Sentencia Social Nº 1766/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 65/2007 de 27 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1766/2009

En el recurs de suplicació interposat per Candido i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 19 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 65/2007 , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juny de 2007, que contenia la decisió següent: " Que, estimando, parcialmente, la Demanda interpuesta por Candido , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro al actor en situación de Incapacidad Permanente Total para su Profesión Habitual de BOMBERO, derivada de Enfermedad Común, con derecho a una Pensión del 55 % de su Base Reguladora mensual de 1.642,42 Euros (resultando: 903,33 Euros mensuales), con efectos desde el día 10 de Julio de 2.006, más mejoras y revalorizaciones legales, condenando a la parte demandada a abonársela " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Candido , con fecha de nacimiento de 29 de Diciembre de 1.953, está afiliado a la Seguridad Social y en situación asimilada a la de alta, por paro no subsidiado, en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de BOMBERO.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 1.642,42 Euros mensuales.

CUARTO.- Para el cálculo de la Base Reguladora, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ha tenido en cuenta las Bases de Cotización del período de Julio de 1.998 a Junio de 2.006.

QUINTO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

SEXTO.- Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, a día 10 de Julio de 2.006, presenta las lesiones siguientes:

CERVICALGIAS DE CARACTERÍSTICAS MECÁNICAS.

SÉPTIMO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 12 de Septiembre de 2.006, se resolvió:

1.Que no procede declarar a Candido en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.

OCTAVO.- Frente a la Resolución mencionada, el actor interpuso Reclamación Previa a 8 de Noviembre de 2.006, por considerar que está afectado de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, o subsidiariamente total derivada de enfermedad común.

NOVENO.- La Reclamación Previa se desestimó a 20 de Noviembre de 2.006.

DÉCIMO.- El actor presenta las lesiones siguientes:

INTERVENIDO DE CARCINOMA FOLICULAR DE TIROIDES EN 1.990, DEBIENDO SEGUIR, DESDE ENTONCES, UN TRATAMIENTO HORMONAL SUSTITUTIVO.

CERVICOARTROSIS.

HIPOACUSIA.

TRASTORNO ADAPTATIVO CRONIFICADO.

Tercer. Contra aquesta sentència ambdues parts varen interposar sengles recursos de suplicació, que formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, i la part demandant va impugnar el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'Institut Nacional de la Seguretat Social interposa recurs de suplicació contra la Sentència que declara el treballador en situació d'incapacitat en el grau de total i condemna al recurrent a pagar la prestació legal prevista. L'objecte del recurs és examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Al seu torn, el treballador planteja recurs de suplicació per a revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en base a l' article núm. 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral citada .

Segon. El demandant postula la revisió del fet provat desè de la sentència que es refereix a les lesions que pateix i proposa una redacció alternativa que digui que presenta "Cervicàlgies i cervicobraquiàlgies cronificades . Protusió discal medial en C4.C5 i Discopatia degenerativa en discos C5-C6 i uncoartrosi esquerra que condiciona una estenosi foramidal esquerra. Síndrome vertiginosa d'origen psicògen, occipitàlgia, hipacúsia. Intervingut de carcinoma folicular de tiroides amb tractament hormonal substitutiu des d'aleshores. Trastorn ansiós depressiu crònic, amb alt nivell d'ansietat amb labilitat emocional, irritabilitat, temperament paranoide, no consciència de malaltia, elevada tendència a la somatització davant situacions d'estrès. Disfòria i irritabilitat. Agreujament progressiu de la simptomatologia psiquiàtrica per la resposta pobra als tractaments famacològics i psicoterapèutics. Sensibilitat important als efectes adversos dels psicofàrmacs, degut a la negació de la malaltia." Basa la modificació en la prova pericial mèdica de la part i en els informes mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, desestimem aquest objecte del recurs, tota vegada que els informes mèdics citats pel recurrent van ser valorats judicialment en la facultat que confereix l'article 97.2 ja esmentat juntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts, sense que el magistrat de la instància estigui obligat a recollir tota i cada una de les expressions mèdiques de les lesions, sinó les conclusions mèdiques dels informes aportats que li mereixin la credibilitat deguda.

Tercer. El treballador demandant i l'Institut Nacional de la Seguretat Social denuncien la infracció per aplicació per aplicació indeguda de l' article núm. 137, 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1995) vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa norma . El demandant argumenta que les lesions que pateix, fonamentalment les de caràcter psíquic, li impedeixen no sols les fonamentals tasques de la seva professió de bomber, sinó qualsevol feina que requereixi relació interpersonal, degut a la inestabilitat emocional i la necessitat d'un tractament continuat, de manera que entén que s'ha de declarar la incapacitat permanent absoluta postulada. Si be assenyala en el seu recurs que la patologia deriva accident de treball, no ha atacat el fet provat primer de la sentència que estableix la contingència comuna, ni denuncia la infracció normativa d'aquest extrem.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social argumenta que el carcinoma folicular de tiroides no li ha deixat seqüeles actualment, que la cervicoartrosi és moderada igual que el trastorn d'adaptació crònic, que no són invalidants, i la hipocúsia és lleu. Conclou que en el seu conjunt no s'objectiven lesions que limitin funcionalment per a la professió de bomber del treballador.

Quart. L' article núm. 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta o total suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari o les fonamentals tasques de la professió habitual respectivament, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que manquen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. També la norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball habitual, determinin la seva ineptitud per a dur a terme aquelles tasques principals o fonamentals d'una professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre degut a l'objectivació mèdica de reduccions anatòmiques o funcionals greus de caràcter previsiblement definitiu i per tant irreversibles, que impossibilitin o disminueixin la capacitat laboral en relació a la professió habitual , encara que es pugui dedicar a una altra professió distinta.

En el cas present la relació fàctica no ha sigut modificada, de forma que les lesions provades que pateix el treballador consisteixen en antecedents de carcinoma folicular de tiroides l'any 1990 devent seguir des d'aleshores un tractament hormonal substitutiu, cervicoartrosi, hipoacúsia i trastorn d'adaptació crònic.

L'entitat d'aquestes lesions declarades provades fan que el recurrent es vegi impedit per desplegar les fonamentals tasques de la seva professió habitual de bomber pel ric que comporta per a ell i tercers la lesió psíquica , la hipoacúsia i el quadre d'artròsi cervical, a més dels efectes de la medicació hormonal, perquè la professió de bomber comporta el desplegament de plenes condicions físiques i aptituds psíquiques ateses les exigències físiques i d'estrés que comporta. L'entitat de les lesions en el seu conjunt, però, no el limiten per a activitats sedentàries o lleugeres, de manera que també hem de desestimar aquest objecte del recurs del demandant.

La sentència de la instància no vulnera la normativa denunciada que és d'aplicació, article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1994), de forma que hem de desestimar el recurs del treballador demandant i el de l'ens gestor i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i pel demandant Don. Candido contra la Sentència de 19 de juny de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona en el procediment núm. 65/2007 , seguit a instància Don. Candido contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.