos.

El puesto de trabajo y categoría que vino a ocupar el demandante fue el de Grupo I -Subgrupo II e- APT (Auxiliar Postal Telecomunicación -servicio interior", si bien por aplicación del II convenio colectivo el mecanismo de homologación, el puesto del demandante quedó equiparado el 1-1-2006 a la categoría de "Operativo-Agente/Clasificación".

(docum. nº 1 y 3 de la empresa demandada)

TERCERO.- El 30-3-2005 el Sr. Jesús Ángel solicitó voluntariamente una modificación de su contrato. La Sociedad Estatal accedió a dicha petición y el 21-4-2005 se procedió a firmar oficialmente dicha modificación la cual tendría efectos del 1 de mayo de ese mismo año. La misma consistió en que el puesto de trabajo vacante objeto del contrato y nuevo destino del Sr. Jesús Ángel sería el "Puesto de Sustituto de APT (Auxiliar Postal Telecomunicación) SI (Servicio Interior) en la Unidad de PUESTOS BASE N 11 Y 12 TARRAGONA", nº de identificación 4304896, es decir, seguiría ejerciendo las mismas funciones pero en la localidad de Tarragona en vez de en la de Reus.

(docum. nº 3, 4 y 5 de la demandada)

CUARTO.- Mediante carta de la entidad demandada de 22-3-2007, se comunica al demandante que con efectos del 31-3-2007 queda extinguido su contrato de trabajo, al haber sido cubierta por personal fijo la plaza que venía desempeñando, como consecuencia de la resolución de la Dirección de Recursos Humanos de 16-3-2007, por la que se adjudica los destinos del concurso permanente de traslados convocado por resolución del 12-12-2006.

(docum. nº 1 de la actora y docum. nº 6 de la entidad demandada)

QUINTO.- Por resolución de la Directora de Recursos Humanos de la entidad demandada, se publican las bases del concurso permanente de traslados para la provisión de puestos de trabajo vacantes del grupo profesional de operativos y servicios generales. Entre los puestos de trabajo vacantes que se ofertaban se encontraba el que ocupaba el actor, en la Unidad de Puestos Base nº 11 y 12 de Tarragona, con número de identificación 4304896.

Por resolución de 16-3-2007, de la Dirección de Recursos Humanos de la entidad demandada, quedaron adjudicadas por dos trabajadores las dos únicas plazas de Agente Clasificación en el centro de trabajo del demandante, habiendo sido cubierta la plaza ocupada por el actor.

(docum. nº 7 a 11 de la empresa demandada)

SEXTO.- La demandante no ocupa, ni consta que haya ocupado en el último año, cargo representativo o sindical.

SÉPTIMO.- Se interpuso la preceptiva papeleta de conciliación ante el órgano competente el día 18-4-2007, celebrándose el acto el día 3-5-2007, cuyo resultado fue de intentado sin efecto.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la demanda perquè entén que l'empresa Correos y Telégrafos SA. va extingir la relació laboral d'interinitat per causa legal d'ocupació del lloc de treball de forma reglamentària. L'objecte del recurs és reposar les actuacions en l'estat en què es trobaven abans d'haver-se infringit normes o garanties de procediment en empara en l' article 191 a) de la Llei de Procediment laboral (LPL.), el Text refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- La part recurrent postula reposar les actuacions al moment anterior a haver-se infringit normes o garanties processals que han causat indefensió i denuncia la infracció dels articles núm. 90.2 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb els articles núm. 294,295 i núm. 435 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Argumenta que va demanar una prova documental anticipada al jutjat social per a què requerís la seva aportació a l'empresa demandada, que va ser acceptada per provisió de 29 de juny de 2007. Parteix de què la prova no es va poder practicar en el moment de la vista oral, i la part va interesar la seva pràctica com a diligència final per a no dilatar el procediment. La sentència argumenta que la prova requerida no era necessària i no acorda cap mesura per a decidir millor. Considera que la decisió judicial causa indefensio perquè la prova anava dirigida a demostrar que la plaça ocupada per concurs no estava identificada de forma clara, de manera que l'extinció de la relació laboral era injustificada.

Tercer.- La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 1990 4510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que " no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras),...» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio [RTC 1997118]). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d'irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En el cas que es debat entenem que la part recurrent considera que la decisió judicial de no acordar per decidir millor la pràctica de la prova documental interessada inicialment en tràmit de prova anticipada acceptada li va causar indefensió.

La Sala ha de partir de què en l'acta del judici no consta cap protesta de la part per la no pràctica de la prova anticipada, tal com preveu l'artuicle núm. 87.2 de la Llei de Procediment Laboral als efectes de poder plantejar-se en el recurs de suplicació posterior. La part recurrent manifesta en el seu recurs que basa la indefensió en la manca de constatació fàctica del coneixement o no per part de l'empresa del seu estat d'embaraç en el moment de l'acomiadament, no és motiu d'indefensió a la vista del fet provat quart i el fet provat cinquè de la sentència sobre els seus períodes d'incapacitat temporal i la situació d'embaraç. Cal recordar a la part va acceptar que no es practiqués la prova anticipada acordada en l'acte de judici a fi de no dilatar el procediment.

La nul litat processal que interessa es basa doncs únicament en la negativa judicial a acordar la mesura per decidir millor prevista en l' article núm. 88.1 de la Llei de Procediment Laboral de directa aplicació. Tal com expressa la norma, " acabat el judici i dintre del termini per dictar sentència, el jutge podrá acordar la pràctica de totes les proves que estimi necessàries, per decidir millor, amb intervenció de les parts." En acceptar la part recurrent que la prova anticipada quedés suplida per una diligència per decidir millor es sometia al dictat de la norma que estableix una mesura facultativa i opcional del jutge, a qui no se li pot exigir la seva pràctica quan la sentència raona, motiva i resol el fons del litigi d'acord amb l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, com és el cas .

Per tant hem de desestimar aquest motiu del recurs, i no havent plantejat altres objectes de recurs sobre el fons de la controvèrsia, hem de confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els raonaments jurídics precedents i els preceptes d'especial i general aplicació esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Sr. Jesús Ángel contra la Sentència de 6 de juliol de 2007dictada pel Jutjat social núm. 1 de Tarragona en el procediment núm. 560/2007 , seguit a instància de l' esmentat recurrent contra CORREOS Y TELEGRAFOS S.A., la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.