Sentencia Social Nº 172/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7795/2007 de 13 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 13 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 172/2009

En el recurs de suplicació interposat per Marí Luz a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 16 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 795/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 7 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Marí Luz en reclamación de invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo absolver a la demandada de los pedimentos reducidos en su contra, confirmando la resolución administrativa".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el 9 de febrero de 1961, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, núm. NUM000 , en situación asimilada a la de alta por desempleo en el Régimen General. Percibe desempleo desde 15 de marzo del año 2006.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de oficial de fabricación de productos de perfumería, realizando tareas de envasadora.

TERCERO.- Por resolución de 14 de agosto del año 2006 se le declaró no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados por enfermedad común. Las secuelas consignadas en el dictamen de la Uvami de 10 de julio del año 2006, asumido por la propuesta de la CEI, fueron: fibromialgia, discopatía L5-S1. Cervicoartrosis C4-C5 y C5-C6.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución expresa.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 1245,96 Euros. La fecha de efectos es 10 de julio del año 2006.

SEXTO.- La parte actora está afecta de fibromialgia, con afectación de 16 puntos, en tratamiento con analgésicos y aines. Ha realizado sesiones de rehabilitación que ha abandonado por referir más dolor a nivel cervical y cintura escapular. Tiene recomendada una actividad física regular suave; discopatía L5-S1, leve- moderada. Cervicoartrosis C4-C5 y C5-C6, leve-moderada. Gonartrosis y artrosis en hombros leves. Trastorno distímico con somatizaciones asociado a trastorno por dolor, de grado moderado. Hernia de hiato. En reconocimiento efectuado por la mutua en cuatro de octubre del año 2005 se recomendó minimizar las cargas a manipular y hacer rotaciones frecuentes para evitar la sobrecarga muscular.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer-la en situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat sisè en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa per a que s'addicioni, respecte a les seqüeles de fibromiàlgia, que "... te afectació de 18 punts fibrosítics". Que te recomanada com a rehabilitació una activitat física regular suau " ( tai-chi, estiraments). TAC lumbar de l'any 2003 amb protusió discal L5-S1. Cervicàlgia per RM de 2005 s'objectiven discopaties amb protusió discal posterior medial C4- C5, amb ocupació de l'espai epidural angerior i contacte amb la cara anterior del cordó medular. Hèrnia discal posterolaterial esquerra, amb disc intervertebral C5- C6 amb ocupació foramidal ipsilateral. Artrosi C4-C5 i C5-C6. Trastorn distímic amb somatitzacions associat a trastorn per dolor." Finalment proposa que es mantingui la resta del text de la relació fàctica. Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté de forma reiterada que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present l'esmena al quart fet provat que postula la part es basa en informes i certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció de les parts del procés tal com motiva en el fonament de dret primer. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre la intensitat de la lesió i sobre les conseqüents limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i no donar més preponderància a una que altra, atès que la prova mèdica pericial que cita la recurrent no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja que l'òrgan judicial no està obligat a subjectar-se al seu dictamen, si be constitueix un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

Per aplicació d'aquesta doctrina, hem de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Fa referència al contingut de la doctrina i criteri jurisprudencial sobre l'exigència de capacitat real de treball per a determinar les limitacions funcionals. Entén que es veu incapacitada per fer la professió d'envasadora que requereix sobrecàrrega lumbar i cervical contraindicada amb la fibromiàlgia i la cercàlgia. Entén que l'activitat física regular que es recomana a la recurrent és suau i no equiparable a activitat laboral. Fa referència a la recomanació de la Mútua de minimitzar les càrregues a manipular i a fer rotacions freqüents per evitar sobreecàrrega muscular.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme en connexió amb l' article núm. 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social ja citada, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en régim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual, és total quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix l'activitat laboral impossibilita les fonamentals tasques que el conformen.

En el cas present el conjunt de les lesions que pateix la demandant segons la relació fàctica no modificada, considerem que ara per ara no tenen el grau determinant de la incapacitat permanent total per a la seva professió d'envasadora de productes de perfumeria. La fibromiàlgia és objecte de tractament amb analgèsics i aines, i rehabilitació. La lesió artróssica cervical i de genolls és moderada i lleu, com la discopatia lumbosacra. El trastorn distímic és moderat. Amb la sentència de la instància, entenem que no es troba limitada per a dur a terme les activitats de la seva professió perquè envasa productes de perfumeria que no exigeixen un esforç i força important ja que són de mesures i pès mitjà o petit en la seva majoria. Si be te una florida patologia muscular i artròssica, en el seu conjunt no tenen l'entitat invalidant per impedir dur a cap la seva professió, sense perjudici del tractament mèdic pal liatiu i conservador i dels brots àlgics o artròssics que de forma puntual pugui acusar, objecte de tractament concret.

Per tant la sentència de la instància no infringeix l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Marí Luz contra la Sentència de 16 d'abril de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona en el procediment núm. 795/2006 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social , la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.